Atapuerca, el primer espanyol

Ja es oficial, el primer homínid d'Europa es el d'Atapuerca.

El jaciment d'Atapuerca es a Burgos.

A més de trobar el homínid Espanya declarara que aquesta data (mes d'un milió d'anys), es la data en que la unitat d'Espanya es va constituir.

Sembla que algun científic subvencionat per l'Estat espanyol ha trobat referències clares que evidencien que Espanya es prèvia a l'homínid, com serien: un escut del Real Madrid, una bandera espanyola naturalment pre-constitucional (això provaria a més que lo de que es una deriva de la catalana es un invent) i, finalment, un CD amb el himne Nacional espanyol.

Això últim es motiu de controvèrsia per que la SGAE demana el canon del CD. Contant que te una antiguitat notable, aquest fet pot fer entrar l'actual estat del benestar en fallida.

Un any de Estatut. Tant bo que "era". Descansi en pau.

Ja portem un any d'Estatutet, tant que ens defensava, tant bo que era, i que ha aconseguit?

Maragall diu ara, que no val la pena. El mateix que diu ell ara, que Zapatero es un demagog espanyolista, va fer que fes fora del seu govern Carretero, un dels pocs que em sembla que segueix sent coherent.

Bloggers que discutien des de la perspectiva econòmica i que defensaven l'Estatutet com a fabulós ara en lloc d'analitzar lo aconseguit(?) es dediquen a decàlegs o a la poesia (De bat a bat o Francesc Amat).

Castells ja no fa conferencies sobre dèficit, ara es limita a dir que Catalunya es una bassa d'oli i que tot va fantàstic, les empreses se'n van (a Madrid o a Euskadi clar que tenen el efecte seu i capacitat normativa sobre el impost de beneficis respectivament) però sempre tindrem el turisme.

Avui en editorial diu que "ni cinc de calaix", l'Estatut que ens resolia el dèficit fiscal esta sent un fiasco descomunal.

Per no tenir, no tenim ni balances fiscals, això en un país on prement una tecla a Internet hisenda m'envia la meva declaració en temps real! Solbes diu que no hi ha pressa que es tindrem a la següent legislatura, sense saber clar si ell hi serà aleshores.

"Economistes pel no" ha fet un "observatori del finançament de Catalunya" on "estima" que es l'únic que es pot fer sense dades oficials, que tenim un dèficit superior al 10%, mes de 19.000 milions d'€ (per que us feu una idea la T4 en va costar 6.000 i rescatar TOTS els peatges de Catalunya segons Nadal no arribaria a 4.000).

Mas no sap que dir perquè l'Estatutet es el seu pacte i s'està demostrant que va ser una firma canviada per governar aquí, Zapatero un cop mes va mentir.

Els dirigents d'ERC planten cara ara i diuen que no votaran els pressupostos del 2008 sense no se quina contrapartida de infraestructures (que no tindria que ser negociable perquè es llei), després d'haver estat donant suport al PSOE els últims 3 anys (gratis total?).

Gracies a tots per l'espectacle.

Independentisme. La guerra civil. "Antes roja que rota".

Agria polèmica portem amb Esquerra, la posició esquerra-dreta i el independentisme, que es primer?

Vull fer una reflexió sobre la guerra civil. Al primer moment del "levantamiento nacional" Franco no tenia massa, els republicans el lloc d'un enfrontament demòcrates-feixistes es van deixar portar per un enfrontament dreta-esquerra, tots els demòcrates de dretes eren dolents i podien ser perseguits i afusellats al bàndol republicà. Estic generalitzant, segur, i al fer-ho incloc tòpics plens d'excepcions, però obviant excepcions podem pensar que no hagués triomfat el feixisme aquí si els republicans d'esquerres no haguessin intentat fer la "seva" revolució aprofitant el merder.

Ara la tessitura te similituds, salvant les distancies clar. El independentisme barreja el concepte dreta-esquerra amb la independència. No hi pot haver polítiques d'esquerres amb dèficit fiscal. I els enemics, els espanyolistes saben fa temps que entre les dretes i les esquerres en el mon global actual hi ha nomes diferencies de matis, grans però no revolucionaries, el marxisme fa tems que ha estat superat.

Res de debat dreta-esquerra si us plau, independència. El SNP es partit nacionalista escocès. Independència. Catalunya lliure i de dretes abans que colònia d'Espanya. Per contrarestar el crit de l'enemic "antes roja que rota" s'ha de cridar "abans de dretes que subjugada".

Un full de ruta

Mentre sorgeixen noves corrents dins d'ERC clamant per un "full de ruta" cap a la independència, voldria des de aquest humil blog posar uns punts per començar a treballar aquest esborrany:

1. Cap suport de govern a cap partit sense posar data a un referèndum per la independència, deslligat de las posicions que adopti cadascú (PSC o CiU poden convocar-lo demanant el no a la independència). No es cap bogeria pensar que en aquesta legislatura podria ser convocat.

2. Sense la publicació de les balances fiscals cap suport a cap govern o partit a Madrid. Establir clarament la "línia vermella" per sota de la qual no es recolzarà cap govern a Madrid (per a mi, i per a Alemanya un 4% de dèficit fiscal màxim es innegociable, mentre ara estem, presumiblement, molt per sobre).

3. El compromís ideològic del primer punt condicionen qualsevol tipus de pacte. Els ajuntaments, diputacions, generalitat, govern de Madrid i qualsevol tipus de poder. ERC ha de ser un "tot o res" respecte al referèndum o estan per posar-lo o no conten per a possibles pactes. Suprimir qualsevol condicionant, com per exemple el de no incloure el PP en un eventual pacte, qualsevol força política que postuli per el punt 1 es susceptible de pacte, si no esta per el punt 1 no es pactarà amb ell doni el que doni, sigui qui sigui i hagi fet el que hagi fet.

El rerefons d'aquests postulats es que, si podem divorciar-nos d'Espanya, encara que no ho fem, deixarem de ser una dona maltractada i passarem a ser una amant a conquistar. Actualment hi ha maltracte perquè no hi ha llei de divorci, si volem divorciar-nos inclòs poden enviar l'exercit!

A les municipals guanya l'abstenció

L'abstenció ha guanyat a aquestes municipals.

Ho trobo del més assenyat contant que aquí a Catalunya poc podem decidir. Per poder votar per un lloc on realment es decideix quelcom important hauríem de poder ser de la comunitat autònoma madrilenya o millor decidir sobre el govern espanyol, que es qui disposa del nostre patrimoni.

Com que aquí no hi ha un duro, millor no votar, res no es podrà fer de positiu amb els finançaments del que disposen els ajuntament catalans. Amics que sereu regidors, be que ho sabeu que no hi ha un duro. Calleu i cobreu (* o no), no fos cas que el poble sabes que l'emperador va nu.

Gracies al govern que realment decideix quelcom per deixar-nos encara votar.

* un comentari anònim m'ha dit que en alguns municipis ni cobren els regidors. Catalunya nomes serveix per finançar Espanya, que trist.

Escocia

A Escòcia el partit que demanava un referèndum ha guanyat. El demana el 2010.

Quina diferencia amb ERC que, aquí, el demana aplaçat a quan guanyi les eleccions, com SNP.

Es al revés bavaus! primer es planteja que es vol ja i aleshores es guanyen les eleccions.

No es governa amb qui esta contra el país i ens espolia i es diu que s'està per la independència, això si, aplaçada sine die.

Referèndum ja!

Gracies Maragall

Maragall ha parlat. Ha dit que no pagava la pena per tant esforç el minso estatut que ens ha tocat.

Vaja senyor Maragall i no podria haver estat digne per un cop i dir-ho quan el votàvem? perquè aleshores al que ho va dir i al que va dir que Zapatero era un demagog espanyolista, en Carretero, vostè el va fotre fora del govern.

Es un mal president el que no defensa el seu país. vostè va ser penós.

Jo li vaig demanar que defenses la veritat abans, la ha defensat tard.

Guanyar un referendum

Surt un article de Carod a l'Avui dient que no cal dret d'autodeterminació en un horitzó proper i cal paciència per que ERC no te majoria, que no es pot anar cap al camí de la independència fins que ERC tingui un percentatge major de vots.

Diu Carod: "Tenint, de moment, el 15% dels vots, és evident que allò que avui és en joc no és pas el reconeixement del nostre dret a l'autodeterminació i el seu exercici immediat, sinó el reconeixement públic de l'independentisme com una força de govern, seriosa, estable, rigorosa, útil i inspiradora de confiança." equival això a demanar un % determinat per a començar a defensar el que el partit es proposa? que potser el PP no defensa la no constitucionalitat del Estatut malgrat el seu menor percentatge aquí que no pas ERC i que no te majoria ni a Catalunya ni a Espanya? i que dir de Ciutadans/ciudadanos no son pas majoria i s'entesten en defensar tot el que soni a castellà.

Confondre CiU i PSC en el seus objectius per l'autogovern es un pèssim favor a Catalunya, es interessat.

Un altre cosa es que, a Quebeq, i a Escocia es pot convocar un referèndum per l'autodeterminació demà mateix. aquí a Catalunya constitucionalment de Madrid s'hauria d'enviar els tancs a defensar el que diu l'article 8 de la constitució ja que les forces armades no serveixen al poble sinó a Espanya defensant la seva unitat.

La obertura del camí cap a un referèndum s'ha de produir, al meu entendre, i no ho he vist escrit enlloc mes, quan es quasi segur que es perdria. L'altre costat no obrira cap via en aquest sentit si l'anéssim a guanyar, i el vot de la por, dels 40 anys de dictadura, de la guerra, encara pesa.

La estratègia a curt plaç te que ser doncs aconseguir un autogovern que en qualsevol moment, i com qualsevol demòcrata europeu trobaria normal, el parlament català pogués fer consultes populars per qualsevol tema inclòs l'autodeterminació.

Companys d'ERC: anem cap a demanar poder separar-nos o ens entestem en participar en un govern tranquil que intenti fer polítiques socials incompatibles amb un espoli fiscal que ha esdevingut estructural?


ERC ha esdevingut una "força de govern" mes que un partit independentista. Importa mes el seient i el sou que el país. Que trist.

El dia despres

M'agradaria recomanar l'article a l'Avui de Isabel-Clara Simó.

Així es com m'agradaria veure el debat sobre la autodeterminació: que guanyarem el dia després? com serà?

Molt maco, segur.

Sense voler violar el copyright m'agradaria fer-li uns retocs, us ensenyo com m'agradaria molt mes l'article, amb molta admiració i respecte:

Deixeu-me que faci especulacions sobre el futur: com serem quan siguem independents? Imagino que hi haura una primera època d'eufòria i, alhora, de desconcert. Cometrem alguns errors, i estarem sotmesos a una freda i altiva mirada internacional: no som prou rústecs per despertar el paternalisme de les grans nacions, ni prou avançats ni rics per inspirar el seu respecte. Ens haurem de posar a governar, i això haurà de fer-se en una doble direcció: per una banda, una necessària ordenació territorial, car els Països Catalans hauran de ser una Confederació en què cap part sigui més que les altres, i això, després de tants anys de sotmetiment, costarà; a més hi haurà els impacients, que ho volen tot per a l'endemà mateix. Per una altra banda haurem de gestionar els propis recursos sense cap dogall ni cap usurpació econòmica. Serem més rics però també inexperts. El petroli de la costa o el funcionament dels aeroports, el moviment del port o la creació d'uns centres financers propis seran tot un repte. Com que estarem espantats, segurament, en una primera etapa, confiarem el govern a gent conservadora, tots nosaltres amb el cor a galop per no espifiar-la. Però en una segona etapa ja tindrem prou confiança en nosaltres mateixos. Hauran arribat el moment dels grans debats; per exemple: cal un exèrcit? Els diaris -tots en català, esclar cremaran amb aquesta i altres qüestions semblants. Hi ha unes quantes coses que estic segura que farem bé: una bona política d'immigració, una política exterior de pactes -també amb Espanya- i una difusió de la cultura catalana. Caram: serà bonic.


Per posar la pell de gallina, oi?

Els països catalans

Vaig assistir a una discussió entre dues amigues sobre els països catalans.

La Imma defensava que son un invent i que no existeixen. La Imma es catalana, l'altre noia era valenciana. Jo m'imagino sent català en una població on l'alcalde fos del PP, no puc imaginar-me vivint en un païs on el govern sencer fos del PP amb una única alternativa: el PSOE. Per tant des d'aquí un suport immens a els valencians i valencianes que viuen a València parlant català.

Contràriament al que diuen els senyors del PP, no espero d'ells cap calè, ni cap prebenda, espero que visquin podent ser el que son encara que siguin minoria allà. Una democràcia es més el respecte a les minories que no pas el de las majories. Només això ens diferenciarà de Hitler.

Que es demana al PSC?

Per fer Mas president ERC demanà fer un referèndum d'autodeterminació en aquesta legislatura, o quelcom semblant.

M'interessaria saber que es demanà al PSC per fer president Montilla. Sabem el que NO es va demanar: l'aeroport, les rodalies, la publicació de les balances fiscals, les inversions en infraestructures, la no invasió de competencias...

Crec finalment que, potser, ERC va demanar una llei sobre una tercera hora en castellà per poder recorre-la, i així, fer veure que encara es catalanista. No crec hores d'ara que ningú dubti del seu aplaçament sine die del independentisme.

Engrunes de Joan Oliver. Cal guanyar el referéndum?

Diu Joan Oliver a l'Avui:

A l'Europa d'avui, si vols fer un referèndum el fas. Ningú no t'enviarà els tancs. I encara que diguin que no és legal, si guanyes el referèndum tens moltes possibilitats de sortir-te'n. Però la clau és que el referèndum l'has de guanyar. I totes les dades disponibles diuen que un referèndum així només seria possible guanyar-lo si hi hagués garanties que una Catalunya independent es mantindria a la UE i a la zona euro.

I no hi estic gens d'acord. El fet de tenir el camí obert al divorci es molt positiu. Si ets una dona maltractada, hi havia anys només existia la separació. Va sortir la llei del divorci i la gent no anava i es divorciava el mateix dia. El fet d'haver-hi la llei era una opció per a les parelles, no calia divorciar-se, però hi havia la llei, el camí.

No ens cal plantejar-nos el guanyar un referèndum d'autodeterminació. L'expol·li a que ens te sotmesos Espanya es tan gran, que ens podem acontentar en plantejar-lo i ser tractats, des d'aquell moment, com adults que en qualsevol moment se'n poden anar de casa e independitzar-se. Podríem anar-nos-en als 40, però ja seriem adults, ara som uns nens que no tenen la llibertat ni de plantejar la emancipació.

Al Avui, no puc estar-me de recomanar, en un registre totalment diferent al polític, l'article de Marçal Sintes: Dos cadàvers.

S'ha de guanyar el referèndum per l'autodeterminació? i CiU s'hauria de mullar i respondre.

Comentari fet al blog de Catalunya no es Espanya

Sobre la por a perdre un referèndum per l'autodeterminació voldria comentar que no crec que sigui tan fonamental com convocar-lo: nomes el fet de convocar-lo es guanyar.
O es que creieu que davant un referèndum d'aquest caire Espanya seguiria mantenint el Prat, les balances fiscals ocultes i la manca d'inversions? Tot això esdevindria public i beneficiós per Catalunya en pocs mesos per demostrar lo molt que ens estimen els Espanyols! I si es perdes quedaria oberta la via de convocar-ne un altre si Espanya ens torna a tractar malament, cosa que porta quasi 300 anys fent.

I ara comentant la proposta de referèndum de Vendrell:

Qui respon?

En Carles comenta, desenvolupa, diu que així no, diu com ho faria, PERO NO RESPON!

La resposta te que ser "si" o "no", no val desqualificar la pregunta o dir "es que la pregunta es fa per tal o qual". Algú de CiU respon?

Noia et cases amb mi? "ai que m'ho pregunta per que soc rica", "ai que si es per que soc prima", no, no i no, respon dona, et casaràs o no!?

L'aeroport es lo crucial?

Davant tota aquesta iniciativa per l'adjudicació del aeroport del Prat, no deixo de preguntar-me, perquè no es fa el mateix amb el dèficit fiscal?

La quantitat de recursos que van a Madrid i no tornen, o be tornen en forma de pressupost i mai no s'executen, es tan gran com per construir un altre Aeroport cada any!

Ja se que el dèficit fiscal es molt més eteri que l'adjudicació d'un aeroport. No es menys cert però que es molt mes crucial per el creixement i benestar dels ciutadans d'aquest país.

Donat que el PSC-PSOE ha demostrat que no tocarà el tema del finançament (perquè no ho va fer amb Maragall si no es que no en te la voluntat?) només ens queda la independència o al menys votar-la que en la pre-campanya de un hipotètic referèndum tinc la sensació que a Catalunya tindríem solucionat lo del dèficit.

A sueldo de Moscú: ETA i el 11M al descobert

Llegeixo en el blog de Donaire (De bat a bat) que a Libertad Digital es fiquen amb "el blog de don Royo" (A sueldo de moscú) per un post.

Li he posat a aquest blog aquest comentari:

Señor Royo:
Ha pensado que sus comentarios NO son el origen de la animadversion de LD?
Siendo muy optimistas, LD solo lee las firmas, dudo que su capacidad intelectual de para más.
Por tanto sugiero que la animadversión proviene de parte de su apellido: "nova".
Esta es la prueba de que es usted la conexión viva entre el 11M y ETA. Es usted, o un antepasado suyo, un catalán!. Esta palabla "nova" (que por suerte ya no puede cambiar por "nueva" y quedar impune) implica que usted o alguno de sus antepasados (la culpabilidad, como el pecado original se transmite de padres a hijos desde el neolítico, que es cuando, como es harto conocido, se concibió España *) es culpable de confabulación contra el orden constitucional y la unidad de España *. Sabido es que cuando Carod-Rovira alias Rovireche fue a "Perpiñan" a hablar con unos encapuchados islamistas que, para despistar, decían pertenecer a ETA, para, como es sabido y publicado, sugerirles el 11 M, paso por Vilanova. El atentado surgió, ahora solo le queda confesarlo, de su pérfida mente. El hecho de camuflar su apellido (usted o uno de sus antepasados) "Vila" por el seguro "Villa" no le hace a usted menos culpable.
Es usted junto con todos los catalanes un Etarra (Losantos dixit)y por tanto un participe del 11 M.
*: al leer España debe poner el himno nacional y levantarse. Opcionalmente puede levantar la mano derecha estirada con la palma hacia abajo.

Comentari al blog de Martí Saballs

Comentari publicat al blog de Martí Saballs:

Madrid es más solidaria que Catalunya?
Si se cuenta según el método del beneficio, si, este método, que para otras cosas puede ser bueno pero para balanzas fiscales entre territorios solo, que yo sepa, lo usa España (o sea Madrid) en esencia dice que si el gobierno (español naturalmente) se gasta un euro en barajas todos los españoles nos beneficiamos. Naturalmente un euro en el Prat es para los Catalanes no para todos los españoles.
Otra forma de calcular las balanzas fiscales es la del flujo monetario, que evita la centrifugación del gasto apuntada. Nuestra querida España no quiere saber nada de este sistema.
Lo sospechoso del tema es que Madrid crece, Catalunya no. Madrid no pide el concierto, ni sus ciudadanos. Catalunya lo "medio pide" en el Estatut del 30 S que evidentemente esta España tan democratica y tan federal cepilla como un carpintero.
Ahora en lugar de disponer de nuestros dineros a suplicar a Madrid que nos envie. A mi hija le dan hora al oculista para dentro de un año mientras en Andalucia se opera a los transexuales porque SOBRA el dinero.

Catalunya torna a perdre posicions. Que extrany!

Segons la notícia d'"El Periódico" Catalunya ha perdut posicions a Espanya en poder de compra per sisè any consecutiu.

Els experts diuen, al mateix article, que no troben explicació al fet.

Jo, que no soc expert, els recomano la lectura de la llei d'Alemanya, feta arrel del tribunal constitucional Alemany (que a diferència del d'aquí defensa TOTS els alemanys independentment del lander), que diu que des d'un 4% de dèficit fiscal el creixement d'una comunitat es veu fortament afectat. Mireu el comptador del dèficit que hi ha a aquest blog.

Els experts que no troben explicació potser son del parer que Madrid contribueix més que Catalunya a la solidaritat, per això es la que, estant líder, creix més.

Com diu Ramon Tremosa, Madrid esta corrent la marató mentre, diuen ells, els treuen sang.

Esquerra i les politiques "d'esquerra"

On es ERC?, a l'esquerra naturalment. Defensant que? a qui defensa? quines son les polítiques socials?

Com es pot parlar de polítiques socials amb el dèficit fiscal que tenim? ERC es part d'aquest dèficit, ja que estan al costat de Castells i voten a favor del pressupostos espanyols fa anys.

Les úniques polítiques socials que puc entreveure son posar en càrrecs algun jovent del partit i alguns militants, fent-los polítics professionals.

Son responsables, per tant, de que, com ja vaig dir, a la meva filla li donin hora per d'aquí a un any per fer una visita al oculista. Son responsables de lo poc "social" que es el seu govern amb els catalans i lo molt amb els andalusos, que ja tenen firmat amb el PSOE el reconeixement del seu "deute històric", que no es mes que la continuació de l'expol·li.

Fets no paraules

Anem per als fets:

A la meva filla per anar a l'oculista, ja que no hi veu bé, li donen hora per l'any que ve.

Ara m'expliqueu que es això del dèficit històric que Andalusia ha negociat al seu estatut, i que implica un ronyó de calés. Ells (Andalusia) es veu que tenen línia directa amb el poder si mana el PSOE, Madrid la té quan governa el PP, nosaltres tenim uns venuts de representants que es barallen per fer la pilota tant a uns com als altres.

Mentre ERC i CiU van aprovant pressupostos, ara del PP ara del PSOE aquí, ni sanitat, ni educació, ni infraestructures.

M'agradara veure que prometen ERC i CiU a les eleccions municipals, del PSC ja no demano res, es un partit estranger, mes preocupat per la igualtat i solidaritat que per la realitat catalana. Suposo ni Montilla, ni Mas, ni Carod, ni Puigcercos, ni Saura usen la sanitat pública.

Fets no paraules: Un any d'espera per a una visita a l'oculista.

Insubmissió fiscal? NO! vaga de cel!

La plataforma per el dret a decidir sembla que promourà la insubmissió fiscal. Proposo que en lloc d'això amb uns quants advocats al darrere, es faci tot el possible per endarrerir i entorpir el pagament de les obligacions fiscals.

Demanar aplaçaments en massa del pagament del IVA, retocar tots el IRPF i fer-los el mes complicats possible, endarrerir el màxim en suma el pagament de qualsevol impost. Equivocar-nos a propòsit en uns cèntims en totes les declaracions i demanar amb advocats el retorn. Aprofitar, en suma, totes les escletxes legals col·lapsar hisenda fins que no es quedin aquí els calés i els recapti la Generalitat.