Que vaig fer l'u de Novembre

Comentari postejat en contesta a un article de Salvador Sostres:


Escrit per: Jaume Planas - Dissabte, 4 de novembre de 2006 12:24

Jo vaig quedarme a casa. Crec que els calès que s'en van a Madrid i no tornen son, ara com ara, el que més mal fa a Catalunya, desde aquesta consideració, a qui he de donar suport? No cal que et justifiqui el "no vot" a Montilla ni a Saura. M'agradiria explicar el d'ERC i CiU: Sobre ERC: A la negociació del Estatut algù (de la cùpula suposso) va vendre que no dirien "no". Si no no s'explica el no poder conseguir res mes que el aconseguit per en Mas, ni tan sols la cessió de l'aeroport. I, per a mi, aquesta concessió va ser a canvi de seguir governant junt amb el PSC. Quan les basses van dir que anaven per el "no" s'els va desmontar el pla. Sobre CiU: Va aconseguir quelcom semblant al finançament Basc el 30 de setembre. Ara, a Madrid, va vendre aquest avenç per un avenç de les eleccions i per desestabilitzar Maragall, sense ell i amb Montilla creien que treurien majoria absoluta, i amb la seva estructura necessiten tornar al govern, es van vendre barats per tornar-hi. Quin premi proposes per aquets dos partits? el vot? No veig mès que mediocritat en ells. Els pressupostos de Madrid han estat aprobats sense el vot en contra de CiU sense que les balances fiscals siguin públiques. O sigui que aprobem uns contes sense saber quan es roba a Catalunya. I la llei de la dependencia, aprobada per ERC, si es tant i tant bona, s'habia de fer aquí, no allà. No son menys tontos els de CiU que els d'ERC, tenen un nivell d'imbecilitat idèntic. Molt català per cert, arreclar "el seu" sense pensar en Catalunya ni en els catalans. Espero que les respectives cúpules donin pas a gent millor. Que Mas en lloc de negociar 7 hores amb ZP per vendrens per cadires sortis dient que no per dignitat, i que Carod/Puigcercos en lloc d'agafar un atac de gelosia, s'en anessin amb el Mas per donarli la presidencia de la Generalitat just cuan van veure que Montilla es sentaba amb el PSOE al negociar l'Estatut.