Li he preguntat a la meva filla (14 anys) sobre l'us del Català a la seva escola:
De 30 nens de la seva classe parla català amb un. Fora de classe tothom parla castellà.
Els professors no exigeixen una contestació en català al dirigir-se als nens, parlan amb ells en català ells contesten en castellà i els professors canvien al castellà. Tots els professors fant aixó tret del professor de català. Cap nen no usa el català en les contestes tret de dos. Aquesta mostra es, segons ella, extensible a tota l'escola.
Els professors de francès i anglès no ensenyan amb inmersió a la classe no es parla nomès anglès o francès s'ensenya en català, pero com tot la comunicaciò amb l'alumne es en castellà.
Parlant amb una amiga seva d'origen argentí, jo provant el català i ella responent-me sense canviar amb castella. Preguntant-li si sap català bé, diu la meva filla que sí pero que no li agrada canviar. Fins avui havia canviat jo.
1 comentari:
que fina és la linia que separa el seny de la traïció; potser hauriem de ser més combatius...com a mínim per no fer pena.
Publica un comentari a l'entrada