Quan CiU va pactar amb el PP va errar i va perdre el govern de Catalunya.
Ara ERC pacta amb el PSC-PSOE. La diferència per ERC es clara, el PSOE es molt millor que el PP. Es progressista i més obert. Es més catalanista?
Pensant en Catalunya, al nivell de defensar l'espanyolisme, PSC-PSOE i PP son els mateixos fets amb diferents argumentacions. El PP diu "ho faig perquè vull, te una tassa" i el PSOE diu "els carques del PP m'obliguen a fer-ho a contracor, te dues tasses".
La tercera hora de castellà, la llei de la dependència, i ara tot de cop una serie de mesures "harmonitzadores" entre tant el exèrcit d'ERC captiu i desarmat a canvi de quatre càrrecs que, amb la pèrdua d'autonomia, cada vegada tenen menys valor.
Vull sentir els amics d'Esquerra, amb els que compartia el "no" dir ara que realment volen la independència, que volen que el tribunal constitucional es carregui la merda d'Estatut que tenim, que volen un referèndum d'autodeterminació ja, que s'adhereixen a les firmes de "sobirania i progrés", que demanaran recursos d'inconstitucionalitat a tort i a dret a tot el que es pugui i que sembli que ens treu autogovern, que exigiran el compliment estricte dels acords en finançament i infraestructures, que demanaran la insubmissió fiscal mentre l'estat no publiqui les balances fiscals i, finalment, que si Montilla no fa tot aixó esdevindrà un dels president mes breus de la història de la Generalitat.
Si no ho fan no tan sols no es poden dir catalanistes, se'ls pot anomenar botiflers. I per extensió tots aquells que hi facin costat.
En la segona guerra mundial els francesos de Vichy, per col·laborar amb els Alemanys foren traïdors, sense pal·liatius. Ara toca definir-se, o amic o enemic, o catalanista o espanyolista, Lluitador o mesell. Sem refot que penseu que CiU son pitjors per haver pactat amb el PP, com que ells van cagar-la ara farem el doble de merda?.
Un ex-votant d'ERC.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ERC. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ERC. Mostrar tots els missatges
13 de febrer 2007
12 de febrer 2007
El referéndum d'autodeterminació
En Xavier Mir diu que les paraules d'en Carod tenen unaltre explicació. Li demano que la digui que jo no la veig.
Haig de suposar que el TC limiti i interpreti restrictivament l'Estatut (el millor dels escenaris possibles!) es la solució per ERC i que aleshores Carod pot fer esperar l'autodeterminació a tenir majoria absoluta?
Per què s'ha d'esperar cap majoria per preguntar si es vol l'autodeterminació? Per què no es pot plantejar un referèndum per perdre'l? Veig avantatges de reconeixement de sobirania només per el fet de que hi hagués la consulta. Seria una fita crucial, un reconeixement del nostre dret a decidir, no caldria mai més anar a Madrid a negociar un Estatut si creiem que tenim el dret a decidir. El nostre parlament no te que negociar res si el poble català es sobirà. El poble esta molt per sobre de constitucions si es sobirà. I ho som oi? Ho creiem? Ho creu ERC?
O es que estem disposant de calés de Madrid per fer més ric algun poble de Tarragona tot i dient després que Madrid no es solidaria? Potser es que volem conquerir La Cibeles i fer parlar Català als castellans, per obligació durant 300 anys, per fer-los bilingües "sin que se note el cuidado"? O es que volem que els castellans es sentin catalans?
On es la democràcia que recolza els dèbils? Recordem que la democràcia NO es infal·lible i que Hitler va ser votat democràticament. La democràcia comença per respectar les minories. Senyalar catalans com a culpables de quelcom per el sol fet de ser-ho i tenir un determinat pensament (Rovireche, Estatut i ETA son una mateixa cosa, i d'altres) tindrien que ser delicte, no ho som perquè estem al post franquisme encara.
El camí de l'autodeterminació es des de les minories, si s'espera a fer-lo des de la majoria, no es fa mai. Quebec va fer la consulta i el nacionalisme va perdre. Perdent va guanyar. Aquest es el camí. El camí mai serà governar amb els nacionalistes espanyols esperant treure'ls vots, no hi han vots sobiranistes al PSC. El PSC vol que tot segueixi igual, ERC, avui, també.
Haig de suposar que el TC limiti i interpreti restrictivament l'Estatut (el millor dels escenaris possibles!) es la solució per ERC i que aleshores Carod pot fer esperar l'autodeterminació a tenir majoria absoluta?
Per què s'ha d'esperar cap majoria per preguntar si es vol l'autodeterminació? Per què no es pot plantejar un referèndum per perdre'l? Veig avantatges de reconeixement de sobirania només per el fet de que hi hagués la consulta. Seria una fita crucial, un reconeixement del nostre dret a decidir, no caldria mai més anar a Madrid a negociar un Estatut si creiem que tenim el dret a decidir. El nostre parlament no te que negociar res si el poble català es sobirà. El poble esta molt per sobre de constitucions si es sobirà. I ho som oi? Ho creiem? Ho creu ERC?
O es que estem disposant de calés de Madrid per fer més ric algun poble de Tarragona tot i dient després que Madrid no es solidaria? Potser es que volem conquerir La Cibeles i fer parlar Català als castellans, per obligació durant 300 anys, per fer-los bilingües "sin que se note el cuidado"? O es que volem que els castellans es sentin catalans?
On es la democràcia que recolza els dèbils? Recordem que la democràcia NO es infal·lible i que Hitler va ser votat democràticament. La democràcia comença per respectar les minories. Senyalar catalans com a culpables de quelcom per el sol fet de ser-ho i tenir un determinat pensament (Rovireche, Estatut i ETA son una mateixa cosa, i d'altres) tindrien que ser delicte, no ho som perquè estem al post franquisme encara.
El camí de l'autodeterminació es des de les minories, si s'espera a fer-lo des de la majoria, no es fa mai. Quebec va fer la consulta i el nacionalisme va perdre. Perdent va guanyar. Aquest es el camí. El camí mai serà governar amb els nacionalistes espanyols esperant treure'ls vots, no hi han vots sobiranistes al PSC. El PSC vol que tot segueixi igual, ERC, avui, també.
A l'Avui s'opina com jo: Carod l'has cagat
L'article de Jordi Cabré a l'Avui del 12/2/07 em sembla del tot encertat i destaca el que vaig comentar a l'ultim post: ERC (al menys els dirigents) no sap cap on va. Només aguantar al govern es el que mou a la seva cúpula.
Acaba dient això:
"Però el segon misteri que envolta l'enunciat del conseller de la Vicepresidència és molt més preocupant: perquè és que tant jo com molts altres ciutadans ens pensàvem que la via sobiranista ja era el plantejament d'ERC. Vull dir que ja era el seu programa, el seu credo, la seva conclusió. O no ho hem entès bé, o els republicans ja fa més de quinze anys que propugnen la independència com a única sortida. El que és desconcertant, doncs, és que ara només es tracti d'una simple possibilitat en cas que els magistrats ens tombin l'Estatut (que, a més, havíem quedat que era un desastre). És que fins ara parlaven d'independència en broma?"
Acaba dient això:
"Però el segon misteri que envolta l'enunciat del conseller de la Vicepresidència és molt més preocupant: perquè és que tant jo com molts altres ciutadans ens pensàvem que la via sobiranista ja era el plantejament d'ERC. Vull dir que ja era el seu programa, el seu credo, la seva conclusió. O no ho hem entès bé, o els republicans ja fa més de quinze anys que propugnen la independència com a única sortida. El que és desconcertant, doncs, és que ara només es tracti d'una simple possibilitat en cas que els magistrats ens tombin l'Estatut (que, a més, havíem quedat que era un desastre). És que fins ara parlaven d'independència en broma?"
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)