Maragall ha parlat. Ha dit que no pagava la pena per tant esforç el minso estatut que ens ha tocat.
Vaja senyor Maragall i no podria haver estat digne per un cop i dir-ho quan el votàvem? perquè aleshores al que ho va dir i al que va dir que Zapatero era un demagog espanyolista, en Carretero, vostè el va fotre fora del govern.
Es un mal president el que no defensa el seu país. vostè va ser penós.
Jo li vaig demanar que defenses la veritat abans, la ha defensat tard.
28 d’abril 2007
15 d’abril 2007
Guanyar un referendum
Surt un article de Carod a l'Avui dient que no cal dret d'autodeterminació en un horitzó proper i cal paciència per que ERC no te majoria, que no es pot anar cap al camí de la independència fins que ERC tingui un percentatge major de vots.
Diu Carod: "Tenint, de moment, el 15% dels vots, és evident que allò que avui és en joc no és pas el reconeixement del nostre dret a l'autodeterminació i el seu exercici immediat, sinó el reconeixement públic de l'independentisme com una força de govern, seriosa, estable, rigorosa, útil i inspiradora de confiança." equival això a demanar un % determinat per a començar a defensar el que el partit es proposa? que potser el PP no defensa la no constitucionalitat del Estatut malgrat el seu menor percentatge aquí que no pas ERC i que no te majoria ni a Catalunya ni a Espanya? i que dir de Ciutadans/ciudadanos no son pas majoria i s'entesten en defensar tot el que soni a castellà.
Confondre CiU i PSC en el seus objectius per l'autogovern es un pèssim favor a Catalunya, es interessat.
Un altre cosa es que, a Quebeq, i a Escocia es pot convocar un referèndum per l'autodeterminació demà mateix. aquí a Catalunya constitucionalment de Madrid s'hauria d'enviar els tancs a defensar el que diu l'article 8 de la constitució ja que les forces armades no serveixen al poble sinó a Espanya defensant la seva unitat.
La obertura del camí cap a un referèndum s'ha de produir, al meu entendre, i no ho he vist escrit enlloc mes, quan es quasi segur que es perdria. L'altre costat no obrira cap via en aquest sentit si l'anéssim a guanyar, i el vot de la por, dels 40 anys de dictadura, de la guerra, encara pesa.
La estratègia a curt plaç te que ser doncs aconseguir un autogovern que en qualsevol moment, i com qualsevol demòcrata europeu trobaria normal, el parlament català pogués fer consultes populars per qualsevol tema inclòs l'autodeterminació.
Companys d'ERC: anem cap a demanar poder separar-nos o ens entestem en participar en un govern tranquil que intenti fer polítiques socials incompatibles amb un espoli fiscal que ha esdevingut estructural?
ERC ha esdevingut una "força de govern" mes que un partit independentista. Importa mes el seient i el sou que el país. Que trist.
Diu Carod: "Tenint, de moment, el 15% dels vots, és evident que allò que avui és en joc no és pas el reconeixement del nostre dret a l'autodeterminació i el seu exercici immediat, sinó el reconeixement públic de l'independentisme com una força de govern, seriosa, estable, rigorosa, útil i inspiradora de confiança." equival això a demanar un % determinat per a començar a defensar el que el partit es proposa? que potser el PP no defensa la no constitucionalitat del Estatut malgrat el seu menor percentatge aquí que no pas ERC i que no te majoria ni a Catalunya ni a Espanya? i que dir de Ciutadans/ciudadanos no son pas majoria i s'entesten en defensar tot el que soni a castellà.
Confondre CiU i PSC en el seus objectius per l'autogovern es un pèssim favor a Catalunya, es interessat.
Un altre cosa es que, a Quebeq, i a Escocia es pot convocar un referèndum per l'autodeterminació demà mateix. aquí a Catalunya constitucionalment de Madrid s'hauria d'enviar els tancs a defensar el que diu l'article 8 de la constitució ja que les forces armades no serveixen al poble sinó a Espanya defensant la seva unitat.
La obertura del camí cap a un referèndum s'ha de produir, al meu entendre, i no ho he vist escrit enlloc mes, quan es quasi segur que es perdria. L'altre costat no obrira cap via en aquest sentit si l'anéssim a guanyar, i el vot de la por, dels 40 anys de dictadura, de la guerra, encara pesa.
La estratègia a curt plaç te que ser doncs aconseguir un autogovern que en qualsevol moment, i com qualsevol demòcrata europeu trobaria normal, el parlament català pogués fer consultes populars per qualsevol tema inclòs l'autodeterminació.
Companys d'ERC: anem cap a demanar poder separar-nos o ens entestem en participar en un govern tranquil que intenti fer polítiques socials incompatibles amb un espoli fiscal que ha esdevingut estructural?
ERC ha esdevingut una "força de govern" mes que un partit independentista. Importa mes el seient i el sou que el país. Que trist.
06 d’abril 2007
El dia despres
M'agradaria recomanar l'article a l'Avui de Isabel-Clara Simó.
Així es com m'agradaria veure el debat sobre la autodeterminació: que guanyarem el dia després? com serà?
Molt maco, segur.
Sense voler violar el copyright m'agradaria fer-li uns retocs, us ensenyo com m'agradaria molt mes l'article, amb molta admiració i respecte:
Deixeu-me que faci especulacions sobre el futur: com serem quan siguem independents? Imagino que hi haura una primera època d'eufòria i, alhora, de desconcert. Cometrem alguns errors, i estarem sotmesos a una freda i altiva mirada internacional: no som prou rústecs per despertar el paternalisme de les grans nacions, ni prou avançats ni rics per inspirar el seu respecte. Ens haurem de posar a governar, i això haurà de fer-se en una doble direcció: per una banda, una necessària ordenació territorial, car els Països Catalans hauran de ser una Confederació en què cap part sigui més que les altres, i això, després de tants anys de sotmetiment, costarà; a més hi haurà els impacients, que ho volen tot per a l'endemà mateix. Per una altra banda haurem de gestionar els propis recursos sense cap dogall ni cap usurpació econòmica. Serem més rics però també inexperts. El petroli de la costa o el funcionament dels aeroports, el moviment del port o la creació d'uns centres financers propis seran tot un repte. Com que estarem espantats, segurament, en una primera etapa, confiarem el govern a gent conservadora, tots nosaltres amb el cor a galop per no espifiar-la. Però en una segona etapa ja tindrem prou confiança en nosaltres mateixos. Hauran arribat el moment dels grans debats; per exemple: cal un exèrcit? Els diaris -tots en català, esclar cremaran amb aquesta i altres qüestions semblants. Hi ha unes quantes coses que estic segura que farem bé: una bona política d'immigració, una política exterior de pactes -també amb Espanya- i una difusió de la cultura catalana. Caram: serà bonic.
Per posar la pell de gallina, oi?
Així es com m'agradaria veure el debat sobre la autodeterminació: que guanyarem el dia després? com serà?
Molt maco, segur.
Sense voler violar el copyright m'agradaria fer-li uns retocs, us ensenyo com m'agradaria molt mes l'article, amb molta admiració i respecte:
Deixeu-me que faci especulacions sobre el futur: com serem quan siguem independents? Imagino que hi haura una primera època d'eufòria i, alhora, de desconcert. Cometrem alguns errors, i estarem sotmesos a una freda i altiva mirada internacional: no som prou rústecs per despertar el paternalisme de les grans nacions, ni prou avançats ni rics per inspirar el seu respecte. Ens haurem de posar a governar, i això haurà de fer-se en una doble direcció: per una banda, una necessària ordenació territorial, car els Països Catalans hauran de ser una Confederació en què cap part sigui més que les altres, i això, després de tants anys de sotmetiment, costarà; a més hi haurà els impacients, que ho volen tot per a l'endemà mateix. Per una altra banda haurem de gestionar els propis recursos sense cap dogall ni cap usurpació econòmica. Serem més rics però també inexperts. El petroli de la costa o el funcionament dels aeroports, el moviment del port o la creació d'uns centres financers propis seran tot un repte. Com que estarem espantats, segurament, en una primera etapa, confiarem el govern a gent conservadora, tots nosaltres amb el cor a galop per no espifiar-la. Però en una segona etapa ja tindrem prou confiança en nosaltres mateixos. Hauran arribat el moment dels grans debats; per exemple: cal un exèrcit? Els diaris -tots en català, esclar cremaran amb aquesta i altres qüestions semblants. Hi ha unes quantes coses que estic segura que farem bé: una bona política d'immigració, una política exterior de pactes -també amb Espanya- i una difusió de la cultura catalana. Caram: serà bonic.
Per posar la pell de gallina, oi?
02 d’abril 2007
Els països catalans
Vaig assistir a una discussió entre dues amigues sobre els països catalans.
La Imma defensava que son un invent i que no existeixen. La Imma es catalana, l'altre noia era valenciana. Jo m'imagino sent català en una població on l'alcalde fos del PP, no puc imaginar-me vivint en un païs on el govern sencer fos del PP amb una única alternativa: el PSOE. Per tant des d'aquí un suport immens a els valencians i valencianes que viuen a València parlant català.
Contràriament al que diuen els senyors del PP, no espero d'ells cap calè, ni cap prebenda, espero que visquin podent ser el que son encara que siguin minoria allà. Una democràcia es més el respecte a les minories que no pas el de las majories. Només això ens diferenciarà de Hitler.
La Imma defensava que son un invent i que no existeixen. La Imma es catalana, l'altre noia era valenciana. Jo m'imagino sent català en una població on l'alcalde fos del PP, no puc imaginar-me vivint en un païs on el govern sencer fos del PP amb una única alternativa: el PSOE. Per tant des d'aquí un suport immens a els valencians i valencianes que viuen a València parlant català.
Contràriament al que diuen els senyors del PP, no espero d'ells cap calè, ni cap prebenda, espero que visquin podent ser el que son encara que siguin minoria allà. Una democràcia es més el respecte a les minories que no pas el de las majories. Només això ens diferenciarà de Hitler.
Que es demana al PSC?
Per fer Mas president ERC demanà fer un referèndum d'autodeterminació en aquesta legislatura, o quelcom semblant.
M'interessaria saber que es demanà al PSC per fer president Montilla. Sabem el que NO es va demanar: l'aeroport, les rodalies, la publicació de les balances fiscals, les inversions en infraestructures, la no invasió de competencias...
Crec finalment que, potser, ERC va demanar una llei sobre una tercera hora en castellà per poder recorre-la, i així, fer veure que encara es catalanista. No crec hores d'ara que ningú dubti del seu aplaçament sine die del independentisme.
M'interessaria saber que es demanà al PSC per fer president Montilla. Sabem el que NO es va demanar: l'aeroport, les rodalies, la publicació de les balances fiscals, les inversions en infraestructures, la no invasió de competencias...
Crec finalment que, potser, ERC va demanar una llei sobre una tercera hora en castellà per poder recorre-la, i així, fer veure que encara es catalanista. No crec hores d'ara que ningú dubti del seu aplaçament sine die del independentisme.
29 de març 2007
Engrunes de Joan Oliver. Cal guanyar el referéndum?
Diu Joan Oliver a l'Avui:
A l'Europa d'avui, si vols fer un referèndum el fas. Ningú no t'enviarà els tancs. I encara que diguin que no és legal, si guanyes el referèndum tens moltes possibilitats de sortir-te'n. Però la clau és que el referèndum l'has de guanyar. I totes les dades disponibles diuen que un referèndum així només seria possible guanyar-lo si hi hagués garanties que una Catalunya independent es mantindria a la UE i a la zona euro.
I no hi estic gens d'acord. El fet de tenir el camí obert al divorci es molt positiu. Si ets una dona maltractada, hi havia anys només existia la separació. Va sortir la llei del divorci i la gent no anava i es divorciava el mateix dia. El fet d'haver-hi la llei era una opció per a les parelles, no calia divorciar-se, però hi havia la llei, el camí.
No ens cal plantejar-nos el guanyar un referèndum d'autodeterminació. L'expol·li a que ens te sotmesos Espanya es tan gran, que ens podem acontentar en plantejar-lo i ser tractats, des d'aquell moment, com adults que en qualsevol moment se'n poden anar de casa e independitzar-se. Podríem anar-nos-en als 40, però ja seriem adults, ara som uns nens que no tenen la llibertat ni de plantejar la emancipació.
Al Avui, no puc estar-me de recomanar, en un registre totalment diferent al polític, l'article de Marçal Sintes: Dos cadàvers.
A l'Europa d'avui, si vols fer un referèndum el fas. Ningú no t'enviarà els tancs. I encara que diguin que no és legal, si guanyes el referèndum tens moltes possibilitats de sortir-te'n. Però la clau és que el referèndum l'has de guanyar. I totes les dades disponibles diuen que un referèndum així només seria possible guanyar-lo si hi hagués garanties que una Catalunya independent es mantindria a la UE i a la zona euro.
I no hi estic gens d'acord. El fet de tenir el camí obert al divorci es molt positiu. Si ets una dona maltractada, hi havia anys només existia la separació. Va sortir la llei del divorci i la gent no anava i es divorciava el mateix dia. El fet d'haver-hi la llei era una opció per a les parelles, no calia divorciar-se, però hi havia la llei, el camí.
No ens cal plantejar-nos el guanyar un referèndum d'autodeterminació. L'expol·li a que ens te sotmesos Espanya es tan gran, que ens podem acontentar en plantejar-lo i ser tractats, des d'aquell moment, com adults que en qualsevol moment se'n poden anar de casa e independitzar-se. Podríem anar-nos-en als 40, però ja seriem adults, ara som uns nens que no tenen la llibertat ni de plantejar la emancipació.
Al Avui, no puc estar-me de recomanar, en un registre totalment diferent al polític, l'article de Marçal Sintes: Dos cadàvers.
26 de març 2007
S'ha de guanyar el referèndum per l'autodeterminació? i CiU s'hauria de mullar i respondre.
Comentari fet al blog de Catalunya no es Espanya
Sobre la por a perdre un referèndum per l'autodeterminació voldria comentar que no crec que sigui tan fonamental com convocar-lo: nomes el fet de convocar-lo es guanyar.
O es que creieu que davant un referèndum d'aquest caire Espanya seguiria mantenint el Prat, les balances fiscals ocultes i la manca d'inversions? Tot això esdevindria public i beneficiós per Catalunya en pocs mesos per demostrar lo molt que ens estimen els Espanyols! I si es perdes quedaria oberta la via de convocar-ne un altre si Espanya ens torna a tractar malament, cosa que porta quasi 300 anys fent.
I ara comentant la proposta de referèndum de Vendrell:
Qui respon?
En Carles comenta, desenvolupa, diu que així no, diu com ho faria, PERO NO RESPON!
La resposta te que ser "si" o "no", no val desqualificar la pregunta o dir "es que la pregunta es fa per tal o qual". Algú de CiU respon?
Noia et cases amb mi? "ai que m'ho pregunta per que soc rica", "ai que si es per que soc prima", no, no i no, respon dona, et casaràs o no!?
Sobre la por a perdre un referèndum per l'autodeterminació voldria comentar que no crec que sigui tan fonamental com convocar-lo: nomes el fet de convocar-lo es guanyar.
O es que creieu que davant un referèndum d'aquest caire Espanya seguiria mantenint el Prat, les balances fiscals ocultes i la manca d'inversions? Tot això esdevindria public i beneficiós per Catalunya en pocs mesos per demostrar lo molt que ens estimen els Espanyols! I si es perdes quedaria oberta la via de convocar-ne un altre si Espanya ens torna a tractar malament, cosa que porta quasi 300 anys fent.
I ara comentant la proposta de referèndum de Vendrell:
Qui respon?
En Carles comenta, desenvolupa, diu que així no, diu com ho faria, PERO NO RESPON!
La resposta te que ser "si" o "no", no val desqualificar la pregunta o dir "es que la pregunta es fa per tal o qual". Algú de CiU respon?
Noia et cases amb mi? "ai que m'ho pregunta per que soc rica", "ai que si es per que soc prima", no, no i no, respon dona, et casaràs o no!?
25 de març 2007
L'aeroport es lo crucial?
Davant tota aquesta iniciativa per l'adjudicació del aeroport del Prat, no deixo de preguntar-me, perquè no es fa el mateix amb el dèficit fiscal?
La quantitat de recursos que van a Madrid i no tornen, o be tornen en forma de pressupost i mai no s'executen, es tan gran com per construir un altre Aeroport cada any!
Ja se que el dèficit fiscal es molt més eteri que l'adjudicació d'un aeroport. No es menys cert però que es molt mes crucial per el creixement i benestar dels ciutadans d'aquest país.
Donat que el PSC-PSOE ha demostrat que no tocarà el tema del finançament (perquè no ho va fer amb Maragall si no es que no en te la voluntat?) només ens queda la independència o al menys votar-la que en la pre-campanya de un hipotètic referèndum tinc la sensació que a Catalunya tindríem solucionat lo del dèficit.
La quantitat de recursos que van a Madrid i no tornen, o be tornen en forma de pressupost i mai no s'executen, es tan gran com per construir un altre Aeroport cada any!
Ja se que el dèficit fiscal es molt més eteri que l'adjudicació d'un aeroport. No es menys cert però que es molt mes crucial per el creixement i benestar dels ciutadans d'aquest país.
Donat que el PSC-PSOE ha demostrat que no tocarà el tema del finançament (perquè no ho va fer amb Maragall si no es que no en te la voluntat?) només ens queda la independència o al menys votar-la que en la pre-campanya de un hipotètic referèndum tinc la sensació que a Catalunya tindríem solucionat lo del dèficit.
10 de març 2007
A sueldo de Moscú: ETA i el 11M al descobert
Llegeixo en el blog de Donaire (De bat a bat) que a Libertad Digital es fiquen amb "el blog de don Royo" (A sueldo de moscú) per un post.
Li he posat a aquest blog aquest comentari:
Señor Royo:
Ha pensado que sus comentarios NO son el origen de la animadversion de LD?
Siendo muy optimistas, LD solo lee las firmas, dudo que su capacidad intelectual de para más.
Por tanto sugiero que la animadversión proviene de parte de su apellido: "nova".
Esta es la prueba de que es usted la conexión viva entre el 11M y ETA. Es usted, o un antepasado suyo, un catalán!. Esta palabla "nova" (que por suerte ya no puede cambiar por "nueva" y quedar impune) implica que usted o alguno de sus antepasados (la culpabilidad, como el pecado original se transmite de padres a hijos desde el neolítico, que es cuando, como es harto conocido, se concibió España *) es culpable de confabulación contra el orden constitucional y la unidad de España *. Sabido es que cuando Carod-Rovira alias Rovireche fue a "Perpiñan" a hablar con unos encapuchados islamistas que, para despistar, decían pertenecer a ETA, para, como es sabido y publicado, sugerirles el 11 M, paso por Vilanova. El atentado surgió, ahora solo le queda confesarlo, de su pérfida mente. El hecho de camuflar su apellido (usted o uno de sus antepasados) "Vila" por el seguro "Villa" no le hace a usted menos culpable.
Es usted junto con todos los catalanes un Etarra (Losantos dixit)y por tanto un participe del 11 M.
*: al leer España debe poner el himno nacional y levantarse. Opcionalmente puede levantar la mano derecha estirada con la palma hacia abajo.
Li he posat a aquest blog aquest comentari:
Señor Royo:
Ha pensado que sus comentarios NO son el origen de la animadversion de LD?
Siendo muy optimistas, LD solo lee las firmas, dudo que su capacidad intelectual de para más.
Por tanto sugiero que la animadversión proviene de parte de su apellido: "nova".
Esta es la prueba de que es usted la conexión viva entre el 11M y ETA. Es usted, o un antepasado suyo, un catalán!. Esta palabla "nova" (que por suerte ya no puede cambiar por "nueva" y quedar impune) implica que usted o alguno de sus antepasados (la culpabilidad, como el pecado original se transmite de padres a hijos desde el neolítico, que es cuando, como es harto conocido, se concibió España *) es culpable de confabulación contra el orden constitucional y la unidad de España *. Sabido es que cuando Carod-Rovira alias Rovireche fue a "Perpiñan" a hablar con unos encapuchados islamistas que, para despistar, decían pertenecer a ETA, para, como es sabido y publicado, sugerirles el 11 M, paso por Vilanova. El atentado surgió, ahora solo le queda confesarlo, de su pérfida mente. El hecho de camuflar su apellido (usted o uno de sus antepasados) "Vila" por el seguro "Villa" no le hace a usted menos culpable.
Es usted junto con todos los catalanes un Etarra (Losantos dixit)y por tanto un participe del 11 M.
*: al leer España debe poner el himno nacional y levantarse. Opcionalmente puede levantar la mano derecha estirada con la palma hacia abajo.
07 de març 2007
Comentari al blog de Martí Saballs
Comentari publicat al blog de Martí Saballs:
Madrid es más solidaria que Catalunya?
Si se cuenta según el método del beneficio, si, este método, que para otras cosas puede ser bueno pero para balanzas fiscales entre territorios solo, que yo sepa, lo usa España (o sea Madrid) en esencia dice que si el gobierno (español naturalmente) se gasta un euro en barajas todos los españoles nos beneficiamos. Naturalmente un euro en el Prat es para los Catalanes no para todos los españoles.
Otra forma de calcular las balanzas fiscales es la del flujo monetario, que evita la centrifugación del gasto apuntada. Nuestra querida España no quiere saber nada de este sistema.
Lo sospechoso del tema es que Madrid crece, Catalunya no. Madrid no pide el concierto, ni sus ciudadanos. Catalunya lo "medio pide" en el Estatut del 30 S que evidentemente esta España tan democratica y tan federal cepilla como un carpintero.
Ahora en lugar de disponer de nuestros dineros a suplicar a Madrid que nos envie. A mi hija le dan hora al oculista para dentro de un año mientras en Andalucia se opera a los transexuales porque SOBRA el dinero.
Madrid es más solidaria que Catalunya?
Si se cuenta según el método del beneficio, si, este método, que para otras cosas puede ser bueno pero para balanzas fiscales entre territorios solo, que yo sepa, lo usa España (o sea Madrid) en esencia dice que si el gobierno (español naturalmente) se gasta un euro en barajas todos los españoles nos beneficiamos. Naturalmente un euro en el Prat es para los Catalanes no para todos los españoles.
Otra forma de calcular las balanzas fiscales es la del flujo monetario, que evita la centrifugación del gasto apuntada. Nuestra querida España no quiere saber nada de este sistema.
Lo sospechoso del tema es que Madrid crece, Catalunya no. Madrid no pide el concierto, ni sus ciudadanos. Catalunya lo "medio pide" en el Estatut del 30 S que evidentemente esta España tan democratica y tan federal cepilla como un carpintero.
Ahora en lugar de disponer de nuestros dineros a suplicar a Madrid que nos envie. A mi hija le dan hora al oculista para dentro de un año mientras en Andalucia se opera a los transexuales porque SOBRA el dinero.
Catalunya torna a perdre posicions. Que extrany!
Segons la notícia d'"El Periódico" Catalunya ha perdut posicions a Espanya en poder de compra per sisè any consecutiu.
Els experts diuen, al mateix article, que no troben explicació al fet.
Jo, que no soc expert, els recomano la lectura de la llei d'Alemanya, feta arrel del tribunal constitucional Alemany (que a diferència del d'aquí defensa TOTS els alemanys independentment del lander), que diu que des d'un 4% de dèficit fiscal el creixement d'una comunitat es veu fortament afectat. Mireu el comptador del dèficit que hi ha a aquest blog.
Els experts que no troben explicació potser son del parer que Madrid contribueix més que Catalunya a la solidaritat, per això es la que, estant líder, creix més.
Com diu Ramon Tremosa, Madrid esta corrent la marató mentre, diuen ells, els treuen sang.
Els experts diuen, al mateix article, que no troben explicació al fet.
Jo, que no soc expert, els recomano la lectura de la llei d'Alemanya, feta arrel del tribunal constitucional Alemany (que a diferència del d'aquí defensa TOTS els alemanys independentment del lander), que diu que des d'un 4% de dèficit fiscal el creixement d'una comunitat es veu fortament afectat. Mireu el comptador del dèficit que hi ha a aquest blog.
Els experts que no troben explicació potser son del parer que Madrid contribueix més que Catalunya a la solidaritat, per això es la que, estant líder, creix més.
Com diu Ramon Tremosa, Madrid esta corrent la marató mentre, diuen ells, els treuen sang.
04 de març 2007
Esquerra i les politiques "d'esquerra"
On es ERC?, a l'esquerra naturalment. Defensant que? a qui defensa? quines son les polítiques socials?
Com es pot parlar de polítiques socials amb el dèficit fiscal que tenim? ERC es part d'aquest dèficit, ja que estan al costat de Castells i voten a favor del pressupostos espanyols fa anys.
Les úniques polítiques socials que puc entreveure son posar en càrrecs algun jovent del partit i alguns militants, fent-los polítics professionals.
Son responsables, per tant, de que, com ja vaig dir, a la meva filla li donin hora per d'aquí a un any per fer una visita al oculista. Son responsables de lo poc "social" que es el seu govern amb els catalans i lo molt amb els andalusos, que ja tenen firmat amb el PSOE el reconeixement del seu "deute històric", que no es mes que la continuació de l'expol·li.
Com es pot parlar de polítiques socials amb el dèficit fiscal que tenim? ERC es part d'aquest dèficit, ja que estan al costat de Castells i voten a favor del pressupostos espanyols fa anys.
Les úniques polítiques socials que puc entreveure son posar en càrrecs algun jovent del partit i alguns militants, fent-los polítics professionals.
Son responsables, per tant, de que, com ja vaig dir, a la meva filla li donin hora per d'aquí a un any per fer una visita al oculista. Son responsables de lo poc "social" que es el seu govern amb els catalans i lo molt amb els andalusos, que ja tenen firmat amb el PSOE el reconeixement del seu "deute històric", que no es mes que la continuació de l'expol·li.
01 de març 2007
Fets no paraules
Anem per als fets:
A la meva filla per anar a l'oculista, ja que no hi veu bé, li donen hora per l'any que ve.
Ara m'expliqueu que es això del dèficit històric que Andalusia ha negociat al seu estatut, i que implica un ronyó de calés. Ells (Andalusia) es veu que tenen línia directa amb el poder si mana el PSOE, Madrid la té quan governa el PP, nosaltres tenim uns venuts de representants que es barallen per fer la pilota tant a uns com als altres.
Mentre ERC i CiU van aprovant pressupostos, ara del PP ara del PSOE aquí, ni sanitat, ni educació, ni infraestructures.
M'agradara veure que prometen ERC i CiU a les eleccions municipals, del PSC ja no demano res, es un partit estranger, mes preocupat per la igualtat i solidaritat que per la realitat catalana. Suposo ni Montilla, ni Mas, ni Carod, ni Puigcercos, ni Saura usen la sanitat pública.
Fets no paraules: Un any d'espera per a una visita a l'oculista.
A la meva filla per anar a l'oculista, ja que no hi veu bé, li donen hora per l'any que ve.
Ara m'expliqueu que es això del dèficit històric que Andalusia ha negociat al seu estatut, i que implica un ronyó de calés. Ells (Andalusia) es veu que tenen línia directa amb el poder si mana el PSOE, Madrid la té quan governa el PP, nosaltres tenim uns venuts de representants que es barallen per fer la pilota tant a uns com als altres.
Mentre ERC i CiU van aprovant pressupostos, ara del PP ara del PSOE aquí, ni sanitat, ni educació, ni infraestructures.
M'agradara veure que prometen ERC i CiU a les eleccions municipals, del PSC ja no demano res, es un partit estranger, mes preocupat per la igualtat i solidaritat que per la realitat catalana. Suposo ni Montilla, ni Mas, ni Carod, ni Puigcercos, ni Saura usen la sanitat pública.
Fets no paraules: Un any d'espera per a una visita a l'oculista.
26 de febrer 2007
Insubmissió fiscal? NO! vaga de cel!
La plataforma per el dret a decidir sembla que promourà la insubmissió fiscal. Proposo que en lloc d'això amb uns quants advocats al darrere, es faci tot el possible per endarrerir i entorpir el pagament de les obligacions fiscals.
Demanar aplaçaments en massa del pagament del IVA, retocar tots el IRPF i fer-los el mes complicats possible, endarrerir el màxim en suma el pagament de qualsevol impost. Equivocar-nos a propòsit en uns cèntims en totes les declaracions i demanar amb advocats el retorn. Aprofitar, en suma, totes les escletxes legals col·lapsar hisenda fins que no es quedin aquí els calés i els recapti la Generalitat.
Demanar aplaçaments en massa del pagament del IVA, retocar tots el IRPF i fer-los el mes complicats possible, endarrerir el màxim en suma el pagament de qualsevol impost. Equivocar-nos a propòsit en uns cèntims en totes les declaracions i demanar amb advocats el retorn. Aprofitar, en suma, totes les escletxes legals col·lapsar hisenda fins que no es quedin aquí els calés i els recapti la Generalitat.
17 de febrer 2007
Benvinguts poliblocs
Saül Gordillo ha fet un blog compendi de blocs polítics, poliblocs, benvingut!
Me'n vaig de viatge per una setmana, per tant aquest blog, previsiblement estará una setmana sense articles.
Dono suport a la recollida de firmes de Sobirania i progrés que junt amb la plataforma Pel dret de decidir demanen una llei que ens permeti fer consultes populars a Catalunya des de la Generalitat. Quina cosa mes normal i alhora que fa tanta por a Espanya.
Demano des de aquest humil blog que ERC recolzi amb tota la força aquesta iniciativa. No veig que 500.000 signatures siguin res impossible, entre ERC i CiU hi deuen haver més de 500.000 possibles signants. No cal assolir la independència l'any que ve per viure millor i menys expol·liats, nomes cal que poguem votar-ho, això faria tanta por que ens donarien els calés demà. Els del PSC-PSOE i del PP que tan en contra van del concert, per, diuen, insol·lidari, que m'expliquin perquè el tenen, si no es per aquest motiu, a Navarra. A Navarra es pot votar l'anexió a Euskadi demà, això i no un altre cosa els hi dona els furs, per aixó els del PP allà diuen que el concert es bó.
La mateixa hipocresia passa amb l'Estatut, a Andalusia es diu que es bo el mateix que aquí es diu que es dolent i es recorre, l'argumentació no importa per als Espanyols, la raó tampoc, només el fi: "España, una, grande y libre".
Me'n vaig de viatge per una setmana, per tant aquest blog, previsiblement estará una setmana sense articles.
Dono suport a la recollida de firmes de Sobirania i progrés que junt amb la plataforma Pel dret de decidir demanen una llei que ens permeti fer consultes populars a Catalunya des de la Generalitat. Quina cosa mes normal i alhora que fa tanta por a Espanya.
Demano des de aquest humil blog que ERC recolzi amb tota la força aquesta iniciativa. No veig que 500.000 signatures siguin res impossible, entre ERC i CiU hi deuen haver més de 500.000 possibles signants. No cal assolir la independència l'any que ve per viure millor i menys expol·liats, nomes cal que poguem votar-ho, això faria tanta por que ens donarien els calés demà. Els del PSC-PSOE i del PP que tan en contra van del concert, per, diuen, insol·lidari, que m'expliquin perquè el tenen, si no es per aquest motiu, a Navarra. A Navarra es pot votar l'anexió a Euskadi demà, això i no un altre cosa els hi dona els furs, per aixó els del PP allà diuen que el concert es bó.
La mateixa hipocresia passa amb l'Estatut, a Andalusia es diu que es bo el mateix que aquí es diu que es dolent i es recorre, l'argumentació no importa per als Espanyols, la raó tampoc, només el fi: "España, una, grande y libre".
14 de febrer 2007
Carretero ja es aquí
Ja que NO soc militant d'ERC podré ser simpatitzant de REAGRUPAMENT?
REAGRUPAMENT.CAT es la plataforma que ha fet Carretero per aconseguir fer un corrent d'opinió intern dins d'ERC per que torni a ser independentista en lloc de la Esquerra que ajorna la independència sine die (quan ERC tingui el 55% dels vots i diputats d'Espanya i no molesti als militars?).
Podeu pensar que els hi tinc ganes a la direcció d'ERC actual per fotre'm fora (o no deixar-me entrar). Pues sí, es veritat, i això no els fa més bons.
Alerta que igual qui es mogui no surt a la foto! Estaré atent a les opinions de militants d'ERC als blocs.
REAGRUPAMENT.CAT es la plataforma que ha fet Carretero per aconseguir fer un corrent d'opinió intern dins d'ERC per que torni a ser independentista en lloc de la Esquerra que ajorna la independència sine die (quan ERC tingui el 55% dels vots i diputats d'Espanya i no molesti als militars?).
Podeu pensar que els hi tinc ganes a la direcció d'ERC actual per fotre'm fora (o no deixar-me entrar). Pues sí, es veritat, i això no els fa més bons.
Alerta que igual qui es mogui no surt a la foto! Estaré atent a les opinions de militants d'ERC als blocs.
13 de febrer 2007
La meva versió de la carta a AENA (aquesta no la enviaré)
Apreciados/as Sres./as. de AENA:
Me dirijo a ustedes para manifestar mi preocupación ante la inminente decisión de AENA sobre la adjudicación de la nueva terminal del aeropuerto de Barcelona.
No dudo que será negativa para los intereses de la parte extranjera, o sea, nosotros, los catalanes.
El Ayuntamiento de Barcelona, las Cámaras de Comercio, las Universidades y la sociedad civil, coinciden en el mayor atractivo y potencial de la oferta presentada por el grupo Star Alliance. Un proyecto que permitiría a Barcelona consolidarse como referencia europea y hub intercontinental. Ante esta posibilidad, no dudo escogerán cualquier otra, aunque solo fuera por jodernos.
Es seguro que las necesidades de amortización de la nueva T4 del aeropuerto de Barajas, los intereses de Iberia como antigua compañía de bandera y la inercia centralista del estado, serán lo primero a defender y actuarán en consecuencia.
Estamos seguros que tomarán una decisión ajustada al modelo unipolar que AENA ha impulsado hasta hoy.
Espero, esperamos y deseo, deseamos, que no tengan la responsabilidad de decidir nada respecto a los aeropuertos ni vuelos catalanes dentro de poco y podamos disfrutar de unas infraestructuras y aeropuertos que se distingan del tercermundismo español, que tanto y tan bién defienden y han defendido hasta hoy.
Atentamente,
Jaume Planas Giralt
Me dirijo a ustedes para manifestar mi preocupación ante la inminente decisión de AENA sobre la adjudicación de la nueva terminal del aeropuerto de Barcelona.
No dudo que será negativa para los intereses de la parte extranjera, o sea, nosotros, los catalanes.
El Ayuntamiento de Barcelona, las Cámaras de Comercio, las Universidades y la sociedad civil, coinciden en el mayor atractivo y potencial de la oferta presentada por el grupo Star Alliance. Un proyecto que permitiría a Barcelona consolidarse como referencia europea y hub intercontinental. Ante esta posibilidad, no dudo escogerán cualquier otra, aunque solo fuera por jodernos.
Es seguro que las necesidades de amortización de la nueva T4 del aeropuerto de Barajas, los intereses de Iberia como antigua compañía de bandera y la inercia centralista del estado, serán lo primero a defender y actuarán en consecuencia.
Estamos seguros que tomarán una decisión ajustada al modelo unipolar que AENA ha impulsado hasta hoy.
Espero, esperamos y deseo, deseamos, que no tengan la responsabilidad de decidir nada respecto a los aeropuertos ni vuelos catalanes dentro de poco y podamos disfrutar de unas infraestructuras y aeropuertos que se distingan del tercermundismo español, que tanto y tan bién defienden y han defendido hasta hoy.
Atentamente,
Jaume Planas Giralt
Ciu pacta amb el PP . ERC amb el PSOE
Quan CiU va pactar amb el PP va errar i va perdre el govern de Catalunya.
Ara ERC pacta amb el PSC-PSOE. La diferència per ERC es clara, el PSOE es molt millor que el PP. Es progressista i més obert. Es més catalanista?
Pensant en Catalunya, al nivell de defensar l'espanyolisme, PSC-PSOE i PP son els mateixos fets amb diferents argumentacions. El PP diu "ho faig perquè vull, te una tassa" i el PSOE diu "els carques del PP m'obliguen a fer-ho a contracor, te dues tasses".
La tercera hora de castellà, la llei de la dependència, i ara tot de cop una serie de mesures "harmonitzadores" entre tant el exèrcit d'ERC captiu i desarmat a canvi de quatre càrrecs que, amb la pèrdua d'autonomia, cada vegada tenen menys valor.
Vull sentir els amics d'Esquerra, amb els que compartia el "no" dir ara que realment volen la independència, que volen que el tribunal constitucional es carregui la merda d'Estatut que tenim, que volen un referèndum d'autodeterminació ja, que s'adhereixen a les firmes de "sobirania i progrés", que demanaran recursos d'inconstitucionalitat a tort i a dret a tot el que es pugui i que sembli que ens treu autogovern, que exigiran el compliment estricte dels acords en finançament i infraestructures, que demanaran la insubmissió fiscal mentre l'estat no publiqui les balances fiscals i, finalment, que si Montilla no fa tot aixó esdevindrà un dels president mes breus de la història de la Generalitat.
Si no ho fan no tan sols no es poden dir catalanistes, se'ls pot anomenar botiflers. I per extensió tots aquells que hi facin costat.
En la segona guerra mundial els francesos de Vichy, per col·laborar amb els Alemanys foren traïdors, sense pal·liatius. Ara toca definir-se, o amic o enemic, o catalanista o espanyolista, Lluitador o mesell. Sem refot que penseu que CiU son pitjors per haver pactat amb el PP, com que ells van cagar-la ara farem el doble de merda?.
Un ex-votant d'ERC.
Ara ERC pacta amb el PSC-PSOE. La diferència per ERC es clara, el PSOE es molt millor que el PP. Es progressista i més obert. Es més catalanista?
Pensant en Catalunya, al nivell de defensar l'espanyolisme, PSC-PSOE i PP son els mateixos fets amb diferents argumentacions. El PP diu "ho faig perquè vull, te una tassa" i el PSOE diu "els carques del PP m'obliguen a fer-ho a contracor, te dues tasses".
La tercera hora de castellà, la llei de la dependència, i ara tot de cop una serie de mesures "harmonitzadores" entre tant el exèrcit d'ERC captiu i desarmat a canvi de quatre càrrecs que, amb la pèrdua d'autonomia, cada vegada tenen menys valor.
Vull sentir els amics d'Esquerra, amb els que compartia el "no" dir ara que realment volen la independència, que volen que el tribunal constitucional es carregui la merda d'Estatut que tenim, que volen un referèndum d'autodeterminació ja, que s'adhereixen a les firmes de "sobirania i progrés", que demanaran recursos d'inconstitucionalitat a tort i a dret a tot el que es pugui i que sembli que ens treu autogovern, que exigiran el compliment estricte dels acords en finançament i infraestructures, que demanaran la insubmissió fiscal mentre l'estat no publiqui les balances fiscals i, finalment, que si Montilla no fa tot aixó esdevindrà un dels president mes breus de la història de la Generalitat.
Si no ho fan no tan sols no es poden dir catalanistes, se'ls pot anomenar botiflers. I per extensió tots aquells que hi facin costat.
En la segona guerra mundial els francesos de Vichy, per col·laborar amb els Alemanys foren traïdors, sense pal·liatius. Ara toca definir-se, o amic o enemic, o catalanista o espanyolista, Lluitador o mesell. Sem refot que penseu que CiU son pitjors per haver pactat amb el PP, com que ells van cagar-la ara farem el doble de merda?.
Un ex-votant d'ERC.
12 de febrer 2007
El referéndum d'autodeterminació
En Xavier Mir diu que les paraules d'en Carod tenen unaltre explicació. Li demano que la digui que jo no la veig.
Haig de suposar que el TC limiti i interpreti restrictivament l'Estatut (el millor dels escenaris possibles!) es la solució per ERC i que aleshores Carod pot fer esperar l'autodeterminació a tenir majoria absoluta?
Per què s'ha d'esperar cap majoria per preguntar si es vol l'autodeterminació? Per què no es pot plantejar un referèndum per perdre'l? Veig avantatges de reconeixement de sobirania només per el fet de que hi hagués la consulta. Seria una fita crucial, un reconeixement del nostre dret a decidir, no caldria mai més anar a Madrid a negociar un Estatut si creiem que tenim el dret a decidir. El nostre parlament no te que negociar res si el poble català es sobirà. El poble esta molt per sobre de constitucions si es sobirà. I ho som oi? Ho creiem? Ho creu ERC?
O es que estem disposant de calés de Madrid per fer més ric algun poble de Tarragona tot i dient després que Madrid no es solidaria? Potser es que volem conquerir La Cibeles i fer parlar Català als castellans, per obligació durant 300 anys, per fer-los bilingües "sin que se note el cuidado"? O es que volem que els castellans es sentin catalans?
On es la democràcia que recolza els dèbils? Recordem que la democràcia NO es infal·lible i que Hitler va ser votat democràticament. La democràcia comença per respectar les minories. Senyalar catalans com a culpables de quelcom per el sol fet de ser-ho i tenir un determinat pensament (Rovireche, Estatut i ETA son una mateixa cosa, i d'altres) tindrien que ser delicte, no ho som perquè estem al post franquisme encara.
El camí de l'autodeterminació es des de les minories, si s'espera a fer-lo des de la majoria, no es fa mai. Quebec va fer la consulta i el nacionalisme va perdre. Perdent va guanyar. Aquest es el camí. El camí mai serà governar amb els nacionalistes espanyols esperant treure'ls vots, no hi han vots sobiranistes al PSC. El PSC vol que tot segueixi igual, ERC, avui, també.
Haig de suposar que el TC limiti i interpreti restrictivament l'Estatut (el millor dels escenaris possibles!) es la solució per ERC i que aleshores Carod pot fer esperar l'autodeterminació a tenir majoria absoluta?
Per què s'ha d'esperar cap majoria per preguntar si es vol l'autodeterminació? Per què no es pot plantejar un referèndum per perdre'l? Veig avantatges de reconeixement de sobirania només per el fet de que hi hagués la consulta. Seria una fita crucial, un reconeixement del nostre dret a decidir, no caldria mai més anar a Madrid a negociar un Estatut si creiem que tenim el dret a decidir. El nostre parlament no te que negociar res si el poble català es sobirà. El poble esta molt per sobre de constitucions si es sobirà. I ho som oi? Ho creiem? Ho creu ERC?
O es que estem disposant de calés de Madrid per fer més ric algun poble de Tarragona tot i dient després que Madrid no es solidaria? Potser es que volem conquerir La Cibeles i fer parlar Català als castellans, per obligació durant 300 anys, per fer-los bilingües "sin que se note el cuidado"? O es que volem que els castellans es sentin catalans?
On es la democràcia que recolza els dèbils? Recordem que la democràcia NO es infal·lible i que Hitler va ser votat democràticament. La democràcia comença per respectar les minories. Senyalar catalans com a culpables de quelcom per el sol fet de ser-ho i tenir un determinat pensament (Rovireche, Estatut i ETA son una mateixa cosa, i d'altres) tindrien que ser delicte, no ho som perquè estem al post franquisme encara.
El camí de l'autodeterminació es des de les minories, si s'espera a fer-lo des de la majoria, no es fa mai. Quebec va fer la consulta i el nacionalisme va perdre. Perdent va guanyar. Aquest es el camí. El camí mai serà governar amb els nacionalistes espanyols esperant treure'ls vots, no hi han vots sobiranistes al PSC. El PSC vol que tot segueixi igual, ERC, avui, també.
A l'Avui s'opina com jo: Carod l'has cagat
L'article de Jordi Cabré a l'Avui del 12/2/07 em sembla del tot encertat i destaca el que vaig comentar a l'ultim post: ERC (al menys els dirigents) no sap cap on va. Només aguantar al govern es el que mou a la seva cúpula.
Acaba dient això:
"Però el segon misteri que envolta l'enunciat del conseller de la Vicepresidència és molt més preocupant: perquè és que tant jo com molts altres ciutadans ens pensàvem que la via sobiranista ja era el plantejament d'ERC. Vull dir que ja era el seu programa, el seu credo, la seva conclusió. O no ho hem entès bé, o els republicans ja fa més de quinze anys que propugnen la independència com a única sortida. El que és desconcertant, doncs, és que ara només es tracti d'una simple possibilitat en cas que els magistrats ens tombin l'Estatut (que, a més, havíem quedat que era un desastre). És que fins ara parlaven d'independència en broma?"
Acaba dient això:
"Però el segon misteri que envolta l'enunciat del conseller de la Vicepresidència és molt més preocupant: perquè és que tant jo com molts altres ciutadans ens pensàvem que la via sobiranista ja era el plantejament d'ERC. Vull dir que ja era el seu programa, el seu credo, la seva conclusió. O no ho hem entès bé, o els republicans ja fa més de quinze anys que propugnen la independència com a única sortida. El que és desconcertant, doncs, és que ara només es tracti d'una simple possibilitat en cas que els magistrats ens tombin l'Estatut (que, a més, havíem quedat que era un desastre). És que fins ara parlaven d'independència en broma?"
Subscriure's a:
Missatges (Atom)