Si l'any que l'Estat ha tret un superàvit de 10000 mil·lions d'€ no inverteix en Catalunya en inversions regionalitzables ni l'equivalent a la seva població, quan ho farà?
Tenim un president de la Generalitat fet fora i que te menys collons que la seva senyora, que al menys s'ha esborrat del psc-PSOE. Ell es el primer que estant en el carrec ens tindria que defensar. Castells tindria que minimitzar i veure petita la inversió a Catalunya per demanar més. Es que ho es, clar, pero si no ho fos el paguem i votem per treure'n mes, en lloc d'aixó dona xifres més altes que Solbes.
Si el president no diu res devant l'estafa en l'aplicació de les inversions que ens pertoquen, el PSC que calla per ser menys que un apendix d'un PSOE que prefereix CiU a la Generalitat i CiU que necessita "comissions" per mantindre la propaganda i la estructura de partit, no veig mès sol·luciò que perdre posicions i passar a ser una regió mitja d'Espanya. I anem cap aquí, quasi ja hi som.
14.000 Mil·lions d'€ entre 7 mil·lions de catalans son 2.000 € per cap. Aixó ens costa Espanya cada any, i fa 30 anys. Fins quan?
17 d’octubre 2006
Així es negocia! Bravo Duran! Duran president (o ministre clar)!
Noticia calenteta:
CiU ha retirat la esmena als pressupostos. Copio d'"el Periódico" lo aconseguit a canvi:
Duran respon així al compromís "transparent" i "solemne" de Solbes d'acordar els mètodes de càlcul d'inversions "dins d'una comissió bilateral entre l'Estat i la Generalitat".
Duran ha explicat que serà després de les eleccions autonòmiques de l'1 de novembre, amb el nou Govern, quan es formi aquesta comissió per analitzar el mètode de càlcul de les inversions en infraestructures territorialitzables a Catalunya, d'acord amb l'Estatut.
Jo vull ser politic i poder pressumir de negociador! Canviar una esmena a la totalitat per un compromis del mètode de càlcul! Evidentment serà desprès del 1-N que veurèm com queda tot. Quin desastre!
Si la comissió no arriba a cap acord amb el mètode, que fem? els hi tombem els pressupostos del 2010? Quina manera d'allargar la agonía catalana cap a un pais de nivell espanyol: turisme i construcció. El geriatric d'Europa. Aixó si, amb el major nombre de comisionistes i pocavergonyes del continent.
CiU ha retirat la esmena als pressupostos. Copio d'"el Periódico" lo aconseguit a canvi:
Duran respon així al compromís "transparent" i "solemne" de Solbes d'acordar els mètodes de càlcul d'inversions "dins d'una comissió bilateral entre l'Estat i la Generalitat".
Duran ha explicat que serà després de les eleccions autonòmiques de l'1 de novembre, amb el nou Govern, quan es formi aquesta comissió per analitzar el mètode de càlcul de les inversions en infraestructures territorialitzables a Catalunya, d'acord amb l'Estatut.
Jo vull ser politic i poder pressumir de negociador! Canviar una esmena a la totalitat per un compromis del mètode de càlcul! Evidentment serà desprès del 1-N que veurèm com queda tot. Quin desastre!
Si la comissió no arriba a cap acord amb el mètode, que fem? els hi tombem els pressupostos del 2010? Quina manera d'allargar la agonía catalana cap a un pais de nivell espanyol: turisme i construcció. El geriatric d'Europa. Aixó si, amb el major nombre de comisionistes i pocavergonyes del continent.
16 d’octubre 2006
Guia del inversor
On invertim els calès, si es que ens sobren?
Qualsevol inversor dirá que:
1. Diversifiquem el risc.
2. Fonamentalment el gruix de calès en llocs poc agosserats.
3. Contolem molt bè les cotitzacions i els retorns, no possem calès 10 vegades on perdem.
Sabuts aquets consells, on inverteix Espanya els seus calès?. I dic INVERSIONS no solidaritat, que te fons específics (FCI i fons europeus). Pues la contesta es fàcil, Catalunya no mereix mès dun 14,6% per PSOE-ERC-EUiA (2003-2006), i per el PP-CiU un 12% (1996-2003). El gruix important d'aquestes inversions, amb la excusa de la solidaritat, s'en va on cadascú te els vots. Sent la nostre poblaciò del 16% i el PIB mès d'un 18,8%. Les inversions aqui retornan en forma d'un creixement fort.
A quin d'aquets partits tinc que votar?
Qualsevol inversor dirá que:
1. Diversifiquem el risc.
2. Fonamentalment el gruix de calès en llocs poc agosserats.
3. Contolem molt bè les cotitzacions i els retorns, no possem calès 10 vegades on perdem.
Sabuts aquets consells, on inverteix Espanya els seus calès?. I dic INVERSIONS no solidaritat, que te fons específics (FCI i fons europeus). Pues la contesta es fàcil, Catalunya no mereix mès dun 14,6% per PSOE-ERC-EUiA (2003-2006), i per el PP-CiU un 12% (1996-2003). El gruix important d'aquestes inversions, amb la excusa de la solidaritat, s'en va on cadascú te els vots. Sent la nostre poblaciò del 16% i el PIB mès d'un 18,8%. Les inversions aqui retornan en forma d'un creixement fort.
A quin d'aquets partits tinc que votar?
15 d’octubre 2006
Sobirania i progrés
La setmana passada es va presentar la Plataforma "Sobirania i Progrés". Jo m'hi vaig adherir fa dies i us encotarjo a fer-ho.
En el seu punt 2 proposen objecció fiscal, i desde aquí em permeto proposar un altre forma de pressió: el comiat en massa.
Tots els treballadors i empressaris de Catalunya amb dret d'atur, en bloc, i amb les especificacions necessaries, tramiten l'atur a l'INEM. Fer aixó per un volum del 10% de treballadors de Catalunya suposaria el colapse de l'administraciò. Una vaga general amb atur, vaja. Cal segurament plantejar-ho bè, peró, per a mí es mes temptador que la objecció fiscal.
En el seu punt 2 proposen objecció fiscal, i desde aquí em permeto proposar un altre forma de pressió: el comiat en massa.
Tots els treballadors i empressaris de Catalunya amb dret d'atur, en bloc, i amb les especificacions necessaries, tramiten l'atur a l'INEM. Fer aixó per un volum del 10% de treballadors de Catalunya suposaria el colapse de l'administraciò. Una vaga general amb atur, vaja. Cal segurament plantejar-ho bè, peró, per a mí es mes temptador que la objecció fiscal.
14 d’octubre 2006
La posició d'ERC
ERC sembla que es te que manifestar, abans que ningú, sobre si pactará amb el PSC o amb CiU.
En qualsevol cas perd vots. Hi ha alternativa?
Crec que si: igual que va fer en el Pacte del Tinell, el texte es el que te que marcar la frontera. Acords marc.
Posso exemple del que dic:
Acord: No pactar amb el partit que doni suport als pressupostos si:
1. No es publiquen les balances fiscals i 2 Catalunya te un dèficit fiscal superior al 4% en les mateixes calculades pel criteri del flux monetari.
Tota la legislatura comprometres amb aquesta premisa bàsica de finançament.
Arribar a acords amb PSC, CiU i, per que no, PNV abans de les eleccions per pactar aquest punt. El tema es vital per Catalunya pero no es menor per al Pais Basc, si ens arruinen mirarán, els espanyols, a la solidaritat basca, son els números 1 d'Espanya actualment i ja estan sorgint veus que diuen que el concert no es sol·lidari (no diuen que es eficient, diuen insol·lidari).
Per poder seguin exprimint de la mamella catalana han de compendre, els partits centrals, que quasi ja esta seca.
No cal ni obsta, pensar en gobernar per posar aquets acords marc per escrit abans de les votacions, cal oferirlos a CiU i al PSC, si els dos s'avenen a firmar-ho qualsevol des dos pactes seria possible, el que no doni suport a la proposta s'aparta per si mateix. El suport, a més, queda clar que es per el bè de Catalunya i no per tal o cual conselleria, ni cadira. I el texte proposat, no suposa 500 mil·lions amunt o avall, haguessin suposat uns 5000 mil·lions de mès l'any 2001 (font: Generalitat de Catalunya). El suport a mès faria que tant si guanya CiU per majoria absoluta o pacta CiU amb el PP (de forma no explícita clar) com si es re-edita el tripartit l'acord tindria vigencia i desde la oposició, en aquest tema d'Estat s'hauria d'estar d'acord.
En qualsevol cas perd vots. Hi ha alternativa?
Crec que si: igual que va fer en el Pacte del Tinell, el texte es el que te que marcar la frontera. Acords marc.
Posso exemple del que dic:
Acord: No pactar amb el partit que doni suport als pressupostos si:
1. No es publiquen les balances fiscals i 2 Catalunya te un dèficit fiscal superior al 4% en les mateixes calculades pel criteri del flux monetari.
Tota la legislatura comprometres amb aquesta premisa bàsica de finançament.
Arribar a acords amb PSC, CiU i, per que no, PNV abans de les eleccions per pactar aquest punt. El tema es vital per Catalunya pero no es menor per al Pais Basc, si ens arruinen mirarán, els espanyols, a la solidaritat basca, son els números 1 d'Espanya actualment i ja estan sorgint veus que diuen que el concert no es sol·lidari (no diuen que es eficient, diuen insol·lidari).
Per poder seguin exprimint de la mamella catalana han de compendre, els partits centrals, que quasi ja esta seca.
No cal ni obsta, pensar en gobernar per posar aquets acords marc per escrit abans de les votacions, cal oferirlos a CiU i al PSC, si els dos s'avenen a firmar-ho qualsevol des dos pactes seria possible, el que no doni suport a la proposta s'aparta per si mateix. El suport, a més, queda clar que es per el bè de Catalunya i no per tal o cual conselleria, ni cadira. I el texte proposat, no suposa 500 mil·lions amunt o avall, haguessin suposat uns 5000 mil·lions de mès l'any 2001 (font: Generalitat de Catalunya). El suport a mès faria que tant si guanya CiU per majoria absoluta o pacta CiU amb el PP (de forma no explícita clar) com si es re-edita el tripartit l'acord tindria vigencia i desde la oposició, en aquest tema d'Estat s'hauria d'estar d'acord.
08 d’octubre 2006
La llei de dependencia
Per bona que sigui, jo no voto a Espanya una llei que treu competencies a Catalunya. Encara que sigui discutible, només per si les dubtes.
Com negociareu ara que l'Estat no faci normes "bàsiques" per treure competencies?
Si volieu la llei la voteu en contra a Madrid i la presenteu a Catalunya. PSC i EUEV segur que us donen suport.
Com sempre abans Esquerra que Catalunya.
Molt malament ERC.
Com negociareu ara que l'Estat no faci normes "bàsiques" per treure competencies?
Si volieu la llei la voteu en contra a Madrid i la presenteu a Catalunya. PSC i EUEV segur que us donen suport.
Com sempre abans Esquerra que Catalunya.
Molt malament ERC.
06 d’octubre 2006
Video "Una nació una selecció"
Com a epoques passades, hi torna a haber "censura previa".
Atención:
Visualizar este video puede afectar seriamente su salud.
Consulte al Juez españolista antes de verlo.
Atención:
Visualizar este video puede afectar seriamente su salud.
Consulte al Juez españolista antes de verlo.
04 d’octubre 2006
Article a e-notícies sobre les balances fiscals
He trobat molt interessant aquest article a la web d'e-notícies, sobre les balances fiscals.
Entre d'altres perles diu:
Per elaborar les estadístiques del 2003 el govern espanyol, que lidera aquest gran amic de Catalunya que es diu Zapatero —i que està envoltat de botiflers— ha decidit fer una cosa que no es va atrevir a fer ni el PP: deixar de subministrar a la UE la dada del "cost del nivell de vida" per autonomies.
I aixins al 2003 som mes "rics" encara que perdem renda (de 23997 € a 22415 €).
Ara si que estic segur que, com insinua l'article, publicarán les balances fiscals, amb els retocs pertinents. Segur que Madrid es mes solidaria que Barcelona. Perdem posicions per vagos, els Catalans.
Entre d'altres perles diu:
Per elaborar les estadístiques del 2003 el govern espanyol, que lidera aquest gran amic de Catalunya que es diu Zapatero —i que està envoltat de botiflers— ha decidit fer una cosa que no es va atrevir a fer ni el PP: deixar de subministrar a la UE la dada del "cost del nivell de vida" per autonomies.
I aixins al 2003 som mes "rics" encara que perdem renda (de 23997 € a 22415 €).
Ara si que estic segur que, com insinua l'article, publicarán les balances fiscals, amb els retocs pertinents. Segur que Madrid es mes solidaria que Barcelona. Perdem posicions per vagos, els Catalans.
03 d’octubre 2006
Mereixem el que tenim. Som expoliables. Fàcil.
Estic tenint, una vegada mès un debat amb Donaire sobre les inversions de l'Estat a Catalunya.
Com es que no surt dia rere dia als principals diaris el que ens intenten "colar"?. Que passaria si a Madrid o a Extremadura li intentessim fer el que ens fan a nosaltres?. Parlem de les inversions per 7 anys, la primera negociació condiciona les següents! El conseller Castells fent maravelles per demostrar que ZP i Solbes compleixen. A Madrid farien pinya TOTS els partits politics destapant el robatori, i el que no ho fes quedaría fora del parlament. Aixins s'enten que a Madrid NINGÚ pot ni insinuar que Catalunya te dèficit fiscal, ZP ha dit que Catalunya contribueix molt pero no que te dèficit fiscal. Mai ningú diu allà que Catalunya es mès solidaria que Madrid, que allà amb les inversions magnánimes de l'estat compensen tot el que donen fins quedar saldo cero.
Reprodueixo aqui una contesta meva en el blog de Donaire:
(Don-Aire escriu) "Jo no se que va dir el President":
Bueno ja t'ho he posat. Deia "inversió total" ningu va corregir-ho aleshores.
"Inversions en infraestructures" definint l'Estat què es aixo. Això es el ser "generos"? no tenim dret a alguns anys de inversions totals iguals al PIB? Ni instalacions militars (tu saps que aquestes en el seu gruix no es territorialitzen)? Cadires, ens en toquen menys? Quants anys de dèficit de cadires hem passat?
TU vas escriure això (29/5/2006) Les finances de l'Estatut (V):
Que tendencios oi? a partir del tercer paragraf hom enten que parles de les inversions i posem infraestructures per ser les inversions territorialitzables. "Les inversions de l'estat a Catalunya". TU NO SABIAS QUE ERA NOMÈS FOMENT I MEDI AMBIENT! (en itàlica tens el que fa referencia a les inversions totals).
No trobo ningú al apèndix psc del PSOE que digui volem mès, tothom diu es just. Quina vergonya. Qui et prohibeis demanar que sigui sobre les inversions totals? el PSOE.
Ah i dius que vull el concert com una cosa dolenta. Et recordo que els millors d'Espanya el tenen, inclos Navarra, ves i digues al PP que per fer "España" li tregui el concert a Navarra. Vosaltres demaneu treure el concert en les eleccions del Pais Basc i Navarra? Ah! es que aquells (els Navarressos i Bascs) son "españolitos buenos" nosaltres els catalans som "expoliables". Hipócrites.
Quan més expoli més creixerá el nacionalisme. I crec que vosaltres amb el vist i plau de ZP a la oposició.
Com es que no surt dia rere dia als principals diaris el que ens intenten "colar"?. Que passaria si a Madrid o a Extremadura li intentessim fer el que ens fan a nosaltres?. Parlem de les inversions per 7 anys, la primera negociació condiciona les següents! El conseller Castells fent maravelles per demostrar que ZP i Solbes compleixen. A Madrid farien pinya TOTS els partits politics destapant el robatori, i el que no ho fes quedaría fora del parlament. Aixins s'enten que a Madrid NINGÚ pot ni insinuar que Catalunya te dèficit fiscal, ZP ha dit que Catalunya contribueix molt pero no que te dèficit fiscal. Mai ningú diu allà que Catalunya es mès solidaria que Madrid, que allà amb les inversions magnánimes de l'estat compensen tot el que donen fins quedar saldo cero.
Reprodueixo aqui una contesta meva en el blog de Donaire:
(Don-Aire escriu) "Jo no se que va dir el President":
Bueno ja t'ho he posat. Deia "inversió total" ningu va corregir-ho aleshores.
"Inversions en infraestructures" definint l'Estat què es aixo. Això es el ser "generos"? no tenim dret a alguns anys de inversions totals iguals al PIB? Ni instalacions militars (tu saps que aquestes en el seu gruix no es territorialitzen)? Cadires, ens en toquen menys? Quants anys de dèficit de cadires hem passat?
TU vas escriure això (29/5/2006) Les finances de l'Estatut (V):
Ja he comentat que la proposta d'Estatut incrementa de forma sensible la participació dels impostos, de manera que en els tres principals tributs compartits (IVA, IRPF i impostos especials) la Generalitat recaptarà com a mínim el 50%. A més, la disposició addicional tercera explicita que la inversió de l'Estat a Catalunya en infrastructures es correspondrà amb el pes del PIB català. Pagar per renda i rebre per renda durant set anys. Llegim l'article:
La inversió de l’Estat a Catalunya en infraestructures, exclòs el Fons de
compensació interterritorial, s’ha d’equiparar a la participació relativa del
producte interior brut de Catalunya amb relació al producte interior brut de
l’Estat per un període de set anys. Aquestes inversions poden emprar-se també
per a l’alliberament de peatges o la construcció d’autovies alternatives.
No podem saber la quantitat exacta d'aquesta inversió. Primer, perquè està condicionada pel pes efectiu del PIB català sobre l'espanyol (actualment, un 18,8%). I segon, perquè també està condicionada pel volum del Fons de Compensació Interterritorial (FCI). Però per a què es facin una idea, el valor mig de les inversions de l'Estat a Catalunya ha estat d'un 10% anual aproximadament. Si volen, prenem la darrera referència: el 12%. Passar del 12% al 18% llarg suposa un increment del 50% en el volum de les inversions durant set anys. Que és el que necessitem per iniciar l'ambiciós Pla d'Infrastructures de Catalunya, el pla que canviarà el model de mobilitat del país.
Que tendencios oi? a partir del tercer paragraf hom enten que parles de les inversions i posem infraestructures per ser les inversions territorialitzables. "Les inversions de l'estat a Catalunya". TU NO SABIAS QUE ERA NOMÈS FOMENT I MEDI AMBIENT! (en itàlica tens el que fa referencia a les inversions totals).
No trobo ningú al apèndix psc del PSOE que digui volem mès, tothom diu es just. Quina vergonya. Qui et prohibeis demanar que sigui sobre les inversions totals? el PSOE.
Ah i dius que vull el concert com una cosa dolenta. Et recordo que els millors d'Espanya el tenen, inclos Navarra, ves i digues al PP que per fer "España" li tregui el concert a Navarra. Vosaltres demaneu treure el concert en les eleccions del Pais Basc i Navarra? Ah! es que aquells (els Navarressos i Bascs) son "españolitos buenos" nosaltres els catalans som "expoliables". Hipócrites.
Quan més expoli més creixerá el nacionalisme. I crec que vosaltres amb el vist i plau de ZP a la oposició.
01 d’octubre 2006
Queixa tramitada al defensor del pueblo, a veure si em defensa...
He tramitat aquest texte com a queixa al "Defensor del pueblo":
Sobre los presupuestos generales pesentados por el Ministerio de Economia el ministro sr. Solbes ha reconocido su estricto cumplimiento y que se cumple que es Estado invierte lo descrito en el Estatuto como "inversión en infraestructuras". Sin embargo antes de votarlo el presidente de la Generalitat de Catalunya, sr. Pascual Maragall en su discurso al Senado, entre otras cosas, dijo (traducido del catalàn):
(El Estatuto provee) "la destinación, por parte del Estado, del 18,8 % de la inversión total, la misma proporción que representa el PIB de Catalunya respecto del conjunto de Espanya, en un período de 7 años".
El Presidente y en general, toda la propaganda que se hacía en Catalunya hablaban de "inversión total" o "inversión del Estado en Catalunya".
Atendiendo a lo que dijo el Presidente de la Generalitat ante el Senado, o bién los presupuestos actuales deben cumplir con lo que dijo el Presidente, que entiendo que era el espíritu del texto, no pudiendo, como hace ahora su consejero de economía sr. Castells, aceptar rebaja o bién el referéndum deberia repetirse o anularse ya que la inversión en Catalunya era uno de sus puntos más publicitados (incluido el discurso en parte transcrito). En el presupuesto presentado la "inversión total en Catalunya" baja un 0,6% mientras la "inversión en infraestructuras" sube un 18,8%.
La resposta:
QUEJAS POR INTERNET
Su escrito ha sido recibido en la Institución del Defensor del Pueblo, el 1 de Octubre de 2006 a las 21:24:39, quedando a la espera de su posterior estudio y tramitación.
Le agradecemos la confianza depositada en esta Institución.
Pulse aquí para volver a la página principal de Quejas
Sobre los presupuestos generales pesentados por el Ministerio de Economia el ministro sr. Solbes ha reconocido su estricto cumplimiento y que se cumple que es Estado invierte lo descrito en el Estatuto como "inversión en infraestructuras". Sin embargo antes de votarlo el presidente de la Generalitat de Catalunya, sr. Pascual Maragall en su discurso al Senado, entre otras cosas, dijo (traducido del catalàn):
(El Estatuto provee) "la destinación, por parte del Estado, del 18,8 % de la inversión total, la misma proporción que representa el PIB de Catalunya respecto del conjunto de Espanya, en un período de 7 años".
El Presidente y en general, toda la propaganda que se hacía en Catalunya hablaban de "inversión total" o "inversión del Estado en Catalunya".
Atendiendo a lo que dijo el Presidente de la Generalitat ante el Senado, o bién los presupuestos actuales deben cumplir con lo que dijo el Presidente, que entiendo que era el espíritu del texto, no pudiendo, como hace ahora su consejero de economía sr. Castells, aceptar rebaja o bién el referéndum deberia repetirse o anularse ya que la inversión en Catalunya era uno de sus puntos más publicitados (incluido el discurso en parte transcrito). En el presupuesto presentado la "inversión total en Catalunya" baja un 0,6% mientras la "inversión en infraestructuras" sube un 18,8%.
La resposta:
QUEJAS POR INTERNET
Su escrito ha sido recibido en la Institución del Defensor del Pueblo, el 1 de Octubre de 2006 a las 21:24:39, quedando a la espera de su posterior estudio y tramitación.
Le agradecemos la confianza depositada en esta Institución.
Pulse aquí para volver a la página principal de Quejas
La mentida al descobert: Pascual Maragall
Recupero una entrada al blog de Miquel Iceta (Maig 2006), que reprodueix un discurs solemne de Pascual Maragall, pronunciat al senat en defensa del nou Estatut:
"Les normes són dues: - la igualtat de serveis bàsics amb un esforç fiscal relatiu similar . Això és el que diu l’Estatut i quan ho diu , el que està posant sobre la taula és un principi que jo crec que podrà tenir validesa en general, a l’Estat de les Autonomies. Igualtat de serveis bàsics, o serveis bàsics d’un nivell de qualitat similar per un esforç fiscal relatiu similar - i la destinació, per part de l’Estat, del 18,8 % de la inversió total, la mateixa proporció que representa el PIB de Catalunya respecte del conjunt d’Espanya, en un període de 7 anys, que és l’equivalent al període garantit per l’actual finançament europeu. Més enllà, probablement, el Govern espanyol no hauria pogut garantir que estaria en condicions de subvenir els desitjos i les necessitats de Catalunya en aquesta quantia."
Si aixó no es publicitat enganyosa, que ho es?
Eren époques en que la distinció entre "inversió total" i "inversió en infraestructures" no existia. S'habia de mentir per fer que s'aprobes l'Estatut.
Bé pues ja ho podem dir:
PASCUAL EL PRESIDENT MENTIDER
"Les normes són dues: - la igualtat de serveis bàsics amb un esforç fiscal relatiu similar . Això és el que diu l’Estatut i quan ho diu , el que està posant sobre la taula és un principi que jo crec que podrà tenir validesa en general, a l’Estat de les Autonomies. Igualtat de serveis bàsics, o serveis bàsics d’un nivell de qualitat similar per un esforç fiscal relatiu similar - i la destinació, per part de l’Estat, del 18,8 % de la inversió total, la mateixa proporció que representa el PIB de Catalunya respecte del conjunt d’Espanya, en un període de 7 anys, que és l’equivalent al període garantit per l’actual finançament europeu. Més enllà, probablement, el Govern espanyol no hauria pogut garantir que estaria en condicions de subvenir els desitjos i les necessitats de Catalunya en aquesta quantia."
Si aixó no es publicitat enganyosa, que ho es?
Eren époques en que la distinció entre "inversió total" i "inversió en infraestructures" no existia. S'habia de mentir per fer que s'aprobes l'Estatut.
Bé pues ja ho podem dir:
PASCUAL EL PRESIDENT MENTIDER
30 de setembre 2006
Ja no es noticia, Catalunya perd
CiU ja no crec que demani mès inversió, demanará que aquest any no compti, que compti l'any que ve com a any 1 dels 7 en que la inversió ha de ser del 18,8 menys el FCI.
En lloc de pujar les inversions ara que tenim força, aplaçem la discursió. Fins que no la tinguem.
Castells, Solbes i companyia inverteixen un 0,6% MENYS en Catalunya que l'any passat. Despres de fer numeros de trileros, ens diuen que en infraestructures (ells decideixen que es això, més.
La lletra del Estatut queda resguardada, al nostre forat del cul ja hi cap un trailer.
I qui ho diu? Qui demana prou de SOLIDARITAT?, la resta d'Espanya que s'ho faci amb els seus calès!
Com va dir Ibarra:
"Que se pongan los dineros donde les quepan esos catalanes".
Quin partit diu aixó? Si no hi es s'ha de fer...
En lloc de pujar les inversions ara que tenim força, aplaçem la discursió. Fins que no la tinguem.
Castells, Solbes i companyia inverteixen un 0,6% MENYS en Catalunya que l'any passat. Despres de fer numeros de trileros, ens diuen que en infraestructures (ells decideixen que es això, més.
La lletra del Estatut queda resguardada, al nostre forat del cul ja hi cap un trailer.
I qui ho diu? Qui demana prou de SOLIDARITAT?, la resta d'Espanya que s'ho faci amb els seus calès!
Com va dir Ibarra:
"Que se pongan los dineros donde les quepan esos catalanes".
Quin partit diu aixó? Si no hi es s'ha de fer...
28 de setembre 2006
Ah!, es que eren INFRAESTRUCTURES!
Publicat a l'AVUI:
"Tot i la satisfacció que el govern català ha mostrat per les inversions en infraestructures que preveuen els pressupostos generals per a l'any que ve, ahir el conseller d'Economia, Antoni Castells, va admetre que la inversió regionalitzada ha baixat sis dècimes respecte a l'any passat. I és, que segons les xifres dels comptes espanyols, la inversió total que l'Estat destinarà a Catalunya durant el 2007 ha passat del 14,58 per cent al 13,99 per cent."
Es clar! l'Estatut posaba "infraestructuras", si hagues posat "territorializada" ja s'hagueren muntat quelcom per incomplir.
Ah! que hem trobat la boleta, trileros!
"Tot i la satisfacció que el govern català ha mostrat per les inversions en infraestructures que preveuen els pressupostos generals per a l'any que ve, ahir el conseller d'Economia, Antoni Castells, va admetre que la inversió regionalitzada ha baixat sis dècimes respecte a l'any passat. I és, que segons les xifres dels comptes espanyols, la inversió total que l'Estat destinarà a Catalunya durant el 2007 ha passat del 14,58 per cent al 13,99 per cent."
Es clar! l'Estatut posaba "infraestructuras", si hagues posat "territorializada" ja s'hagueren muntat quelcom per incomplir.
Ah! que hem trobat la boleta, trileros!
27 de setembre 2006
Ara toca reclamar el sistema foral
A Espanya, tenim varis greuges comparatius, i coses extranyes.
En peatges, en la pràctica, només en tenim aquí a Catalunya.
En finançament, el sistema foral només el tenen al Pais Basc i Navarra.
Cap altre pais europeu te varis sistemes de finançament ni d'autopistes en el seu si.
Els va tant bé als bascs i navarressos que s'han posat liders d'Espanya. Ara si els catalans volem quelcom semblant a aquest sistema, aleshores, per els partits d'ambit estatal, Espanya es trenca.
El PP es liberal en quan parlem de persones. Quan parlem de territoris es mes socialista que els socialistes, i demana, per davant de tot, el manteniment d'una solidaritat poc transparent.
Qui es capaç de treures la careta i dir que el que els interessa es la compra de vots que es fa amb els calés de les "provincies" riques (exclosses Pais Basc i Navarra clar)? El PP mana a Navarra, perquè no la posa dema al sistema comú, sino?
Estic convençut que Espanya pot acceptar i acceptarà amb la excusa d'ETA una més gran autonomia, i potser el dret d'autodeterminació d'Euskadi. A Catalunya abans de donarnos el mateix hi hauria una guerra civil. Euskadi es el 5% del PIB espanyol, Catalunya el 20%.
Al final, com en tota guerra o conflicte, busquem un rerefons económic, i efectivament s'hi troba.
Per fer mofa i escarni del obtingut en inversions en infraestructuras (400M d'€ segons Solves) recordo la promesa d'en Mas de no cobrar més l'impost de sucessions i donacions gracies al gran Estatut (Impost s/ successions i donacions 504 mil·lions d¡€ l'any 2004 segons la generalitat)
El 2005 l'Estat Espanyol va tindre un superávit històric de casi 10.000 mil·lions d'€, que a falta de dades fiables podem comptar que es el dèficit fiscal de català (9-10%).
Si ni en aquestes epoques de bonança es nota cap progrès destacable inversor del Estat a Catalunya, fins quan estarem en aquest estat gassiu?
BALANZA FISCAL DE CATALUNYA CON LA
ADMINISTRACIÓN CENTRAL. AÑO 2001
FLUJO MONETARIO
millones €
Ingresos aportados 36.240
Gastos recibidos 24.932
Saldo -11.307
% s/PIB -9,2%
Font: Generalitat de Catalunya
En peatges, en la pràctica, només en tenim aquí a Catalunya.
En finançament, el sistema foral només el tenen al Pais Basc i Navarra.
Cap altre pais europeu te varis sistemes de finançament ni d'autopistes en el seu si.
Els va tant bé als bascs i navarressos que s'han posat liders d'Espanya. Ara si els catalans volem quelcom semblant a aquest sistema, aleshores, per els partits d'ambit estatal, Espanya es trenca.
El PP es liberal en quan parlem de persones. Quan parlem de territoris es mes socialista que els socialistes, i demana, per davant de tot, el manteniment d'una solidaritat poc transparent.
Qui es capaç de treures la careta i dir que el que els interessa es la compra de vots que es fa amb els calés de les "provincies" riques (exclosses Pais Basc i Navarra clar)? El PP mana a Navarra, perquè no la posa dema al sistema comú, sino?
Estic convençut que Espanya pot acceptar i acceptarà amb la excusa d'ETA una més gran autonomia, i potser el dret d'autodeterminació d'Euskadi. A Catalunya abans de donarnos el mateix hi hauria una guerra civil. Euskadi es el 5% del PIB espanyol, Catalunya el 20%.
Al final, com en tota guerra o conflicte, busquem un rerefons económic, i efectivament s'hi troba.
Per fer mofa i escarni del obtingut en inversions en infraestructuras (400M d'€ segons Solves) recordo la promesa d'en Mas de no cobrar més l'impost de sucessions i donacions gracies al gran Estatut (Impost s/ successions i donacions 504 mil·lions d¡€ l'any 2004 segons la generalitat)
El 2005 l'Estat Espanyol va tindre un superávit històric de casi 10.000 mil·lions d'€, que a falta de dades fiables podem comptar que es el dèficit fiscal de català (9-10%).
Si ni en aquestes epoques de bonança es nota cap progrès destacable inversor del Estat a Catalunya, fins quan estarem en aquest estat gassiu?
BALANZA FISCAL DE CATALUNYA CON LA
ADMINISTRACIÓN CENTRAL. AÑO 2001
FLUJO MONETARIO
millones €
Ingresos aportados 36.240
Gastos recibidos 24.932
Saldo -11.307
% s/PIB -9,2%
Font: Generalitat de Catalunya
26 de setembre 2006
El que toca o més?
Quan parlem de finançament les pàraules son fonamentals.
I sempre, des que els goberns (central i autonómic), inclos els diaris catalans, parlen de que Catalunya rep inversions o finançament afregeixen "de mès". Catalunya rebrá 400 mil·lions d'€ "de mès" aquest any. No rebia de menys l'any passat.
Andalusia no rep "de més" sino per justicia. Degut a que el PP la va tractar malament i per compensar-ho Andalusia va rebre 2400 mil·lions d'€ per rescabalar el maltracte del PP. Mai ni un duro "de més".
Qui en tota Espanya rep "unes xifres d'inversió addicional"? només Catalunya, els altres reben "unes xifres d'inversió".
Nosaltres mai rebem per justicia, els catalans sempre rebem "de més".
Comparativa de tractes:
A "Terra actualidad":
"Andalucía recibirá 3.104 millones de euros de los Presupuestos Generales del Estado para 2006"
"Por último, según Zarrías, si este ritmo de inversión por parte del Estado se mantiene Andalucía recibirá dos billones de euros a lo largo de la actual legislatura. 'Con esto se empieza a compensar el déficit de los últimos ocho años', dijo el consejero, quien indicó que con estos presupuestos el Gobierno de la Nación 'está cuidando y haciendo justicia con Andalucía'"
Paraules claus "compensar","justicia".
A "El Periodico":
"La inversió a Catalunya augmenta un 20% i supera els 3.000 milions"
"Amb un increment del 20% respecte a la quantitat que recollien els pressupostos d'aquest any (2.540 milions d'euros, tots procedents dels ministeris de Foment i de Medi Ambient, i de les seves empreses públiques), Catalunya serà, amb molt, la comunitat on més creixerà la inversió de l'Estat en infraestructures l'any 2007."
Paraules claus "Augmenta", "supera", "increment".
Ja poden posar-se les piles els de contrastant per fer notar la diferencia de tracte que subtilment ens imposen.
I sempre, des que els goberns (central i autonómic), inclos els diaris catalans, parlen de que Catalunya rep inversions o finançament afregeixen "de mès". Catalunya rebrá 400 mil·lions d'€ "de mès" aquest any. No rebia de menys l'any passat.
Andalusia no rep "de més" sino per justicia. Degut a que el PP la va tractar malament i per compensar-ho Andalusia va rebre 2400 mil·lions d'€ per rescabalar el maltracte del PP. Mai ni un duro "de més".
Qui en tota Espanya rep "unes xifres d'inversió addicional"? només Catalunya, els altres reben "unes xifres d'inversió".
Nosaltres mai rebem per justicia, els catalans sempre rebem "de més".
Comparativa de tractes:
A "Terra actualidad":
"Andalucía recibirá 3.104 millones de euros de los Presupuestos Generales del Estado para 2006"
"Por último, según Zarrías, si este ritmo de inversión por parte del Estado se mantiene Andalucía recibirá dos billones de euros a lo largo de la actual legislatura. 'Con esto se empieza a compensar el déficit de los últimos ocho años', dijo el consejero, quien indicó que con estos presupuestos el Gobierno de la Nación 'está cuidando y haciendo justicia con Andalucía'"
Paraules claus "compensar","justicia".
A "El Periodico":
"La inversió a Catalunya augmenta un 20% i supera els 3.000 milions"
"Amb un increment del 20% respecte a la quantitat que recollien els pressupostos d'aquest any (2.540 milions d'euros, tots procedents dels ministeris de Foment i de Medi Ambient, i de les seves empreses públiques), Catalunya serà, amb molt, la comunitat on més creixerà la inversió de l'Estat en infraestructures l'any 2007."
Paraules claus "Augmenta", "supera", "increment".
Ja poden posar-se les piles els de contrastant per fer notar la diferencia de tracte que subtilment ens imposen.
21 de setembre 2006
Anem a demanar a Madrid
Múgica presenta recurs d'inconstitucionalitat contra l'Estatut. Diu que nomès l'han votat a favor un 30 escaix per cent dela catalans. Hi estic d'acord.
Anem a fer-ne un plenament inconstitucional: demanem la independencia, i a veure quants vots treu.
Jo voldria votar aquest referendum:
Referendum per la independencia.
Vol la independencia de Catalunya?
Ni aquest referendum, ni un que demani la repùblica suposo que está en el programa d'ERC per la propera legislatura. Seria tan inconstitucional com el que va demanar el PP. Ni republicana, ni catalana, ERC ja es nomès es esquerra es veu...
Anem a fer-ne un plenament inconstitucional: demanem la independencia, i a veure quants vots treu.
Jo voldria votar aquest referendum:
Referendum per la independencia.
Vol la independencia de Catalunya?
Ni aquest referendum, ni un que demani la repùblica suposo que está en el programa d'ERC per la propera legislatura. Seria tan inconstitucional com el que va demanar el PP. Ni republicana, ni catalana, ERC ja es nomès es esquerra es veu...
Ets nacionalista?
Fem un petit questionari:
Futbol, A) Espanya contra B) França. Qui vols que guanyi?
Contestaciò: A) Nacionalista espanyol, sens dubte. B) Francès o nacionalista català, fins els nassos de tot el que soni a Espanya. Indiferent: realment NO nacionalista.
Economia, A) EON contra B) Gas Natural.
Contestaciò: A) Alemany o nacionalista espanyol, i naturalment anticatalà. B) Dirigent de La Caixa o de Gas Natural. Indiferent: nacionalista català, que encara que la seu estigues aquí ja s'ho farien perque Madrid no perdes l'IVA d'Endesa.
Llengua: A) Monolingüisme o B) bilingüisme.
Contestaciò: A) Nacionalista català, que es bilingüe i vol parlar el Català. B) Nacionalista espanyol, que es monolingüe i no vol apendre res mès. Que els catalans aprenguin castellà home!
Nació: A) Som una nació o B) som una provincia.
Contestaciò: A) Nacionalista català, ja que li foten els calès al menys que em deixin dir-me com vull. B) Nacionalista Basc, que tenint els calès, que em diguin com vulguin. Indiferent: El nacionalista espanyol, no es ni naciò ni provincia es Estat.
Model d'Estat: A) Monarquia o B) república.
Contestaciò: A) Nacionalista espanyol, content amb algú defensant la "patria". B) Nacionalista català, amb la república tampoc erem "nació" ni teniem Estat ni era federal, peró en lloc de exigir el nostre, es demana justicia per els demés.
Futbol, A) Espanya contra B) França. Qui vols que guanyi?
Contestaciò: A) Nacionalista espanyol, sens dubte. B) Francès o nacionalista català, fins els nassos de tot el que soni a Espanya. Indiferent: realment NO nacionalista.
Economia, A) EON contra B) Gas Natural.
Contestaciò: A) Alemany o nacionalista espanyol, i naturalment anticatalà. B) Dirigent de La Caixa o de Gas Natural. Indiferent: nacionalista català, que encara que la seu estigues aquí ja s'ho farien perque Madrid no perdes l'IVA d'Endesa.
Llengua: A) Monolingüisme o B) bilingüisme.
Contestaciò: A) Nacionalista català, que es bilingüe i vol parlar el Català. B) Nacionalista espanyol, que es monolingüe i no vol apendre res mès. Que els catalans aprenguin castellà home!
Nació: A) Som una nació o B) som una provincia.
Contestaciò: A) Nacionalista català, ja que li foten els calès al menys que em deixin dir-me com vull. B) Nacionalista Basc, que tenint els calès, que em diguin com vulguin. Indiferent: El nacionalista espanyol, no es ni naciò ni provincia es Estat.
Model d'Estat: A) Monarquia o B) república.
Contestaciò: A) Nacionalista espanyol, content amb algú defensant la "patria". B) Nacionalista català, amb la república tampoc erem "nació" ni teniem Estat ni era federal, peró en lloc de exigir el nostre, es demana justicia per els demés.
19 de setembre 2006
República o monarquia?
Hi ha algún partit especialment republicá que s'afregeixi a això?:
Per un referendum republica/monarquia!
Per un referendum republica/monarquia!
12 de setembre 2006
El pitjor escenari possible. Un gran Estatut si senyor.
Ja s'entreveu que les negociacions per complir el finançament aconseguit amb el nou Estatut serán dificils.
El diari "Avui" diu que es lograrán 400 mil·lions d'€ més l'any que ve "gracies" al nou Estatut de la Moncloa. Amb un PIB de 180.000 Mil·lions d'€ i un pressupost de la generalitat de 36.000 mil·lions 400 mil·lions son menys de l'u per cent del pressupost de la generalitat! Tota la negociació de l'Estatut, inclos el referéndum per això?
Andalusia sense tant de soroll i per dèficits histórics d'inversio acumulats i d'una tacada, va obtindre el juny del 2004 la quantitat de 2.400 mil·lions d'€. El possible guany d'aquets set anys d'inversions en infraestructures sigui de 2.800 m d'€ (400x7)? i això comptant en que no s'incrementi el FCI i que es mantinguin els fons de suficiencia que Catalunya reb.
Negociem com un exit lograr menys del que ens pertoca (no arribará la inversió al PIB ja que el FCI es resta)!, i a sobre el President de tots, el M.H. Maragall diu que s'ha acabat amb el victimisme que amb el nou Estatut ja no som expoliats. D'on treu els numeros? on son les balances fiscals. Ni Mas, ni ERC ja les reclamen perque l'important es diu son les inversions. Així de retratats quedarien si es sabés la veritat.
Com ja intuia Ramon Tremosa en lloc de mirar les balances fiscals en un conjunt ara mirarem sub-balances fiscals. Llegirem quants calés més rebem en infraestructures o només mirarem el que aporta Madrid als fons de suficiencia. Mai més tindrem dèficit fiscal, no perque no hi sigui sino perque mai no serà comptat.
Un finançament pitjor que el d'una colonia pero sobre tot que pensem que es bo!
Bona sol·lució President.
El diari "Avui" diu que es lograrán 400 mil·lions d'€ més l'any que ve "gracies" al nou Estatut de la Moncloa. Amb un PIB de 180.000 Mil·lions d'€ i un pressupost de la generalitat de 36.000 mil·lions 400 mil·lions son menys de l'u per cent del pressupost de la generalitat! Tota la negociació de l'Estatut, inclos el referéndum per això?
Andalusia sense tant de soroll i per dèficits histórics d'inversio acumulats i d'una tacada, va obtindre el juny del 2004 la quantitat de 2.400 mil·lions d'€. El possible guany d'aquets set anys d'inversions en infraestructures sigui de 2.800 m d'€ (400x7)? i això comptant en que no s'incrementi el FCI i que es mantinguin els fons de suficiencia que Catalunya reb.
Negociem com un exit lograr menys del que ens pertoca (no arribará la inversió al PIB ja que el FCI es resta)!, i a sobre el President de tots, el M.H. Maragall diu que s'ha acabat amb el victimisme que amb el nou Estatut ja no som expoliats. D'on treu els numeros? on son les balances fiscals. Ni Mas, ni ERC ja les reclamen perque l'important es diu son les inversions. Així de retratats quedarien si es sabés la veritat.
Com ja intuia Ramon Tremosa en lloc de mirar les balances fiscals en un conjunt ara mirarem sub-balances fiscals. Llegirem quants calés més rebem en infraestructures o només mirarem el que aporta Madrid als fons de suficiencia. Mai més tindrem dèficit fiscal, no perque no hi sigui sino perque mai no serà comptat.
Un finançament pitjor que el d'una colonia pero sobre tot que pensem que es bo!
Bona sol·lució President.
05 de setembre 2006
Catalunya en venda i Jo també vull un estat propi
Mentre s'apropen les eleccions d'aqui no veig que ni ERC ni CiU ni el PSC demanin en cap moment que es publiquin les balances fiscals. La discursió es centra en Mas demanant a ZP que el deixi gobernar la "colonia" a canvi del recolzament al gobern que compta, l'espanyol naturalment. Montilla sap que la seva candidatura no es la millor possible del PSC mes convertit en PSOE que mai.
Entre tot aixó ERC en la meva opinió tindria que posar en clar que exigira per pactar, un programa per Catalunya es clar, infraestructures, el control del Prat, Rodalies, el que no posa l'actual Estatut vaja, i es te que fer notar aixó. Que penos que ara començem a veure que de més i millor res de res. Ja tenim nou Estatut i esta vigent i hem de negociar els calés de les infraestructures, demanant a deu que a Madrid siguem necessaris.
Esquerra no te que entrar en si Montilla o Mas, o intentar agafar espai del PSC, ha de fer notar la merda d'Estatut que va firmar Mas a Madrid i que ens van fer votar, i aixó esquitxa tant a Montilla com a Mas.
Mes que mai, em sembla que estem en mans de politics professionals que busquen arreclar el seu futur particular, no pas el dels catalans.
Entre tot aixó ERC en la meva opinió tindria que posar en clar que exigira per pactar, un programa per Catalunya es clar, infraestructures, el control del Prat, Rodalies, el que no posa l'actual Estatut vaja, i es te que fer notar aixó. Que penos que ara començem a veure que de més i millor res de res. Ja tenim nou Estatut i esta vigent i hem de negociar els calés de les infraestructures, demanant a deu que a Madrid siguem necessaris.
Esquerra no te que entrar en si Montilla o Mas, o intentar agafar espai del PSC, ha de fer notar la merda d'Estatut que va firmar Mas a Madrid i que ens van fer votar, i aixó esquitxa tant a Montilla com a Mas.
Mes que mai, em sembla que estem en mans de politics professionals que busquen arreclar el seu futur particular, no pas el dels catalans.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)