25 de novembre 2009

La resposta unitària

Quan Montilla, Mas, Ridau i Herrera parlen i diuen: "volem una resposta unitària" (a la senténcia del TC) volen dir "no tenim resposta".

És clar que la resposta és un referendum per trencar amb Espanya. La única resposta per la que no cal "negociar" amb els espanyols. Per ells "negociar" es sotmetres.

05 d’octubre 2009

Carretero al avui

Carretero a una entrevista al diari Avui:

"Quin és el primer pas cap a la independència?
Telefonar a la secretària d’Estat americana, que per cert ja sap que tard o d’hora li acabarem telefonant, i explicar-li que l’hora de la llibertat per fi ha arribat. I, naturalment, posar-li el país a disposició per si algun dia han de venir a fer exercici a Europa i necessiten lloc per aparcar."

M'encanta.

03 d’octubre 2009

Reagrupament

Avui he estat a la assemblea general de Reagrupament. Molt entusiasme.

Mentre el votar per la independència a ERC i CiU és una cosa per el 2080 com a mínim, a Reagrupament ho veiem a l'abast.

Encara que Unió o part de Convergència, digues que "no" a un referèndum per la autodeterminació, que més democràtic que convocar-lo? quina excusa poden posar per no fer-lo des de el parlament? ERC i CiU tenen majoria!!!

Bé, ERC, al menys la cúpula, ha de ser considerada unionista, com CiU i tots els altres partits.

Ha arribat l'hora de saber, qui es democràtic i desafia el que sigui per contar-nos i que defensa la seva butxaca i seu possible lloc privilegiat.

16 de setembre 2009

Arenys, i d'altres privades avui, però la seriosa per el 2050, oi ERC?

A un Arenys hi ha hagut el primer referendum per la autodeterminació, organitzat privadament! quina vergonya!. Erc i Ciu miren a un altre costat, una diu que si pero no i laltre que impulsarà altres referendums.

M'interessa molt el paper d'ERC. Sisplau, no defenseu "altres" referendums a ajuntaments, plantejeu una proposta de referendum al parlament de catalunya, formalment, i ja. Així sabrém que aneu de veres, i si el PSC no la recotza, trenqueu el tripartit i si CiU no us recoltza dieu publicament que no fareu un govern amb ells.

Ja el tenieu que trencar quan el PSC (25 diputats a Madrid), ahir, va dir no al traspas del Aeroport del Prat.

Així es fan les coses, pero necessiteu plat a taula oi?

Quin fàstic em feu.

02 de setembre 2009

La trampa dels ajuts lineals, també al atur

Mentre els partits espanyols lluiten per el seus votants els d'aquí, CiU, ERC, i EUA lluiten també per ells.

Per els aturats catalans es un robatori un ajut lineal de 400€ que s'ofereix, mentre segons quina província espanyola amb 400 i pico euros es pot viure, aquí, a Catalunya, això és un ajut míser.

La arbitrarietat en la data en que és va extingir el atur per accedir al ajut, gener del 2009, és un altre insult a la intel·ligència. Per que no qualsevol altre? per calés, raonablement els aturats de fa més temps tenen més carències.

Qualsevol ajut tindria que ser diferent segons el nivell de vida de la comunitat de el que el rep i ajudar primer als més necessitats.

Quina vergonya de partits amb representació tenim!

25 de juliol 2009

Un acord que ni cobreix el dèficit de la Generalitat

Mentre la "solidaritat" (uns 14.000 o 20.000 milions d'€ segons la font) es paga a "tocateja" el nou finançament ha suposat que ni el dèficit de la Generalitat es cobreixi.

La generalitat esta en un nivell d'endeutament proper a la fallida, mes de 9.000 milions en 2 anys sobre un pressupost de 30 i pico mil.

Reconegut aquí per la mateixa Generalitat:

"La Generalitat registra un dèficit de 4.862 milions d’euros
degut al canvi de cicle econòmic"

És bo un acord que ni cobreix el dèficit?

14 de juliol 2009

L'acord una estafa de nou

Ja tenim finançament! no en teniem?, sembla que es un acord históric!

Quan et diuen això, "el millor finançament de la historia" vol dir "una merda de nou, ara la millor merda"

On es la ordinalitat? jo no vull tenir ni 105 ni 100 ni 95, si l'estatut diu que ha de mantenirse l'ordre i som els quarts hem de seguir sent els quarts. Gràcies senyor Puigcercos per assegurarse que tindrem 105 o més de 100, pero el estatut es clar, l'ordre sha de mantenir.

Dit per Sala i Martin, arribar al 105 sumant policies, justicia i altres temes es fer trampa.

Al final les autonomies tenen un pastis, si agafem més troç altres han de tenir menys, quina autonomia perd per que nosaltres pujem? cap? dons ens estan estafant!!!

24 de juny 2009

Comunitats petites sense creixement

Diria que la sol·lució de la crisi (crisi? caiguda del sistema, clar) pasa per un canvi profund d'estructures de la actual societat.

Opino que, sense caure en el "mite" del comunisme, on tothom es bo per decret, hem de tornar, com a essers humans a la cooperació i deixar la "competencia".

I per això trobo que les comunitats petites, amb tolerancia respecte a creences, sense buscar uniformitats, pero tampoc buscant individualismes, es la resposta.

Amb intercanvis de treball, aprofitant al màxim la tecnologia, tothom de la comunitat te assegurat que hi han tasques que pot fer, i que el motiven. Sense més recompensa que una seguretat existencial sostenible, i sense luxes "individualistes" ("jo tinc més que unaltre" que acaba sent "soc més que unaltre").

Ja hi han experiencies d'això al mon, no dic res nou, i sembla que funciona.

Al poder no li interessa, evidentment, perdre el que pot controlar, els "diners".

23 de maig 2009

Crisi, quina crisi?

Amb una caiguda d'Alemania interanual del 6% del PIB i de japó del 15%, hem arribat a la fí de la crisi.

El missatge es repeteix cada mes. No pot ser que caiguem més avall, perque ja mai s'havia vist una caiguda tant forta.

Senyors, en la meva humil opinió, no estem devant d'una crisi, és la fí del sistema. No sabém encara que vindrà però no serà el que tenim ara.

Els bancs no és fien dels seus clients, els governs ajudant els bancs i algún sector "estrategic" mentre la gent no te per comprar.

Tenen raó, s'ha acabat la crisi, i s'ha acabat amb la fí del que coneixiem fins ara. El comunisme va ser de un dia per l'altre. El capitalisme que tenim està tenint una fí semblant.

El problema és que ningú encara sap quin sistema tindrém ara. Pensabem que teniem el bó...

Potser millor tornar a viure en pobles i sobreviure.

21 de març 2009

el finançament

Entre 1.500 i 3.000 milions d'euros ens "regalarà" l'estat espanyol.

Be, ens roba 14.000 milions, segons ells reconeixen, amb els seus números, per la "solidaritat" amb les regions mes "pobres" que nosaltres, no importa que després del "reparto" siguin mes riques.

Aquí la única forma que tenim de augmentar el calaix es posar multes i augmentar la pressió vers els catalans, ho siguin o no que per pagar només cal viure aquí.

La independencia ens surt a compte, molt.

Per cert la "crisi" es un canvi de paradigmes, la banca s'esta suïcidant no concedint credits, que és la única forma que hi ha de injectar calés al sistema. Quan tinguin tot el nostre patrimoni (devaluat ès clar) de que viuràn els banquers? ja hem comprobat que el totxo no es pot menjar.