26 de desembre 2006

VIA FORA!

Finalment s'han aprobat els pressupostos del 2007. No tenim sol·luciò en aquest mar de chupasangs castellans, ni ERC ni CiU s'han possat malament (una misserrima abstenciò?) per evitar que, un any mes, continui l'expol·li de Castella a Catalunya. Això,passa, a mès, sense la publicaciò de les balances fiscals, aguantant que els nacionalistes castellans ventin que Madrid paga mès que Barcelona, el cas fa fredat. El cas fa pensar que, de tots els partits catalans amb representaciò a Madrid, ni un de sol defensa als catalans amb fermesa, es defensen a ells.

Aquets partits, no ens enganyem, tampoc demostren voler un referendum per la independencia en un plaç raonable. No entenc sino que, a tall d'exemple, la cúpula de ERC no estigui adherida a la plataforma "sobirania i progres", ni Carod-Rovira ni Puigcercos hi son. Aquesta plataforma demana 10000 firmes per promoure un referèndum, els votants d'ERC sols firmant ja ferien fredat i probablement es detindria a algù d'ERC o de Sobirania i Progrès, deixant en evidencia la nostre fantàstica constituciò, que entre d'altres coses otorga a l'exèrcit la defensa de la unitat de l'Estat.

Ah volem la independència -sembla sentir que diuen- però d'aqui uns 200 o 300 anys, mentrestant anem chupant poder i fent politiques de "progres". Poques diferencies amb CiU, nomes 200 o 300 anys contra mai i la cosa "social" que sempre es ven tant bè (fins que es veu que a la caixa comù no hi queda un duro). Això per als dirigents.

S'ha de buscar algù que s'alci entre tants messells i, tot i a risc de presò, demani un referèndum per l'autodeterminaciò del principat. Tambè hem de demanar l'ajut d'Anglaterra, en deute amb nosaltres desde el tractat d'Utretch i els nostres furs arrebassats per el tractat de nova planta. Res d'Estatuts.

Quan un pajes de pastura en la edat mitjana era requerit a pagar dret de pas, el host de Barcelona, exercit amb ciutadans lliures anava a impedir l'extorsiò, que s'arruines la ciutat, al crit de "VIA FORA". Crec que ja es l'hora de cridar un VIA FORA ben fort.

18 de desembre 2006

Al senador Miquel Bofill (ERC)

Atès que el Sr. Bofill es mostra content per haber tret miseries del pressupost del 2007, en el millor estil "peix al cove" de CiU, li he enviat aquest missatge:

Sr. Miquel Bofill

Nomès cal que el govern de Madrid compleixi la llei i faci publiques les dades que permetin la publicació de les balances fiscals. Votareu a favor o us abstindreu en els pressupostos sense lograr-ho?


Ell parla d'euns "guanys" de 3 mil·lions d'€, en el meu contador de dèficit fiscal portem quasi 14.000 mil·lions d'€ de dèficit. Amb els pressupostos del 2007 no baixarà ni un xic i si volen contradir-ho tenen que publicar les dades.

Fa poc polemitzaba amb un dirigent d'ERC sobre el problema de la vivenda, no sembla conscient que cada any ens "roben legalment" en efectiu 2000 € a cada persona que viu aqui. Es mes facil dir que es vol fer explotar la bombolla que fer publicar les dades es veu.

08 de desembre 2006

Les banderes i el dèficit fiscal

Ja tenim aqui montillisme en estat pur. Ordeno i mando, tornar a posar la bandera espanyola. Els llocs on no hi ha la catalana tant se val, som espanyols i s'ha de veure. S'ha de veure també anant a Madrid a celebrar la constitució, una constitució que ha consagrat el expol·li de la colonia que som.

Només espero que tot aquest espanyolisme li serveixi al M.H. Sr. Montilla per esmicolar el dèficit fiscal i fer que arribin tants calès a Catalunya com els que s'envan. Espero que sigui realment un Ibarra o un Bono al protegir els simbols espanyols i que, donant per sentat, que no som una colonia sino Espanya, no permeti que ens expol·liïn.

En aquest punt tinc dubtes de que el M.H. Sr. Montilla es planti a Madrid i reclami les balances fiscals i la reducció del dèficit d'una manera igual de ferma com la que ha mostrat amb l'afer de la bandera espanyola al departament de gobernació.

Si el montillisme nomès val per renunciar a sentir-nos només catalans però no per sentir-nos menys expol·liats, el M.H. Sr. Montilla fará mès per l'independentisme que ERC.

02 de desembre 2006

El tractat d'Utrecht. Article XIII. El pacte de Gènova.

Així com l'article X del tractat d'Utrecht esta reproduït per tot arreu, inclos la wikipedia, he buscat per Internet l'article XIII d'aquest tractat i el pacte de Gènova i he trobat que son extremadament dificils de trobar. Els he trobat aquí i els reprodueixo tot seguit.

Texte del article XIII del tractat d'Utrech:

«Visto que la reina de la Gran Bretaña no cesa de instar con suma eficacia para que todos los habitadores del principado de Cataluña, de cualquier estado y condición que sean, consigan, no sólo entero y perpetuo olvido de todo lo ejecutado durante esta guerra y gocen de la íntegra posesión de todas sus haciendas y honras, sino también que conserven ilesos é intactos sus antiguos privilegios, el rey católico por atención a su Majestad británica concede y confirma por el presente á cualesquiera habitadores de Cataluña, no sólo la amnistía deseada juntamente con la plena posesión de todos sus bienes y honras, sino que les da y concede también todos aquellos privilegios que poseen y gozan, y en adelante pueden poseer y gozar los habitadores de las dos castillas, que de todos los pueblos de España son los más amados del rey católico.»

El Pacte de Gènova

Mitford Crowe va efectuar un memorial per explicar com estava dividida la península en regnes i quines eren les atribucions del rei i dels organismes nacionals catalans, llurs lleis, costums i drets. El memorial acaba dient que s'enviï algú a Gènova per pactar un compromís diplomàtic amb els catalans. Crowe va pensar que, per refer-se de pèrdues econòmiques produïdes per la influència francesa, dels darrers anys, almenys Catalunya podria facilitar una quantitat de mercenaris que lluitarien a favor dels anglesos i holandesos, en el cas que es perdés Gibraltar.

El dia 7 de març la reina Anna signa a Kengsington els poders per a Crowe, autoritzant-lo a fer una aliança amb Catalunya. Iel dia 20 de juny de 1705 se signa a Gènova un important document, de 15 articles, que ~~ fou conegut com a tractat secret d'amistat, aliança i protecció entre Anglaterra i el Principat de Catalunya (ajustat a Gènova el 20 de juny de 1705).

En llegirem uns trossos, d'aquests articles. Deia, el primer: 1

«El ilustre señor Mitford Crow ofrece y promete con seguridad que para socorrer a los habitantes y moradores del muy ilustre, muy esclarecido é ínclito principado de Cataluña, y para que la expulsión del violento dominio de los franceses se les haga más fácil, lo que también prometen y ofrecen los altos aliados, las tropas que se han de destinar para el desembarco en Cataluña llegaran efectivamente al número de cerca de ocho mil infantes y dos mil caballos.»

A l'article tercer s'hi diu:

«Por cuanto a la serenísima reina de Inglaterra no tiene la menor intención de causar alguna molestia o gravamen a los habitantes de la nobilísima nación cata- lana, antes bien desea favorecerlos con su protección y facilitarles la libertad y mayores ventajas, el dicho

1. Només hem tingut accés a la versió en espanyol d'aquest document.

muy ilustre señor Crow promete y ofrece con seguridad que la dicha serenísima reina pagará real y efectivamente sus sueldos a los dichos seis mil hombres que los dichos ilustres señores ofrecen aprontar, proveídos de armas para incorporarlos con las tropas de desembarco, á los cuales se hará la paga por los comisarios ó tesoreros de la serenísima reina hasta que el serenísimo rey Carlos III dé providencia tocante a la paga de los dichos seis mil hombres.»

L 'article sisè, defineix molt bé, l'esperit del tractat. Vegem-lo:

«y para manifestar más ampliamente el celo de la serenísima reina de Inglaterra por el bien público y su afecto a la ínclita y noble nación catalana, promete el dicho ilustre Mitford Crow, siempre que ocurran (lo que Dios no permita) algunos sucesos adversos é inopinados de la guerra, toda seguridad á los dichos señores, á sus adherentes y á los demás habitantes y vecinos del dicho principado que siguiendo públicamente el partido del serenísimo rey Carlos III y de los muy altos aliados, tomen las armas en su favor para que con el auxilio y socorro de las fuerzas de Inglaterra y de los altos aliados sacudan el muy pesado yugo de los franceses, de tal suerte que nunca les falte la garantía y protección del reino de Inglaterra, ni padezcan por esta causa la más mínima turbación o daño en sí mismos, en sus bienes, leyes o privilegios, leyes y costumbres, así en común como en particular en la misma forma que el dicho principado gozaba de estos privilegios, leyes y gracias en tiempo del difunto rey Carlos ll.»

Després dels quinze articles, signen Mitford Crow, Antoni Peguera i Aymerich i el doctor Domènec Perera.

Aquets textos tenen validesa en dret internacional i per això Gibraltar no pot esdevenir independent, tot i el referendum convocat fa dos dies. Per tant, qualsevol plataforma (Sobirania i progrés?) podria usarlos per reclamar, la independència o, al menys, un concert com el basc o navarres, sustentat en drets històrics i tractats internacionals vigents.

24 de novembre 2006

El debat d'investidura. El finançament serà millor.

Tot net i clar, tot aburrit, res de Dragon Khan, farán mès, farán millor.

Montilla ha dit que tindrém millor finançament i aquest punt es per enmarcar: fins quan tindrem "millor", "bo", "molt millor" i coses així i no un màxim de X% de dèficit?

Perquè si ens estant fotent calès a carretades un "millor" prodria ser un "menys escandalòs" i essent un robatori no val que els lladres s'ens robin "menys".

Ja es hora de que algù dels polítics digui les coses per el seu nom, i conclogui, on sigui, que amb la excusa de les persones i dels territoris i de la solidaritat, s'ha abusat de Catalunya, abús que gràcies a la opacitat del govern central s'ha pagat i es paga encara amb boicots al que soni català.

Ja està bè el que facin mès eficient el manegament dels diners dels catalans, però sobre tot, que facin que no ens els fotin.

20 de novembre 2006

El nen s'enrabia (a Mas no li agrada el protocol català)

En Mas diu que es una comedia les reunions previes a la formaciò de govern.
Recordem que aquestes reunions es feien tambè amb majoria absoluta de CiU. Quina vergonya per els convergents aquest dirigent. Ningù de CiU gossarà criticar-lo?

En anar a Madrid a negociar CiU i ERC van acordar, maltfiant-se del PSC que ells podrien retirar l'Estatut amb els seus vots. Mentre ERC negociaba Mas va fer-se la foto, posant el llistò molt avall, ho hem trobat als pressupostos del Estat fa pocs dies, aprobats sense saber les balances fiscals. El PSC no va canviar de lloc, sempre va estar a l'altre costat. Es mes dur algù que et traeïx que un enemic.

Costa tant de trobar liders que llencin ponts en lloc de dinamitar-los? On es el limit de la "ofensa" de ERC a CiU? fins quan ploraràn i es sentiran traïts els de CiU?

Si Mas i el seu equip no poden governar amb ERC que deixin pas a liders que creguin en aquest pacte. Ells eren els grans i podrien haber primat aquest acord ja en la campanya electoral. En lloc de demanar que ERC es posiciones, posicionar-se ells tot dient que el pacte nacional era prioritari.

Jo m'he posicionat a favor del pacte CiU-ERC, crec que a CiU hi han persones que creuen en el pacte, persones de ERC segur que tambè el creuen possible. Mas i el seu equip no poden creure-hi, l'unic pacte que deuen veure es el de pactes puntuals amb el PP, no en veig possible unaltre tipus de pacte amb ells.
Mai m'agues pensat que el PSC no trucaria a Madrid per demanar permis per el seu pacte i en canvi CiU trucaria per demanar que s'influis en el PSC.

15 de novembre 2006

Resposta al Esteve (President d'ERC Castelldefels) sobre la bombolla inmobiliaria

Al blog d'en Esteve hi ha una entrada en la que es pretèn fer "explotar" la bombolla inmobiliaria, reprodueixo aqui la meva resposta que he postejat en el seu blog:

Dius: "Cal fer explotar la bombolla immobiliària amb totes les eines possibles i cada dia ser més els que sortim a reivindicar el dret a una vivenda digna i que ens deixin de robar". No hi puc estar mès en contra d'això. M'explico:
Actualment i donat que la SS probablement no donarà una pensio digne quan tinguem 65 anys les propietats pagades durant 30 o mès anys seràn aquesta jubilaciò digne. Fer explotar la bombolla nomès ens faria mès pobres a tots, sobretot als pobres i hipotecats.
Et dono unaltre sol·luciò: el lloguer. Hi han pissos per a tot-hom i a menys que volgueu ser propietaris per meys diners (especuladors, tambè?) el lloguer barat seria fàcil d'aconseguir. Per què els propietaris no lloguen els seus pissos? per por a impagats i per por a destrosses, sol·lucioneu això i gravem (IRPF) dels pissos sense cap destì i els lloguers seràn barats degut a la gran oferta. Tot el que sigui que els pissos baixin es dolent per a nosaltres mateixos, ja que els pissos d'aquì son en un % molt alt de catalans. Gracies a la construcciò esta pujant la ocupaciò i el IPC, i es perillos i dolent això, clar, però mès dolent es el de fer baixar el preu que podria produir una crisi no molt llunyana de la del 29 a EE.UU. i sempre afeta mès als mès pobres (les hipoteques al 110% no son de rics).

Salut Esteve

13 de novembre 2006

Les balances fiscals i els pressupostos

No entendrè que ERC voti a favor d'uns pressupostos mentre el govern del Estat no publiqui les balances fiscals. I no entenc perque no es pot exigir que, si es vol el vot als pressupostos, s'en exigeixi la publicaciò.

11 de novembre 2006

Gairebé no hi entenc res (explicació de Xavier Ros)

El article de Xavier Ros a l'Avui el trobo fabulós. Acaba tot deduint que Mas, d'una forma o d'altre, l'ha vessat i tots hi hem perdut, l'últim paragraf diu:

Conclusions. No entenc res de res. (...) Si no s'esperava la situació que ha tingut lloc, ha estat mal assessorat -des que va pactar l'Estatut amb Zapatero ha perdut el temps, i s'ha cremat-. Si realment entreveia aquesta situació com a possible, ha estat mal assessorat també -l'escenificació ha estat lamentable-. Tot plegat, un cas com un cabàs que confirma el que m'imaginava: el país en general ha esdevingut incompetent i, per tant, el catalanisme en conjunt se'n ressent i baixa un graó més. Això sí que ho he entès.


Llegiu i veieu.

10 de novembre 2006

La llei

Espanya te un Estat en crisi. I la crisi no es perque un terrorista, havent complit la pena pugui surti al carrer, es perque jutges apliquen la llei amb colors polítics.

Aquí a Catalunya ho podem entendre bè: el nostre Estatut esta recorregut al TC, i no hi ha cap confiança en la seva neutralitat. La meva simpatia per el terrorista es la mateixa que tinc amb un violador o un pederasta, pero la pena es la pena, si voliem que fos cadena perpetua, pues posem-ho a la llei. No val tirar enrera en justicia i aplicar cadena perpetua als que van a sortir, ni canviar l'aplicaciò de la llei segons l'estat del "procès de pau".

Els articles (1 i 2) d'en Iñaki de Juana Chaos son forts, pero podrien, en lloc d'amenaces, ser interpretats, també, per obrir, desde fiscalia, processos a funcionaris de presons. Jutges i fiscals no son a Espanya, independents. Aixó es mès perillos que ETA.

07 de novembre 2006

Montilla I el catalanista

Carta oberta a Montilla, enviada a la seva web avui:

Bé, aviat será vostè Molt Honorable, i com que la cosa està feta, encara que no m'entusiasmi, será.

Soc optimista de mena, per tant vaig a donart-li els 100 dies de gràcia com a tot nou president o govern, ho argumento:

Ja vaig fer un post, esperançat que la conversiò a llur causa, en l'etapa franquista dels presidents del Barça l'agafes tambè a vostè. I mira començem bè, perque el primer que ha rebut es un toc d'atenciò de ZP i l'ha fet emprenyar, que ja es mèrit.

Tinc la esperança que, com a catalanista convers, tingui la necessitat de demostrar-ho i aconsegueixi, per fí, la publicaciò de les balances fiscals regionalitzades i la reducciò del dèficit fiscal català.

Potser vostè será un president que no sap parlar, pero callar i fotre al PSOE ja es un mèrit que ultrapassa Mas i descoloca Duran.

Bravo Montilla!

El pitjor Mas

He vist el Mas en "la nit al dia". S'el veia tocat, dient que hi havien dèficits democràtics a Catalunya. Si ell pacta amb el PSC es demócrata, perque es el més votat, el més maco i el més intel·ligent, si pacta ERC es satanàs.

Votants l'amenacen amb no tornar a votar mai més, ha dit, i què? que no es una opció democràtica la abstenció? Votarán si volen o s'abstindrán si volen. Per aixó el vot es lliure i no forçat.

El pitjor atac a la democràcia va ser haver de votar l'Estatutet de la moncloa que ell havia pactat amb ZP. Un texte que ens torna a deixar en mans de Madrid o res. Un vot sense possible victoria. La abstenció es va promoure en aquella votació, no l'1-N.

Creu el lladre que tothom es de la seva condició, i ara Mas creu que tot el pacte nou es per poder, i els seus no?, i son igualment legítims els dels altres? veu il·legitim el que no dona poder a CiU.
Mas estaba preparat per ser president de la generalitat, no per la oposició, Mas i Durán, que tambè ha anat per diferents radios a les espanyes difonent el "robatori" al que han estat sotmessos, son nens als que sels ha tret el caramel, enrabietats, ploramiques.

Penossos.

Que vaig fer l'u de Novembre

Comentari postejat en contesta a un article de Salvador Sostres:


Escrit per: Jaume Planas - Dissabte, 4 de novembre de 2006 12:24

Jo vaig quedarme a casa. Crec que els calès que s'en van a Madrid i no tornen son, ara com ara, el que més mal fa a Catalunya, desde aquesta consideració, a qui he de donar suport? No cal que et justifiqui el "no vot" a Montilla ni a Saura. M'agradiria explicar el d'ERC i CiU: Sobre ERC: A la negociació del Estatut algù (de la cùpula suposso) va vendre que no dirien "no". Si no no s'explica el no poder conseguir res mes que el aconseguit per en Mas, ni tan sols la cessió de l'aeroport. I, per a mi, aquesta concessió va ser a canvi de seguir governant junt amb el PSC. Quan les basses van dir que anaven per el "no" s'els va desmontar el pla. Sobre CiU: Va aconseguir quelcom semblant al finançament Basc el 30 de setembre. Ara, a Madrid, va vendre aquest avenç per un avenç de les eleccions i per desestabilitzar Maragall, sense ell i amb Montilla creien que treurien majoria absoluta, i amb la seva estructura necessiten tornar al govern, es van vendre barats per tornar-hi. Quin premi proposes per aquets dos partits? el vot? No veig mès que mediocritat en ells. Els pressupostos de Madrid han estat aprobats sense el vot en contra de CiU sense que les balances fiscals siguin públiques. O sigui que aprobem uns contes sense saber quan es roba a Catalunya. I la llei de la dependencia, aprobada per ERC, si es tant i tant bona, s'habia de fer aquí, no allà. No son menys tontos els de CiU que els d'ERC, tenen un nivell d'imbecilitat idèntic. Molt català per cert, arreclar "el seu" sense pensar en Catalunya ni en els catalans. Espero que les respectives cúpules donin pas a gent millor. Que Mas en lloc de negociar 7 hores amb ZP per vendrens per cadires sortis dient que no per dignitat, i que Carod/Puigcercos en lloc d'agafar un atac de gelosia, s'en anessin amb el Mas per donarli la presidencia de la Generalitat just cuan van veure que Montilla es sentaba amb el PSOE al negociar l'Estatut.

06 de novembre 2006

Será Tripartit?

Comentari fet a Fent la viu viu

Jo tambè creia que sortiria la sociovergencia encara que fos perque ZP la volia i havia promès que deixaria "llibertat" al PSC per negociar. Si es fa el tripartit serà la primera promesa vers Catalunya que compleix.
Ara, anem a pams. No estic d'acord amb aquest pacte, vagi per endevant (m'agrada més CiU+ERC). Dit aixó, no entenc que s'el critiqui desde CiU amb la següent argumentació:
No era bo, per CiU, el PSC per formar govern com a primera opció, devant d'ERC? Si ho era, tambè ho pot ser per ERC. Es la mateixa primera opció de CiU la que ha pres ERC, el PSC, de que s'extranyen?

02 de novembre 2006

La culpa será d'ERC

Ens van preparant. Mas vol un govern "estable", Montilla diu que vol un govern "progressista" però desde Madrid diuen que, sobre tot, "estable". Quin regust de sociovergencia.

Será culpa d'ERC que els demanarà quelcom impossible, catalanitat. Ni Mas, ni Montilla en tenen d'això. Que trist.

El president del Barça que Franco decidia.

En époques franquistes passaba quelcom curios, Franco possaba un president titella i del règim al barça i aquet president devant de les moltes injusticies es tornava barcelonista.

Aquesta es la ùltima esperança que ens queda devant les eleccions que hem sofert, abans d'hora per decissió de Madrid i amb un candidat al PSC aprobat per Madrid.

La última esperança es que passi com el Barça en èpoques franquistes i desobeixi al seu lìder madrileny. La reedició del tripartit esta fora del guió ZP-Mas i tambè esta fora el pacte CiU+ERC. Aquest ùltim també faria mal a ZP, veig a Mas molt més controlat que Montilla, així es va demostrar al retirar, "gratis total" l'esmena als pressupostos generals.

El previst desde Madrid es la sociovergencia, naturalment. CiU també hi te la ma trencada en el pacte, jo et voto a Madrid i tu m'expolies i em votes aqui, amb dos aventatges, 1. Tinc un govern que sembla fort i 2. Puc anar dient que Madrid no dona més.

Farán el paripé de tenir converses per despres, tot dient que ERC demana la lluna, fer un govern de concentració?

26 d’octubre 2006

Sociovergencia o esquerrovergencia

Probablement un dels dos escenaris, sociovergencia o esquerrovergencia, sortirà guanyador l'u de Novembre. La pregunta del mil·lió es: quin?

Analitzo quin dels dos escenaris surt mès barat al partit majoritari, que pressuposo CiU. Que pot demanar ERC i PSC-PSOE a canvi de deixar que Mas sigui president?

ERC demanarà: conselleries i anivellament del dèficit fiscal, com a coses bàsiques, i polítiques mès d'esquerres.

PSC no demanarà res, ho farà el PSOE, com feia amb Gonzàlez o Aznar, demanarà que no es toqui l'expol·li a canvi de deixar que facin el que vulguin amb la colónia que som.

Qui us sembla mès barat?

Ara s'enten perque a Zapatero s'el veu tant content.

24 d’octubre 2006

Hongria i Catalunya

Fa dies que hi ha merder a Hongria. Sembla que un candidat ha mentit sobre l'Estat de la seva Nació per guanyar les eleccions.

Aquí a Catalunya, per guanyarles el nostre amic Zapatero va dir allò de "apoyarè la reforma del estatuto que apruebe...".

Això no fa revoltes al carrer.

N'hi ha unaltre mès forta. Per evitar que el 2003 Catalunya perdès posicions Zapatero falsejà les dades del cost de vida (IPC) català i va posar un sol IPC per tota Espanya a les dades enviades a europa.

Potser hom esperaria que sortissim al carrer a demanar responsabilitats. El que mai es podria esperar es que Zapatero fos tractat millor que Rahoy, Zaplana o Acebes, es el mateix gos amb diferent collar. Mes bones maneres pero el mateix maltracte a Catalunya.

19 d’octubre 2006

La solidaritat. "Puigcercòs a 59 segundos".

He vist a Joan Puigcercos al programa de TVE "59 segundos", m'ha agradat bastant. Li han fet una pregunta que m'encantaria comentar:

"-¿Que les diria a las regiones de España que van a perder inversiones porque a Cataluña se le va a dar más?"

Hi ha quelcom que no es vol entendre a Espanya: Que son les infraestructures i on fan mès falta?

Poso un exemple:

Una comunitat de propietaris amb 14 veins, amb una escala comú, de fet son més però algún te entrada a part i paga a la comunitat amb uns acords especials.
Tothom col·labora solidariament a les arques comunitaries, el que més guanya, paga més. Hi han veins aturats que en lloc de pagar reben, un pel desagreïts perque en lloc de donar gràcies ja reclamen els calès, cap problema però, els veins treballadors son sol·lidaris. El tema es complica un pel perque el que més treballa gasta molt l'ascensor per anar al seu pis i la porta de l'ascensor, s'espatlla mès sovint del compte, ah, però ell es el ric, l'ascensor no s'arrecla per al seu replà i te que pujar a peu.

No cal ser Xavier Sala-i-Martin ni calen crides a la solidaritat de Don-aire per veure que on fan MÈS falta infraestructures es on hi ha MÈS moviment i dinamitzaciò econòmica. A catalunya fa 30 anys que les inversions en aquest capítol no arriben ni a la proporciò poblaciò i sembla que es demanen regals quan el normal seria que estiguessin, amb contadísimes excepcions, entre poblaciò i PIB.

Algunes persones creuen que en un govern hi han coses mes importants que els diners. Segur que si, i aquestes coses son les que mès centims necessiten.

18 d’octubre 2006

A qui votar?

Estic pensant a qui votar, anem a veure:

Si voto PSC-PSOE es per fer president a Montilla. Com van dir a Madrid nomes el preàmbul de Montilla ja em fa sortir urticària.

Si voto CiU es per que guanyi el que pactà l'Estatutet el mateix que pactà el millor finançament de la historia amb el PP com a conseller d'Economia. Un fenomen vaja. Potser li fa falta tornar al govern més del que Catalunya el necessita.

Si voto ERC es per pactar amb un dels d'abans i a la executiva hi ha gent que votava vot nul polític al estatutet a canvi de poder, les bases es van revoltar, els van fer canviar el vot i ells segueixen manant, prodigi de driblin i cintura. A mi no m'agraden especialment però aquets driblins.

Si voto EUiA, això es votar PSC-PSOE, quasi abans de que Solbes mostres els pressupostos ja els recolzaven! Vaja defensa de les polítiques socials!

Crec que posaré un tros de botifarra al sobre (es un vot nul polític això oi?)

17 d’octubre 2006

Que tant car ens surt Espanya?

Si l'any que l'Estat ha tret un superàvit de 10000 mil·lions d'€ no inverteix en Catalunya en inversions regionalitzables ni l'equivalent a la seva població, quan ho farà?

Tenim un president de la Generalitat fet fora i que te menys collons que la seva senyora, que al menys s'ha esborrat del psc-PSOE. Ell es el primer que estant en el carrec ens tindria que defensar. Castells tindria que minimitzar i veure petita la inversió a Catalunya per demanar més. Es que ho es, clar, pero si no ho fos el paguem i votem per treure'n mes, en lloc d'aixó dona xifres més altes que Solbes.

Si el president no diu res devant l'estafa en l'aplicació de les inversions que ens pertoquen, el PSC que calla per ser menys que un apendix d'un PSOE que prefereix CiU a la Generalitat i CiU que necessita "comissions" per mantindre la propaganda i la estructura de partit, no veig mès sol·luciò que perdre posicions i passar a ser una regió mitja d'Espanya. I anem cap aquí, quasi ja hi som.

14.000 Mil·lions d'€ entre 7 mil·lions de catalans son 2.000 € per cap. Aixó ens costa Espanya cada any, i fa 30 anys. Fins quan?

Així es negocia! Bravo Duran! Duran president (o ministre clar)!

Noticia calenteta:

CiU ha retirat la esmena als pressupostos. Copio d'"el Periódico" lo aconseguit a canvi:

Duran respon així al compromís "transparent" i "solemne" de Solbes d'acordar els mètodes de càlcul d'inversions "dins d'una comissió bilateral entre l'Estat i la Generalitat".
Duran ha explicat que serà després de les eleccions autonòmiques de l'1 de novembre, amb el nou Govern, quan es formi aquesta comissió per analitzar el mètode de càlcul de les inversions en infraestructures territorialitzables a Catalunya, d'acord amb l'Estatut.


Jo vull ser politic i poder pressumir de negociador! Canviar una esmena a la totalitat per un compromis del mètode de càlcul! Evidentment serà desprès del 1-N que veurèm com queda tot. Quin desastre!

Si la comissió no arriba a cap acord amb el mètode, que fem? els hi tombem els pressupostos del 2010? Quina manera d'allargar la agonía catalana cap a un pais de nivell espanyol: turisme i construcció. El geriatric d'Europa. Aixó si, amb el major nombre de comisionistes i pocavergonyes del continent.

16 d’octubre 2006

Guia del inversor

On invertim els calès, si es que ens sobren?

Qualsevol inversor dirá que:

1. Diversifiquem el risc.
2. Fonamentalment el gruix de calès en llocs poc agosserats.
3. Contolem molt bè les cotitzacions i els retorns, no possem calès 10 vegades on perdem.

Sabuts aquets consells, on inverteix Espanya els seus calès?. I dic INVERSIONS no solidaritat, que te fons específics (FCI i fons europeus). Pues la contesta es fàcil, Catalunya no mereix mès dun 14,6% per PSOE-ERC-EUiA (2003-2006), i per el PP-CiU un 12% (1996-2003). El gruix important d'aquestes inversions, amb la excusa de la solidaritat, s'en va on cadascú te els vots. Sent la nostre poblaciò del 16% i el PIB mès d'un 18,8%. Les inversions aqui retornan en forma d'un creixement fort.

A quin d'aquets partits tinc que votar?

15 d’octubre 2006

Sobirania i progrés

La setmana passada es va presentar la Plataforma "Sobirania i Progrés". Jo m'hi vaig adherir fa dies i us encotarjo a fer-ho.

En el seu punt 2 proposen objecció fiscal, i desde aquí em permeto proposar un altre forma de pressió: el comiat en massa.

Tots els treballadors i empressaris de Catalunya amb dret d'atur, en bloc, i amb les especificacions necessaries, tramiten l'atur a l'INEM. Fer aixó per un volum del 10% de treballadors de Catalunya suposaria el colapse de l'administraciò. Una vaga general amb atur, vaja. Cal segurament plantejar-ho bè, peró, per a mí es mes temptador que la objecció fiscal.

14 d’octubre 2006

La posició d'ERC

ERC sembla que es te que manifestar, abans que ningú, sobre si pactará amb el PSC o amb CiU.
En qualsevol cas perd vots. Hi ha alternativa?
Crec que si: igual que va fer en el Pacte del Tinell, el texte es el que te que marcar la frontera. Acords marc.

Posso exemple del que dic:

Acord: No pactar amb el partit que doni suport als pressupostos si:
1. No es publiquen les balances fiscals i 2 Catalunya te un dèficit fiscal superior al 4% en les mateixes calculades pel criteri del flux monetari.
Tota la legislatura comprometres amb aquesta premisa bàsica de finançament.

Arribar a acords amb PSC, CiU i, per que no, PNV abans de les eleccions per pactar aquest punt. El tema es vital per Catalunya pero no es menor per al Pais Basc, si ens arruinen mirarán, els espanyols, a la solidaritat basca, son els números 1 d'Espanya actualment i ja estan sorgint veus que diuen que el concert no es sol·lidari (no diuen que es eficient, diuen insol·lidari).

Per poder seguin exprimint de la mamella catalana han de compendre, els partits centrals, que quasi ja esta seca.

No cal ni obsta, pensar en gobernar per posar aquets acords marc per escrit abans de les votacions, cal oferirlos a CiU i al PSC, si els dos s'avenen a firmar-ho qualsevol des dos pactes seria possible, el que no doni suport a la proposta s'aparta per si mateix. El suport, a més, queda clar que es per el bè de Catalunya i no per tal o cual conselleria, ni cadira. I el texte proposat, no suposa 500 mil·lions amunt o avall, haguessin suposat uns 5000 mil·lions de mès l'any 2001 (font: Generalitat de Catalunya). El suport a mès faria que tant si guanya CiU per majoria absoluta o pacta CiU amb el PP (de forma no explícita clar) com si es re-edita el tripartit l'acord tindria vigencia i desde la oposició, en aquest tema d'Estat s'hauria d'estar d'acord.

08 d’octubre 2006

La llei de dependencia

Per bona que sigui, jo no voto a Espanya una llei que treu competencies a Catalunya. Encara que sigui discutible, només per si les dubtes.
Com negociareu ara que l'Estat no faci normes "bàsiques" per treure competencies?
Si volieu la llei la voteu en contra a Madrid i la presenteu a Catalunya. PSC i EUEV segur que us donen suport.

Com sempre abans Esquerra que Catalunya.

Molt malament ERC.

06 d’octubre 2006

Video "Una nació una selecció"

Com a epoques passades, hi torna a haber "censura previa".



Atención:

Visualizar este video puede afectar seriamente su salud.
Consulte al Juez españolista antes de verlo.

04 d’octubre 2006

Article a e-notícies sobre les balances fiscals

He trobat molt interessant aquest article a la web d'e-notícies, sobre les balances fiscals.

Entre d'altres perles diu:


Per elaborar les estadístiques del 2003 el govern espanyol, que lidera aquest gran amic de Catalunya que es diu Zapatero —i que està envoltat de botiflers— ha decidit fer una cosa que no es va atrevir a fer ni el PP: deixar de subministrar a la UE la dada del "cost del nivell de vida" per autonomies.

I aixins al 2003 som mes "rics" encara que perdem renda (de 23997 € a 22415 €).

Ara si que estic segur que, com insinua l'article, publicarán les balances fiscals, amb els retocs pertinents. Segur que Madrid es mes solidaria que Barcelona. Perdem posicions per vagos, els Catalans.

03 d’octubre 2006

Mereixem el que tenim. Som expoliables. Fàcil.

Estic tenint, una vegada mès un debat amb Donaire sobre les inversions de l'Estat a Catalunya.

Com es que no surt dia rere dia als principals diaris el que ens intenten "colar"?. Que passaria si a Madrid o a Extremadura li intentessim fer el que ens fan a nosaltres?. Parlem de les inversions per 7 anys, la primera negociació condiciona les següents! El conseller Castells fent maravelles per demostrar que ZP i Solbes compleixen. A Madrid farien pinya TOTS els partits politics destapant el robatori, i el que no ho fes quedaría fora del parlament. Aixins s'enten que a Madrid NINGÚ pot ni insinuar que Catalunya te dèficit fiscal, ZP ha dit que Catalunya contribueix molt pero no que te dèficit fiscal. Mai ningú diu allà que Catalunya es mès solidaria que Madrid, que allà amb les inversions magnánimes de l'estat compensen tot el que donen fins quedar saldo cero.

Reprodueixo aqui una contesta meva en el blog de Donaire:

(Don-Aire escriu) "Jo no se que va dir el President":

Bueno ja t'ho he posat. Deia "inversió total" ningu va corregir-ho aleshores.

"Inversions en infraestructures" definint l'Estat què es aixo. Això es el ser "generos"? no tenim dret a alguns anys de inversions totals iguals al PIB? Ni instalacions militars (tu saps que aquestes en el seu gruix no es territorialitzen)? Cadires, ens en toquen menys? Quants anys de dèficit de cadires hem passat?

TU vas escriure això (29/5/2006) Les finances de l'Estatut (V):

Ja he comentat que la proposta d'Estatut incrementa de forma sensible la participació dels impostos, de manera que en els tres principals tributs compartits (IVA, IRPF i impostos especials) la Generalitat recaptarà com a mínim el 50%. A més, la disposició addicional tercera explicita que la inversió de l'Estat a Catalunya en infrastructures es correspondrà amb el pes del PIB català. Pagar per renda i rebre per renda durant set anys. Llegim l'article:

La inversió de l’Estat a Catalunya en infraestructures, exclòs el Fons de
compensació interterritorial, s’ha d’equiparar a la participació relativa del
producte interior brut de Catalunya amb relació al producte interior brut de
l’Estat per un període de set anys. Aquestes inversions poden emprar-se també
per a l’alliberament de peatges o la construcció d’autovies alternatives.


No podem saber la quantitat exacta d'aquesta inversió. Primer, perquè està condicionada pel pes efectiu del PIB català sobre l'espanyol (actualment, un 18,8%). I segon, perquè també està condicionada pel volum del Fons de Compensació Interterritorial (FCI). Però per a què es facin una idea, el valor mig de les inversions de l'Estat a Catalunya ha estat d'un 10% anual aproximadament. Si volen, prenem la darrera referència: el 12%. Passar del 12% al 18% llarg suposa un increment del 50% en el volum de les inversions durant set anys. Que és el que necessitem per iniciar l'ambiciós Pla d'Infrastructures de Catalunya, el pla que canviarà el model de mobilitat del país.


Que tendencios oi? a partir del tercer paragraf hom enten que parles de les inversions i posem infraestructures per ser les inversions territorialitzables. "Les inversions de l'estat a Catalunya". TU NO SABIAS QUE ERA NOMÈS FOMENT I MEDI AMBIENT! (en itàlica tens el que fa referencia a les inversions totals).

No trobo ningú al apèndix psc del PSOE que digui volem mès, tothom diu es just. Quina vergonya. Qui et prohibeis demanar que sigui sobre les inversions totals? el PSOE.

Ah i dius que vull el concert com una cosa dolenta. Et recordo que els millors d'Espanya el tenen, inclos Navarra, ves i digues al PP que per fer "España" li tregui el concert a Navarra. Vosaltres demaneu treure el concert en les eleccions del Pais Basc i Navarra? Ah! es que aquells (els Navarressos i Bascs) son "españolitos buenos" nosaltres els catalans som "expoliables". Hipócrites.

Quan més expoli més creixerá el nacionalisme. I crec que vosaltres amb el vist i plau de ZP a la oposició.

01 d’octubre 2006

Queixa tramitada al defensor del pueblo, a veure si em defensa...

He tramitat aquest texte com a queixa al "Defensor del pueblo":

Sobre los presupuestos generales pesentados por el Ministerio de Economia el ministro sr. Solbes ha reconocido su estricto cumplimiento y que se cumple que es Estado invierte lo descrito en el Estatuto como "inversión en infraestructuras". Sin embargo antes de votarlo el presidente de la Generalitat de Catalunya, sr. Pascual Maragall en su discurso al Senado, entre otras cosas, dijo (traducido del catalàn):
(El Estatuto provee) "la destinación, por parte del Estado, del 18,8 % de la inversión total, la misma proporción que representa el PIB de Catalunya respecto del conjunto de Espanya, en un período de 7 años".
El Presidente y en general, toda la propaganda que se hacía en Catalunya hablaban de "inversión total" o "inversión del Estado en Catalunya".
Atendiendo a lo que dijo el Presidente de la Generalitat ante el Senado, o bién los presupuestos actuales deben cumplir con lo que dijo el Presidente, que entiendo que era el espíritu del texto, no pudiendo, como hace ahora su consejero de economía sr. Castells, aceptar rebaja o bién el referéndum deberia repetirse o anularse ya que la inversión en Catalunya era uno de sus puntos más publicitados (incluido el discurso en parte transcrito). En el presupuesto presentado la "inversión total en Catalunya" baja un 0,6% mientras la "inversión en infraestructuras" sube un 18,8%.

La resposta:
QUEJAS POR INTERNET

Su escrito ha sido recibido en la Institución del Defensor del Pueblo, el 1 de Octubre de 2006 a las 21:24:39, quedando a la espera de su posterior estudio y tramitación.


Le agradecemos la confianza depositada en esta Institución.


Pulse aquí para volver a la página principal de Quejas

La mentida al descobert: Pascual Maragall

Recupero una entrada al blog de Miquel Iceta (Maig 2006), que reprodueix un discurs solemne de Pascual Maragall, pronunciat al senat en defensa del nou Estatut:

"Les normes són dues: - la igualtat de serveis bàsics amb un esforç fiscal relatiu similar . Això és el que diu l’Estatut i quan ho diu , el que està posant sobre la taula és un principi que jo crec que podrà tenir validesa en general, a l’Estat de les Autonomies. Igualtat de serveis bàsics, o serveis bàsics d’un nivell de qualitat similar per un esforç fiscal relatiu similar - i la destinació, per part de l’Estat, del 18,8 % de la inversió total, la mateixa proporció que representa el PIB de Catalunya respecte del conjunt d’Espanya, en un període de 7 anys, que és l’equivalent al període garantit per l’actual finançament europeu. Més enllà, probablement, el Govern espanyol no hauria pogut garantir que estaria en condicions de subvenir els desitjos i les necessitats de Catalunya en aquesta quantia."

Si aixó no es publicitat enganyosa, que ho es?

Eren époques en que la distinció entre "inversió total" i "inversió en infraestructures" no existia. S'habia de mentir per fer que s'aprobes l'Estatut.

Bé pues ja ho podem dir:

PASCUAL EL PRESIDENT MENTIDER

30 de setembre 2006

Ja no es noticia, Catalunya perd

CiU ja no crec que demani mès inversió, demanará que aquest any no compti, que compti l'any que ve com a any 1 dels 7 en que la inversió ha de ser del 18,8 menys el FCI.
En lloc de pujar les inversions ara que tenim força, aplaçem la discursió. Fins que no la tinguem.
Castells, Solbes i companyia inverteixen un 0,6% MENYS en Catalunya que l'any passat. Despres de fer numeros de trileros, ens diuen que en infraestructures (ells decideixen que es això, més.

La lletra del Estatut queda resguardada, al nostre forat del cul ja hi cap un trailer.

I qui ho diu? Qui demana prou de SOLIDARITAT?, la resta d'Espanya que s'ho faci amb els seus calès!

Com va dir Ibarra:

"Que se pongan los dineros donde les quepan esos catalanes".

Quin partit diu aixó? Si no hi es s'ha de fer...

28 de setembre 2006

Ah!, es que eren INFRAESTRUCTURES!

Publicat a l'AVUI:

"Tot i la satisfacció que el govern català ha mostrat per les inversions en infraestructures que preveuen els pressupostos generals per a l'any que ve, ahir el conseller d'Economia, Antoni Castells, va admetre que la inversió regionalitzada ha baixat sis dècimes respecte a l'any passat. I és, que segons les xifres dels comptes espanyols, la inversió total que l'Estat destinarà a Catalunya durant el 2007 ha passat del 14,58 per cent al 13,99 per cent."

Es clar! l'Estatut posaba "infraestructuras", si hagues posat "territorializada" ja s'hagueren muntat quelcom per incomplir.

Ah! que hem trobat la boleta, trileros!

27 de setembre 2006

Ara toca reclamar el sistema foral

A Espanya, tenim varis greuges comparatius, i coses extranyes.

En peatges, en la pràctica, només en tenim aquí a Catalunya.

En finançament, el sistema foral només el tenen al Pais Basc i Navarra.

Cap altre pais europeu te varis sistemes de finançament ni d'autopistes en el seu si.

Els va tant bé als bascs i navarressos que s'han posat liders d'Espanya. Ara si els catalans volem quelcom semblant a aquest sistema, aleshores, per els partits d'ambit estatal, Espanya es trenca.

El PP es liberal en quan parlem de persones. Quan parlem de territoris es mes socialista que els socialistes, i demana, per davant de tot, el manteniment d'una solidaritat poc transparent.

Qui es capaç de treures la careta i dir que el que els interessa es la compra de vots que es fa amb els calés de les "provincies" riques (exclosses Pais Basc i Navarra clar)? El PP mana a Navarra, perquè no la posa dema al sistema comú, sino?

Estic convençut que Espanya pot acceptar i acceptarà amb la excusa d'ETA una més gran autonomia, i potser el dret d'autodeterminació d'Euskadi. A Catalunya abans de donarnos el mateix hi hauria una guerra civil. Euskadi es el 5% del PIB espanyol, Catalunya el 20%.

Al final, com en tota guerra o conflicte, busquem un rerefons económic, i efectivament s'hi troba.

Per fer mofa i escarni del obtingut en inversions en infraestructuras (400M d'€ segons Solves) recordo la promesa d'en Mas de no cobrar més l'impost de sucessions i donacions gracies al gran Estatut (Impost s/ successions i donacions 504 mil·lions d¡€ l'any 2004 segons la generalitat)
El 2005 l'Estat Espanyol va tindre un superávit històric de casi 10.000 mil·lions d'€, que a falta de dades fiables podem comptar que es el dèficit fiscal de català (9-10%).

Si ni en aquestes epoques de bonança es nota cap progrès destacable inversor del Estat a Catalunya, fins quan estarem en aquest estat gassiu?

BALANZA FISCAL DE CATALUNYA CON LA
ADMINISTRACIÓN CENTRAL. AÑO 2001
FLUJO MONETARIO
millones €
Ingresos aportados 36.240
Gastos recibidos 24.932
Saldo -11.307
% s/PIB -9,2%

Font: Generalitat de Catalunya

26 de setembre 2006

El que toca o més?

Quan parlem de finançament les pàraules son fonamentals.

I sempre, des que els goberns (central i autonómic), inclos els diaris catalans, parlen de que Catalunya rep inversions o finançament afregeixen "de mès". Catalunya rebrá 400 mil·lions d'€ "de mès" aquest any. No rebia de menys l'any passat.

Andalusia no rep "de més" sino per justicia. Degut a que el PP la va tractar malament i per compensar-ho Andalusia va rebre 2400 mil·lions d'€ per rescabalar el maltracte del PP. Mai ni un duro "de més".

Qui en tota Espanya rep "unes xifres d'inversió addicional"? només Catalunya, els altres reben "unes xifres d'inversió".

Nosaltres mai rebem per justicia, els catalans sempre rebem "de més".

Comparativa de tractes:

A "Terra actualidad":
"Andalucía recibirá 3.104 millones de euros de los Presupuestos Generales del Estado para 2006"
"Por último, según Zarrías, si este ritmo de inversión por parte del Estado se mantiene Andalucía recibirá dos billones de euros a lo largo de la actual legislatura. 'Con esto se empieza a compensar el déficit de los últimos ocho años', dijo el consejero, quien indicó que con estos presupuestos el Gobierno de la Nación 'está cuidando y haciendo justicia con Andalucía'"

Paraules claus "compensar","justicia".

A "El Periodico":
"La inversió a Catalunya augmenta un 20% i supera els 3.000 milions"
"Amb un increment del 20% respecte a la quantitat que recollien els pressupostos d'aquest any (2.540 milions d'euros, tots procedents dels ministeris de Foment i de Medi Ambient, i de les seves empreses públiques), Catalunya serà, amb molt, la comunitat on més creixerà la inversió de l'Estat en infraestructures l'any 2007."

Paraules claus "Augmenta", "supera", "increment".

Ja poden posar-se les piles els de contrastant per fer notar la diferencia de tracte que subtilment ens imposen.

21 de setembre 2006

Anem a demanar a Madrid

Múgica presenta recurs d'inconstitucionalitat contra l'Estatut. Diu que nomès l'han votat a favor un 30 escaix per cent dela catalans. Hi estic d'acord.

Anem a fer-ne un plenament inconstitucional: demanem la independencia, i a veure quants vots treu.

Jo voldria votar aquest referendum:

Referendum per la independencia.

Vol la independencia de Catalunya?


Ni aquest referendum, ni un que demani la repùblica suposo que está en el programa d'ERC per la propera legislatura. Seria tan inconstitucional com el que va demanar el PP. Ni republicana, ni catalana, ERC ja es nomès es esquerra es veu...

Ets nacionalista?

Fem un petit questionari:

Futbol, A) Espanya contra B) França. Qui vols que guanyi?

Contestaciò: A) Nacionalista espanyol, sens dubte. B) Francès o nacionalista català, fins els nassos de tot el que soni a Espanya. Indiferent: realment NO nacionalista.

Economia, A) EON contra B) Gas Natural.

Contestaciò: A) Alemany o nacionalista espanyol, i naturalment anticatalà. B) Dirigent de La Caixa o de Gas Natural. Indiferent: nacionalista català, que encara que la seu estigues aquí ja s'ho farien perque Madrid no perdes l'IVA d'Endesa.

Llengua: A) Monolingüisme o B) bilingüisme.

Contestaciò: A) Nacionalista català, que es bilingüe i vol parlar el Català. B) Nacionalista espanyol, que es monolingüe i no vol apendre res mès. Que els catalans aprenguin castellà home!

Nació: A) Som una nació o B) som una provincia.

Contestaciò: A) Nacionalista català, ja que li foten els calès al menys que em deixin dir-me com vull. B) Nacionalista Basc, que tenint els calès, que em diguin com vulguin. Indiferent: El nacionalista espanyol, no es ni naciò ni provincia es Estat.

Model d'Estat: A) Monarquia o B) república.

Contestaciò: A) Nacionalista espanyol, content amb algú defensant la "patria". B) Nacionalista català, amb la república tampoc erem "nació" ni teniem Estat ni era federal, peró en lloc de exigir el nostre, es demana justicia per els demés.

12 de setembre 2006

El pitjor escenari possible. Un gran Estatut si senyor.

Ja s'entreveu que les negociacions per complir el finançament aconseguit amb el nou Estatut serán dificils.

El diari "Avui" diu que es lograrán 400 mil·lions d'€ més l'any que ve "gracies" al nou Estatut de la Moncloa. Amb un PIB de 180.000 Mil·lions d'€ i un pressupost de la generalitat de 36.000 mil·lions 400 mil·lions son menys de l'u per cent del pressupost de la generalitat! Tota la negociació de l'Estatut, inclos el referéndum per això?

Andalusia sense tant de soroll i per dèficits histórics d'inversio acumulats i d'una tacada, va obtindre el juny del 2004 la quantitat de 2.400 mil·lions d'€. El possible guany d'aquets set anys d'inversions en infraestructures sigui de 2.800 m d'€ (400x7)? i això comptant en que no s'incrementi el FCI i que es mantinguin els fons de suficiencia que Catalunya reb.

Negociem com un exit lograr menys del que ens pertoca (no arribará la inversió al PIB ja que el FCI es resta)!, i a sobre el President de tots, el M.H. Maragall diu que s'ha acabat amb el victimisme que amb el nou Estatut ja no som expoliats. D'on treu els numeros? on son les balances fiscals. Ni Mas, ni ERC ja les reclamen perque l'important es diu son les inversions. Així de retratats quedarien si es sabés la veritat.

Com ja intuia Ramon Tremosa en lloc de mirar les balances fiscals en un conjunt ara mirarem sub-balances fiscals. Llegirem quants calés més rebem en infraestructures o només mirarem el que aporta Madrid als fons de suficiencia. Mai més tindrem dèficit fiscal, no perque no hi sigui sino perque mai no serà comptat.

Un finançament pitjor que el d'una colonia pero sobre tot que pensem que es bo!

Bona sol·lució President.

05 de setembre 2006

Catalunya en venda i Jo també vull un estat propi

Mentre s'apropen les eleccions d'aqui no veig que ni ERC ni CiU ni el PSC demanin en cap moment que es publiquin les balances fiscals. La discursió es centra en Mas demanant a ZP que el deixi gobernar la "colonia" a canvi del recolzament al gobern que compta, l'espanyol naturalment. Montilla sap que la seva candidatura no es la millor possible del PSC mes convertit en PSOE que mai.

Entre tot aixó ERC en la meva opinió tindria que posar en clar que exigira per pactar, un programa per Catalunya es clar, infraestructures, el control del Prat, Rodalies, el que no posa l'actual Estatut vaja, i es te que fer notar aixó. Que penos que ara començem a veure que de més i millor res de res. Ja tenim nou Estatut i esta vigent i hem de negociar els calés de les infraestructures, demanant a deu que a Madrid siguem necessaris.

Esquerra no te que entrar en si Montilla o Mas, o intentar agafar espai del PSC, ha de fer notar la merda d'Estatut que va firmar Mas a Madrid i que ens van fer votar, i aixó esquitxa tant a Montilla com a Mas.

Mes que mai, em sembla que estem en mans de politics professionals que busquen arreclar el seu futur particular, no pas el dels catalans.

03 d’agost 2006

Les infraestructures que toquen a una colonia

Llegueixo a L'Avui:

L'Estatut porta 6.211 milions extres per a infraestructures en set anys

I es que el Gran Hermano d'Estat espanol serà generós. Preguntem per això a qualsevol pais, quin tant per cent de les seves inversions en infraestructures i per quants anys s'inverteixen al seu territori: naturalment es el 100%. Nomès a una colonia d'ultramar se la penalitza en carreteres, ferrocarrils i demès que son bàsics per el desenvolupament. Les colonies s'independitzen per sort, de tant en tant.

Quant creu l'Avui que no es extre? canvio el titular i posso aquest que per a mi defineix mes bé la realitat:

El Estat sembla que per fi, i nomès durant set anys, invertirá en Catalunya en infraestructures el que sempre hauria d'haver invertit.

L'Avui amb aquets articles es possa subtilment al costat del nacionalisme espanyol. Gracies Espanya per regalarnos 6.211 milions extres.

29 de juliol 2006

Catalunya i els pobres

Be ara ja ho sabem, som 7 mil·lions.
Aquí hi ha el major nombre absolut d'inmigrants d'Espanya i un dels percentatges més grans (12,2%). I de pobres (17,7%).
Som d'els mes "sol·lidaris" d'Espanya (sense dades oficials) i es será "generos" al retornanr-nos els nostres calès.
Sincerament ser espanyol no ens surt a compte.

22 de juliol 2006

Si jo fos de Convergencia

No crec que Convergencia hagi fet un gran paper catalanista amb l'afer de l'Estatut.

Davant de les eleccions, demanar que la llista que guanyi en escons goberni es baladí. No es pot demanar suport incondicional, per el fet de tenir més escons i, contant que sigui la llista amb mes escons i sumi amb el PP la majoria, acceptaria el seu suport?. No es pot dir abans perque gratis s'accepta tot.

Els dos partits clarament catalanistes si podrien fer una proclama, cap concessió al gobern central sense fer publics els números. No més pressupostos aprobats per uns (ERC) o per altres (CiU) sense que quedi ben clar que aporta i que rep Cataluyna. I, per favor, el mètode de calcul no es una discursió, s'agafa el d'Alemanya. Convergencia igual que va fer ERC fa dos anys no ho demanará.

Que va lograr Esquerra a canvi d'uns pressupostos i un afavoriment del PSOE durant dos anys i mitg? res. A l'hora de veritat els partits espanyolistes, tanquen files, uns fan el gos bordant (PP) i els altres (PSOE) et diuen: "hem sap greu per ni una coma més mireu que tinc el gos". Els catalanistes (ERC i CiU) cada un per el seu costat, quan lo llogic seria al reves, un demanant la lluna (independencia, ERC) i l'altre dient "no puc rebaixar res que tambe tenim gos".

Aquí a Catalunya no tenim Batasuna, que demana autodeterminació directament, aquí confonem seny i claudicació. Que et prenguin el pel a l'Estatut i que tu (Puigcercós) facis un discurs al debat de l'estat de la nació oferint suport al que t'ha fet la jugada es de "cornut i pagar el beure".

Tindrem que veure com, a part dels calès, que ja els tenen fa 30 anys i han passat a ser la autonomia més rica d'Espanya, els Bascos i Navarresos ara podrán ser Estat lliure associat. Nosaltres seguirem al regim comú, el regim de la solidaritat amb els votants del gobern central de torn.

14 de juliol 2006

No soc d'ERC

Jo pensava que era militant, però no.

El president de la secció local de Castelldefels em diu que la secció local no hi te res a veure en la meva "no acceptació" com a militant, i que no hi estan d'acord.
Potser aquesta carta hi te quelcom a veure:

Sr. Jordi Millan:

L'hi recordo que sent jo part de les bases i volent votar "no" des de abans que vostè agrairia que en lloc de donar-me arguments els demanes.

Els envio la adresa del meu blog per si li es d'interès:

http://www.jaumep.com

També poden recollir molts comentaris meus en una polèmica amb A. Donaire en el seu blog: http://don-aire.blogspot.com

Ja fa temps que trobo a faltar llocs on poder contribuir a aturar aquest "immens desastre" de projecte d'Estatut.

Atentament

Jaume Planas

En un sopar amb el sr.Carretero vaig preguntar dues vegades per les possibilitats de girar cap al "si" aconseguint quelcom. Això també am va donar un pel de "notorietat" ja que en aquell moment s'estava negociant, i ningú estava per un gir cap al "si", al menys en aquell sopar.

He rebut una carta de Pilar Albiol en la que diu que el consell nacional no m'admet com a militant. Cap motiu. Ni gracies per penjar cartells. Ni segueixi votant-nos encara que no el volem. El sr. Jordi Millan i la sra. Pilar Albiol es veu que son catalanistes de pro i saben qui va bé i qui no al partit.

La carta:

En referència a la seva sol·licitud d'afiliació a ERC que va fer arribar a la Seu Nacional, d'acord amb l'article 4 dels Estatuts d'Esquerra, l'Executiva Nacional es reserva el dret a acceptar o no les sol·licituds d'alta de militants. En el seu cas l'Executiva Nacional va acordar no admetre a tràmit la seva sol·licitud d'afiliació en data 22 de maig de 2006.

Per el que m'ha comentat el president de la secció local el problema es que tinc opinió. Que bé.

Tota una Executiva Nacional em te por? renoi!

El Esteve (el president de la secció local) no troba arguments convincents per el que ha passat i jo tampoc.

Be en aquest punt em sento alliberat de ser d'un partit i puc criticar mes obertament:

Primera perla argumental per el senyor Jordi i la senyora Pilar:

Abstenir-se al senat per no coincidir amb vot amb el PP i demanar als votants que hi coincideixin.

23 de juny 2006

Qui ha guanyat amb la batalla del Estatut?

He estat un temps de reflexiò per veure com evolucionaba la cosa i ara ja podem dir sense equivocarnos que els que varen promoure l'Estatut han tingut la pitjor vioctoria pírrica de la historia catalana.

Anem a pams:

A Maragall l'han fet dimitir i el PSC queda molt tocat i sembla que el PSOE molt reforçat. Va fer malament en no dir que el pacte "un xic precipitat" del Mas-ZP era una merda. No crec que el sector del PSOE for impulsor del Estatut per tant el impulsor s'hi ha deixat molt en el part, potser el seu ser i tot.

A Esquerra li van fer fer tots els papers de l'auca. Crec sincerament que enganyats, creient que podrien influir i apujar el llistò els mil·limetres que eren necessaris. I es que ens hem quedat a uns mil·limetres de no haber de tornar a anar a pidolar a Madrid. El paper mes indigne, per mi, el vot nul a l'Estatut al senat per no fer el que despres demanavem als votants: que el seu vot coincidis amb el del PP.

Els que tenien mes mal paper amb l'Estatut del 30 de setembre s'ho han fet venir molt bé. Han tingut la mes dolça derrota amb un Estatut que no promovien ells. ZP amb un Estatut en que decideix Madrid el finançament i les infraestructures, i Mas com a home clau en el pacte de la miseria obtingut.

Dels Verds no parlo perque han sigut un apendix del PSOE.

Ara devant les eleccions ens queda un panorama desolador a priori, la sociovergencia o un pacte PP-CiU (si sumen, històricament, sempre es fa). Esquerra per fer un tripartit amb un PSOE ho veig molt negre (el PSC ha plegat, oi?). I per fer un pacte amb CiU tindriem que empassarnos la E de ERC i ser mes C, no se si anem per aquí. Aquest em sembla el camí. Demanar el finançament amb CiU pot ser molt més profitos que intentar fer polítiques socials sense finançament amb un PSOE que no demanará a Madrid més que el que Madrid tingui a bè donarnos. Crec que hem de restablir relacions amb Convergencia i no cremar les naus que ens permetin tornar al gobern. Convergencia no anira fer polítiques d'esquerra pero pot anar cap a Catalunya sense problemes, de fet si no ho fa sí que en tindrà. Les bases de CiU no entendrián gens un gir cap al PP o el PSOE amb Esquerra facilitant l'acord.

19 de juny 2006

Que hem votat?

Ja m'ha passat alguna altre vegada, li posso un comentari al blog fent la viu viu i em surt un texte per fer una entrada al meu blog:

Al col·legi electoral xerrant amb una iterventora del PSC que es definia com a nacionalista (jo era apoderat d'Esquerra) li va extranyar molt i molt que el FCI es deduis de les inversions pactades (que s'han d'equiparar al PIB en 7 anys). El Periodico del mateix dia en una proba per veure els coneixements del Estatut omitia aquesta resta del FCI en una pregunta i posaba com a segur el 18,8%!. Als diaris gratuits del divendres el que semblava una copia de la adicional tambè omitia que el FCI es resta.
La gent ha votat per un Estatut que es millor que el del 79. Ningú al col·legi creia que, en finançament, es o pugui ser pitjor, tambè a Esquerra costa de trobar qui creu que es pitjor, hom diu que "es mereix mès" no que es pitjor.
Per mi, ja ho he posat al blog, millor propaganda hagues sigut copiar literalment alguns troços d'Estatut, i ensenyar la realitat, en lloc d'opinar (es poc, es mereix mès, millora poc...).
La meva esperança es que la lectura esdevingui positiva per Catalunya. La gent es sentirà estafada en cas contrari.

De la estafa crec que es surt volent la independencia no unaltre Estatut.

Afregit:
Texte que hem votat aparegut a comparatives de la Generatitat de Catalunya (abans de la campanya electoral) i diaris en general, al menys "El Periodico" i l'AVUI (durant la campanya electoral):
La inversió de l'Estat a Catalunya en infraestructures s'ha d'equiparar a la participació relativa del producte interior brut de Catalunya amb relació al producte interior brut de l'Estat per un període de set anys. Aquestes inversions poden emprar-se també per a l'alliberament de peatges o la construcció d'autovies alternatives.
Texte real:
La inversió de l'Estat a Catalunya en infraestructures, exclòs el Fons de compensació interterritorial, s'ha d'equiparar a la participació relativa del producte interior brut de Catalunya amb relació al producte interior brut de l'Estat per un període de set anys. Aquestes inversions poden emprar-se també per a l'alliberament de peatges o la construcció d'autovies alternatives.

Ha guanyat el sí, ha guanyat Catalunya?

Catalunya ha guanyat! Ahir varen sortir arreu de Catalunya milers de persones al carrer celebrant-ho!

Les ultimes noticies confirmen que Zapatero, devant l'entusiasme català, cedirà ports i aeroports, Prat inclòs, rodalies Renfe i davant la publicaciò de les balances fiscals (ha reconegut un dèficit d'un deu per cent) mai més Catalunya patirá més d'un 3-4% de déficit. Tambè s'ha compromes a impulsar l'Ave Valencia-Barcelona i Barcelona-Perpinyà abans del 2010.

Ha guanyat el sí! el texte es boníssim! mai mès dèficit fiscal! LOFCA i CPFF mai més sense criteris transparents! inversió en infraestructures durant 7 anys equivalent al nostre PIB! i sense restar res! entusiasme homes! o no?

18 de juny 2006

Ha guanyat el sí (73,9 %)

Felicitats als que defensaven el sí.

Ha guanyat el millor Estatut del mon.

Es millor que ho sigui, que ZP sigui generós.

Espero que sigui l'ultim Estatut de Catalunya.

El referendum per l'autodeterminació no tindrá un 50% de participació, i, si el finançament no es bo, tardarà poc.

16 de juny 2006

Si guanya el si:

Serèm una regió.

Serèm solidaris com fins ara.

Serèm catalans pidolant almoines dels nostres calès a Madrid.

Serèm catalans pidolant transferencies, ports, aeroports, llengua.

Fins quan?

Fins d'aqui 25 anys? NO.

15 de juny 2006

Un petit joc


Jordi Pujol va dir que:

"si sortís el no, Catalunya faria el ridícul i seria un desprestigi".

Per als que pensen que som una provincia, segons Maragall, es confon Catalunya i les dretes catalanes. Convergencia s'ha destapat i podem definirla com regionalista, ja que la seva máxima aspiració no es la independencia, sino, l'Estatut del 30 de setembre. Crec, per tant, que Pujol volia dir:

"si sortís el no, Convergencia faria el ridícul i seria un desprestigi".

O personificant:

"si sortís el no, Artur Mas faria el ridícul i seria un desprestigi".

El diari Avui

Comentari a un article de Fent la viu viu:

No sols "La Vanguardia", l'"Avui" tambe te un tuf de "si" penosisim. Sap mès greu perque es un diari en Català i que el seu mercat es mès "nacionalista" que "La Vanguardia", suposo. En articles d'opinio el lector es troba de tot, pero en articles pretesament "neutrals" fiquen cullerada fins al fons, ahir amb una comparativa oblidant el FCI que es resta a les inversions i fent una analisi que si no llegeixes l'estatutet penses que l'Estatutet es el del 30 de setembre. Avui torna a escriure Nuria Bosch amb Maite Vilalta, que l'estatut financerament es la repera. Copio el final que no te desperdici:"La millora que suposa el nou text estatutari és clara. Representa el pas d'una concepció unitària a una de federal, que farà compatible l'autonomia financera de la Generalitat amb el compliment d'un principi explícit de solidaritat."
(sona a "el millor Estatut de la história", no?)
I en la secció de política i sense firmar apareix "Els sexes i l'Estatut" amb perles com: "Tants caps, tant barrets. Per a molts lectors de l'Estatut, l'article 40 és un més dels 223 que té el text, i quasi no hi pararà atenció. Per a altres, en canvi, l'article 40 serà el motiu per donar un sí categòric al referèndum"..."Quants vots representarà el vot afirmatiu homosexual en aquest referèndum? No és gaire clar. Segons Jordi Petit, que aplica les estimacions del doctor Kinsey, el 10% de la població catalana és homosexual. David Martí rebaixa l'estimació a entre el 3% i el 5%. Es pot calcular, doncs, que uns 200.000 vots afirmatius podrien venir del col·lectiu de gais i lesbianes. El 18 de juny del 2005, el PP va organitzar una gran manifestació a Madrid contra la llei del matrimoni homosexual. Un any just després, aquest 18-J, els gais i lesbianes catalans respondran amb el seu vot."
L'article del Estatutet diu que s'ha de promoure la erradicació del racisme, l'antisemitisme, la xenofobia i la homofobia. Fa gracia per aixo perque abans que els homosexuals també suposo que votaran "si" els negres i moros, jueus i gitanos (el ordre deu ser important). Recordem peró que la constitució espanyola dona com a dret la vivenda. Suposo que l'article esmentat es posaria a la cua d'incompliments.

12 de juny 2006

Catalunya mereix més?

Potser no. Potser no mereixem més.

El que es segur es que amb l'Estatut plantejat no ens donen ni un pel més.

HO VAREM FER PER ELS CALÉS.

La llengua dels jutges, que se la confitin! Que parlin en anglès si volen, els jutges!

Vull saber on van i quans tornen dels meus calès. No va de llengua, ni de transferencias això que per molt que ho posi l'Estatut encara n'hi han que ho posaba al 79 i no hi son.

Ara que arribessin els calés i veuriem com, sense els calès per ferles anar, ens las endollarien les transferencies! Per favor quedeuse amb rodalies (defitaries clar) dirien! L'aeroport ja en fariem unaltre si cal!

Per tant corregeixo el lema d'Esquerra i dic:

Catalunya mereix els seus diners!

10 de juny 2006

El cotxe del Estatut

Aprofitant l'exemple del cotxe (600), vaig a dir com veig la proposta d'Estatut que sens presenta:

Fa més de dos anys, sens fa un cotxe a mida.

El 30 de setembre ens ensenyan un prototip. Impresionant. Airbags, climatitzador, gasta poquísim, inmillorable vaja. A més garantit, els calés no els doném fins que no veiem que va bé.

Ara al anar a recollir el model definitiu trobem el problema. No ens el deixen probar, diuen que ens en refiem que ha quedat be, pero sospitem quelcom, perque no el podem probar?. Ens fiem que l'han fet be? Ens diuen que els calés s'han de pagar per endevant i un cop pagat el credit es per 25 ó 30 anys i no podrem tornar el cotxe.

Bé per acabar-ho d'arrodonir, aquesta fábrica nostre avi, ja mort, va comprar un cotxe i trobem una nota seva que diu:

Net meu, et lego aquesta carraca de cotxe, em varen fer pagar tres vegades el que valia, pero gracies al meu esforç he pogut anar tirant amb ell. A poc que puguis tingues paciencia i mira be el mercat abans de comprar i sobre tot no siguis el primer en comprar un model d'aquesta fábrica.

09 de juny 2006

Economistes pel no

Srs. d' "Economistes pel no"

Estic totalment d'acord amb el vostre manifest.

No estic d'acord amb que el signin economistes o gerents. Jo se contar i llegir, coincideixo amb el criteri d'economista i gairebe tothom es economista domèstic, i sap comtar per arribar a final de mes. Heu de posar un afregit per persones que hi estan d'acord i no son "economistes"!

Si tens hipoteca ja saps de euribor i de finances. I de notaris.

El vostre manifest s'ha d'obrir a tothom.

Jaume Planas Giralt

Economista d'arribar a fi de més. Gerent. Programador informàtic. I actualment decidint que vull ser quan sigui gran.

La meva campanya. Llegiu l'Estatut!

La campanya que jo faria:

Llegiu l'Estatut!

Preámbul, el reconeixement de Catalunya com a nació(?):

El Parlament de Catalunya, recollint el sentiment i la voluntat de la ciutadania de Catalunya, ha definit Catalunya com a nació d’una manera àmpliament majoritària. La Constitució espanyola, en l’article segon, reconeix la realitat nacional de Catalunya com a nacionalitat.

Article 206.3. La solidaritat:

Els recursos financers de què disposi la Generalitat es poden ajustar perquè el sistema estatal de finançament disposi de recursos suficients per a garantir l’anivellament i la solidaritat a les altres comunitats autònomes, a fi que els serveis d’educació, de sanitat i altres serveis socials essencials de l’estat del benestar prestats pels diferents governs autonòmics puguin assolir nivells similars al conjunt de l’Estat, sempre que portin a terme un esforç fiscal també similar. De la mateixa manera, la Generalitat rep recursos, si escau, dels mecanismes d’anivellament i de solidaritat. Els nivells esmentats són fixats per l’Estat.

Arribeu a les vostres conclusions.

08 de juny 2006

Sí al estatut?

Com que el sí al Estatut preten arreclar:

Nota: Serán benvinguts sobre coses que s'ha fet propaganda de que arrecli i no estiguin a la llista i em comprometo a afregir-les.

El finançament de Catalunya.
Els Aeroports.
Els Ports.
Els problemes dels trens de rodalies.
Els problemes del preu de la vivenda.
Les inversions en infraestructures.
Els problemes de seguretat ciutadana.
Les transferencies pendents del 79.
Els problemes de tràfic.
Els problemes de la inmigració.
Les seleccions esportives catalanes.
Les llistes d'espera de sanitat.
El finançament de la sanitat.
Els sous dels funcionaris.
Els salaris minims.
La seguretat en el treball.
Els peatges.
Els problems del preu de la energia.
Els problemes de finançament dels ajuntaments.
Els problemes de l'ensenyament.

L'Acnè juvenil

El jarabe que ho cura tot. Per aixó jo votarè no.

06 de juny 2006

Contestant a Don-aire

Al post de Don-Aire hi tenim un pel de polemica, reprodueixò la última reposta que li vaig possar:

Veig que vas preparant el següent tripartit. Em sembla penos que m'acusis de posar consignes, tinc les meves opinions, com a argument es penos i et serveix a tu tambe, nomes poses el mateix que Castells i Nuria Bosch. ATC cosorciada? no era d'aqui a dos anys amb la benevolencia de ZP? ja existeix? Ah pues donem la balanza fiscal home! del 2003? 2002? ah no del 2001? pero el Zp la reconeix?, que va! diu que esta malament! Espera que no la trobes? La balança o la ATC?

Gracies al germa ZP que possant calés de la seva butxaca ens ha arreclat lo de la sanitat, i el demés. Gracies. I que no s'ens costipi. SI que m'el crec, es un sant. Va fer que le Estatut del 30 de setembre millores! tothom ho sap. A l'observatori i ha UNA opinio económica a favor de que l'Estatut es acceptable (Nuria Bosch, va busca mes). Ei els Bascs estant demanantlo a crits! Millor que el concert!

Durant 7 anys em crec que donará les inversions equivalents al PIB (menys el FCI que es multiplicará), un regal perque el que ens toca, per sempre, lo just, es el que habiem rebut fins ara que estaba per sota del criteri de poblacio (30 anys). Quina sort que tenim el Zp. (em pregunto quin % d'inversió demanaries tu per sempre? superior zero ja es un regal?)

La solidaritat ens es favorable! perque ja contem que el que paguem va a Madrid i es seu oi? Sort que torna quelcom, som focus de solidaritat, gracies per pensar en la colonia!.

Que no veus el penos que resulta el teu discurs de gracies PSOE? no pot ser que el que ens retorna potser es que algu s'ho ha endut abans?

De totes formes, finalment, gracies Zp per la Copa de Europa del Barça que es veu que tambe va ser gracies a ell.

Haber de defensar aquest projecte es penos noi. Per un moment pensa en defensar el del 30 de setembre que vas votar i quasi vas plorar, no el votariem tu i jo aquell? crec que si (i crec que el 90% de Catalans tambe). Penos el que et fan defensar desde Madrid. Per cert la propaganda que feu al PSC no te arguments eh! es mira que bo es perque el PP diu que es dolent, no estas en condicions de donar lliçons d'argumentacio, crec.

Resumint arguments:
quins numeros vols que et contraargumenti?, que jo sapiga no n'has posat ni un, tot bona voluntat aixó si, només contesta dues coses:
1. depenem o no de la bona voluntat de ZP?
2. i si canvia el ZP per el PP? contesta aixó pls

La linea vermella

Quan van anar a negociar a Madrid els parlamentaris catalans, hi devia haber una linea vermella per sota de la qual es retiraria l'Estatut.

Quina posarien?

Seria fàcil de deduir per declaracions de'n Mas la de Convergencia, abans de negociar:

1. Catalunya es una Nació (al preambul, al menys i literalment).

2. Tots els impostos els recauda la Agencia Tributaria Catalana, que depen de la Generalitat.

3. La solidaritat que tanca el sistema financer es clar i transparent i la negociació de la mateixa es bilateral.

Feu la vostra linia vermella propia i despres de fer aquest exercici decidiu si l'Estatut proposat esta per sobre o per sota. Si esta per sobre voteu "si" sense complexos. Si esta per sota voteu "no" amb tota la tranquilitat del mon.

El que no diu cap campanya: Llegiu l'Estatut proposat, sobre tot el finançamet m'atreveria a sotgerir, que es l'ultim títol. Compareu la lectura amb els vostres mínims.

Llegiu i voteu i que tinguem sort.

05 de juny 2006

Iberia, la inmigració i l'Estatut

Iberia anuncia que anul·larà vols i es dedicarà al pont aeri.

I Zapatero diu que Montilla està estudiant el cas per arreclar-ho.

Venen Guardies Civils a sol·lucionar el problema de la inseguretat per un costat i 900 subsaharians apareixen en un poble de Catalunya per unaltre.
I amb tot aixó, va dient Zapatero tambè que, si s'interpreta bè, l'Estatut arrecla tots aquest problemes i mès.

Qui els genera aquets problemes si no son els que els volen arreclar?
Quina vona voluntat hem d'esperar i quines promeses hem de creure i quines no?

No es va fer el projecte de reforma del Estatut per haber de pidolar.
I amb el que es proposa haurem de pidolar. Anem practicant i demanem almoines a Iberia, a Zapatero i en general a Madrid.

No ens va tant malament ser una colonia d'Espanya, una colonia on s'envien els negres que no se sap que fer amb ells.

Si fóssim part de la seva Nació s'hi mirarien mès.

02 de juny 2006

Una opinió a l'observatori del Estatut

Reprodueixó aqui un texte de Cristian Cimadevilla Magrí que estaba a l'observatori del Estatut com a comentari, el trobo molt interessant:

Retrocés respecte 1979
Observatori 01.06.2006 19:46 pm

Voldria fer algun comentari sobre el tòpic que aquest Estatut serà el millor que mai haurà tingut Catalunya.

Em fixaré, per posar un exemple, en un aspecte tant cabdal com és el dels transports. L'article 140 del nou Estatut no varia respecte els ports: l'Estat seguirà gestionant els ports d'interès general. Així doncs, en ports, aquest no és el millor Estatut que mai hem tingut. Tant és així que mercès a l'Estatut de 1932, per Decret de 7 de juliol de 1934 (Gaceta de 8), es van transferir a la Generalitat els ports d'interès general, això és: Barcelona i Tarragona.

Tampoc no varia el nou Estatut respecte els aeroports. És a dir, no aconseguirem gestionar el Prat, ni Girona, ni Reus, ni Sabadell. De nou, ben diferent al que succeí el 1932, en què la Generalitat assumí la competència executiva d'aviació civil, la qual suposava que a ella corresponia l'establiment d'aeroports civils, d'acord amb el pla general. El traspàs es feu per Decret de 21 d'agost de 1933 (Gaceta de 26).

On sí que varia l'Estatut, i molt, és en ferrocarrils, on perdem la competència sobre els trens de rodalies de RENFE, i només mantenim la competència sobre els ferrocarrils de titularitat de la Generalitat.

Això és així perquè l'article 9.15 de l'EAC de 1979 es basava en l'àmbit dels ferrocarrils: els d'abast íntegrament català, eren competència exclusiva de la Generalitat; els altres, de l'Estat. Fins ara, l'Estat s'havia negat a traspassar els trens de RENFE que tinguessin abast regional; amb l'única excepció recent del deficitari tren de la Pobla de Segur. Cap avenç, però, en els de rodalies.

Amb el nou Estatut, però, lluny de blindar-se les competències i d’establir algun mecanisme per obligar l'Estat a fer efectius els traspassos pendents, es permet la pèrdua de la competència exclusiva sobre aquests trens, en establir-se la competència de la Generalitat únicament sobre aquells ferrocarrils que ja siguin titularitat de la Generalitat. En endavant, doncs, perquè l'Estat traspassi rodalies, caldria fer-ho per la via extraestatutària del 150.2 de la Constitució. Si per la via estatutària s'ha negat a fer-ho fins ara (és a dir, a través d'un simple Reial Decret), és evident que no es farà pel 150.2, en què cal llei orgànica.

Com a resultat, doncs, ens trobem que en una matèria de tanta rellevància com són les infraestructures, en ports i aeroports estem per sota de 1932, i en ferrocarrils, de 1979 i tot.

Així doncs, a les persones preocupades per "què passarà si l'Estatut surt rebutjat", cal tranquil·litzar-les: ens quedaríem amb el de 1979, que en força camps atribueix majors competències a la Generalitat.

Cristian Cimadevilla Magrí
Llicenciat en Dret

Ya se com fer que guanyi el "no"

Cal una petita ajuda dels de "Polonia".
Nomès han de fer el seguent gag:

Mariano: A ver ZP ¿Qué artículo dices que va ha hacer que no pueda meter mano a la financiación de Catalunya cuando yo gobierne?
Zapatero: Eso lo digo allá, Mariano, es lo bueno, ¡que no tienen ninguno!. Que es que yo tambien necesito parte de la financiación esa para Chavez e Ibarra.
Mariano: Bueno, a ver si yo contento luego a la Espe, que ya se le hará pequeña la T4 con todos los vuelos que Iberia se trae de la periferia, jijijijiji.
Zapatero: Es increible lo bien que hemos hecho de poli bueno y de poli malo. Hago muy bien de bueno, ¿eh?
Mariano: Si es que hasta yo te creo ZP. Ahora que nos hemos cepillado, como dice tu Guerra, jijijijiji, el tema Catalán, habra que tomarse en serio a los Vascos. Que a esos no los asustamos tan fácil, tu.
Zapatero: Lo tengo controlado, ya he puesto al Rubalcaba en el tema y les prometeré que respetaré la decisión soberana del pueblo Vasco.
Mariano: Joder que bueno eres, jijijijiji, casi que te voy a votar a ver si con mayoria absoluta les das caña a todos y aparece tu verdadero yo.
Zapatero: No me tientes Mariano, no me tientes.

01 de juny 2006

Un altre carta al futur ex-president, M.H. Pascual Maragall

President dels que voten "si" oi?

No tindria que defensar el finançament?

Digui al sr. Castells que el seu president que mana o sigui el sr. Zapatero pensa que Catalunya ni perd ni MAI ha perdut posicions relatives respecte a les altres comunitats despres del finançament (dita al programa del Basas el 29/5/2006). Al meu blog pot sentir el tall de la entrevista.

No pot dir que l'Estatut no defensa res el finançament Català. Si guanyes el PP amb el vell Estatut ens dexaba a cero en inversions i amb el nou pot fer el mateix.
Comenti si us plau en un miting que NO es veritat aixó. Que aquest estatut ens defensa i molt devant una majoria del PP a Madrid.

O segueixi mentint i dient que el finançament bo el tindrem per l'Estatut no per la magnanimitat del Estat.

Is Catalonia a free land?

Concerning to the legality and democracy, the main thing of those are, without doubt the rights of the minorities.
In the United States and with Democracy there was slaves, and women couldn't vote. Those things shows the lack of democracy of those times in the United States but there was a democracy of a majority.

And now Spain have lacks of democracy. When a parliament, legally elected by Catalonia people, with an agreement of 90%, claims for a new relation with the majority, that is the central state, we hope that few modifications, if any, of that claim must be redesigned by the state parliament (Madrid).

And that's not Spanish case. Catalonia claims are, besides other things, related to money. That means that Catalonia will have less solidarity with the rest of the State? We can think that, but who are the Catalonia's income owners? that's the key, now catalonia's taxes belongs to the Central State.

And because of the level of Spanish economy Catalonia pays more than receives, but in levels that stop the grow of Catalonia. If Catalonia was a Deutsche Lander, the income was collected by himself and then solidarity was negociated with the others Landers and this is federalism and democracy, clear and fair. That's not Catalonia's actual state. Catalonia is like a colony but with lacks of democracy, and a not real federalism.

Comunist says: "give people what they need, despite what they work". In Spain we have a worse than comunism rule: "give people because of what they vote, despite what they work". Taxes are collected in Madrid and no clear rule of redistribution can be known nor published by central state. Until today, redistribution of last 25 years don't have official numbers.

So, I declare on Internet: Catalonia is not a free land.

Nova hipoteca al mercat



La firmes? pues vota sí.

(nou article a l'AVUI de Ramon Tremosa on demana que els partidaris del "sí" desvelin quelcom de la LOFCA que s'está negociant per l'any que ve)

30 de maig 2006

Zapatero confirma: el finançament a l'Estatut es una merda

En una entrevista d'Antoni Bassas a Zapatero a Catalunya radio ha desvelat que Catalunya, ni perd, ni MAI ha perdut, posicions relatives en relació al PIB desprès de la solidaritat.

Transcripció del tall de la entrevista:

A.Bassas: Se va a respetar en este Estatuto el principio de ordinalidad, es decir, que una vez liquidados los impuestos en Catalunya, su renta per capita no será inferior a antes de pagarlos?

Zapatero: Si, por supuesto ademas tengo que decirle que es difícil que ese orden sea alterado.

A.Bassas: Que es lo que esta pasando ahora.


Zapatero: No en absoluto en absoluto Cataluña, Cataluña contribuye y lo he dicho de una manera fuerte de una manera solidaria al conjunto del estado pero eso no altera su posición en cuanto a la renta per capita del orden que tiene de comunidades autonomas.


A.Bassas: Disculpe presidente pero todos los partidos catalanes incluso el suyo trabajan con esta cifra.

Zapatero: Disculpe pero eso no es correcto, disculpe pero eso no es correcto. No hay una alteración, no hay una alteración del orden de la renta per capita y quién diga eso es que de verdad no conoce los datos. El Estatuto contiene una cláusula de salvaguarda para que no pase, pero hoy no pasa y no ha pasado nunca. Es que alterar el orden de renta per cápita en nuestro país, deberia, para que eso se produjera, tendría que haber tal transferencia de renta del sector público al sector privado desde el punto de vista territorial que es muy difícil por no decir prácticamente imposible.

A.Bassas: Estoy seguro que esta parte de la entrevista continuará fuera de la Moncloa a partir de ahora.


Zapatero: Sí, sí, y tendra que rectificar.

A.Bassas: De acuerdo, si llega el caso.


Que si, que hi ha una clausula de salvaguarda a la proposta del Estatut pero es per si decàs.

Ai pobre Catalunya si surt el sí.

Reproduccio de la entrevista amb una imatge alegorica del Estatut:


Un video d'una entrevista a Zapatero de Buenafuente que es clarificadora respecte al Estatut:

29 de maig 2006

Del fracàs de l'acte de "Per el dret a decidir"


Jo hi era el dissabte a la concentració.

I va ser un fracás d'asistencia.

Pero el tren en anaba de Castelldefels a Barcelona no s'hi cabia.

El 18 de juny, molt probablement, fará bon temps.

Els de la plataforma "Per el dret a decidir" ja ho van poder contar, entre l'hivern i avui han perdut varis cents de milers de manifestants. Ja hem contat un costat doncs.

Creiu que l'altre costat es mes entusiasta i es mou mes facilment?

Jo crec que no. Per tant vaticino ara que la abstenció será histórica. I amb aixó el resultat, diguin el que diguin les enquestas, será incert.

Tot aixó si no plou.

27 de maig 2006

Perque les coses van anar com van anar?

Si la reunió Mas Zapatero no s'hagues produit i, com en un somni, Zapatero hagues complert la seva promesa de aprobar l'Estatut del 30 de setembre, imaginem per un moment aquest escenari.

A Catalunya:

CiU es queda amb tots els seus objectius de major autonomia per els propers 30 anys acomplerts (dit per Pujol).

Amb el, ara sí, millor, increiblement millor, finançament el tripartit comança a poder fer realment politiques socials.

Maragall passa a ser, com va ser el 92 un personatge históric.

CiU deixa de manar en els propers 26 anys.

A Madrid:

Zapatero no pot amb la devallada de finançament seguir "comprant" els vots de les seves comunitats fidels.

El PP fa amb l'Estatut aprobat un combat a mort incloint-hi el Tribunal Constitucional.

Balears i Valencia demanen el mateix tracte que l'Estatut català.

El PSOE te unes lluites internes brutals, Guerra, Ibarra, Bono i d'altres s'apropen al PP en aquest tema i Solbes anuncia que si no es retalla la solidaritat l'Estat pot fer fallida.

Queda clar perqué les coses van anar com van anar, no?

25 de maig 2006

Adhesions a la plataforma del no?

De moment no,pero el dia 19 segur que s'hi adhereix, ell i el seu partit:

M.H. Sr. Jordi Pujol i Soley

Wall street journal analitza Montenegro i SI el compara amb Catalunya

Gracies a Saul Gordillo pogut llegir l'editorial del Wall street journal sobre Montenegro on s'esmenta Catalunya.

Lluny de estar beguts, els del Wall street journal argumenten! Renoi.

Veieu l'article aquí.

Tradueixo dos paragrafs expressament per Javier Solana, que segur que no l'ha lleguit. Diu:

A cualsevol lloc d'Europa, Flandes i Valonia poden seguir i colapsar Bèlgica; Catalunya i el Pais Basc poden separase de Espanya. Comparat amb altres Estats europeus petits amb poblacions entre 28 i 67 mil habitants aquets possibles nouvinguts son autentics gegants.

La balcanització no es mereix el seu mal nom. Durant la historia, els microestats Europeus han tendit a ser menys belicosos (els petits no trien la baralla), més democràtics (els governs no podern estar més a prop de la gent) y, amb menys recursos que malgastar, economicament més pràctics.

A Estats Units tenen unaltre concepte del federalisme diferent del de Zapatero es clar.

Felip Puig a RAC1 perd els nervis

Avui Felip Puig ha estat entrevistat a "El mon a RAC1".

Xavier Bosch l'ha apretat un pel en el tema del finançament.

X.B.: Pero ahir uns Catedràtics van opinar del finançament i varen dir que no es tan diferent del actual.

Felip Puig: Escolti aquets Catedràtics no s'han fet pas rics jugant a borsa(...)Que deixin la feina dels polítics als polítics.

Així, així, Felip, guanyant amics.

24 de maig 2006

Un altre cartell



Versio definitiva?

De com menteix el president de la Generalitat M.H. Sr. Pascual Maragall

Comentari enviat al M.H.President de la Generalitat Sr. Pascual Maragall:
Com a president de la Generalitat de Catalunya i de tots els catalans (també els del no) com pot dir que independentment del Govern de l'Estat rebrem un 50% més d'inversió de l'Estat any per any?
Mentider.
S'ha de posar "durant set anys máxim i si l'Estat no augmenta el FCI, que pot pujarlo si vol"
No tindria voster que ser neutral i dir el que depen de nosaltres en finançament (res) i el que depen de l'Estat?
No ens tindria que defensar?
No ens tindria que apoyar perque desde Madrid no poguessin expoliarnos tan fácilment?
Els últims 2 anys que el govern era amic que ha passat on son aquestes inversions? que ho prohibeix l'Estatut del 79 invertir en Catalunya?
Mentider.
Mentider.
Mentider.
Aquest comentari el publico al meu blog http://www.jaumep.com

Ah ja ho entenc!

Lo del programa Àgora ja ho entenc!
Com diu Bussot ara el Castells ha "comprat" informes a experts.
Surten a favor del no? i amb 30.000 € mes d'informes?
Ah que be! ara ja no es tant dolent! i amb 30.000 més?
Ei que ja es bo l'Estatut!
Anem tots a votar si. Beeeeeee.

23 de maig 2006

Àgora i els experts

Ahir vaig veure el programa "Ágora" a TV3, la meva. Hi havien 5 experts, economistes i experts en hisenda pública.

Despres de veure el programa arribo a varies conclusions.

1. Tots van reconeixer que l'Estat amaga dades i que aixó es "terrible".

2. Tots van reconeixer que amb l'actual finançament Catalunya ha estat molt i molt perjudicada.

3. Tots van reconeixer que l'Estat pot fer bo o dolent l'Estatut proposat i que seguim en mans del mateix que ha fet possible el punt 2.

En canvi una majoria (3 de 5 amb un "neutre" i Ramon Tremosa en contra) eren molt optimistes! reconeixien "grans" avenços. Et roben durant 25 anys firmes prorrogar el contracte i ets optimista perque hi posses no se que!. He arribat a la conclusió que a partir de que s'aprobes l'Estatut l'Estat canviaria el tracte amb Catalunya de motu propio. Que l'Estat no es "bó" i "millor" amb nosaltres perque l'Estatut de 1979 els hi prohibeix ser-ho ara.

Tinc que llegirme el capitol del Estatut actual que obliga al Estat a:

Ocultar les balances fiscals i les dades per fer-les.

Fer que Catalunya tingui un dèficit fiscal equivalent a una "colonia".

Invertir en infraestructures per sota de qualsevol criteri, ni de població, ni molt menys de PIB.

D'aquest debat extrec una dada que m'ha deixat molt impressionat: on es la nostra defensa irracional?

Quan a Espanya es fa un debat d'aquest estil sempre hi ha un "boig" que diu bejenades, com per exemple "Madrid es més solidaria que Catalunya" (Esperanza Aguirre dixit) i tenen la COPE i els seus "tertulians".

Aqui, un "catedràtic", parlant en Català, i ningú el va contradir, deia que el concert es insolidari.

Analitzem-ho, si el Pais Basc fos un Estat independent dedicaria, sent molt bó, el 0,7% a solidaritat, ara n'hi dedica tant poc com pot i negocia amb l'Estat, es criticable? es pot dir insolidari? I tant que no! a la normalitat li diu insolidaritat! Miri senyor si van 5 lladres a robar a casa seva i vostè i la seva dona votan si es un robatori o "solidaritat", com que han anat 5 lladres son 5 contra 2, ni que tingui 2 fills será robatori.

L'Estat té experts que els defensen, i visceralment, aquí a Catalunya els "catedratics" tots ells viuen massa bé i segurament no els hi fa molt de mal que s'enfonsi la industria, podrán fer tesis per explicar-ho.

La solidaritat, per ser tal, ha de ser voluntaria, facin una casella voluntaria al IRPF i qui la marqui que doni el 10% del sou a solidaritat interregional, i asseguris aquest expert que marca que ho dona, els que no ho marquem cobrarem el sou integre, a veure si Catalunya, fet així, es solidaria.

Per que sabem qui estava al programa:
Guillem López Casanovas, catedràtic d'Economia de la Universitat Pompeu Fabra i conseller del Banc d'Espanya. Va ser membre de la Comissió per l'estudi de la balança fiscal de l'Institut d'Estudis Fiscals de Madrid;
Josep Oliver Alonso, catedràtic d'Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona;
Alexandre Pedrós, catedràtic d'Economia Aplicada de la Universitat de Barcelona i síndic de la Sindicatura de Comptes de Catalunya;
Joaquim Solé Vilanova, catedràtic d'Hisenda Pública de la Universitat de Barcelona i expert en finançament autonòmic i municipal;
Ramon Tremosa, economista i professor de Teoria Econòmica de la Universitat de Barcelona.

22 de maig 2006

Per arreclar-ho tot, es possible encara?

Contesta a un article del blog de don-aire:

Et canvio el "si" per una llei organica i la sutgereixo:

Proposta de Llei orgànica:

L'Estat garantirà que el máxim déficit fiscal anual de cualsevol autonomia sera del 4 %.
Aquest dèficit es calculará per el metode del flux monetari i corregint l'efecte seu de la capital de l'Estat.
La administració central de l'Estat facilitará a les autonomies l'acces a les dades per contrastar-les anualment.

Tu deus saber que Alemanya te una llei així, i l'Estatut proposat es millor que l'autonomia d'un lander alemany, no?

Si no existeix aquesta llei ni res que se li asembli, es per fotrens, no?

Una última coseta, si va Mas a negociar aquesta llei a Madrid, ja et dic d'entrada que no canviaré el vot...

Afregit desprès per castellanoparlants:

Traducció lliure de la proposta al castellà:

"A las autonomias por encima de la media en España, y que estan en el régimen común, a partir de ahora ya no se les dará más por el culo"

Un cartell

21 de maig 2006

El PSC-PSOE igual que el PP

Hi ha quelcom que no es pot fer devant l'aprobació d'una llei del calat del Estatut.

I el PSC-PSOE ho fa: mirar a un altre costat. Devant d'arguments miren el PP i diuen "deu ser bo si aquets el troben tant dolent".

Fiquen al mateix sac al PP i a Esquerra en els extremismes. Cap argument, peró.

Una millor financiació, i ho diu "propaganda institucional" del govern, pero no es poden posar xifres. Per què?

Ara el PP diu al PSC-PSOE "tu més", i Zapatero ve a Catalunya, el gran líder, l'amic dels catalans, el barcelonista. Amb Mas ja va deixar-ho ben lligat, el PSC sense poder, ni voler probablement, reaccionar i els dirigents d'Esquerra li varen dir que no votarien "no" mai. Tot lligat.

Pero falla quelcom, la culpa? les bases d'Esquerra. Algún accionista de diaris, amb molta "razón" ha dit que les bases han comes un gran error.

L'Estatut es començà a trencar per la base esquerra.