23 de juny 2006

Qui ha guanyat amb la batalla del Estatut?

He estat un temps de reflexiò per veure com evolucionaba la cosa i ara ja podem dir sense equivocarnos que els que varen promoure l'Estatut han tingut la pitjor vioctoria pírrica de la historia catalana.

Anem a pams:

A Maragall l'han fet dimitir i el PSC queda molt tocat i sembla que el PSOE molt reforçat. Va fer malament en no dir que el pacte "un xic precipitat" del Mas-ZP era una merda. No crec que el sector del PSOE for impulsor del Estatut per tant el impulsor s'hi ha deixat molt en el part, potser el seu ser i tot.

A Esquerra li van fer fer tots els papers de l'auca. Crec sincerament que enganyats, creient que podrien influir i apujar el llistò els mil·limetres que eren necessaris. I es que ens hem quedat a uns mil·limetres de no haber de tornar a anar a pidolar a Madrid. El paper mes indigne, per mi, el vot nul a l'Estatut al senat per no fer el que despres demanavem als votants: que el seu vot coincidis amb el del PP.

Els que tenien mes mal paper amb l'Estatut del 30 de setembre s'ho han fet venir molt bé. Han tingut la mes dolça derrota amb un Estatut que no promovien ells. ZP amb un Estatut en que decideix Madrid el finançament i les infraestructures, i Mas com a home clau en el pacte de la miseria obtingut.

Dels Verds no parlo perque han sigut un apendix del PSOE.

Ara devant les eleccions ens queda un panorama desolador a priori, la sociovergencia o un pacte PP-CiU (si sumen, històricament, sempre es fa). Esquerra per fer un tripartit amb un PSOE ho veig molt negre (el PSC ha plegat, oi?). I per fer un pacte amb CiU tindriem que empassarnos la E de ERC i ser mes C, no se si anem per aquí. Aquest em sembla el camí. Demanar el finançament amb CiU pot ser molt més profitos que intentar fer polítiques socials sense finançament amb un PSOE que no demanará a Madrid més que el que Madrid tingui a bè donarnos. Crec que hem de restablir relacions amb Convergencia i no cremar les naus que ens permetin tornar al gobern. Convergencia no anira fer polítiques d'esquerra pero pot anar cap a Catalunya sense problemes, de fet si no ho fa sí que en tindrà. Les bases de CiU no entendrián gens un gir cap al PP o el PSOE amb Esquerra facilitant l'acord.

19 de juny 2006

Que hem votat?

Ja m'ha passat alguna altre vegada, li posso un comentari al blog fent la viu viu i em surt un texte per fer una entrada al meu blog:

Al col·legi electoral xerrant amb una iterventora del PSC que es definia com a nacionalista (jo era apoderat d'Esquerra) li va extranyar molt i molt que el FCI es deduis de les inversions pactades (que s'han d'equiparar al PIB en 7 anys). El Periodico del mateix dia en una proba per veure els coneixements del Estatut omitia aquesta resta del FCI en una pregunta i posaba com a segur el 18,8%!. Als diaris gratuits del divendres el que semblava una copia de la adicional tambè omitia que el FCI es resta.
La gent ha votat per un Estatut que es millor que el del 79. Ningú al col·legi creia que, en finançament, es o pugui ser pitjor, tambè a Esquerra costa de trobar qui creu que es pitjor, hom diu que "es mereix mès" no que es pitjor.
Per mi, ja ho he posat al blog, millor propaganda hagues sigut copiar literalment alguns troços d'Estatut, i ensenyar la realitat, en lloc d'opinar (es poc, es mereix mès, millora poc...).
La meva esperança es que la lectura esdevingui positiva per Catalunya. La gent es sentirà estafada en cas contrari.

De la estafa crec que es surt volent la independencia no unaltre Estatut.

Afregit:
Texte que hem votat aparegut a comparatives de la Generatitat de Catalunya (abans de la campanya electoral) i diaris en general, al menys "El Periodico" i l'AVUI (durant la campanya electoral):
La inversió de l'Estat a Catalunya en infraestructures s'ha d'equiparar a la participació relativa del producte interior brut de Catalunya amb relació al producte interior brut de l'Estat per un període de set anys. Aquestes inversions poden emprar-se també per a l'alliberament de peatges o la construcció d'autovies alternatives.
Texte real:
La inversió de l'Estat a Catalunya en infraestructures, exclòs el Fons de compensació interterritorial, s'ha d'equiparar a la participació relativa del producte interior brut de Catalunya amb relació al producte interior brut de l'Estat per un període de set anys. Aquestes inversions poden emprar-se també per a l'alliberament de peatges o la construcció d'autovies alternatives.

Ha guanyat el sí, ha guanyat Catalunya?

Catalunya ha guanyat! Ahir varen sortir arreu de Catalunya milers de persones al carrer celebrant-ho!

Les ultimes noticies confirmen que Zapatero, devant l'entusiasme català, cedirà ports i aeroports, Prat inclòs, rodalies Renfe i davant la publicaciò de les balances fiscals (ha reconegut un dèficit d'un deu per cent) mai més Catalunya patirá més d'un 3-4% de déficit. Tambè s'ha compromes a impulsar l'Ave Valencia-Barcelona i Barcelona-Perpinyà abans del 2010.

Ha guanyat el sí! el texte es boníssim! mai mès dèficit fiscal! LOFCA i CPFF mai més sense criteris transparents! inversió en infraestructures durant 7 anys equivalent al nostre PIB! i sense restar res! entusiasme homes! o no?

18 de juny 2006

Ha guanyat el sí (73,9 %)

Felicitats als que defensaven el sí.

Ha guanyat el millor Estatut del mon.

Es millor que ho sigui, que ZP sigui generós.

Espero que sigui l'ultim Estatut de Catalunya.

El referendum per l'autodeterminació no tindrá un 50% de participació, i, si el finançament no es bo, tardarà poc.

16 de juny 2006

Si guanya el si:

Serèm una regió.

Serèm solidaris com fins ara.

Serèm catalans pidolant almoines dels nostres calès a Madrid.

Serèm catalans pidolant transferencies, ports, aeroports, llengua.

Fins quan?

Fins d'aqui 25 anys? NO.

15 de juny 2006

Un petit joc


Jordi Pujol va dir que:

"si sortís el no, Catalunya faria el ridícul i seria un desprestigi".

Per als que pensen que som una provincia, segons Maragall, es confon Catalunya i les dretes catalanes. Convergencia s'ha destapat i podem definirla com regionalista, ja que la seva máxima aspiració no es la independencia, sino, l'Estatut del 30 de setembre. Crec, per tant, que Pujol volia dir:

"si sortís el no, Convergencia faria el ridícul i seria un desprestigi".

O personificant:

"si sortís el no, Artur Mas faria el ridícul i seria un desprestigi".

El diari Avui

Comentari a un article de Fent la viu viu:

No sols "La Vanguardia", l'"Avui" tambe te un tuf de "si" penosisim. Sap mès greu perque es un diari en Català i que el seu mercat es mès "nacionalista" que "La Vanguardia", suposo. En articles d'opinio el lector es troba de tot, pero en articles pretesament "neutrals" fiquen cullerada fins al fons, ahir amb una comparativa oblidant el FCI que es resta a les inversions i fent una analisi que si no llegeixes l'estatutet penses que l'Estatutet es el del 30 de setembre. Avui torna a escriure Nuria Bosch amb Maite Vilalta, que l'estatut financerament es la repera. Copio el final que no te desperdici:"La millora que suposa el nou text estatutari és clara. Representa el pas d'una concepció unitària a una de federal, que farà compatible l'autonomia financera de la Generalitat amb el compliment d'un principi explícit de solidaritat."
(sona a "el millor Estatut de la história", no?)
I en la secció de política i sense firmar apareix "Els sexes i l'Estatut" amb perles com: "Tants caps, tant barrets. Per a molts lectors de l'Estatut, l'article 40 és un més dels 223 que té el text, i quasi no hi pararà atenció. Per a altres, en canvi, l'article 40 serà el motiu per donar un sí categòric al referèndum"..."Quants vots representarà el vot afirmatiu homosexual en aquest referèndum? No és gaire clar. Segons Jordi Petit, que aplica les estimacions del doctor Kinsey, el 10% de la població catalana és homosexual. David Martí rebaixa l'estimació a entre el 3% i el 5%. Es pot calcular, doncs, que uns 200.000 vots afirmatius podrien venir del col·lectiu de gais i lesbianes. El 18 de juny del 2005, el PP va organitzar una gran manifestació a Madrid contra la llei del matrimoni homosexual. Un any just després, aquest 18-J, els gais i lesbianes catalans respondran amb el seu vot."
L'article del Estatutet diu que s'ha de promoure la erradicació del racisme, l'antisemitisme, la xenofobia i la homofobia. Fa gracia per aixo perque abans que els homosexuals també suposo que votaran "si" els negres i moros, jueus i gitanos (el ordre deu ser important). Recordem peró que la constitució espanyola dona com a dret la vivenda. Suposo que l'article esmentat es posaria a la cua d'incompliments.

12 de juny 2006

Catalunya mereix més?

Potser no. Potser no mereixem més.

El que es segur es que amb l'Estatut plantejat no ens donen ni un pel més.

HO VAREM FER PER ELS CALÉS.

La llengua dels jutges, que se la confitin! Que parlin en anglès si volen, els jutges!

Vull saber on van i quans tornen dels meus calès. No va de llengua, ni de transferencias això que per molt que ho posi l'Estatut encara n'hi han que ho posaba al 79 i no hi son.

Ara que arribessin els calés i veuriem com, sense els calès per ferles anar, ens las endollarien les transferencies! Per favor quedeuse amb rodalies (defitaries clar) dirien! L'aeroport ja en fariem unaltre si cal!

Per tant corregeixo el lema d'Esquerra i dic:

Catalunya mereix els seus diners!

10 de juny 2006

El cotxe del Estatut

Aprofitant l'exemple del cotxe (600), vaig a dir com veig la proposta d'Estatut que sens presenta:

Fa més de dos anys, sens fa un cotxe a mida.

El 30 de setembre ens ensenyan un prototip. Impresionant. Airbags, climatitzador, gasta poquísim, inmillorable vaja. A més garantit, els calés no els doném fins que no veiem que va bé.

Ara al anar a recollir el model definitiu trobem el problema. No ens el deixen probar, diuen que ens en refiem que ha quedat be, pero sospitem quelcom, perque no el podem probar?. Ens fiem que l'han fet be? Ens diuen que els calés s'han de pagar per endevant i un cop pagat el credit es per 25 ó 30 anys i no podrem tornar el cotxe.

Bé per acabar-ho d'arrodonir, aquesta fábrica nostre avi, ja mort, va comprar un cotxe i trobem una nota seva que diu:

Net meu, et lego aquesta carraca de cotxe, em varen fer pagar tres vegades el que valia, pero gracies al meu esforç he pogut anar tirant amb ell. A poc que puguis tingues paciencia i mira be el mercat abans de comprar i sobre tot no siguis el primer en comprar un model d'aquesta fábrica.

09 de juny 2006

Economistes pel no

Srs. d' "Economistes pel no"

Estic totalment d'acord amb el vostre manifest.

No estic d'acord amb que el signin economistes o gerents. Jo se contar i llegir, coincideixo amb el criteri d'economista i gairebe tothom es economista domèstic, i sap comtar per arribar a final de mes. Heu de posar un afregit per persones que hi estan d'acord i no son "economistes"!

Si tens hipoteca ja saps de euribor i de finances. I de notaris.

El vostre manifest s'ha d'obrir a tothom.

Jaume Planas Giralt

Economista d'arribar a fi de més. Gerent. Programador informàtic. I actualment decidint que vull ser quan sigui gran.

La meva campanya. Llegiu l'Estatut!

La campanya que jo faria:

Llegiu l'Estatut!

Preámbul, el reconeixement de Catalunya com a nació(?):

El Parlament de Catalunya, recollint el sentiment i la voluntat de la ciutadania de Catalunya, ha definit Catalunya com a nació d’una manera àmpliament majoritària. La Constitució espanyola, en l’article segon, reconeix la realitat nacional de Catalunya com a nacionalitat.

Article 206.3. La solidaritat:

Els recursos financers de què disposi la Generalitat es poden ajustar perquè el sistema estatal de finançament disposi de recursos suficients per a garantir l’anivellament i la solidaritat a les altres comunitats autònomes, a fi que els serveis d’educació, de sanitat i altres serveis socials essencials de l’estat del benestar prestats pels diferents governs autonòmics puguin assolir nivells similars al conjunt de l’Estat, sempre que portin a terme un esforç fiscal també similar. De la mateixa manera, la Generalitat rep recursos, si escau, dels mecanismes d’anivellament i de solidaritat. Els nivells esmentats són fixats per l’Estat.

Arribeu a les vostres conclusions.

08 de juny 2006

Sí al estatut?

Com que el sí al Estatut preten arreclar:

Nota: Serán benvinguts sobre coses que s'ha fet propaganda de que arrecli i no estiguin a la llista i em comprometo a afregir-les.

El finançament de Catalunya.
Els Aeroports.
Els Ports.
Els problemes dels trens de rodalies.
Els problemes del preu de la vivenda.
Les inversions en infraestructures.
Els problemes de seguretat ciutadana.
Les transferencies pendents del 79.
Els problemes de tràfic.
Els problemes de la inmigració.
Les seleccions esportives catalanes.
Les llistes d'espera de sanitat.
El finançament de la sanitat.
Els sous dels funcionaris.
Els salaris minims.
La seguretat en el treball.
Els peatges.
Els problems del preu de la energia.
Els problemes de finançament dels ajuntaments.
Els problemes de l'ensenyament.

L'Acnè juvenil

El jarabe que ho cura tot. Per aixó jo votarè no.

06 de juny 2006

Contestant a Don-aire

Al post de Don-Aire hi tenim un pel de polemica, reprodueixò la última reposta que li vaig possar:

Veig que vas preparant el següent tripartit. Em sembla penos que m'acusis de posar consignes, tinc les meves opinions, com a argument es penos i et serveix a tu tambe, nomes poses el mateix que Castells i Nuria Bosch. ATC cosorciada? no era d'aqui a dos anys amb la benevolencia de ZP? ja existeix? Ah pues donem la balanza fiscal home! del 2003? 2002? ah no del 2001? pero el Zp la reconeix?, que va! diu que esta malament! Espera que no la trobes? La balança o la ATC?

Gracies al germa ZP que possant calés de la seva butxaca ens ha arreclat lo de la sanitat, i el demés. Gracies. I que no s'ens costipi. SI que m'el crec, es un sant. Va fer que le Estatut del 30 de setembre millores! tothom ho sap. A l'observatori i ha UNA opinio económica a favor de que l'Estatut es acceptable (Nuria Bosch, va busca mes). Ei els Bascs estant demanantlo a crits! Millor que el concert!

Durant 7 anys em crec que donará les inversions equivalents al PIB (menys el FCI que es multiplicará), un regal perque el que ens toca, per sempre, lo just, es el que habiem rebut fins ara que estaba per sota del criteri de poblacio (30 anys). Quina sort que tenim el Zp. (em pregunto quin % d'inversió demanaries tu per sempre? superior zero ja es un regal?)

La solidaritat ens es favorable! perque ja contem que el que paguem va a Madrid i es seu oi? Sort que torna quelcom, som focus de solidaritat, gracies per pensar en la colonia!.

Que no veus el penos que resulta el teu discurs de gracies PSOE? no pot ser que el que ens retorna potser es que algu s'ho ha endut abans?

De totes formes, finalment, gracies Zp per la Copa de Europa del Barça que es veu que tambe va ser gracies a ell.

Haber de defensar aquest projecte es penos noi. Per un moment pensa en defensar el del 30 de setembre que vas votar i quasi vas plorar, no el votariem tu i jo aquell? crec que si (i crec que el 90% de Catalans tambe). Penos el que et fan defensar desde Madrid. Per cert la propaganda que feu al PSC no te arguments eh! es mira que bo es perque el PP diu que es dolent, no estas en condicions de donar lliçons d'argumentacio, crec.

Resumint arguments:
quins numeros vols que et contraargumenti?, que jo sapiga no n'has posat ni un, tot bona voluntat aixó si, només contesta dues coses:
1. depenem o no de la bona voluntat de ZP?
2. i si canvia el ZP per el PP? contesta aixó pls

La linea vermella

Quan van anar a negociar a Madrid els parlamentaris catalans, hi devia haber una linea vermella per sota de la qual es retiraria l'Estatut.

Quina posarien?

Seria fàcil de deduir per declaracions de'n Mas la de Convergencia, abans de negociar:

1. Catalunya es una Nació (al preambul, al menys i literalment).

2. Tots els impostos els recauda la Agencia Tributaria Catalana, que depen de la Generalitat.

3. La solidaritat que tanca el sistema financer es clar i transparent i la negociació de la mateixa es bilateral.

Feu la vostra linia vermella propia i despres de fer aquest exercici decidiu si l'Estatut proposat esta per sobre o per sota. Si esta per sobre voteu "si" sense complexos. Si esta per sota voteu "no" amb tota la tranquilitat del mon.

El que no diu cap campanya: Llegiu l'Estatut proposat, sobre tot el finançamet m'atreveria a sotgerir, que es l'ultim títol. Compareu la lectura amb els vostres mínims.

Llegiu i voteu i que tinguem sort.

05 de juny 2006

Iberia, la inmigració i l'Estatut

Iberia anuncia que anul·larà vols i es dedicarà al pont aeri.

I Zapatero diu que Montilla està estudiant el cas per arreclar-ho.

Venen Guardies Civils a sol·lucionar el problema de la inseguretat per un costat i 900 subsaharians apareixen en un poble de Catalunya per unaltre.
I amb tot aixó, va dient Zapatero tambè que, si s'interpreta bè, l'Estatut arrecla tots aquest problemes i mès.

Qui els genera aquets problemes si no son els que els volen arreclar?
Quina vona voluntat hem d'esperar i quines promeses hem de creure i quines no?

No es va fer el projecte de reforma del Estatut per haber de pidolar.
I amb el que es proposa haurem de pidolar. Anem practicant i demanem almoines a Iberia, a Zapatero i en general a Madrid.

No ens va tant malament ser una colonia d'Espanya, una colonia on s'envien els negres que no se sap que fer amb ells.

Si fóssim part de la seva Nació s'hi mirarien mès.

02 de juny 2006

Una opinió a l'observatori del Estatut

Reprodueixó aqui un texte de Cristian Cimadevilla Magrí que estaba a l'observatori del Estatut com a comentari, el trobo molt interessant:

Retrocés respecte 1979
Observatori 01.06.2006 19:46 pm

Voldria fer algun comentari sobre el tòpic que aquest Estatut serà el millor que mai haurà tingut Catalunya.

Em fixaré, per posar un exemple, en un aspecte tant cabdal com és el dels transports. L'article 140 del nou Estatut no varia respecte els ports: l'Estat seguirà gestionant els ports d'interès general. Així doncs, en ports, aquest no és el millor Estatut que mai hem tingut. Tant és així que mercès a l'Estatut de 1932, per Decret de 7 de juliol de 1934 (Gaceta de 8), es van transferir a la Generalitat els ports d'interès general, això és: Barcelona i Tarragona.

Tampoc no varia el nou Estatut respecte els aeroports. És a dir, no aconseguirem gestionar el Prat, ni Girona, ni Reus, ni Sabadell. De nou, ben diferent al que succeí el 1932, en què la Generalitat assumí la competència executiva d'aviació civil, la qual suposava que a ella corresponia l'establiment d'aeroports civils, d'acord amb el pla general. El traspàs es feu per Decret de 21 d'agost de 1933 (Gaceta de 26).

On sí que varia l'Estatut, i molt, és en ferrocarrils, on perdem la competència sobre els trens de rodalies de RENFE, i només mantenim la competència sobre els ferrocarrils de titularitat de la Generalitat.

Això és així perquè l'article 9.15 de l'EAC de 1979 es basava en l'àmbit dels ferrocarrils: els d'abast íntegrament català, eren competència exclusiva de la Generalitat; els altres, de l'Estat. Fins ara, l'Estat s'havia negat a traspassar els trens de RENFE que tinguessin abast regional; amb l'única excepció recent del deficitari tren de la Pobla de Segur. Cap avenç, però, en els de rodalies.

Amb el nou Estatut, però, lluny de blindar-se les competències i d’establir algun mecanisme per obligar l'Estat a fer efectius els traspassos pendents, es permet la pèrdua de la competència exclusiva sobre aquests trens, en establir-se la competència de la Generalitat únicament sobre aquells ferrocarrils que ja siguin titularitat de la Generalitat. En endavant, doncs, perquè l'Estat traspassi rodalies, caldria fer-ho per la via extraestatutària del 150.2 de la Constitució. Si per la via estatutària s'ha negat a fer-ho fins ara (és a dir, a través d'un simple Reial Decret), és evident que no es farà pel 150.2, en què cal llei orgànica.

Com a resultat, doncs, ens trobem que en una matèria de tanta rellevància com són les infraestructures, en ports i aeroports estem per sota de 1932, i en ferrocarrils, de 1979 i tot.

Així doncs, a les persones preocupades per "què passarà si l'Estatut surt rebutjat", cal tranquil·litzar-les: ens quedaríem amb el de 1979, que en força camps atribueix majors competències a la Generalitat.

Cristian Cimadevilla Magrí
Llicenciat en Dret

Ya se com fer que guanyi el "no"

Cal una petita ajuda dels de "Polonia".
Nomès han de fer el seguent gag:

Mariano: A ver ZP ¿Qué artículo dices que va ha hacer que no pueda meter mano a la financiación de Catalunya cuando yo gobierne?
Zapatero: Eso lo digo allá, Mariano, es lo bueno, ¡que no tienen ninguno!. Que es que yo tambien necesito parte de la financiación esa para Chavez e Ibarra.
Mariano: Bueno, a ver si yo contento luego a la Espe, que ya se le hará pequeña la T4 con todos los vuelos que Iberia se trae de la periferia, jijijijiji.
Zapatero: Es increible lo bien que hemos hecho de poli bueno y de poli malo. Hago muy bien de bueno, ¿eh?
Mariano: Si es que hasta yo te creo ZP. Ahora que nos hemos cepillado, como dice tu Guerra, jijijijiji, el tema Catalán, habra que tomarse en serio a los Vascos. Que a esos no los asustamos tan fácil, tu.
Zapatero: Lo tengo controlado, ya he puesto al Rubalcaba en el tema y les prometeré que respetaré la decisión soberana del pueblo Vasco.
Mariano: Joder que bueno eres, jijijijiji, casi que te voy a votar a ver si con mayoria absoluta les das caña a todos y aparece tu verdadero yo.
Zapatero: No me tientes Mariano, no me tientes.

01 de juny 2006

Un altre carta al futur ex-president, M.H. Pascual Maragall

President dels que voten "si" oi?

No tindria que defensar el finançament?

Digui al sr. Castells que el seu president que mana o sigui el sr. Zapatero pensa que Catalunya ni perd ni MAI ha perdut posicions relatives respecte a les altres comunitats despres del finançament (dita al programa del Basas el 29/5/2006). Al meu blog pot sentir el tall de la entrevista.

No pot dir que l'Estatut no defensa res el finançament Català. Si guanyes el PP amb el vell Estatut ens dexaba a cero en inversions i amb el nou pot fer el mateix.
Comenti si us plau en un miting que NO es veritat aixó. Que aquest estatut ens defensa i molt devant una majoria del PP a Madrid.

O segueixi mentint i dient que el finançament bo el tindrem per l'Estatut no per la magnanimitat del Estat.

Is Catalonia a free land?

Concerning to the legality and democracy, the main thing of those are, without doubt the rights of the minorities.
In the United States and with Democracy there was slaves, and women couldn't vote. Those things shows the lack of democracy of those times in the United States but there was a democracy of a majority.

And now Spain have lacks of democracy. When a parliament, legally elected by Catalonia people, with an agreement of 90%, claims for a new relation with the majority, that is the central state, we hope that few modifications, if any, of that claim must be redesigned by the state parliament (Madrid).

And that's not Spanish case. Catalonia claims are, besides other things, related to money. That means that Catalonia will have less solidarity with the rest of the State? We can think that, but who are the Catalonia's income owners? that's the key, now catalonia's taxes belongs to the Central State.

And because of the level of Spanish economy Catalonia pays more than receives, but in levels that stop the grow of Catalonia. If Catalonia was a Deutsche Lander, the income was collected by himself and then solidarity was negociated with the others Landers and this is federalism and democracy, clear and fair. That's not Catalonia's actual state. Catalonia is like a colony but with lacks of democracy, and a not real federalism.

Comunist says: "give people what they need, despite what they work". In Spain we have a worse than comunism rule: "give people because of what they vote, despite what they work". Taxes are collected in Madrid and no clear rule of redistribution can be known nor published by central state. Until today, redistribution of last 25 years don't have official numbers.

So, I declare on Internet: Catalonia is not a free land.

Nova hipoteca al mercat



La firmes? pues vota sí.

(nou article a l'AVUI de Ramon Tremosa on demana que els partidaris del "sí" desvelin quelcom de la LOFCA que s'está negociant per l'any que ve)