24 de juny 2009

Comunitats petites sense creixement

Diria que la sol·lució de la crisi (crisi? caiguda del sistema, clar) pasa per un canvi profund d'estructures de la actual societat.

Opino que, sense caure en el "mite" del comunisme, on tothom es bo per decret, hem de tornar, com a essers humans a la cooperació i deixar la "competencia".

I per això trobo que les comunitats petites, amb tolerancia respecte a creences, sense buscar uniformitats, pero tampoc buscant individualismes, es la resposta.

Amb intercanvis de treball, aprofitant al màxim la tecnologia, tothom de la comunitat te assegurat que hi han tasques que pot fer, i que el motiven. Sense més recompensa que una seguretat existencial sostenible, i sense luxes "individualistes" ("jo tinc més que unaltre" que acaba sent "soc més que unaltre").

Ja hi han experiencies d'això al mon, no dic res nou, i sembla que funciona.

Al poder no li interessa, evidentment, perdre el que pot controlar, els "diners".