Una opinió a l'observatori del Estatut

Reprodueixó aqui un texte de Cristian Cimadevilla Magrí que estaba a l'observatori del Estatut com a comentari, el trobo molt interessant:

Retrocés respecte 1979
Observatori 01.06.2006 19:46 pm

Voldria fer algun comentari sobre el tòpic que aquest Estatut serà el millor que mai haurà tingut Catalunya.

Em fixaré, per posar un exemple, en un aspecte tant cabdal com és el dels transports. L'article 140 del nou Estatut no varia respecte els ports: l'Estat seguirà gestionant els ports d'interès general. Així doncs, en ports, aquest no és el millor Estatut que mai hem tingut. Tant és així que mercès a l'Estatut de 1932, per Decret de 7 de juliol de 1934 (Gaceta de 8), es van transferir a la Generalitat els ports d'interès general, això és: Barcelona i Tarragona.

Tampoc no varia el nou Estatut respecte els aeroports. És a dir, no aconseguirem gestionar el Prat, ni Girona, ni Reus, ni Sabadell. De nou, ben diferent al que succeí el 1932, en què la Generalitat assumí la competència executiva d'aviació civil, la qual suposava que a ella corresponia l'establiment d'aeroports civils, d'acord amb el pla general. El traspàs es feu per Decret de 21 d'agost de 1933 (Gaceta de 26).

On sí que varia l'Estatut, i molt, és en ferrocarrils, on perdem la competència sobre els trens de rodalies de RENFE, i només mantenim la competència sobre els ferrocarrils de titularitat de la Generalitat.

Això és així perquè l'article 9.15 de l'EAC de 1979 es basava en l'àmbit dels ferrocarrils: els d'abast íntegrament català, eren competència exclusiva de la Generalitat; els altres, de l'Estat. Fins ara, l'Estat s'havia negat a traspassar els trens de RENFE que tinguessin abast regional; amb l'única excepció recent del deficitari tren de la Pobla de Segur. Cap avenç, però, en els de rodalies.

Amb el nou Estatut, però, lluny de blindar-se les competències i d’establir algun mecanisme per obligar l'Estat a fer efectius els traspassos pendents, es permet la pèrdua de la competència exclusiva sobre aquests trens, en establir-se la competència de la Generalitat únicament sobre aquells ferrocarrils que ja siguin titularitat de la Generalitat. En endavant, doncs, perquè l'Estat traspassi rodalies, caldria fer-ho per la via extraestatutària del 150.2 de la Constitució. Si per la via estatutària s'ha negat a fer-ho fins ara (és a dir, a través d'un simple Reial Decret), és evident que no es farà pel 150.2, en què cal llei orgànica.

Com a resultat, doncs, ens trobem que en una matèria de tanta rellevància com són les infraestructures, en ports i aeroports estem per sota de 1932, i en ferrocarrils, de 1979 i tot.

Així doncs, a les persones preocupades per "què passarà si l'Estatut surt rebutjat", cal tranquil·litzar-les: ens quedaríem amb el de 1979, que en força camps atribueix majors competències a la Generalitat.

Cristian Cimadevilla Magrí
Llicenciat en Dret