12 de setembre 2006

El pitjor escenari possible. Un gran Estatut si senyor.

Ja s'entreveu que les negociacions per complir el finançament aconseguit amb el nou Estatut serán dificils.

El diari "Avui" diu que es lograrán 400 mil·lions d'€ més l'any que ve "gracies" al nou Estatut de la Moncloa. Amb un PIB de 180.000 Mil·lions d'€ i un pressupost de la generalitat de 36.000 mil·lions 400 mil·lions son menys de l'u per cent del pressupost de la generalitat! Tota la negociació de l'Estatut, inclos el referéndum per això?

Andalusia sense tant de soroll i per dèficits histórics d'inversio acumulats i d'una tacada, va obtindre el juny del 2004 la quantitat de 2.400 mil·lions d'€. El possible guany d'aquets set anys d'inversions en infraestructures sigui de 2.800 m d'€ (400x7)? i això comptant en que no s'incrementi el FCI i que es mantinguin els fons de suficiencia que Catalunya reb.

Negociem com un exit lograr menys del que ens pertoca (no arribará la inversió al PIB ja que el FCI es resta)!, i a sobre el President de tots, el M.H. Maragall diu que s'ha acabat amb el victimisme que amb el nou Estatut ja no som expoliats. D'on treu els numeros? on son les balances fiscals. Ni Mas, ni ERC ja les reclamen perque l'important es diu son les inversions. Així de retratats quedarien si es sabés la veritat.

Com ja intuia Ramon Tremosa en lloc de mirar les balances fiscals en un conjunt ara mirarem sub-balances fiscals. Llegirem quants calés més rebem en infraestructures o només mirarem el que aporta Madrid als fons de suficiencia. Mai més tindrem dèficit fiscal, no perque no hi sigui sino perque mai no serà comptat.

Un finançament pitjor que el d'una colonia pero sobre tot que pensem que es bo!

Bona sol·lució President.