Durant operat amb éxit de cancer

Felicitats per l'exit de la operació i desde aqui li desitjo una pronta recuperació.

Dit aixó, cap diari ha dit si el sr. Duràn usa el sistema sanitari públic.

En aquest cas suposso que no, per tant ja tenim 2 exemples de lo deixats de la ma de Deu que estem els catalans.

D'una banda Montilla no usa el sistema públic per la escolarització dels seus fills, perque es una merda, diguem-ho clar. I d'altre banda Duràn que, per el que he llegit, es detectat, diagnòsticat i operat en 8 dies de un Càncer molt petit de pulmó.

Donat que ell (Duràn) es responsable amb els seus (CiU) pactes del finançament de la sanitat de Catalunya, exigiria saber el temps mitjà d'espera de operacions al sistema públic de les operacions de les caracteristiques de la que s'ha sotmés el sr. Duràn (Càncer de pulmó en estadi molt incipient i localitzat).

Voldria que tots fossin de màxim 5 dies naturals (es el que he llegit que ha tardat ell).

El que he trobat a la web sobre el temps de diagnòstic es aixó, a la web de la Generalitat:

"El Programa de Diagnòstic Ràpid de Càncer, que es va iniciar l'octubre de 2005, implanta un circuit de diagnòstic ràpid dels càncers més freqüents i que són causa de mortalitat (pulmó, mama i còlon) a tota la Xarxa Hospitalària d 'Utilització Pública. L'objectiu és que en menys de 30 dies el ciutadà passi de la sospita de càncer al diagnòstic i si és necessària, a l'inici del tractament.

Això ha implicat una millora específica en la qualitat mèdica de l'assistència dels pacients afectats pel càncer més prevalent. La mitjana de dies des de la sospita de càncer fins a l'inici de tractament és de: còlon, 31 dies; mama, 28 dies, i pulmó, 35 dies."

35 dies per confirmar mentre a el que a l'han operat en cinc podem assegurar que el restabliment serà del 100%, no se si es també es pot dir 100% per als que van, amb el seu mateix Càncer, al sistema public.

Joan Ridao accepta que la independéncia es pot ajornar uns 30 anys.

Llegeixo al Avui: "Joan Ridao va avançar ahir les propostes que ERC s'ha plantejat per a la pròxima legislatura espanyola després de les eleccions del 9 de març. Segons el candidat republicà, caldrà reformar la llei de finançament autonòmic (LOFCA), una opció "més realista" que el model "ambigu" previst a l'Estatut, que, en qualsevol cas, també remet a la llei orgànica. L'objectiu d'ERC és reduir en deu anys el dèficit fiscal a un terç i en 15 anys igualar el resultat del concert econòmic."

Així es fa a ERC.

No cal que ens rebaixin res, ja ens fotem nosaltres la rebaixa.

Negociem al CPFF i demanem quelcom que en 15 anys ens doni algo semblant a un concert. Pero no teniem la independencia al 2014?

Donal l'alt compliment d'acords que fa el estat espanyol dels acords que suscriu, amb aixó podra ERC seguir mamant poder fins a 25-30 anys més on reclamarà un nou estatut.

Molt bé ERC. Ara demana el vot per la independéncia. Llàstima que aixó es una notícia del 29 de desembre el 28 hagués quedat millor.

Contesta al Esteve

Al Esteve, president d'ERC Castelldefels:

Si balles no et queixis, balles amb Montilla i estas a favor de fer TV3 més espanyolista, a favor que no t'importi que no es publiquin les balances, de la 3a hora de castellà, del tancament de TV3 a Alacant(depen del Clos en última instancia), dels presupostos d'aquest any i dels que venen i a tot aixó li doneu suport, perque doneu suport al PSC (mirant a un altre costat i amb cara de fàstic, aixó sí).
Vinga Esteve, si la "pluja fina" que dieu ara es la mateixa que durant 25 anys ens venia CiU. Una pena.
Pots no ballar si la companya/company no et va, pero teniu que governar, oi?
Masses sous que es perdrien.
Mentrestant que més dona que es perdi Catalunya?
Els que estan a dalt ja menjen calent, oi?
Esteu al Govern noi, no pots fer d'oposició i ser creible. Es vergonyos que et queixís del govern estan-hi adins!
Com pots defensar l'actual E(rc)
Abans que Montilla "una merda punxada en un pal"(del Polonia).

Montilla president

Tot plagat ja no fa vergonya, fa fàstic.

Mentre el català s'en va a la merda, el que el tindria que defensar-lo defensa els altres, el nacionalisme espanyol, que aquet si que ho te clar.

El PSC es més espanyolista que mai, i tots els seus blocaires parlen de lo bé que aném i lo bé que va tot, la politica 2.0 i lo pitjor que aniriem si governés el PP. El PSC i els seus son tant dolents per Catalunya com el PSOE, lo que es el mateix, tant dolents com el PP.

Mentre tant Catalunya, el català i tot lo nostre fa aigues.

Catalunya te els politics que es mereix: Montilla president!

Tot això amb el suport de ERC.

Referèndum? no, enquesta!

El parlament de Catalunya, igual que el d'Euskadi tene limitat el poder fer referèndums, una prerrogativa que la costituciò reserva al Estat en exclusiva.

La llei de banderes diu que als edificis oficials la bandera catalana te que estar present d'igual manera que la espanyola. Be, per incomplir això, als quartells de Catalunya la bandera catalana esta al pati interior o dins de un cuarto tancada, que tant deu ser. Ells aprofiten la lletra petita, i sabem qui son ells, els espanyols.

Pues proposo que nosaltres, els catalans, l'any que ve fem una enquesta a tota la poblaciò censada en urnes i amb presentaciò prévia del DNI per accedir-hi que pregunti: "vol la independencia de Catalunya?".

Quina vergonya d'Estat

El Estat "Español" es una vergonya. Cremar fotos del Rei es delicte mentre amagar les balances fiscals es patriotisme (el parlament espanyol ha demanat diverses vegades que es facin publiques). Es un "regal" quan a Catalunya se la tracte amb el que es mereix (que menys que invertir un any el que ens toca!). Castells esta content perque s'inverteix aqui contant el pes del PIB, pero s'oblida de les balances fiscals (es que contribuim mes que el nostre PIB? s'admeten apostes). Entretant a Andalusia li donen el mateix que a nosaltres en inversions i es pacta el retorn del deute históric!.

Podem estar segurs doncs que tenim el 18,8% del PIB espanyol pero contribuim molt mes que aquest tant per cent a les arques del Estat.

A Euskadi potser li deixaran o no convocar un referèndum, a nosaltres no ens admeten res semblant a un concert. El Estafatut que tenim s'el carregara el TC mentre Andalusia se li retorna el que no se li deu i Madrid espera que guanyin els seus (PP) per rescabalarse i reclamar, tambè, deutes "històrics" tot amb els nostres calés.

Quina vergonya el paper dels polítics catalans mentre tot això passa. Montilla defensa el Rei mes que la llibertat d'expressió, i ERC li vota a favor!

Diu el president que els debats identitaris estant superats. Val, jo vull els calès de Madrid, Andalusia o qualsevol regió espanyola no espol·liada (tot menys els PP.CC.).

La democracia no crec que sigui el respecte al que diu la majoria, perque en aquesta definició, estrictament, Hitler era demòcrata (va ser elegit democràticament i democràtiment eliminaba els jueus), la democràcia es el respecte a les minories i els catalans som una minoria a Espanya. Fatxes son els hereus de Franco els que amb la seva bandera, el seu exercit i el dret de conquesta "constitucional" no admeten referendums, aquest PSOE, aquest PP i sobretot aquest aquest Rei, imposat per Franco, ho son.

No veig altre camí que la independencia, que el exercit espanyol m'ho perdoni!.

Que s'ho fotin al cul!

Ha posat el Ramon Bassas a un post lloant els grans traspassos que treu la generalitat:

"Finalment, la Generalitat de Catalunya assumirà determinades funcions que, en matèria de gestió control i pagament de l'ajuda comunitària a les organitzacions de productors d'àmbit superior a Catalunya, desenvolupant l'Administració de l'Estat, amb un cost efectiu de 61.000 euros."

I jo li contesto:

Saps que en penso? que s'ho fotin al cul aixós.

Com estem de "renta per cápita" els catalans? No cal que us preocupeu ja no ens ve de 61.000€, ens en foten mes de 10.000 l'any, que bons que sou els sociates...

10.000.000.000 d'€ deia clar, potser aquest any amb els pocavergonyes que tenim de representants ens en "tornen" 4.000, que bons! Castells ja no demana les balances ara pidola.

Quina vergonya! a aquest pas el any 3000 tindrem la ponència que estudiara el traspàs el Prat!

Nosaltres: El referèndum el 2014? Escocia i Euskadi demà.

Quina barra! quins collons! el referèndum, que segons ERC suposo que soluciona tots els problemes de Catalunya (oi?) serà segons Carod el 2014. Just quan ell, probablement, no hi serà.

Es una presa de pel com la de CiU que deia que el concert serà per properes generacions.

Irresponsables de un i altre partit (CDC i ERC perquè a UDC hi ha algú a part de Duran?) que sou en general dirigents i militants propers als dirigents (dels que volen arrambar-se al poder vaja) per quin setze ous no es pot convocar demà el referèndum de marres?

Suposo que el parlament de Catalunya es el que el te que convocar i CiU i ERC son majoria, el PSC no pot dir no a una cosa tan democràtica a mes i els comunistes tampoc veig perquè han de dir que no. Tan difícil es entendes en això? la independència si us plau ja la decidirem els ciutadans. Ara convoqueu-nos si us plau. No el 2014, demà. Els militants de CiU i de ERC sou còmplices d'aquest endarreriment de la solució.

Catalunya 2008!!!! res de Carod 2014!!!!

Ha mort el tauró!

El tauró català (vivia i treballava aquí) ha mort.

Sort per els catalans perquè segur que estava a punt de col·lapsar les carreteres circumdants ja què hi havia gent que l'anava a veure.

Zapatero ha promès que Catalunya tindrà les millors infraestructures d'Espanya, com Maragall va dir que el Estatut era el millor d'Europa. En promeses som els millors!

La manera de valorar el que s'inverteix a Catalunya es si mes no curiosa, "molt", "mes que els del PP", "mes que els anteriors 8 anys", "les millors", però jo voldria saber les balances fiscals per tenir un criteri objectiu, gracies.

Carod diu que un referèndum es convoca per guanyar-lo. I com se sap abans de convocar-lo que guanyaràs capsigrany? si nomes contes amb els vots d'ERC queda aplaçat el començament de l'estudi per veure'n la viabilitat per al 2200 a aquest pas. Independentista amb vicepresidència, això el fa penós.

Les infraestructures son dolentes perque volem ser catalans (Gallardón)

Gallardón des de Madrid ha dit que son els elements d'identitat els que bloquegen Catalunya i per això no tenim infraestructures.

On esta el nostre president Montilla per dir la seva? O es que Ibarra es deixaria dir que Extremadura es una terra de subdesenvolupats per voler ser espanyols? On esta la rapidesa del Molt Honorable Montilla, la que va fer pujar la ensenya "nacional" en hores?

Botifler nacionalista espanyol per consentir que els catalans siguem tractats de malversar el que tenim, quan en realitat som robats

A NAvarra el PSOE veta un acord amb independentistes

A Navarra el PSOE veta un acord d'un tripartit amb independentistes, a Catalunya es permet l'acord amb ERC.

Això es perquè ERC ara no es un partit independentista, no perquè el PSC sigui independent del PSOE.

Les infraestructures dividides.

Anem a fer de Espanya per un moment.

No volem invertir ni un duro més a Catalunya en infraestructures, i es cauen a pedaços.

A més els catalans mai en tenen prou i demanen traspassos i no se que més, com si les coses les poguessin fer ells.

La solució: dividir el que no va en dos, una part que utilitze el servei, (Endesa, RENFE,Iberia) i un altre la que ostenta la propia infraestructura (REE,ADIF,AENA).

En cas de que el servei col·lapsi, entre el merder creat mai es sabrà el responsable, ningú haurà de dimitir i més encara, si alguna vegada es traspasses la part del servei sempre es podrà boicotejar el servei per la part de la gestió pròpia infraestructura, que al se "estatal" i de interès "nacional" mai podrà demanar-se.

No es tant difícil d'arreglar el problema de les infraestructures a Catalunya, amb un escrit pensant com a espanyols ja ho tinc solucionat, veieu?

Censura!

Bueno la cosa es que escric en un mitja d'Estats units, suposo que puc posar la foto.
Ah que maco, que l'Estat ens robi no te importancia, que no es compleixi l'Estatut i que quedin traspassos del anterior (una llei que es suposa que es pot incomplir) ei no passa res!

Ara si veieu com "treballen" alguns això es intocable nois!

Pobre Mitrofan si a aquella noticia hagués estat censurada i els autors empresonats ara no tindríem aquests problemes.

Assasí!

Hi ha una estratègia davant d'un grup de persones que estan esverades veient un mort i sent un l'assassí per que li encolomin el mort a un altre i poder sortir-se'n. La estratega es cridar "assassí" senyalant a algú altre, normalment el que mes innocent sembli. Amb una mica de sort el linxen abans de saber si es culpable o no.

Mireu com Madrid , Ibarra, e inclòs a Les Illes i Valencia ens criden espol.liadors als catalans. No cal pas que sigui cert, nomes es cridar i assenyalar, "Assassí".

"Que se metan el dinero donde les quepa esos catalanes". I a nosaltres ens linxen.

Atapuerca, el primer espanyol

Ja es oficial, el primer homínid d'Europa es el d'Atapuerca.

El jaciment d'Atapuerca es a Burgos.

A més de trobar el homínid Espanya declarara que aquesta data (mes d'un milió d'anys), es la data en que la unitat d'Espanya es va constituir.

Sembla que algun científic subvencionat per l'Estat espanyol ha trobat referències clares que evidencien que Espanya es prèvia a l'homínid, com serien: un escut del Real Madrid, una bandera espanyola naturalment pre-constitucional (això provaria a més que lo de que es una deriva de la catalana es un invent) i, finalment, un CD amb el himne Nacional espanyol.

Això últim es motiu de controvèrsia per que la SGAE demana el canon del CD. Contant que te una antiguitat notable, aquest fet pot fer entrar l'actual estat del benestar en fallida.

Un any de Estatut. Tant bo que "era". Descansi en pau.

Ja portem un any d'Estatutet, tant que ens defensava, tant bo que era, i que ha aconseguit?

Maragall diu ara, que no val la pena. El mateix que diu ell ara, que Zapatero es un demagog espanyolista, va fer que fes fora del seu govern Carretero, un dels pocs que em sembla que segueix sent coherent.

Bloggers que discutien des de la perspectiva econòmica i que defensaven l'Estatutet com a fabulós ara en lloc d'analitzar lo aconseguit(?) es dediquen a decàlegs o a la poesia (De bat a bat o Francesc Amat).

Castells ja no fa conferencies sobre dèficit, ara es limita a dir que Catalunya es una bassa d'oli i que tot va fantàstic, les empreses se'n van (a Madrid o a Euskadi clar que tenen el efecte seu i capacitat normativa sobre el impost de beneficis respectivament) però sempre tindrem el turisme.

Avui en editorial diu que "ni cinc de calaix", l'Estatut que ens resolia el dèficit fiscal esta sent un fiasco descomunal.

Per no tenir, no tenim ni balances fiscals, això en un país on prement una tecla a Internet hisenda m'envia la meva declaració en temps real! Solbes diu que no hi ha pressa que es tindrem a la següent legislatura, sense saber clar si ell hi serà aleshores.

"Economistes pel no" ha fet un "observatori del finançament de Catalunya" on "estima" que es l'únic que es pot fer sense dades oficials, que tenim un dèficit superior al 10%, mes de 19.000 milions d'€ (per que us feu una idea la T4 en va costar 6.000 i rescatar TOTS els peatges de Catalunya segons Nadal no arribaria a 4.000).

Mas no sap que dir perquè l'Estatutet es el seu pacte i s'està demostrant que va ser una firma canviada per governar aquí, Zapatero un cop mes va mentir.

Els dirigents d'ERC planten cara ara i diuen que no votaran els pressupostos del 2008 sense no se quina contrapartida de infraestructures (que no tindria que ser negociable perquè es llei), després d'haver estat donant suport al PSOE els últims 3 anys (gratis total?).

Gracies a tots per l'espectacle.

Independentisme. La guerra civil. "Antes roja que rota".

Agria polèmica portem amb Esquerra, la posició esquerra-dreta i el independentisme, que es primer?

Vull fer una reflexió sobre la guerra civil. Al primer moment del "levantamiento nacional" Franco no tenia massa, els republicans el lloc d'un enfrontament demòcrates-feixistes es van deixar portar per un enfrontament dreta-esquerra, tots els demòcrates de dretes eren dolents i podien ser perseguits i afusellats al bàndol republicà. Estic generalitzant, segur, i al fer-ho incloc tòpics plens d'excepcions, però obviant excepcions podem pensar que no hagués triomfat el feixisme aquí si els republicans d'esquerres no haguessin intentat fer la "seva" revolució aprofitant el merder.

Ara la tessitura te similituds, salvant les distancies clar. El independentisme barreja el concepte dreta-esquerra amb la independència. No hi pot haver polítiques d'esquerres amb dèficit fiscal. I els enemics, els espanyolistes saben fa temps que entre les dretes i les esquerres en el mon global actual hi ha nomes diferencies de matis, grans però no revolucionaries, el marxisme fa tems que ha estat superat.

Res de debat dreta-esquerra si us plau, independència. El SNP es partit nacionalista escocès. Independència. Catalunya lliure i de dretes abans que colònia d'Espanya. Per contrarestar el crit de l'enemic "antes roja que rota" s'ha de cridar "abans de dretes que subjugada".

Un full de ruta

Mentre sorgeixen noves corrents dins d'ERC clamant per un "full de ruta" cap a la independència, voldria des de aquest humil blog posar uns punts per començar a treballar aquest esborrany:

1. Cap suport de govern a cap partit sense posar data a un referèndum per la independència, deslligat de las posicions que adopti cadascú (PSC o CiU poden convocar-lo demanant el no a la independència). No es cap bogeria pensar que en aquesta legislatura podria ser convocat.

2. Sense la publicació de les balances fiscals cap suport a cap govern o partit a Madrid. Establir clarament la "línia vermella" per sota de la qual no es recolzarà cap govern a Madrid (per a mi, i per a Alemanya un 4% de dèficit fiscal màxim es innegociable, mentre ara estem, presumiblement, molt per sobre).

3. El compromís ideològic del primer punt condicionen qualsevol tipus de pacte. Els ajuntaments, diputacions, generalitat, govern de Madrid i qualsevol tipus de poder. ERC ha de ser un "tot o res" respecte al referèndum o estan per posar-lo o no conten per a possibles pactes. Suprimir qualsevol condicionant, com per exemple el de no incloure el PP en un eventual pacte, qualsevol força política que postuli per el punt 1 es susceptible de pacte, si no esta per el punt 1 no es pactarà amb ell doni el que doni, sigui qui sigui i hagi fet el que hagi fet.

El rerefons d'aquests postulats es que, si podem divorciar-nos d'Espanya, encara que no ho fem, deixarem de ser una dona maltractada i passarem a ser una amant a conquistar. Actualment hi ha maltracte perquè no hi ha llei de divorci, si volem divorciar-nos inclòs poden enviar l'exercit!

A les municipals guanya l'abstenció

L'abstenció ha guanyat a aquestes municipals.

Ho trobo del més assenyat contant que aquí a Catalunya poc podem decidir. Per poder votar per un lloc on realment es decideix quelcom important hauríem de poder ser de la comunitat autònoma madrilenya o millor decidir sobre el govern espanyol, que es qui disposa del nostre patrimoni.

Com que aquí no hi ha un duro, millor no votar, res no es podrà fer de positiu amb els finançaments del que disposen els ajuntament catalans. Amics que sereu regidors, be que ho sabeu que no hi ha un duro. Calleu i cobreu (* o no), no fos cas que el poble sabes que l'emperador va nu.

Gracies al govern que realment decideix quelcom per deixar-nos encara votar.

* un comentari anònim m'ha dit que en alguns municipis ni cobren els regidors. Catalunya nomes serveix per finançar Espanya, que trist.

Escocia

A Escòcia el partit que demanava un referèndum ha guanyat. El demana el 2010.

Quina diferencia amb ERC que, aquí, el demana aplaçat a quan guanyi les eleccions, com SNP.

Es al revés bavaus! primer es planteja que es vol ja i aleshores es guanyen les eleccions.

No es governa amb qui esta contra el país i ens espolia i es diu que s'està per la independència, això si, aplaçada sine die.

Referèndum ja!

Gracies Maragall

Maragall ha parlat. Ha dit que no pagava la pena per tant esforç el minso estatut que ens ha tocat.

Vaja senyor Maragall i no podria haver estat digne per un cop i dir-ho quan el votàvem? perquè aleshores al que ho va dir i al que va dir que Zapatero era un demagog espanyolista, en Carretero, vostè el va fotre fora del govern.

Es un mal president el que no defensa el seu país. vostè va ser penós.

Jo li vaig demanar que defenses la veritat abans, la ha defensat tard.

Guanyar un referendum

Surt un article de Carod a l'Avui dient que no cal dret d'autodeterminació en un horitzó proper i cal paciència per que ERC no te majoria, que no es pot anar cap al camí de la independència fins que ERC tingui un percentatge major de vots.

Diu Carod: "Tenint, de moment, el 15% dels vots, és evident que allò que avui és en joc no és pas el reconeixement del nostre dret a l'autodeterminació i el seu exercici immediat, sinó el reconeixement públic de l'independentisme com una força de govern, seriosa, estable, rigorosa, útil i inspiradora de confiança." equival això a demanar un % determinat per a començar a defensar el que el partit es proposa? que potser el PP no defensa la no constitucionalitat del Estatut malgrat el seu menor percentatge aquí que no pas ERC i que no te majoria ni a Catalunya ni a Espanya? i que dir de Ciutadans/ciudadanos no son pas majoria i s'entesten en defensar tot el que soni a castellà.

Confondre CiU i PSC en el seus objectius per l'autogovern es un pèssim favor a Catalunya, es interessat.

Un altre cosa es que, a Quebeq, i a Escocia es pot convocar un referèndum per l'autodeterminació demà mateix. aquí a Catalunya constitucionalment de Madrid s'hauria d'enviar els tancs a defensar el que diu l'article 8 de la constitució ja que les forces armades no serveixen al poble sinó a Espanya defensant la seva unitat.

La obertura del camí cap a un referèndum s'ha de produir, al meu entendre, i no ho he vist escrit enlloc mes, quan es quasi segur que es perdria. L'altre costat no obrira cap via en aquest sentit si l'anéssim a guanyar, i el vot de la por, dels 40 anys de dictadura, de la guerra, encara pesa.

La estratègia a curt plaç te que ser doncs aconseguir un autogovern que en qualsevol moment, i com qualsevol demòcrata europeu trobaria normal, el parlament català pogués fer consultes populars per qualsevol tema inclòs l'autodeterminació.

Companys d'ERC: anem cap a demanar poder separar-nos o ens entestem en participar en un govern tranquil que intenti fer polítiques socials incompatibles amb un espoli fiscal que ha esdevingut estructural?


ERC ha esdevingut una "força de govern" mes que un partit independentista. Importa mes el seient i el sou que el país. Que trist.

El dia despres

M'agradaria recomanar l'article a l'Avui de Isabel-Clara Simó.

Així es com m'agradaria veure el debat sobre la autodeterminació: que guanyarem el dia després? com serà?

Molt maco, segur.

Sense voler violar el copyright m'agradaria fer-li uns retocs, us ensenyo com m'agradaria molt mes l'article, amb molta admiració i respecte:

Deixeu-me que faci especulacions sobre el futur: com serem quan siguem independents? Imagino que hi haura una primera època d'eufòria i, alhora, de desconcert. Cometrem alguns errors, i estarem sotmesos a una freda i altiva mirada internacional: no som prou rústecs per despertar el paternalisme de les grans nacions, ni prou avançats ni rics per inspirar el seu respecte. Ens haurem de posar a governar, i això haurà de fer-se en una doble direcció: per una banda, una necessària ordenació territorial, car els Països Catalans hauran de ser una Confederació en què cap part sigui més que les altres, i això, després de tants anys de sotmetiment, costarà; a més hi haurà els impacients, que ho volen tot per a l'endemà mateix. Per una altra banda haurem de gestionar els propis recursos sense cap dogall ni cap usurpació econòmica. Serem més rics però també inexperts. El petroli de la costa o el funcionament dels aeroports, el moviment del port o la creació d'uns centres financers propis seran tot un repte. Com que estarem espantats, segurament, en una primera etapa, confiarem el govern a gent conservadora, tots nosaltres amb el cor a galop per no espifiar-la. Però en una segona etapa ja tindrem prou confiança en nosaltres mateixos. Hauran arribat el moment dels grans debats; per exemple: cal un exèrcit? Els diaris -tots en català, esclar cremaran amb aquesta i altres qüestions semblants. Hi ha unes quantes coses que estic segura que farem bé: una bona política d'immigració, una política exterior de pactes -també amb Espanya- i una difusió de la cultura catalana. Caram: serà bonic.


Per posar la pell de gallina, oi?

Els països catalans

Vaig assistir a una discussió entre dues amigues sobre els països catalans.

La Imma defensava que son un invent i que no existeixen. La Imma es catalana, l'altre noia era valenciana. Jo m'imagino sent català en una població on l'alcalde fos del PP, no puc imaginar-me vivint en un païs on el govern sencer fos del PP amb una única alternativa: el PSOE. Per tant des d'aquí un suport immens a els valencians i valencianes que viuen a València parlant català.

Contràriament al que diuen els senyors del PP, no espero d'ells cap calè, ni cap prebenda, espero que visquin podent ser el que son encara que siguin minoria allà. Una democràcia es més el respecte a les minories que no pas el de las majories. Només això ens diferenciarà de Hitler.

Que es demana al PSC?

Per fer Mas president ERC demanà fer un referèndum d'autodeterminació en aquesta legislatura, o quelcom semblant.

M'interessaria saber que es demanà al PSC per fer president Montilla. Sabem el que NO es va demanar: l'aeroport, les rodalies, la publicació de les balances fiscals, les inversions en infraestructures, la no invasió de competencias...

Crec finalment que, potser, ERC va demanar una llei sobre una tercera hora en castellà per poder recorre-la, i així, fer veure que encara es catalanista. No crec hores d'ara que ningú dubti del seu aplaçament sine die del independentisme.

Engrunes de Joan Oliver. Cal guanyar el referéndum?

Diu Joan Oliver a l'Avui:

A l'Europa d'avui, si vols fer un referèndum el fas. Ningú no t'enviarà els tancs. I encara que diguin que no és legal, si guanyes el referèndum tens moltes possibilitats de sortir-te'n. Però la clau és que el referèndum l'has de guanyar. I totes les dades disponibles diuen que un referèndum així només seria possible guanyar-lo si hi hagués garanties que una Catalunya independent es mantindria a la UE i a la zona euro.

I no hi estic gens d'acord. El fet de tenir el camí obert al divorci es molt positiu. Si ets una dona maltractada, hi havia anys només existia la separació. Va sortir la llei del divorci i la gent no anava i es divorciava el mateix dia. El fet d'haver-hi la llei era una opció per a les parelles, no calia divorciar-se, però hi havia la llei, el camí.

No ens cal plantejar-nos el guanyar un referèndum d'autodeterminació. L'expol·li a que ens te sotmesos Espanya es tan gran, que ens podem acontentar en plantejar-lo i ser tractats, des d'aquell moment, com adults que en qualsevol moment se'n poden anar de casa e independitzar-se. Podríem anar-nos-en als 40, però ja seriem adults, ara som uns nens que no tenen la llibertat ni de plantejar la emancipació.

Al Avui, no puc estar-me de recomanar, en un registre totalment diferent al polític, l'article de Marçal Sintes: Dos cadàvers.

S'ha de guanyar el referèndum per l'autodeterminació? i CiU s'hauria de mullar i respondre.

Comentari fet al blog de Catalunya no es Espanya

Sobre la por a perdre un referèndum per l'autodeterminació voldria comentar que no crec que sigui tan fonamental com convocar-lo: nomes el fet de convocar-lo es guanyar.
O es que creieu que davant un referèndum d'aquest caire Espanya seguiria mantenint el Prat, les balances fiscals ocultes i la manca d'inversions? Tot això esdevindria public i beneficiós per Catalunya en pocs mesos per demostrar lo molt que ens estimen els Espanyols! I si es perdes quedaria oberta la via de convocar-ne un altre si Espanya ens torna a tractar malament, cosa que porta quasi 300 anys fent.

I ara comentant la proposta de referèndum de Vendrell:

Qui respon?

En Carles comenta, desenvolupa, diu que així no, diu com ho faria, PERO NO RESPON!

La resposta te que ser "si" o "no", no val desqualificar la pregunta o dir "es que la pregunta es fa per tal o qual". Algú de CiU respon?

Noia et cases amb mi? "ai que m'ho pregunta per que soc rica", "ai que si es per que soc prima", no, no i no, respon dona, et casaràs o no!?

L'aeroport es lo crucial?

Davant tota aquesta iniciativa per l'adjudicació del aeroport del Prat, no deixo de preguntar-me, perquè no es fa el mateix amb el dèficit fiscal?

La quantitat de recursos que van a Madrid i no tornen, o be tornen en forma de pressupost i mai no s'executen, es tan gran com per construir un altre Aeroport cada any!

Ja se que el dèficit fiscal es molt més eteri que l'adjudicació d'un aeroport. No es menys cert però que es molt mes crucial per el creixement i benestar dels ciutadans d'aquest país.

Donat que el PSC-PSOE ha demostrat que no tocarà el tema del finançament (perquè no ho va fer amb Maragall si no es que no en te la voluntat?) només ens queda la independència o al menys votar-la que en la pre-campanya de un hipotètic referèndum tinc la sensació que a Catalunya tindríem solucionat lo del dèficit.

A sueldo de Moscú: ETA i el 11M al descobert

Llegeixo en el blog de Donaire (De bat a bat) que a Libertad Digital es fiquen amb "el blog de don Royo" (A sueldo de moscú) per un post.

Li he posat a aquest blog aquest comentari:

Señor Royo:
Ha pensado que sus comentarios NO son el origen de la animadversion de LD?
Siendo muy optimistas, LD solo lee las firmas, dudo que su capacidad intelectual de para más.
Por tanto sugiero que la animadversión proviene de parte de su apellido: "nova".
Esta es la prueba de que es usted la conexión viva entre el 11M y ETA. Es usted, o un antepasado suyo, un catalán!. Esta palabla "nova" (que por suerte ya no puede cambiar por "nueva" y quedar impune) implica que usted o alguno de sus antepasados (la culpabilidad, como el pecado original se transmite de padres a hijos desde el neolítico, que es cuando, como es harto conocido, se concibió España *) es culpable de confabulación contra el orden constitucional y la unidad de España *. Sabido es que cuando Carod-Rovira alias Rovireche fue a "Perpiñan" a hablar con unos encapuchados islamistas que, para despistar, decían pertenecer a ETA, para, como es sabido y publicado, sugerirles el 11 M, paso por Vilanova. El atentado surgió, ahora solo le queda confesarlo, de su pérfida mente. El hecho de camuflar su apellido (usted o uno de sus antepasados) "Vila" por el seguro "Villa" no le hace a usted menos culpable.
Es usted junto con todos los catalanes un Etarra (Losantos dixit)y por tanto un participe del 11 M.
*: al leer España debe poner el himno nacional y levantarse. Opcionalmente puede levantar la mano derecha estirada con la palma hacia abajo.

Comentari al blog de Martí Saballs

Comentari publicat al blog de Martí Saballs:

Madrid es más solidaria que Catalunya?
Si se cuenta según el método del beneficio, si, este método, que para otras cosas puede ser bueno pero para balanzas fiscales entre territorios solo, que yo sepa, lo usa España (o sea Madrid) en esencia dice que si el gobierno (español naturalmente) se gasta un euro en barajas todos los españoles nos beneficiamos. Naturalmente un euro en el Prat es para los Catalanes no para todos los españoles.
Otra forma de calcular las balanzas fiscales es la del flujo monetario, que evita la centrifugación del gasto apuntada. Nuestra querida España no quiere saber nada de este sistema.
Lo sospechoso del tema es que Madrid crece, Catalunya no. Madrid no pide el concierto, ni sus ciudadanos. Catalunya lo "medio pide" en el Estatut del 30 S que evidentemente esta España tan democratica y tan federal cepilla como un carpintero.
Ahora en lugar de disponer de nuestros dineros a suplicar a Madrid que nos envie. A mi hija le dan hora al oculista para dentro de un año mientras en Andalucia se opera a los transexuales porque SOBRA el dinero.

Catalunya torna a perdre posicions. Que extrany!

Segons la notícia d'"El Periódico" Catalunya ha perdut posicions a Espanya en poder de compra per sisè any consecutiu.

Els experts diuen, al mateix article, que no troben explicació al fet.

Jo, que no soc expert, els recomano la lectura de la llei d'Alemanya, feta arrel del tribunal constitucional Alemany (que a diferència del d'aquí defensa TOTS els alemanys independentment del lander), que diu que des d'un 4% de dèficit fiscal el creixement d'una comunitat es veu fortament afectat. Mireu el comptador del dèficit que hi ha a aquest blog.

Els experts que no troben explicació potser son del parer que Madrid contribueix més que Catalunya a la solidaritat, per això es la que, estant líder, creix més.

Com diu Ramon Tremosa, Madrid esta corrent la marató mentre, diuen ells, els treuen sang.

Esquerra i les politiques "d'esquerra"

On es ERC?, a l'esquerra naturalment. Defensant que? a qui defensa? quines son les polítiques socials?

Com es pot parlar de polítiques socials amb el dèficit fiscal que tenim? ERC es part d'aquest dèficit, ja que estan al costat de Castells i voten a favor del pressupostos espanyols fa anys.

Les úniques polítiques socials que puc entreveure son posar en càrrecs algun jovent del partit i alguns militants, fent-los polítics professionals.

Son responsables, per tant, de que, com ja vaig dir, a la meva filla li donin hora per d'aquí a un any per fer una visita al oculista. Son responsables de lo poc "social" que es el seu govern amb els catalans i lo molt amb els andalusos, que ja tenen firmat amb el PSOE el reconeixement del seu "deute històric", que no es mes que la continuació de l'expol·li.

Fets no paraules

Anem per als fets:

A la meva filla per anar a l'oculista, ja que no hi veu bé, li donen hora per l'any que ve.

Ara m'expliqueu que es això del dèficit històric que Andalusia ha negociat al seu estatut, i que implica un ronyó de calés. Ells (Andalusia) es veu que tenen línia directa amb el poder si mana el PSOE, Madrid la té quan governa el PP, nosaltres tenim uns venuts de representants que es barallen per fer la pilota tant a uns com als altres.

Mentre ERC i CiU van aprovant pressupostos, ara del PP ara del PSOE aquí, ni sanitat, ni educació, ni infraestructures.

M'agradara veure que prometen ERC i CiU a les eleccions municipals, del PSC ja no demano res, es un partit estranger, mes preocupat per la igualtat i solidaritat que per la realitat catalana. Suposo ni Montilla, ni Mas, ni Carod, ni Puigcercos, ni Saura usen la sanitat pública.

Fets no paraules: Un any d'espera per a una visita a l'oculista.

Insubmissió fiscal? NO! vaga de cel!

La plataforma per el dret a decidir sembla que promourà la insubmissió fiscal. Proposo que en lloc d'això amb uns quants advocats al darrere, es faci tot el possible per endarrerir i entorpir el pagament de les obligacions fiscals.

Demanar aplaçaments en massa del pagament del IVA, retocar tots el IRPF i fer-los el mes complicats possible, endarrerir el màxim en suma el pagament de qualsevol impost. Equivocar-nos a propòsit en uns cèntims en totes les declaracions i demanar amb advocats el retorn. Aprofitar, en suma, totes les escletxes legals col·lapsar hisenda fins que no es quedin aquí els calés i els recapti la Generalitat.

Benvinguts poliblocs

Saül Gordillo ha fet un blog compendi de blocs polítics, poliblocs, benvingut!

Me'n vaig de viatge per una setmana, per tant aquest blog, previsiblement estará una setmana sense articles.

Dono suport a la recollida de firmes de Sobirania i progrés que junt amb la plataforma Pel dret de decidir demanen una llei que ens permeti fer consultes populars a Catalunya des de la Generalitat. Quina cosa mes normal i alhora que fa tanta por a Espanya.

Demano des de aquest humil blog que ERC recolzi amb tota la força aquesta iniciativa. No veig que 500.000 signatures siguin res impossible, entre ERC i CiU hi deuen haver més de 500.000 possibles signants. No cal assolir la independència l'any que ve per viure millor i menys expol·liats, nomes cal que poguem votar-ho, això faria tanta por que ens donarien els calés demà. Els del PSC-PSOE i del PP que tan en contra van del concert, per, diuen, insol·lidari, que m'expliquin perquè el tenen, si no es per aquest motiu, a Navarra. A Navarra es pot votar l'anexió a Euskadi demà, això i no un altre cosa els hi dona els furs, per aixó els del PP allà diuen que el concert es bó.

La mateixa hipocresia passa amb l'Estatut, a Andalusia es diu que es bo el mateix que aquí es diu que es dolent i es recorre, l'argumentació no importa per als Espanyols, la raó tampoc, només el fi: "España, una, grande y libre".

Carretero ja es aquí

Ja que NO soc militant d'ERC podré ser simpatitzant de REAGRUPAMENT?

REAGRUPAMENT.CAT es la plataforma que ha fet Carretero per aconseguir fer un corrent d'opinió intern dins d'ERC per que torni a ser independentista en lloc de la Esquerra que ajorna la independència sine die (quan ERC tingui el 55% dels vots i diputats d'Espanya i no molesti als militars?).

Podeu pensar que els hi tinc ganes a la direcció d'ERC actual per fotre'm fora (o no deixar-me entrar). Pues sí, es veritat, i això no els fa més bons.

Alerta que igual qui es mogui no surt a la foto! Estaré atent a les opinions de militants d'ERC als blocs.

La meva versió de la carta a AENA (aquesta no la enviaré)

Apreciados/as Sres./as. de AENA:

Me dirijo a ustedes para manifestar mi preocupación ante la inminente decisión de AENA sobre la adjudicación de la nueva terminal del aeropuerto de Barcelona.

No dudo que será negativa para los intereses de la parte extranjera, o sea, nosotros, los catalanes.

El Ayuntamiento de Barcelona, las Cámaras de Comercio, las Universidades y la sociedad civil, coinciden en el mayor atractivo y potencial de la oferta presentada por el grupo Star Alliance. Un proyecto que permitiría a Barcelona consolidarse como referencia europea y hub intercontinental. Ante esta posibilidad, no dudo escogerán cualquier otra, aunque solo fuera por jodernos.

Es seguro que las necesidades de amortización de la nueva T4 del aeropuerto de Barajas, los intereses de Iberia como antigua compañía de bandera y la inercia centralista del estado, serán lo primero a defender y actuarán en consecuencia.

Estamos seguros que tomarán una decisión ajustada al modelo unipolar que AENA ha impulsado hasta hoy.

Espero, esperamos y deseo, deseamos, que no tengan la responsabilidad de decidir nada respecto a los aeropuertos ni vuelos catalanes dentro de poco y podamos disfrutar de unas infraestructuras y aeropuertos que se distingan del tercermundismo español, que tanto y tan bién defienden y han defendido hasta hoy.

Atentamente,

Jaume Planas Giralt

Ciu pacta amb el PP . ERC amb el PSOE

Quan CiU va pactar amb el PP va errar i va perdre el govern de Catalunya.

Ara ERC pacta amb el PSC-PSOE. La diferència per ERC es clara, el PSOE es molt millor que el PP. Es progressista i més obert. Es més catalanista?

Pensant en Catalunya, al nivell de defensar l'espanyolisme, PSC-PSOE i PP son els mateixos fets amb diferents argumentacions. El PP diu "ho faig perquè vull, te una tassa" i el PSOE diu "els carques del PP m'obliguen a fer-ho a contracor, te dues tasses".

La tercera hora de castellà, la llei de la dependència, i ara tot de cop una serie de mesures "harmonitzadores" entre tant el exèrcit d'ERC captiu i desarmat a canvi de quatre càrrecs que, amb la pèrdua d'autonomia, cada vegada tenen menys valor.

Vull sentir els amics d'Esquerra, amb els que compartia el "no" dir ara que realment volen la independència, que volen que el tribunal constitucional es carregui la merda d'Estatut que tenim, que volen un referèndum d'autodeterminació ja, que s'adhereixen a les firmes de "sobirania i progrés", que demanaran recursos d'inconstitucionalitat a tort i a dret a tot el que es pugui i que sembli que ens treu autogovern, que exigiran el compliment estricte dels acords en finançament i infraestructures, que demanaran la insubmissió fiscal mentre l'estat no publiqui les balances fiscals i, finalment, que si Montilla no fa tot aixó esdevindrà un dels president mes breus de la història de la Generalitat.

Si no ho fan no tan sols no es poden dir catalanistes, se'ls pot anomenar botiflers. I per extensió tots aquells que hi facin costat.

En la segona guerra mundial els francesos de Vichy, per col·laborar amb els Alemanys foren traïdors, sense pal·liatius. Ara toca definir-se, o amic o enemic, o catalanista o espanyolista, Lluitador o mesell. Sem refot que penseu que CiU son pitjors per haver pactat amb el PP, com que ells van cagar-la ara farem el doble de merda?.

Un ex-votant d'ERC.

El referéndum d'autodeterminació

En Xavier Mir diu que les paraules d'en Carod tenen unaltre explicació. Li demano que la digui que jo no la veig.

Haig de suposar que el TC limiti i interpreti restrictivament l'Estatut (el millor dels escenaris possibles!) es la solució per ERC i que aleshores Carod pot fer esperar l'autodeterminació a tenir majoria absoluta?

Per què s'ha d'esperar cap majoria per preguntar si es vol l'autodeterminació? Per què no es pot plantejar un referèndum per perdre'l? Veig avantatges de reconeixement de sobirania només per el fet de que hi hagués la consulta. Seria una fita crucial, un reconeixement del nostre dret a decidir, no caldria mai més anar a Madrid a negociar un Estatut si creiem que tenim el dret a decidir. El nostre parlament no te que negociar res si el poble català es sobirà. El poble esta molt per sobre de constitucions si es sobirà. I ho som oi? Ho creiem? Ho creu ERC?

O es que estem disposant de calés de Madrid per fer més ric algun poble de Tarragona tot i dient després que Madrid no es solidaria? Potser es que volem conquerir La Cibeles i fer parlar Català als castellans, per obligació durant 300 anys, per fer-los bilingües "sin que se note el cuidado"? O es que volem que els castellans es sentin catalans?

On es la democràcia que recolza els dèbils? Recordem que la democràcia NO es infal·lible i que Hitler va ser votat democràticament. La democràcia comença per respectar les minories. Senyalar catalans com a culpables de quelcom per el sol fet de ser-ho i tenir un determinat pensament (Rovireche, Estatut i ETA son una mateixa cosa, i d'altres) tindrien que ser delicte, no ho som perquè estem al post franquisme encara.

El camí de l'autodeterminació es des de les minories, si s'espera a fer-lo des de la majoria, no es fa mai. Quebec va fer la consulta i el nacionalisme va perdre. Perdent va guanyar. Aquest es el camí. El camí mai serà governar amb els nacionalistes espanyols esperant treure'ls vots, no hi han vots sobiranistes al PSC. El PSC vol que tot segueixi igual, ERC, avui, també.

A l'Avui s'opina com jo: Carod l'has cagat

L'article de Jordi Cabré a l'Avui del 12/2/07 em sembla del tot encertat i destaca el que vaig comentar a l'ultim post: ERC (al menys els dirigents) no sap cap on va. Només aguantar al govern es el que mou a la seva cúpula.

Acaba dient això:

"Però el segon misteri que envolta l'enunciat del conseller de la Vicepresidència és molt més preocupant: perquè és que tant jo com molts altres ciutadans ens pensàvem que la via sobiranista ja era el plantejament d'ERC. Vull dir que ja era el seu programa, el seu credo, la seva conclusió. O no ho hem entès bé, o els republicans ja fa més de quinze anys que propugnen la independència com a única sortida. El que és desconcertant, doncs, és que ara només es tracti d'una simple possibilitat en cas que els magistrats ens tombin l'Estatut (que, a més, havíem quedat que era un desastre). És que fins ara parlaven d'independència en broma?"

Esquerra planta cara. Quina cara!

Carod ha dit que si el tribunal constitucional tomba l'Estatut només ens queda la sobirania.

Peró això no és el que ens queda tombi o no l'estatut el tribunal estranger aquest?

No va demanar el Sr. Carod el "NO" a l'Estatut de la Moncloa? Quin "no" era aquell?

Si no el vols ja et va bé que el tombin. Jo vull que el tombin, estic al costat del PP amb això com quan vaig votar "no".

Els governants d'ERC defensen l'estatus actual no la independència.

Visca l'Estatut! Visca el PSC! Per la Catalunya social sense un duro!

(recomano l'article de l'Oleguer Pressas, jo l'he llegit al blog den garrofaire)

El català a l'escola: IES Sert de Castelldefels

Li he preguntat a la meva filla (14 anys) sobre l'us del Català a la seva escola:

De 30 nens de la seva classe parla català amb un. Fora de classe tothom parla castellà.

Els professors no exigeixen una contestació en català al dirigir-se als nens, parlan amb ells en català ells contesten en castellà i els professors canvien al castellà. Tots els professors fant aixó tret del professor de català. Cap nen no usa el català en les contestes tret de dos. Aquesta mostra es, segons ella, extensible a tota l'escola.

Els professors de francès i anglès no ensenyan amb inmersió a la classe no es parla nomès anglès o francès s'ensenya en català, pero com tot la comunicaciò amb l'alumne es en castellà.

Parlant amb una amiga seva d'origen argentí, jo provant el català i ella responent-me sense canviar amb castella. Preguntant-li si sap català bé, diu la meva filla que sí pero que no li agrada canviar. Fins avui havia canviat jo.

Ibarra diu que si De Juana Chaos mor 'encara faltaran 899 etarres per empatar'

Ibarra diu que si De Juana Chaos mor 'encara faltaran 899 etarres per empatar':

No cal defensar a De Juana Chaos. Va matar indiscriminadament. Ibarra es posa a la seva alçada i situa al mateix pla la justicia que el terrorisme, comparant-ne els morts. Segons les seves paraules compara assasinats d'ETA amb la mort de De Juana, per tant podem deduïr que la posible mort del pres será un assasinat també.

Aquest senyor Ibarra i jo està clar que no compartim, ni la visió del que te que ser la justicia, ni la nació. La seva es "una, grande y libre" Espanya. La meva es una Catalunya lliure.

La tercera hora

No ve d'una gota. Acceptem la llei de la dependencia. La podriem fer desde Catalunya, pero molt millor feta en castellà desde Madrid.

Unaltre gota: acceptem complir la llei i posar banderes espanyoles en edificis de la Generalitat. No diem res d'altres edificis oficials que incompleixen la llei no posant la ensenya catalana, no fos cas que s'enfadessin.

Unaltre gota: acceptem que en finançament potser no es complirán els terminis i ara el Sr. Castells ja parla d'una legislatura per arreclarho. Un malalt a la UVI i no hi ha pressa per curar-lo.

Ara que ve la tercera hora de Català per decret desde Madrid, trobo bè la postura del Sr. Maragall de fer una llei desde aquí que apliqui la d'allà. Aixíns passi el que passi tindrem més castellà, que es veu que tots els profes (USTEC) diuen que es el que fa falta.

No calia doncs un pacte per l'educació, ja que ensenyament el poden regular desde Madrid i per decret. ERC ja ha corregut a dir que el model de inmersió no perilla. El que no perillen son les seves cadires amb aquestes declaracions, en realitat el model els es ben igual. A veure quants blocs d'ERC critiquen el Tete.

Els catalans ja tenim el forat del cul mida esvoranc, donèm graciès a la familia Maragall per obligar a Madrid a usar vaselina. Quin fàstic.

La especulació.

Què es un especulador i qui ho es?

Qui no compra una cosa a 20 per vendre a 40? Qui la compra a 40 per perdre-hi?

Amb la vivenda, jo conec el més gran especulador: l'Estat, es queda vulguis o no un 7% de l'import declarat. Llogic que es faci tot el negre possible. De que es queixa l'Inma Mayol? de les persones especuladores? que vol funcionaris?. Quì crearà riquesa si ningú no es juga els calès? Si algú coneix un empressari que limiti voluntariament els seus marges, que m'el pressenti. Mentre tant pensaré que l'empressari vol guanyar, quan mès millor i aquest afany assegura la seva empressa.

La anomenada bombolla inmobiliaria fa que molta gent es quedi fora de la vivenda. Si aquesta gent vulgues un lloc on viure reclamaria lloguers, no reclama aixó, reclama pisos dignes EN PROPIETAT. Un cop comprats barats, suposso que no admetran un compromis perpetüu de residéncia o sigui que el podran vendre. El vendrien barat o especularien?

D'ensa que conec la borsa esta molt malt vist l'especulador, el voldria defensar i molt desde aqui: sense ell el que vols vendre tardaria molt de temps o no es podria i els mercats no tindien dinamisme, en la vivenda passa igual, de fet tot el que te especuladors es torna dinamic (el diner i el petroli entre d'altres). Especuladors amb requalificacions desde la administració son un altre cas, més aviat delictiu.

La tirria que es té als especuladors no es més que enveja dels que s'han fet rics, Dels arruinats ningú no s'en recorda.

A l'Inma Mayol li agraden més els antisistema que els especuladors,peró graciés als especuladors, comerciants i empressaris, hi ha sistema per anar-hi en contra.

La justicia: De De Juana Chaos a Rubianes...quina sort no sentir-me espanyol

Menys mal que no em sento gens espanyol, quina vergonya de justicia que tenen aquets espanyols. Va agradarme molt el que va dir Rubianes referintse a la Espanya carca i facha (fills de puta i no se que més) i ara el fiscal l'acusa de no se que i el jutjarán a Espanya no a Catalunya.

Fa vergonya o tindria que fer-la la actitut de la Audiencia Nacional en el cas de De Juana Chaos, 18 anys per molts morts i 12 per dos artícles d'opinió, els he llegit i no amenacen ningu. Quina vergonya.

Necessitem un estat propi per mirarnos aquets barbars d'espanyols com extrangers, es urgent.

El pare d'un dels morts denuncia al Estat espanyol per l'atentat de Barajas

Entrevista amb el pare d'un dels morts (Diego Estacio) denuncia que l'Estat espanyol es mes responsable de la mort del seu fill que no pas ETA.

No es va avisar de la bomba per megafonia, no es va deixar a la seva novia anar a buscarlo ni ningù hi va anar i es tenia mes de 20 minuts per fer-ho, dues hores i mitja desde el primer avis. Eta no volia matar, per aixó va avisar amb tant de temps, diu el pare.

No es veu per els mitjans i en canvi la trobo prou interessant.

Trobat a aquest blog tot mirant la xarxa de blogs sobiranistes

Carretero i ERC

Algù ha reconegut per fi que l'emperador està nú. No es pot reclamar que el PSOE no publica les balances fiscals, que no inverteix en Catalunya i anar governant amb ell.

Reconeguem que ERC esta pactant amb els que menystenen Catalunya i son el PSOE, no pacten amb un ens totalment autónom que es diu PSC.

No es pot dir "que el govern del Estat publiqui les balances fiscals" com diu Puigcercos, com si no hi tinguès res a veure. Si no ho fa, que fem? Només cal que ERC voti contra el M.H. President i surtin del seu govern com a messura de pressió ineludible.

En lloc d'aixó ERC va dient "no podem fer-hi res, que el PSOE es molt dolent". Prou mentides, no mirem un vestit, l'emperador esta nu, el PSC no es independent del PSOE, fa el que el PSOE diu, al menys quan hi han "questions nacionals", com per exemple el finançament, o l'aeroport del Prat.

S'agraeix que Carretero digui clar que pactar amb el PSC es anar amb l'enemic i diluir-se.

Quan, a la segona guerra mundial Churchil i els americans van triar Stalin com aliat, no es que Stalin fos bó, unia Hitler, Hitler era l'enemic. Els catalans en tenim un d'enemic, i aixó ens tindria que fer veure un traïdor com Mas algú amb qui pactar.

Mitrofan R.I.P.

Hi ha algun problema per la imatge del Rey en aquesta foto. Sembla que el pobre Mitrofan ja no en te de problemas gracies al nostre gran Rey.

Mitrofan es l'Os que el nostre magnánim monarca va tindre a bé carregarse en un viatge a Rusia. Ara jutges espanyols en lloc de preocupar-se del pobre animal mort es preocupen del viu denunciant al que ha publicat el montatge...


Article d'on he tret la foto y la noticia.

El referèndum que no es pot perdre

En lloc de anar demanant referèndums d'autodeterminació per d'aqui a un temps indeterminat i amb unes dificultats grans, proposo, que mentre no s'arriba a aquest referèndum anem recollint firmes per aconseguir-ne un que ens otorgui la recaptaciò de tots els impostos:

"¿Desea que la Generalitat de Catalunya recaude todos los impuestos tal y como describe la propuesta de Estatuto de autonomía aprobado el 30 de Septiembre del 2005 por el parlamento de Catalunya?"

Esquerra (Republicana de Catalunya?)

Per començar el 2007 hem tingut un recordatori de que ETA no negocia amb paraules sino amb bombes. Deixem clar que, per impresentable i estafador que sembli ZP, els altres son uns besties.

Anem al tema del títol: Que fa falta per que ERC sigui ERC i no només Esquerra? Dir que tens un projecte de nació, al meu entendre no es suficient per dir-te independentista, necessites un "full de ruta". Quin es el full de ruta d'Esquerra? Com vol arribar a l'independentisme i per quan?

Posem com a data d'arribada a la independéncia el 2014, per fer aquesta data viable cal comçar ja a demanar un referéndum, hi han plataformes que ho demanen, o bè si adhereix en bloc o bè dona una ruta alternativa. Fent president algú del PSC, o algú de CiU pot semblar bo o dolent, el que falta es fer veure que ve després.

Ara el president ja es Montilla, la bandera Espanyola ja llueix brillant a gobernació. Quin es el Pla?

VIA FORA!

Finalment s'han aprobat els pressupostos del 2007. No tenim sol·luciò en aquest mar de chupasangs castellans, ni ERC ni CiU s'han possat malament (una misserrima abstenciò?) per evitar que, un any mes, continui l'expol·li de Castella a Catalunya. Això,passa, a mès, sense la publicaciò de les balances fiscals, aguantant que els nacionalistes castellans ventin que Madrid paga mès que Barcelona, el cas fa fredat. El cas fa pensar que, de tots els partits catalans amb representaciò a Madrid, ni un de sol defensa als catalans amb fermesa, es defensen a ells.

Aquets partits, no ens enganyem, tampoc demostren voler un referendum per la independencia en un plaç raonable. No entenc sino que, a tall d'exemple, la cúpula de ERC no estigui adherida a la plataforma "sobirania i progres", ni Carod-Rovira ni Puigcercos hi son. Aquesta plataforma demana 10000 firmes per promoure un referèndum, els votants d'ERC sols firmant ja ferien fredat i probablement es detindria a algù d'ERC o de Sobirania i Progrès, deixant en evidencia la nostre fantàstica constituciò, que entre d'altres coses otorga a l'exèrcit la defensa de la unitat de l'Estat.

Ah volem la independència -sembla sentir que diuen- però d'aqui uns 200 o 300 anys, mentrestant anem chupant poder i fent politiques de "progres". Poques diferencies amb CiU, nomes 200 o 300 anys contra mai i la cosa "social" que sempre es ven tant bè (fins que es veu que a la caixa comù no hi queda un duro). Això per als dirigents.

S'ha de buscar algù que s'alci entre tants messells i, tot i a risc de presò, demani un referèndum per l'autodeterminaciò del principat. Tambè hem de demanar l'ajut d'Anglaterra, en deute amb nosaltres desde el tractat d'Utretch i els nostres furs arrebassats per el tractat de nova planta. Res d'Estatuts.

Quan un pajes de pastura en la edat mitjana era requerit a pagar dret de pas, el host de Barcelona, exercit amb ciutadans lliures anava a impedir l'extorsiò, que s'arruines la ciutat, al crit de "VIA FORA". Crec que ja es l'hora de cridar un VIA FORA ben fort.

Al senador Miquel Bofill (ERC)

Atès que el Sr. Bofill es mostra content per haber tret miseries del pressupost del 2007, en el millor estil "peix al cove" de CiU, li he enviat aquest missatge:

Sr. Miquel Bofill

Nomès cal que el govern de Madrid compleixi la llei i faci publiques les dades que permetin la publicació de les balances fiscals. Votareu a favor o us abstindreu en els pressupostos sense lograr-ho?


Ell parla d'euns "guanys" de 3 mil·lions d'€, en el meu contador de dèficit fiscal portem quasi 14.000 mil·lions d'€ de dèficit. Amb els pressupostos del 2007 no baixarà ni un xic i si volen contradir-ho tenen que publicar les dades.

Fa poc polemitzaba amb un dirigent d'ERC sobre el problema de la vivenda, no sembla conscient que cada any ens "roben legalment" en efectiu 2000 € a cada persona que viu aqui. Es mes facil dir que es vol fer explotar la bombolla que fer publicar les dades es veu.

Les banderes i el dèficit fiscal

Ja tenim aqui montillisme en estat pur. Ordeno i mando, tornar a posar la bandera espanyola. Els llocs on no hi ha la catalana tant se val, som espanyols i s'ha de veure. S'ha de veure també anant a Madrid a celebrar la constitució, una constitució que ha consagrat el expol·li de la colonia que som.

Només espero que tot aquest espanyolisme li serveixi al M.H. Sr. Montilla per esmicolar el dèficit fiscal i fer que arribin tants calès a Catalunya com els que s'envan. Espero que sigui realment un Ibarra o un Bono al protegir els simbols espanyols i que, donant per sentat, que no som una colonia sino Espanya, no permeti que ens expol·liïn.

En aquest punt tinc dubtes de que el M.H. Sr. Montilla es planti a Madrid i reclami les balances fiscals i la reducció del dèficit d'una manera igual de ferma com la que ha mostrat amb l'afer de la bandera espanyola al departament de gobernació.

Si el montillisme nomès val per renunciar a sentir-nos només catalans però no per sentir-nos menys expol·liats, el M.H. Sr. Montilla fará mès per l'independentisme que ERC.

El tractat d'Utrecht. Article XIII. El pacte de Gènova.

Així com l'article X del tractat d'Utrecht esta reproduït per tot arreu, inclos la wikipedia, he buscat per Internet l'article XIII d'aquest tractat i el pacte de Gènova i he trobat que son extremadament dificils de trobar. Els he trobat aquí i els reprodueixo tot seguit.

Texte del article XIII del tractat d'Utrech:

«Visto que la reina de la Gran Bretaña no cesa de instar con suma eficacia para que todos los habitadores del principado de Cataluña, de cualquier estado y condición que sean, consigan, no sólo entero y perpetuo olvido de todo lo ejecutado durante esta guerra y gocen de la íntegra posesión de todas sus haciendas y honras, sino también que conserven ilesos é intactos sus antiguos privilegios, el rey católico por atención a su Majestad británica concede y confirma por el presente á cualesquiera habitadores de Cataluña, no sólo la amnistía deseada juntamente con la plena posesión de todos sus bienes y honras, sino que les da y concede también todos aquellos privilegios que poseen y gozan, y en adelante pueden poseer y gozar los habitadores de las dos castillas, que de todos los pueblos de España son los más amados del rey católico.»

El Pacte de Gènova

Mitford Crowe va efectuar un memorial per explicar com estava dividida la península en regnes i quines eren les atribucions del rei i dels organismes nacionals catalans, llurs lleis, costums i drets. El memorial acaba dient que s'enviï algú a Gènova per pactar un compromís diplomàtic amb els catalans. Crowe va pensar que, per refer-se de pèrdues econòmiques produïdes per la influència francesa, dels darrers anys, almenys Catalunya podria facilitar una quantitat de mercenaris que lluitarien a favor dels anglesos i holandesos, en el cas que es perdés Gibraltar.

El dia 7 de març la reina Anna signa a Kengsington els poders per a Crowe, autoritzant-lo a fer una aliança amb Catalunya. Iel dia 20 de juny de 1705 se signa a Gènova un important document, de 15 articles, que ~~ fou conegut com a tractat secret d'amistat, aliança i protecció entre Anglaterra i el Principat de Catalunya (ajustat a Gènova el 20 de juny de 1705).

En llegirem uns trossos, d'aquests articles. Deia, el primer: 1

«El ilustre señor Mitford Crow ofrece y promete con seguridad que para socorrer a los habitantes y moradores del muy ilustre, muy esclarecido é ínclito principado de Cataluña, y para que la expulsión del violento dominio de los franceses se les haga más fácil, lo que también prometen y ofrecen los altos aliados, las tropas que se han de destinar para el desembarco en Cataluña llegaran efectivamente al número de cerca de ocho mil infantes y dos mil caballos.»

A l'article tercer s'hi diu:

«Por cuanto a la serenísima reina de Inglaterra no tiene la menor intención de causar alguna molestia o gravamen a los habitantes de la nobilísima nación cata- lana, antes bien desea favorecerlos con su protección y facilitarles la libertad y mayores ventajas, el dicho

1. Només hem tingut accés a la versió en espanyol d'aquest document.

muy ilustre señor Crow promete y ofrece con seguridad que la dicha serenísima reina pagará real y efectivamente sus sueldos a los dichos seis mil hombres que los dichos ilustres señores ofrecen aprontar, proveídos de armas para incorporarlos con las tropas de desembarco, á los cuales se hará la paga por los comisarios ó tesoreros de la serenísima reina hasta que el serenísimo rey Carlos III dé providencia tocante a la paga de los dichos seis mil hombres.»

L 'article sisè, defineix molt bé, l'esperit del tractat. Vegem-lo:

«y para manifestar más ampliamente el celo de la serenísima reina de Inglaterra por el bien público y su afecto a la ínclita y noble nación catalana, promete el dicho ilustre Mitford Crow, siempre que ocurran (lo que Dios no permita) algunos sucesos adversos é inopinados de la guerra, toda seguridad á los dichos señores, á sus adherentes y á los demás habitantes y vecinos del dicho principado que siguiendo públicamente el partido del serenísimo rey Carlos III y de los muy altos aliados, tomen las armas en su favor para que con el auxilio y socorro de las fuerzas de Inglaterra y de los altos aliados sacudan el muy pesado yugo de los franceses, de tal suerte que nunca les falte la garantía y protección del reino de Inglaterra, ni padezcan por esta causa la más mínima turbación o daño en sí mismos, en sus bienes, leyes o privilegios, leyes y costumbres, así en común como en particular en la misma forma que el dicho principado gozaba de estos privilegios, leyes y gracias en tiempo del difunto rey Carlos ll.»

Després dels quinze articles, signen Mitford Crow, Antoni Peguera i Aymerich i el doctor Domènec Perera.

Aquets textos tenen validesa en dret internacional i per això Gibraltar no pot esdevenir independent, tot i el referendum convocat fa dos dies. Per tant, qualsevol plataforma (Sobirania i progrés?) podria usarlos per reclamar, la independència o, al menys, un concert com el basc o navarres, sustentat en drets històrics i tractats internacionals vigents.

El debat d'investidura. El finançament serà millor.

Tot net i clar, tot aburrit, res de Dragon Khan, farán mès, farán millor.

Montilla ha dit que tindrém millor finançament i aquest punt es per enmarcar: fins quan tindrem "millor", "bo", "molt millor" i coses així i no un màxim de X% de dèficit?

Perquè si ens estant fotent calès a carretades un "millor" prodria ser un "menys escandalòs" i essent un robatori no val que els lladres s'ens robin "menys".

Ja es hora de que algù dels polítics digui les coses per el seu nom, i conclogui, on sigui, que amb la excusa de les persones i dels territoris i de la solidaritat, s'ha abusat de Catalunya, abús que gràcies a la opacitat del govern central s'ha pagat i es paga encara amb boicots al que soni català.

Ja està bè el que facin mès eficient el manegament dels diners dels catalans, però sobre tot, que facin que no ens els fotin.

El nen s'enrabia (a Mas no li agrada el protocol català)

En Mas diu que es una comedia les reunions previes a la formaciò de govern.
Recordem que aquestes reunions es feien tambè amb majoria absoluta de CiU. Quina vergonya per els convergents aquest dirigent. Ningù de CiU gossarà criticar-lo?

En anar a Madrid a negociar CiU i ERC van acordar, maltfiant-se del PSC que ells podrien retirar l'Estatut amb els seus vots. Mentre ERC negociaba Mas va fer-se la foto, posant el llistò molt avall, ho hem trobat als pressupostos del Estat fa pocs dies, aprobats sense saber les balances fiscals. El PSC no va canviar de lloc, sempre va estar a l'altre costat. Es mes dur algù que et traeïx que un enemic.

Costa tant de trobar liders que llencin ponts en lloc de dinamitar-los? On es el limit de la "ofensa" de ERC a CiU? fins quan ploraràn i es sentiran traïts els de CiU?

Si Mas i el seu equip no poden governar amb ERC que deixin pas a liders que creguin en aquest pacte. Ells eren els grans i podrien haber primat aquest acord ja en la campanya electoral. En lloc de demanar que ERC es posiciones, posicionar-se ells tot dient que el pacte nacional era prioritari.

Jo m'he posicionat a favor del pacte CiU-ERC, crec que a CiU hi han persones que creuen en el pacte, persones de ERC segur que tambè el creuen possible. Mas i el seu equip no poden creure-hi, l'unic pacte que deuen veure es el de pactes puntuals amb el PP, no en veig possible unaltre tipus de pacte amb ells.
Mai m'agues pensat que el PSC no trucaria a Madrid per demanar permis per el seu pacte i en canvi CiU trucaria per demanar que s'influis en el PSC.

Resposta al Esteve (President d'ERC Castelldefels) sobre la bombolla inmobiliaria

Al blog d'en Esteve hi ha una entrada en la que es pretèn fer "explotar" la bombolla inmobiliaria, reprodueixo aqui la meva resposta que he postejat en el seu blog:

Dius: "Cal fer explotar la bombolla immobiliària amb totes les eines possibles i cada dia ser més els que sortim a reivindicar el dret a una vivenda digna i que ens deixin de robar". No hi puc estar mès en contra d'això. M'explico:
Actualment i donat que la SS probablement no donarà una pensio digne quan tinguem 65 anys les propietats pagades durant 30 o mès anys seràn aquesta jubilaciò digne. Fer explotar la bombolla nomès ens faria mès pobres a tots, sobretot als pobres i hipotecats.
Et dono unaltre sol·luciò: el lloguer. Hi han pissos per a tot-hom i a menys que volgueu ser propietaris per meys diners (especuladors, tambè?) el lloguer barat seria fàcil d'aconseguir. Per què els propietaris no lloguen els seus pissos? per por a impagats i per por a destrosses, sol·lucioneu això i gravem (IRPF) dels pissos sense cap destì i els lloguers seràn barats degut a la gran oferta. Tot el que sigui que els pissos baixin es dolent per a nosaltres mateixos, ja que els pissos d'aquì son en un % molt alt de catalans. Gracies a la construcciò esta pujant la ocupaciò i el IPC, i es perillos i dolent això, clar, però mès dolent es el de fer baixar el preu que podria produir una crisi no molt llunyana de la del 29 a EE.UU. i sempre afeta mès als mès pobres (les hipoteques al 110% no son de rics).

Salut Esteve

Les balances fiscals i els pressupostos

No entendrè que ERC voti a favor d'uns pressupostos mentre el govern del Estat no publiqui les balances fiscals. I no entenc perque no es pot exigir que, si es vol el vot als pressupostos, s'en exigeixi la publicaciò.

Gairebé no hi entenc res (explicació de Xavier Ros)

El article de Xavier Ros a l'Avui el trobo fabulós. Acaba tot deduint que Mas, d'una forma o d'altre, l'ha vessat i tots hi hem perdut, l'últim paragraf diu:

Conclusions. No entenc res de res. (...) Si no s'esperava la situació que ha tingut lloc, ha estat mal assessorat -des que va pactar l'Estatut amb Zapatero ha perdut el temps, i s'ha cremat-. Si realment entreveia aquesta situació com a possible, ha estat mal assessorat també -l'escenificació ha estat lamentable-. Tot plegat, un cas com un cabàs que confirma el que m'imaginava: el país en general ha esdevingut incompetent i, per tant, el catalanisme en conjunt se'n ressent i baixa un graó més. Això sí que ho he entès.

Llegiu i veieu.

La llei

Espanya te un Estat en crisi. I la crisi no es perque un terrorista, havent complit la pena pugui surti al carrer, es perque jutges apliquen la llei amb colors polítics.

Aquí a Catalunya ho podem entendre bè: el nostre Estatut esta recorregut al TC, i no hi ha cap confiança en la seva neutralitat. La meva simpatia per el terrorista es la mateixa que tinc amb un violador o un pederasta, pero la pena es la pena, si voliem que fos cadena perpetua, pues posem-ho a la llei. No val tirar enrera en justicia i aplicar cadena perpetua als que van a sortir, ni canviar l'aplicaciò de la llei segons l'estat del "procès de pau".

Els articles (1 i 2) d'en Iñaki de Juana Chaos son forts, pero podrien, en lloc d'amenaces, ser interpretats, també, per obrir, desde fiscalia, processos a funcionaris de presons. Jutges i fiscals no son a Espanya, independents. Aixó es mès perillos que ETA.

Montilla I el catalanista

Carta oberta a Montilla, enviada a la seva web avui:

Bé, aviat será vostè Molt Honorable, i com que la cosa està feta, encara que no m'entusiasmi, será.

Soc optimista de mena, per tant vaig a donart-li els 100 dies de gràcia com a tot nou president o govern, ho argumento:

Ja vaig fer un post, esperançat que la conversiò a llur causa, en l'etapa franquista dels presidents del Barça l'agafes tambè a vostè. I mira començem bè, perque el primer que ha rebut es un toc d'atenciò de ZP i l'ha fet emprenyar, que ja es mèrit.

Tinc la esperança que, com a catalanista convers, tingui la necessitat de demostrar-ho i aconsegueixi, per fí, la publicaciò de les balances fiscals regionalitzades i la reducciò del dèficit fiscal català.

Potser vostè será un president que no sap parlar, pero callar i fotre al PSOE ja es un mèrit que ultrapassa Mas i descoloca Duran.

Bravo Montilla!

El pitjor Mas

He vist el Mas en "la nit al dia". S'el veia tocat, dient que hi havien dèficits democràtics a Catalunya. Si ell pacta amb el PSC es demócrata, perque es el més votat, el més maco i el més intel·ligent, si pacta ERC es satanàs.

Votants l'amenacen amb no tornar a votar mai més, ha dit, i què? que no es una opció democràtica la abstenció? Votarán si volen o s'abstindrán si volen. Per aixó el vot es lliure i no forçat.

El pitjor atac a la democràcia va ser haver de votar l'Estatutet de la moncloa que ell havia pactat amb ZP. Un texte que ens torna a deixar en mans de Madrid o res. Un vot sense possible victoria. La abstenció es va promoure en aquella votació, no l'1-N.

Creu el lladre que tothom es de la seva condició, i ara Mas creu que tot el pacte nou es per poder, i els seus no?, i son igualment legítims els dels altres? veu il·legitim el que no dona poder a CiU.
Mas estaba preparat per ser president de la generalitat, no per la oposició, Mas i Durán, que tambè ha anat per diferents radios a les espanyes difonent el "robatori" al que han estat sotmessos, son nens als que sels ha tret el caramel, enrabietats, ploramiques.

Penossos.

Que vaig fer l'u de Novembre

Comentari postejat en contesta a un article de Salvador Sostres:


Escrit per: Jaume Planas - Dissabte, 4 de novembre de 2006 12:24

Jo vaig quedarme a casa. Crec que els calès que s'en van a Madrid i no tornen son, ara com ara, el que més mal fa a Catalunya, desde aquesta consideració, a qui he de donar suport? No cal que et justifiqui el "no vot" a Montilla ni a Saura. M'agradiria explicar el d'ERC i CiU: Sobre ERC: A la negociació del Estatut algù (de la cùpula suposso) va vendre que no dirien "no". Si no no s'explica el no poder conseguir res mes que el aconseguit per en Mas, ni tan sols la cessió de l'aeroport. I, per a mi, aquesta concessió va ser a canvi de seguir governant junt amb el PSC. Quan les basses van dir que anaven per el "no" s'els va desmontar el pla. Sobre CiU: Va aconseguir quelcom semblant al finançament Basc el 30 de setembre. Ara, a Madrid, va vendre aquest avenç per un avenç de les eleccions i per desestabilitzar Maragall, sense ell i amb Montilla creien que treurien majoria absoluta, i amb la seva estructura necessiten tornar al govern, es van vendre barats per tornar-hi. Quin premi proposes per aquets dos partits? el vot? No veig mès que mediocritat en ells. Els pressupostos de Madrid han estat aprobats sense el vot en contra de CiU sense que les balances fiscals siguin públiques. O sigui que aprobem uns contes sense saber quan es roba a Catalunya. I la llei de la dependencia, aprobada per ERC, si es tant i tant bona, s'habia de fer aquí, no allà. No son menys tontos els de CiU que els d'ERC, tenen un nivell d'imbecilitat idèntic. Molt català per cert, arreclar "el seu" sense pensar en Catalunya ni en els catalans. Espero que les respectives cúpules donin pas a gent millor. Que Mas en lloc de negociar 7 hores amb ZP per vendrens per cadires sortis dient que no per dignitat, i que Carod/Puigcercos en lloc d'agafar un atac de gelosia, s'en anessin amb el Mas per donarli la presidencia de la Generalitat just cuan van veure que Montilla es sentaba amb el PSOE al negociar l'Estatut.

Será Tripartit?

Comentari fet a Fent la viu viu

Jo tambè creia que sortiria la sociovergencia encara que fos perque ZP la volia i havia promès que deixaria "llibertat" al PSC per negociar. Si es fa el tripartit serà la primera promesa vers Catalunya que compleix.
Ara, anem a pams. No estic d'acord amb aquest pacte, vagi per endevant (m'agrada més CiU+ERC). Dit aixó, no entenc que s'el critiqui desde CiU amb la següent argumentació:
No era bo, per CiU, el PSC per formar govern com a primera opció, devant d'ERC? Si ho era, tambè ho pot ser per ERC. Es la mateixa primera opció de CiU la que ha pres ERC, el PSC, de que s'extranyen?

La culpa será d'ERC

Ens van preparant. Mas vol un govern "estable", Montilla diu que vol un govern "progressista" però desde Madrid diuen que, sobre tot, "estable". Quin regust de sociovergencia.

Será culpa d'ERC que els demanarà quelcom impossible, catalanitat. Ni Mas, ni Montilla en tenen d'això. Que trist.

El president del Barça que Franco decidia.

En époques franquistes passaba quelcom curios, Franco possaba un president titella i del règim al barça i aquet president devant de les moltes injusticies es tornava barcelonista.

Aquesta es la ùltima esperança que ens queda devant les eleccions que hem sofert, abans d'hora per decissió de Madrid i amb un candidat al PSC aprobat per Madrid.

La última esperança es que passi com el Barça en èpoques franquistes i desobeixi al seu lìder madrileny. La reedició del tripartit esta fora del guió ZP-Mas i tambè esta fora el pacte CiU+ERC. Aquest ùltim també faria mal a ZP, veig a Mas molt més controlat que Montilla, així es va demostrar al retirar, "gratis total" l'esmena als pressupostos generals.

El previst desde Madrid es la sociovergencia, naturalment. CiU també hi te la ma trencada en el pacte, jo et voto a Madrid i tu m'expolies i em votes aqui, amb dos aventatges, 1. Tinc un govern que sembla fort i 2. Puc anar dient que Madrid no dona més.

Farán el paripé de tenir converses per despres, tot dient que ERC demana la lluna, fer un govern de concentració?

Sociovergencia o esquerrovergencia

Probablement un dels dos escenaris, sociovergencia o esquerrovergencia, sortirà guanyador l'u de Novembre. La pregunta del mil·lió es: quin?

Analitzo quin dels dos escenaris surt mès barat al partit majoritari, que pressuposo CiU. Que pot demanar ERC i PSC-PSOE a canvi de deixar que Mas sigui president?

ERC demanarà: conselleries i anivellament del dèficit fiscal, com a coses bàsiques, i polítiques mès d'esquerres.

PSC no demanarà res, ho farà el PSOE, com feia amb Gonzàlez o Aznar, demanarà que no es toqui l'expol·li a canvi de deixar que facin el que vulguin amb la colónia que som.

Qui us sembla mès barat?

Ara s'enten perque a Zapatero s'el veu tant content.

Hongria i Catalunya

Fa dies que hi ha merder a Hongria. Sembla que un candidat ha mentit sobre l'Estat de la seva Nació per guanyar les eleccions.

Aquí a Catalunya, per guanyarles el nostre amic Zapatero va dir allò de "apoyarè la reforma del estatuto que apruebe...".

Això no fa revoltes al carrer.

N'hi ha unaltre mès forta. Per evitar que el 2003 Catalunya perdès posicions Zapatero falsejà les dades del cost de vida (IPC) català i va posar un sol IPC per tota Espanya a les dades enviades a europa.

Potser hom esperaria que sortissim al carrer a demanar responsabilitats. El que mai es podria esperar es que Zapatero fos tractat millor que Rahoy, Zaplana o Acebes, es el mateix gos amb diferent collar. Mes bones maneres pero el mateix maltracte a Catalunya.

La solidaritat. "Puigcercòs a 59 segundos".

He vist a Joan Puigcercos al programa de TVE "59 segundos", m'ha agradat bastant. Li han fet una pregunta que m'encantaria comentar:

"-¿Que les diria a las regiones de España que van a perder inversiones porque a Cataluña se le va a dar más?"

Hi ha quelcom que no es vol entendre a Espanya: Que son les infraestructures i on fan mès falta?

Poso un exemple:

Una comunitat de propietaris amb 14 veins, amb una escala comú, de fet son més però algún te entrada a part i paga a la comunitat amb uns acords especials.
Tothom col·labora solidariament a les arques comunitaries, el que més guanya, paga més. Hi han veins aturats que en lloc de pagar reben, un pel desagreïts perque en lloc de donar gràcies ja reclamen els calès, cap problema però, els veins treballadors son sol·lidaris. El tema es complica un pel perque el que més treballa gasta molt l'ascensor per anar al seu pis i la porta de l'ascensor, s'espatlla mès sovint del compte, ah, però ell es el ric, l'ascensor no s'arrecla per al seu replà i te que pujar a peu.

No cal ser Xavier Sala-i-Martin ni calen crides a la solidaritat de Don-aire per veure que on fan MÈS falta infraestructures es on hi ha MÈS moviment i dinamitzaciò econòmica. A catalunya fa 30 anys que les inversions en aquest capítol no arriben ni a la proporciò poblaciò i sembla que es demanen regals quan el normal seria que estiguessin, amb contadísimes excepcions, entre poblaciò i PIB.

Algunes persones creuen que en un govern hi han coses mes importants que els diners. Segur que si, i aquestes coses son les que mès centims necessiten.

A qui votar?

Estic pensant a qui votar, anem a veure:

Si voto PSC-PSOE es per fer president a Montilla. Com van dir a Madrid nomes el preàmbul de Montilla ja em fa sortir urticària.

Si voto CiU es per que guanyi el que pactà l'Estatutet el mateix que pactà el millor finançament de la historia amb el PP com a conseller d'Economia. Un fenomen vaja. Potser li fa falta tornar al govern més del que Catalunya el necessita.

Si voto ERC es per pactar amb un dels d'abans i a la executiva hi ha gent que votava vot nul polític al estatutet a canvi de poder, les bases es van revoltar, els van fer canviar el vot i ells segueixen manant, prodigi de driblin i cintura. A mi no m'agraden especialment però aquets driblins.

Si voto EUiA, això es votar PSC-PSOE, quasi abans de que Solbes mostres els pressupostos ja els recolzaven! Vaja defensa de les polítiques socials!

Crec que posaré un tros de botifarra al sobre (es un vot nul polític això oi?)

Que tant car ens surt Espanya?

Si l'any que l'Estat ha tret un superàvit de 10000 mil·lions d'€ no inverteix en Catalunya en inversions regionalitzables ni l'equivalent a la seva població, quan ho farà?

Tenim un president de la Generalitat fet fora i que te menys collons que la seva senyora, que al menys s'ha esborrat del psc-PSOE. Ell es el primer que estant en el carrec ens tindria que defensar. Castells tindria que minimitzar i veure petita la inversió a Catalunya per demanar més. Es que ho es, clar, pero si no ho fos el paguem i votem per treure'n mes, en lloc d'aixó dona xifres més altes que Solbes.

Si el president no diu res devant l'estafa en l'aplicació de les inversions que ens pertoquen, el PSC que calla per ser menys que un apendix d'un PSOE que prefereix CiU a la Generalitat i CiU que necessita "comissions" per mantindre la propaganda i la estructura de partit, no veig mès sol·luciò que perdre posicions i passar a ser una regió mitja d'Espanya. I anem cap aquí, quasi ja hi som.

14.000 Mil·lions d'€ entre 7 mil·lions de catalans son 2.000 € per cap. Aixó ens costa Espanya cada any, i fa 30 anys. Fins quan?

Així es negocia! Bravo Duran! Duran president (o ministre clar)!

Noticia calenteta:

CiU ha retirat la esmena als pressupostos. Copio d'"el Periódico" lo aconseguit a canvi:

Duran respon així al compromís "transparent" i "solemne" de Solbes d'acordar els mètodes de càlcul d'inversions "dins d'una comissió bilateral entre l'Estat i la Generalitat".
Duran ha explicat que serà després de les eleccions autonòmiques de l'1 de novembre, amb el nou Govern, quan es formi aquesta comissió per analitzar el mètode de càlcul de les inversions en infraestructures territorialitzables a Catalunya, d'acord amb l'Estatut.


Jo vull ser politic i poder pressumir de negociador! Canviar una esmena a la totalitat per un compromis del mètode de càlcul! Evidentment serà desprès del 1-N que veurèm com queda tot. Quin desastre!

Si la comissió no arriba a cap acord amb el mètode, que fem? els hi tombem els pressupostos del 2010? Quina manera d'allargar la agonía catalana cap a un pais de nivell espanyol: turisme i construcció. El geriatric d'Europa. Aixó si, amb el major nombre de comisionistes i pocavergonyes del continent.

Guia del inversor

On invertim els calès, si es que ens sobren?

Qualsevol inversor dirá que:

1. Diversifiquem el risc.
2. Fonamentalment el gruix de calès en llocs poc agosserats.
3. Contolem molt bè les cotitzacions i els retorns, no possem calès 10 vegades on perdem.

Sabuts aquets consells, on inverteix Espanya els seus calès?. I dic INVERSIONS no solidaritat, que te fons específics (FCI i fons europeus). Pues la contesta es fàcil, Catalunya no mereix mès dun 14,6% per PSOE-ERC-EUiA (2003-2006), i per el PP-CiU un 12% (1996-2003). El gruix important d'aquestes inversions, amb la excusa de la solidaritat, s'en va on cadascú te els vots. Sent la nostre poblaciò del 16% i el PIB mès d'un 18,8%. Les inversions aqui retornan en forma d'un creixement fort.

A quin d'aquets partits tinc que votar?

Sobirania i progrés

La setmana passada es va presentar la Plataforma "Sobirania i Progrés". Jo m'hi vaig adherir fa dies i us encotarjo a fer-ho.

En el seu punt 2 proposen objecció fiscal, i desde aquí em permeto proposar un altre forma de pressió: el comiat en massa.

Tots els treballadors i empressaris de Catalunya amb dret d'atur, en bloc, i amb les especificacions necessaries, tramiten l'atur a l'INEM. Fer aixó per un volum del 10% de treballadors de Catalunya suposaria el colapse de l'administraciò. Una vaga general amb atur, vaja. Cal segurament plantejar-ho bè, peró, per a mí es mes temptador que la objecció fiscal.

La posició d'ERC

ERC sembla que es te que manifestar, abans que ningú, sobre si pactará amb el PSC o amb CiU.
En qualsevol cas perd vots. Hi ha alternativa?
Crec que si: igual que va fer en el Pacte del Tinell, el texte es el que te que marcar la frontera. Acords marc.

Posso exemple del que dic:

Acord: No pactar amb el partit que doni suport als pressupostos si:
1. No es publiquen les balances fiscals i 2 Catalunya te un dèficit fiscal superior al 4% en les mateixes calculades pel criteri del flux monetari.
Tota la legislatura comprometres amb aquesta premisa bàsica de finançament.

Arribar a acords amb PSC, CiU i, per que no, PNV abans de les eleccions per pactar aquest punt. El tema es vital per Catalunya pero no es menor per al Pais Basc, si ens arruinen mirarán, els espanyols, a la solidaritat basca, son els números 1 d'Espanya actualment i ja estan sorgint veus que diuen que el concert no es sol·lidari (no diuen que es eficient, diuen insol·lidari).

Per poder seguin exprimint de la mamella catalana han de compendre, els partits centrals, que quasi ja esta seca.

No cal ni obsta, pensar en gobernar per posar aquets acords marc per escrit abans de les votacions, cal oferirlos a CiU i al PSC, si els dos s'avenen a firmar-ho qualsevol des dos pactes seria possible, el que no doni suport a la proposta s'aparta per si mateix. El suport, a més, queda clar que es per el bè de Catalunya i no per tal o cual conselleria, ni cadira. I el texte proposat, no suposa 500 mil·lions amunt o avall, haguessin suposat uns 5000 mil·lions de mès l'any 2001 (font: Generalitat de Catalunya). El suport a mès faria que tant si guanya CiU per majoria absoluta o pacta CiU amb el PP (de forma no explícita clar) com si es re-edita el tripartit l'acord tindria vigencia i desde la oposició, en aquest tema d'Estat s'hauria d'estar d'acord.

La llei de dependencia

Per bona que sigui, jo no voto a Espanya una llei que treu competencies a Catalunya. Encara que sigui discutible, només per si les dubtes.
Com negociareu ara que l'Estat no faci normes "bàsiques" per treure competencies?
Si volieu la llei la voteu en contra a Madrid i la presenteu a Catalunya. PSC i EUEV segur que us donen suport.

Com sempre abans Esquerra que Catalunya.

Molt malament ERC.

Video "Una nació una selecció"

Com a epoques passades, hi torna a haber "censura previa".



Atención:

Visualizar este video puede afectar seriamente su salud.
Consulte al Juez españolista antes de verlo.

Article a e-notícies sobre les balances fiscals

He trobat molt interessant aquest article a la web d'e-notícies, sobre les balances fiscals.

Entre d'altres perles diu:


Per elaborar les estadístiques del 2003 el govern espanyol, que lidera aquest gran amic de Catalunya que es diu Zapatero —i que està envoltat de botiflers— ha decidit fer una cosa que no es va atrevir a fer ni el PP: deixar de subministrar a la UE la dada del "cost del nivell de vida" per autonomies.

I aixins al 2003 som mes "rics" encara que perdem renda (de 23997 € a 22415 €).

Ara si que estic segur que, com insinua l'article, publicarán les balances fiscals, amb els retocs pertinents. Segur que Madrid es mes solidaria que Barcelona. Perdem posicions per vagos, els Catalans.

Mereixem el que tenim. Som expoliables. Fàcil.

Estic tenint, una vegada mès un debat amb Donaire sobre les inversions de l'Estat a Catalunya.

Com es que no surt dia rere dia als principals diaris el que ens intenten "colar"?. Que passaria si a Madrid o a Extremadura li intentessim fer el que ens fan a nosaltres?. Parlem de les inversions per 7 anys, la primera negociació condiciona les següents! El conseller Castells fent maravelles per demostrar que ZP i Solbes compleixen. A Madrid farien pinya TOTS els partits politics destapant el robatori, i el que no ho fes quedaría fora del parlament. Aixins s'enten que a Madrid NINGÚ pot ni insinuar que Catalunya te dèficit fiscal, ZP ha dit que Catalunya contribueix molt pero no que te dèficit fiscal. Mai ningú diu allà que Catalunya es mès solidaria que Madrid, que allà amb les inversions magnánimes de l'estat compensen tot el que donen fins quedar saldo cero.

Reprodueixo aqui una contesta meva en el blog de Donaire:

(Don-Aire escriu) "Jo no se que va dir el President":

Bueno ja t'ho he posat. Deia "inversió total" ningu va corregir-ho aleshores.

"Inversions en infraestructures" definint l'Estat què es aixo. Això es el ser "generos"? no tenim dret a alguns anys de inversions totals iguals al PIB? Ni instalacions militars (tu saps que aquestes en el seu gruix no es territorialitzen)? Cadires, ens en toquen menys? Quants anys de dèficit de cadires hem passat?

TU vas escriure això (29/5/2006) Les finances de l'Estatut (V):

Ja he comentat que la proposta d'Estatut incrementa de forma sensible la participació dels impostos, de manera que en els tres principals tributs compartits (IVA, IRPF i impostos especials) la Generalitat recaptarà com a mínim el 50%. A més, la disposició addicional tercera explicita que la inversió de l'Estat a Catalunya en infrastructures es correspondrà amb el pes del PIB català. Pagar per renda i rebre per renda durant set anys. Llegim l'article:

La inversió de l’Estat a Catalunya en infraestructures, exclòs el Fons de
compensació interterritorial, s’ha d’equiparar a la participació relativa del
producte interior brut de Catalunya amb relació al producte interior brut de
l’Estat per un període de set anys. Aquestes inversions poden emprar-se també
per a l’alliberament de peatges o la construcció d’autovies alternatives.


No podem saber la quantitat exacta d'aquesta inversió. Primer, perquè està condicionada pel pes efectiu del PIB català sobre l'espanyol (actualment, un 18,8%). I segon, perquè també està condicionada pel volum del Fons de Compensació Interterritorial (FCI). Però per a què es facin una idea, el valor mig de les inversions de l'Estat a Catalunya ha estat d'un 10% anual aproximadament. Si volen, prenem la darrera referència: el 12%. Passar del 12% al 18% llarg suposa un increment del 50% en el volum de les inversions durant set anys. Que és el que necessitem per iniciar l'ambiciós Pla d'Infrastructures de Catalunya, el pla que canviarà el model de mobilitat del país.

Que tendencios oi? a partir del tercer paragraf hom enten que parles de les inversions i posem infraestructures per ser les inversions territorialitzables. "Les inversions de l'estat a Catalunya". TU NO SABIAS QUE ERA NOMÈS FOMENT I MEDI AMBIENT! (en itàlica tens el que fa referencia a les inversions totals).

No trobo ningú al apèndix psc del PSOE que digui volem mès, tothom diu es just. Quina vergonya. Qui et prohibeis demanar que sigui sobre les inversions totals? el PSOE.

Ah i dius que vull el concert com una cosa dolenta. Et recordo que els millors d'Espanya el tenen, inclos Navarra, ves i digues al PP que per fer "España" li tregui el concert a Navarra. Vosaltres demaneu treure el concert en les eleccions del Pais Basc i Navarra? Ah! es que aquells (els Navarressos i Bascs) son "españolitos buenos" nosaltres els catalans som "expoliables". Hipócrites.

Quan més expoli més creixerá el nacionalisme. I crec que vosaltres amb el vist i plau de ZP a la oposició.

Queixa tramitada al defensor del pueblo, a veure si em defensa...

He tramitat aquest texte com a queixa al "Defensor del pueblo":

Sobre los presupuestos generales pesentados por el Ministerio de Economia el ministro sr. Solbes ha reconocido su estricto cumplimiento y que se cumple que es Estado invierte lo descrito en el Estatuto como "inversión en infraestructuras". Sin embargo antes de votarlo el presidente de la Generalitat de Catalunya, sr. Pascual Maragall en su discurso al Senado, entre otras cosas, dijo (traducido del catalàn):
(El Estatuto provee) "la destinación, por parte del Estado, del 18,8 % de la inversión total, la misma proporción que representa el PIB de Catalunya respecto del conjunto de Espanya, en un período de 7 años".
El Presidente y en general, toda la propaganda que se hacía en Catalunya hablaban de "inversión total" o "inversión del Estado en Catalunya".
Atendiendo a lo que dijo el Presidente de la Generalitat ante el Senado, o bién los presupuestos actuales deben cumplir con lo que dijo el Presidente, que entiendo que era el espíritu del texto, no pudiendo, como hace ahora su consejero de economía sr. Castells, aceptar rebaja o bién el referéndum deberia repetirse o anularse ya que la inversión en Catalunya era uno de sus puntos más publicitados (incluido el discurso en parte transcrito). En el presupuesto presentado la "inversión total en Catalunya" baja un 0,6% mientras la "inversión en infraestructuras" sube un 18,8%.

La resposta:
QUEJAS POR INTERNET

Su escrito ha sido recibido en la Institución del Defensor del Pueblo, el 1 de Octubre de 2006 a las 21:24:39, quedando a la espera de su posterior estudio y tramitación.


Le agradecemos la confianza depositada en esta Institución.


Pulse aquí para volver a la página principal de Quejas

La mentida al descobert: Pascual Maragall

Recupero una entrada al blog de Miquel Iceta (Maig 2006), que reprodueix un discurs solemne de Pascual Maragall, pronunciat al senat en defensa del nou Estatut:

"Les normes són dues: - la igualtat de serveis bàsics amb un esforç fiscal relatiu similar . Això és el que diu l’Estatut i quan ho diu , el que està posant sobre la taula és un principi que jo crec que podrà tenir validesa en general, a l’Estat de les Autonomies. Igualtat de serveis bàsics, o serveis bàsics d’un nivell de qualitat similar per un esforç fiscal relatiu similar - i la destinació, per part de l’Estat, del 18,8 % de la inversió total, la mateixa proporció que representa el PIB de Catalunya respecte del conjunt d’Espanya, en un període de 7 anys, que és l’equivalent al període garantit per l’actual finançament europeu. Més enllà, probablement, el Govern espanyol no hauria pogut garantir que estaria en condicions de subvenir els desitjos i les necessitats de Catalunya en aquesta quantia."

Si aixó no es publicitat enganyosa, que ho es?

Eren époques en que la distinció entre "inversió total" i "inversió en infraestructures" no existia. S'habia de mentir per fer que s'aprobes l'Estatut.

Bé pues ja ho podem dir:

PASCUAL EL PRESIDENT MENTIDER