No crec que Convergencia hagi fet un gran paper catalanista amb l'afer de l'Estatut.
Davant de les eleccions, demanar que la llista que guanyi en escons goberni es baladí. No es pot demanar suport incondicional, per el fet de tenir més escons i, contant que sigui la llista amb mes escons i sumi amb el PP la majoria, acceptaria el seu suport?. No es pot dir abans perque gratis s'accepta tot.
Els dos partits clarament catalanistes si podrien fer una proclama, cap concessió al gobern central sense fer publics els números. No més pressupostos aprobats per uns (ERC) o per altres (CiU) sense que quedi ben clar que aporta i que rep Cataluyna. I, per favor, el mètode de calcul no es una discursió, s'agafa el d'Alemanya. Convergencia igual que va fer ERC fa dos anys no ho demanará.
Que va lograr Esquerra a canvi d'uns pressupostos i un afavoriment del PSOE durant dos anys i mitg? res. A l'hora de veritat els partits espanyolistes, tanquen files, uns fan el gos bordant (PP) i els altres (PSOE) et diuen: "hem sap greu per ni una coma més mireu que tinc el gos". Els catalanistes (ERC i CiU) cada un per el seu costat, quan lo llogic seria al reves, un demanant la lluna (independencia, ERC) i l'altre dient "no puc rebaixar res que tambe tenim gos".
Aquí a Catalunya no tenim Batasuna, que demana autodeterminació directament, aquí confonem seny i claudicació. Que et prenguin el pel a l'Estatut i que tu (Puigcercós) facis un discurs al debat de l'estat de la nació oferint suport al que t'ha fet la jugada es de "cornut i pagar el beure".
Tindrem que veure com, a part dels calès, que ja els tenen fa 30 anys i han passat a ser la autonomia més rica d'Espanya, els Bascos i Navarresos ara podrán ser Estat lliure associat. Nosaltres seguirem al regim comú, el regim de la solidaritat amb els votants del gobern central de torn.
3 comentaris:
És molt dur sentir-se nacionalista a Catalunya. Però que hi farem. Ànims i benvingut al club!
Gracies per el comentari ;)
Noi, té molt delicte tot plegat.
Aquí anem fent la feina, com la formigueta, i quan arriba l'hora de la veritat arriba la cigala (basca, per a més senyes) i se'n dur tot el que hem anat recollint mica en mica.
El més fustrant, per a mi, és que després de tots els esforços i de totes les penúries, ens quedem amb no res i al damunt ens volen fer creure que és molt.
Ja et dic, això cada vegada és més asfixiant!!!
Publica un comentari a l'entrada