Ja tenim balances fiscals, i ens pitjor números contra nosaltres (fets per el Estat Espanyol) diuen que tenim 2 digits de percentatge d'expoli.
Ara anem a negociar i resulta que no hi ha calés. Els nostres calés no hi són! estan compromesos per la "solidaritat".
Ara anem a negociar i demanem que si us plau, ens robin un 2% menys aquest any que hi ha crisi. Si les balances fiscals no serveixen pel finançament, per a què serveixen?
Ningú per anar a negociar demana, com els Andalusos, deute històric?
Ni tan sols ERC demana que aquest any, degut a la crisi, no hi hagi expoli?
Cada euro invertit a Catalunya renta molt més que qualsevol euro dedicat a la "solidaritat", que és pura i simplement una compra de vots.
Que fa ERC al govern demanant engrunes? Per què no mira les balances fiscals i diu "ho vull tot"?
Hi te a veure que viuen molt bé i estàn molt ben "col·locats"?
Ah, és que és un partit "responsable" i "de govern". Quina gràcia!
26 de setembre 2008
La crisi i la intervenció de l'Estat
Tots els analistes que escolto (excepciò potser de Sala-i-Martín) diuen que ha estat la falta de regulació la que ha provocat la crisi que passem.
La crisi es deguda a una serie de gent, relativament pobre, a la que se li van concedir hipoteques. Un 10% d'aquesta gent torna la casa en lloc de pagarla, i això fa que les cases baixin de preu espectacularment.
La solució que es vislumbra es ajudar als quatre grans bancs per fer front a aquestes perdues, comprant el Estat aquests paquets de hipoteques a un preu superior al del mercat.
No entenc que ningú no proposi ajudar al petit comprador que probablement s'ha quedat sense feina, per fer front a una hipoteca i quedarse la casa. Aixó segur que amb 700.000 milions de US$ es podria fer i el efecte seria brutal al meu entendre.
Igual que aqui a Espanya, proposo com a mesura, i per llei, que s'instauri la possibilitat de demanar dos anys de carencia (total o parcial) de capital i interessos de un crèdit hipotecari sense incorrer en morositat. Les condicions per demanar-ho podrien ser dures i aquest increment de deute el garantiria el tant per cent de marge sobre la última tasaciò, de tal manera que cap casa podria superar el 100% de deute. Així mentre durés la crisi el hipotecat tindria poder de compra i un marge de maniobra abans de fer fallida.
La crisi es deguda a una serie de gent, relativament pobre, a la que se li van concedir hipoteques. Un 10% d'aquesta gent torna la casa en lloc de pagarla, i això fa que les cases baixin de preu espectacularment.
La solució que es vislumbra es ajudar als quatre grans bancs per fer front a aquestes perdues, comprant el Estat aquests paquets de hipoteques a un preu superior al del mercat.
No entenc que ningú no proposi ajudar al petit comprador que probablement s'ha quedat sense feina, per fer front a una hipoteca i quedarse la casa. Aixó segur que amb 700.000 milions de US$ es podria fer i el efecte seria brutal al meu entendre.
Igual que aqui a Espanya, proposo com a mesura, i per llei, que s'instauri la possibilitat de demanar dos anys de carencia (total o parcial) de capital i interessos de un crèdit hipotecari sense incorrer en morositat. Les condicions per demanar-ho podrien ser dures i aquest increment de deute el garantiria el tant per cent de marge sobre la última tasaciò, de tal manera que cap casa podria superar el 100% de deute. Així mentre durés la crisi el hipotecat tindria poder de compra i un marge de maniobra abans de fer fallida.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)