Finalment s'han aprobat els pressupostos del 2007. No tenim sol·luciò en aquest mar de chupasangs castellans, ni ERC ni CiU s'han possat malament (una misserrima abstenciò?) per evitar que, un any mes, continui l'expol·li de Castella a Catalunya. Això,passa, a mès, sense la publicaciò de les balances fiscals, aguantant que els nacionalistes castellans ventin que Madrid paga mès que Barcelona, el cas fa fredat. El cas fa pensar que, de tots els partits catalans amb representaciò a Madrid, ni un de sol defensa als catalans amb fermesa, es defensen a ells.
Aquets partits, no ens enganyem, tampoc demostren voler un referendum per la independencia en un plaç raonable. No entenc sino que, a tall d'exemple, la cúpula de ERC no estigui adherida a la plataforma "sobirania i progres", ni Carod-Rovira ni Puigcercos hi son. Aquesta plataforma demana 10000 firmes per promoure un referèndum, els votants d'ERC sols firmant ja ferien fredat i probablement es detindria a algù d'ERC o de Sobirania i Progrès, deixant en evidencia la nostre fantàstica constituciò, que entre d'altres coses otorga a l'exèrcit la defensa de la unitat de l'Estat.
Ah volem la independència -sembla sentir que diuen- però d'aqui uns 200 o 300 anys, mentrestant anem chupant poder i fent politiques de "progres". Poques diferencies amb CiU, nomes 200 o 300 anys contra mai i la cosa "social" que sempre es ven tant bè (fins que es veu que a la caixa comù no hi queda un duro). Això per als dirigents.
S'ha de buscar algù que s'alci entre tants messells i, tot i a risc de presò, demani un referèndum per l'autodeterminaciò del principat. Tambè hem de demanar l'ajut d'Anglaterra, en deute amb nosaltres desde el tractat d'Utretch i els nostres furs arrebassats per el tractat de nova planta. Res d'Estatuts.
Quan un pajes de pastura en la edat mitjana era requerit a pagar dret de pas, el host de Barcelona, exercit amb ciutadans lliures anava a impedir l'extorsiò, que s'arruines la ciutat, al crit de "VIA FORA". Crec que ja es l'hora de cridar un VIA FORA ben fort.
26 de desembre 2006
18 de desembre 2006
Al senador Miquel Bofill (ERC)
Atès que el Sr. Bofill es mostra content per haber tret miseries del pressupost del 2007, en el millor estil "peix al cove" de CiU, li he enviat aquest missatge:
Sr. Miquel Bofill
Nomès cal que el govern de Madrid compleixi la llei i faci publiques les dades que permetin la publicació de les balances fiscals. Votareu a favor o us abstindreu en els pressupostos sense lograr-ho?
Ell parla d'euns "guanys" de 3 mil·lions d'€, en el meu contador de dèficit fiscal portem quasi 14.000 mil·lions d'€ de dèficit. Amb els pressupostos del 2007 no baixarà ni un xic i si volen contradir-ho tenen que publicar les dades.
Fa poc polemitzaba amb un dirigent d'ERC sobre el problema de la vivenda, no sembla conscient que cada any ens "roben legalment" en efectiu 2000 € a cada persona que viu aqui. Es mes facil dir que es vol fer explotar la bombolla que fer publicar les dades es veu.
Sr. Miquel Bofill
Nomès cal que el govern de Madrid compleixi la llei i faci publiques les dades que permetin la publicació de les balances fiscals. Votareu a favor o us abstindreu en els pressupostos sense lograr-ho?
Ell parla d'euns "guanys" de 3 mil·lions d'€, en el meu contador de dèficit fiscal portem quasi 14.000 mil·lions d'€ de dèficit. Amb els pressupostos del 2007 no baixarà ni un xic i si volen contradir-ho tenen que publicar les dades.
Fa poc polemitzaba amb un dirigent d'ERC sobre el problema de la vivenda, no sembla conscient que cada any ens "roben legalment" en efectiu 2000 € a cada persona que viu aqui. Es mes facil dir que es vol fer explotar la bombolla que fer publicar les dades es veu.
08 de desembre 2006
Les banderes i el dèficit fiscal
Ja tenim aqui montillisme en estat pur. Ordeno i mando, tornar a posar la bandera espanyola. Els llocs on no hi ha la catalana tant se val, som espanyols i s'ha de veure. S'ha de veure també anant a Madrid a celebrar la constitució, una constitució que ha consagrat el expol·li de la colonia que som.
Només espero que tot aquest espanyolisme li serveixi al M.H. Sr. Montilla per esmicolar el dèficit fiscal i fer que arribin tants calès a Catalunya com els que s'envan. Espero que sigui realment un Ibarra o un Bono al protegir els simbols espanyols i que, donant per sentat, que no som una colonia sino Espanya, no permeti que ens expol·liïn.
En aquest punt tinc dubtes de que el M.H. Sr. Montilla es planti a Madrid i reclami les balances fiscals i la reducció del dèficit d'una manera igual de ferma com la que ha mostrat amb l'afer de la bandera espanyola al departament de gobernació.
Si el montillisme nomès val per renunciar a sentir-nos només catalans però no per sentir-nos menys expol·liats, el M.H. Sr. Montilla fará mès per l'independentisme que ERC.
Només espero que tot aquest espanyolisme li serveixi al M.H. Sr. Montilla per esmicolar el dèficit fiscal i fer que arribin tants calès a Catalunya com els que s'envan. Espero que sigui realment un Ibarra o un Bono al protegir els simbols espanyols i que, donant per sentat, que no som una colonia sino Espanya, no permeti que ens expol·liïn.
En aquest punt tinc dubtes de que el M.H. Sr. Montilla es planti a Madrid i reclami les balances fiscals i la reducció del dèficit d'una manera igual de ferma com la que ha mostrat amb l'afer de la bandera espanyola al departament de gobernació.
Si el montillisme nomès val per renunciar a sentir-nos només catalans però no per sentir-nos menys expol·liats, el M.H. Sr. Montilla fará mès per l'independentisme que ERC.
02 de desembre 2006
El tractat d'Utrecht. Article XIII. El pacte de Gènova.
Així com l'article X del tractat d'Utrecht esta reproduït per tot arreu, inclos la wikipedia, he buscat per Internet l'article XIII d'aquest tractat i el pacte de Gènova i he trobat que son extremadament dificils de trobar. Els he trobat aquí i els reprodueixo tot seguit.
Texte del article XIII del tractat d'Utrech:
«Visto que la reina de la Gran Bretaña no cesa de instar con suma eficacia para que todos los habitadores del principado de Cataluña, de cualquier estado y condición que sean, consigan, no sólo entero y perpetuo olvido de todo lo ejecutado durante esta guerra y gocen de la íntegra posesión de todas sus haciendas y honras, sino también que conserven ilesos é intactos sus antiguos privilegios, el rey católico por atención a su Majestad británica concede y confirma por el presente á cualesquiera habitadores de Cataluña, no sólo la amnistía deseada juntamente con la plena posesión de todos sus bienes y honras, sino que les da y concede también todos aquellos privilegios que poseen y gozan, y en adelante pueden poseer y gozar los habitadores de las dos castillas, que de todos los pueblos de España son los más amados del rey católico.»
El Pacte de Gènova
Mitford Crowe va efectuar un memorial per explicar com estava dividida la península en regnes i quines eren les atribucions del rei i dels organismes nacionals catalans, llurs lleis, costums i drets. El memorial acaba dient que s'enviï algú a Gènova per pactar un compromís diplomàtic amb els catalans. Crowe va pensar que, per refer-se de pèrdues econòmiques produïdes per la influència francesa, dels darrers anys, almenys Catalunya podria facilitar una quantitat de mercenaris que lluitarien a favor dels anglesos i holandesos, en el cas que es perdés Gibraltar.
El dia 7 de març la reina Anna signa a Kengsington els poders per a Crowe, autoritzant-lo a fer una aliança amb Catalunya. Iel dia 20 de juny de 1705 se signa a Gènova un important document, de 15 articles, que ~~ fou conegut com a tractat secret d'amistat, aliança i protecció entre Anglaterra i el Principat de Catalunya (ajustat a Gènova el 20 de juny de 1705).
En llegirem uns trossos, d'aquests articles. Deia, el primer: 1
«El ilustre señor Mitford Crow ofrece y promete con seguridad que para socorrer a los habitantes y moradores del muy ilustre, muy esclarecido é ínclito principado de Cataluña, y para que la expulsión del violento dominio de los franceses se les haga más fácil, lo que también prometen y ofrecen los altos aliados, las tropas que se han de destinar para el desembarco en Cataluña llegaran efectivamente al número de cerca de ocho mil infantes y dos mil caballos.»
A l'article tercer s'hi diu:
«Por cuanto a la serenísima reina de Inglaterra no tiene la menor intención de causar alguna molestia o gravamen a los habitantes de la nobilísima nación cata- lana, antes bien desea favorecerlos con su protección y facilitarles la libertad y mayores ventajas, el dicho
1. Només hem tingut accés a la versió en espanyol d'aquest document.
muy ilustre señor Crow promete y ofrece con seguridad que la dicha serenísima reina pagará real y efectivamente sus sueldos a los dichos seis mil hombres que los dichos ilustres señores ofrecen aprontar, proveídos de armas para incorporarlos con las tropas de desembarco, á los cuales se hará la paga por los comisarios ó tesoreros de la serenísima reina hasta que el serenísimo rey Carlos III dé providencia tocante a la paga de los dichos seis mil hombres.»
L 'article sisè, defineix molt bé, l'esperit del tractat. Vegem-lo:
«y para manifestar más ampliamente el celo de la serenísima reina de Inglaterra por el bien público y su afecto a la ínclita y noble nación catalana, promete el dicho ilustre Mitford Crow, siempre que ocurran (lo que Dios no permita) algunos sucesos adversos é inopinados de la guerra, toda seguridad á los dichos señores, á sus adherentes y á los demás habitantes y vecinos del dicho principado que siguiendo públicamente el partido del serenísimo rey Carlos III y de los muy altos aliados, tomen las armas en su favor para que con el auxilio y socorro de las fuerzas de Inglaterra y de los altos aliados sacudan el muy pesado yugo de los franceses, de tal suerte que nunca les falte la garantía y protección del reino de Inglaterra, ni padezcan por esta causa la más mínima turbación o daño en sí mismos, en sus bienes, leyes o privilegios, leyes y costumbres, así en común como en particular en la misma forma que el dicho principado gozaba de estos privilegios, leyes y gracias en tiempo del difunto rey Carlos ll.»
Després dels quinze articles, signen Mitford Crow, Antoni Peguera i Aymerich i el doctor Domènec Perera.
Aquets textos tenen validesa en dret internacional i per això Gibraltar no pot esdevenir independent, tot i el referendum convocat fa dos dies. Per tant, qualsevol plataforma (Sobirania i progrés?) podria usarlos per reclamar, la independència o, al menys, un concert com el basc o navarres, sustentat en drets històrics i tractats internacionals vigents.
Texte del article XIII del tractat d'Utrech:
«Visto que la reina de la Gran Bretaña no cesa de instar con suma eficacia para que todos los habitadores del principado de Cataluña, de cualquier estado y condición que sean, consigan, no sólo entero y perpetuo olvido de todo lo ejecutado durante esta guerra y gocen de la íntegra posesión de todas sus haciendas y honras, sino también que conserven ilesos é intactos sus antiguos privilegios, el rey católico por atención a su Majestad británica concede y confirma por el presente á cualesquiera habitadores de Cataluña, no sólo la amnistía deseada juntamente con la plena posesión de todos sus bienes y honras, sino que les da y concede también todos aquellos privilegios que poseen y gozan, y en adelante pueden poseer y gozar los habitadores de las dos castillas, que de todos los pueblos de España son los más amados del rey católico.»
El Pacte de Gènova
Mitford Crowe va efectuar un memorial per explicar com estava dividida la península en regnes i quines eren les atribucions del rei i dels organismes nacionals catalans, llurs lleis, costums i drets. El memorial acaba dient que s'enviï algú a Gènova per pactar un compromís diplomàtic amb els catalans. Crowe va pensar que, per refer-se de pèrdues econòmiques produïdes per la influència francesa, dels darrers anys, almenys Catalunya podria facilitar una quantitat de mercenaris que lluitarien a favor dels anglesos i holandesos, en el cas que es perdés Gibraltar.
El dia 7 de març la reina Anna signa a Kengsington els poders per a Crowe, autoritzant-lo a fer una aliança amb Catalunya. Iel dia 20 de juny de 1705 se signa a Gènova un important document, de 15 articles, que ~~ fou conegut com a tractat secret d'amistat, aliança i protecció entre Anglaterra i el Principat de Catalunya (ajustat a Gènova el 20 de juny de 1705).
En llegirem uns trossos, d'aquests articles. Deia, el primer: 1
«El ilustre señor Mitford Crow ofrece y promete con seguridad que para socorrer a los habitantes y moradores del muy ilustre, muy esclarecido é ínclito principado de Cataluña, y para que la expulsión del violento dominio de los franceses se les haga más fácil, lo que también prometen y ofrecen los altos aliados, las tropas que se han de destinar para el desembarco en Cataluña llegaran efectivamente al número de cerca de ocho mil infantes y dos mil caballos.»
A l'article tercer s'hi diu:
«Por cuanto a la serenísima reina de Inglaterra no tiene la menor intención de causar alguna molestia o gravamen a los habitantes de la nobilísima nación cata- lana, antes bien desea favorecerlos con su protección y facilitarles la libertad y mayores ventajas, el dicho
1. Només hem tingut accés a la versió en espanyol d'aquest document.
muy ilustre señor Crow promete y ofrece con seguridad que la dicha serenísima reina pagará real y efectivamente sus sueldos a los dichos seis mil hombres que los dichos ilustres señores ofrecen aprontar, proveídos de armas para incorporarlos con las tropas de desembarco, á los cuales se hará la paga por los comisarios ó tesoreros de la serenísima reina hasta que el serenísimo rey Carlos III dé providencia tocante a la paga de los dichos seis mil hombres.»
L 'article sisè, defineix molt bé, l'esperit del tractat. Vegem-lo:
«y para manifestar más ampliamente el celo de la serenísima reina de Inglaterra por el bien público y su afecto a la ínclita y noble nación catalana, promete el dicho ilustre Mitford Crow, siempre que ocurran (lo que Dios no permita) algunos sucesos adversos é inopinados de la guerra, toda seguridad á los dichos señores, á sus adherentes y á los demás habitantes y vecinos del dicho principado que siguiendo públicamente el partido del serenísimo rey Carlos III y de los muy altos aliados, tomen las armas en su favor para que con el auxilio y socorro de las fuerzas de Inglaterra y de los altos aliados sacudan el muy pesado yugo de los franceses, de tal suerte que nunca les falte la garantía y protección del reino de Inglaterra, ni padezcan por esta causa la más mínima turbación o daño en sí mismos, en sus bienes, leyes o privilegios, leyes y costumbres, así en común como en particular en la misma forma que el dicho principado gozaba de estos privilegios, leyes y gracias en tiempo del difunto rey Carlos ll.»
Després dels quinze articles, signen Mitford Crow, Antoni Peguera i Aymerich i el doctor Domènec Perera.
Aquets textos tenen validesa en dret internacional i per això Gibraltar no pot esdevenir independent, tot i el referendum convocat fa dos dies. Per tant, qualsevol plataforma (Sobirania i progrés?) podria usarlos per reclamar, la independència o, al menys, un concert com el basc o navarres, sustentat en drets històrics i tractats internacionals vigents.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)