Algù ha reconegut per fi que l'emperador està nú. No es pot reclamar que el PSOE no publica les balances fiscals, que no inverteix en Catalunya i anar governant amb ell.
Reconeguem que ERC esta pactant amb els que menystenen Catalunya i son el PSOE, no pacten amb un ens totalment autónom que es diu PSC.
No es pot dir "que el govern del Estat publiqui les balances fiscals" com diu Puigcercos, com si no hi tinguès res a veure. Si no ho fa, que fem? Només cal que ERC voti contra el M.H. President i surtin del seu govern com a messura de pressió ineludible.
En lloc d'aixó ERC va dient "no podem fer-hi res, que el PSOE es molt dolent". Prou mentides, no mirem un vestit, l'emperador esta nu, el PSC no es independent del PSOE, fa el que el PSOE diu, al menys quan hi han "questions nacionals", com per exemple el finançament, o l'aeroport del Prat.
S'agraeix que Carretero digui clar que pactar amb el PSC es anar amb l'enemic i diluir-se.
Quan, a la segona guerra mundial Churchil i els americans van triar Stalin com aliat, no es que Stalin fos bó, unia Hitler, Hitler era l'enemic. Els catalans en tenim un d'enemic, i aixó ens tindria que fer veure un traïdor com Mas algú amb qui pactar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada