Maragall ha parlat. Ha dit que no pagava la pena per tant esforç el minso estatut que ens ha tocat.
Vaja senyor Maragall i no podria haver estat digne per un cop i dir-ho quan el votàvem? perquè aleshores al que ho va dir i al que va dir que Zapatero era un demagog espanyolista, en Carretero, vostè el va fotre fora del govern.
Es un mal president el que no defensa el seu país. vostè va ser penós.
Jo li vaig demanar que defenses la veritat abans, la ha defensat tard.
28 d’abril 2007
15 d’abril 2007
Guanyar un referendum
Surt un article de Carod a l'Avui dient que no cal dret d'autodeterminació en un horitzó proper i cal paciència per que ERC no te majoria, que no es pot anar cap al camí de la independència fins que ERC tingui un percentatge major de vots.
Diu Carod: "Tenint, de moment, el 15% dels vots, és evident que allò que avui és en joc no és pas el reconeixement del nostre dret a l'autodeterminació i el seu exercici immediat, sinó el reconeixement públic de l'independentisme com una força de govern, seriosa, estable, rigorosa, útil i inspiradora de confiança." equival això a demanar un % determinat per a començar a defensar el que el partit es proposa? que potser el PP no defensa la no constitucionalitat del Estatut malgrat el seu menor percentatge aquí que no pas ERC i que no te majoria ni a Catalunya ni a Espanya? i que dir de Ciutadans/ciudadanos no son pas majoria i s'entesten en defensar tot el que soni a castellà.
Confondre CiU i PSC en el seus objectius per l'autogovern es un pèssim favor a Catalunya, es interessat.
Un altre cosa es que, a Quebeq, i a Escocia es pot convocar un referèndum per l'autodeterminació demà mateix. aquí a Catalunya constitucionalment de Madrid s'hauria d'enviar els tancs a defensar el que diu l'article 8 de la constitució ja que les forces armades no serveixen al poble sinó a Espanya defensant la seva unitat.
La obertura del camí cap a un referèndum s'ha de produir, al meu entendre, i no ho he vist escrit enlloc mes, quan es quasi segur que es perdria. L'altre costat no obrira cap via en aquest sentit si l'anéssim a guanyar, i el vot de la por, dels 40 anys de dictadura, de la guerra, encara pesa.
La estratègia a curt plaç te que ser doncs aconseguir un autogovern que en qualsevol moment, i com qualsevol demòcrata europeu trobaria normal, el parlament català pogués fer consultes populars per qualsevol tema inclòs l'autodeterminació.
Companys d'ERC: anem cap a demanar poder separar-nos o ens entestem en participar en un govern tranquil que intenti fer polítiques socials incompatibles amb un espoli fiscal que ha esdevingut estructural?
ERC ha esdevingut una "força de govern" mes que un partit independentista. Importa mes el seient i el sou que el país. Que trist.
Diu Carod: "Tenint, de moment, el 15% dels vots, és evident que allò que avui és en joc no és pas el reconeixement del nostre dret a l'autodeterminació i el seu exercici immediat, sinó el reconeixement públic de l'independentisme com una força de govern, seriosa, estable, rigorosa, útil i inspiradora de confiança." equival això a demanar un % determinat per a començar a defensar el que el partit es proposa? que potser el PP no defensa la no constitucionalitat del Estatut malgrat el seu menor percentatge aquí que no pas ERC i que no te majoria ni a Catalunya ni a Espanya? i que dir de Ciutadans/ciudadanos no son pas majoria i s'entesten en defensar tot el que soni a castellà.
Confondre CiU i PSC en el seus objectius per l'autogovern es un pèssim favor a Catalunya, es interessat.
Un altre cosa es que, a Quebeq, i a Escocia es pot convocar un referèndum per l'autodeterminació demà mateix. aquí a Catalunya constitucionalment de Madrid s'hauria d'enviar els tancs a defensar el que diu l'article 8 de la constitució ja que les forces armades no serveixen al poble sinó a Espanya defensant la seva unitat.
La obertura del camí cap a un referèndum s'ha de produir, al meu entendre, i no ho he vist escrit enlloc mes, quan es quasi segur que es perdria. L'altre costat no obrira cap via en aquest sentit si l'anéssim a guanyar, i el vot de la por, dels 40 anys de dictadura, de la guerra, encara pesa.
La estratègia a curt plaç te que ser doncs aconseguir un autogovern que en qualsevol moment, i com qualsevol demòcrata europeu trobaria normal, el parlament català pogués fer consultes populars per qualsevol tema inclòs l'autodeterminació.
Companys d'ERC: anem cap a demanar poder separar-nos o ens entestem en participar en un govern tranquil que intenti fer polítiques socials incompatibles amb un espoli fiscal que ha esdevingut estructural?
ERC ha esdevingut una "força de govern" mes que un partit independentista. Importa mes el seient i el sou que el país. Que trist.
06 d’abril 2007
El dia despres
M'agradaria recomanar l'article a l'Avui de Isabel-Clara Simó.
Així es com m'agradaria veure el debat sobre la autodeterminació: que guanyarem el dia després? com serà?
Molt maco, segur.
Sense voler violar el copyright m'agradaria fer-li uns retocs, us ensenyo com m'agradaria molt mes l'article, amb molta admiració i respecte:
Deixeu-me que faci especulacions sobre el futur: com serem quan siguem independents? Imagino que hi haura una primera època d'eufòria i, alhora, de desconcert. Cometrem alguns errors, i estarem sotmesos a una freda i altiva mirada internacional: no som prou rústecs per despertar el paternalisme de les grans nacions, ni prou avançats ni rics per inspirar el seu respecte. Ens haurem de posar a governar, i això haurà de fer-se en una doble direcció: per una banda, una necessària ordenació territorial, car els Països Catalans hauran de ser una Confederació en què cap part sigui més que les altres, i això, després de tants anys de sotmetiment, costarà; a més hi haurà els impacients, que ho volen tot per a l'endemà mateix. Per una altra banda haurem de gestionar els propis recursos sense cap dogall ni cap usurpació econòmica. Serem més rics però també inexperts. El petroli de la costa o el funcionament dels aeroports, el moviment del port o la creació d'uns centres financers propis seran tot un repte. Com que estarem espantats, segurament, en una primera etapa, confiarem el govern a gent conservadora, tots nosaltres amb el cor a galop per no espifiar-la. Però en una segona etapa ja tindrem prou confiança en nosaltres mateixos. Hauran arribat el moment dels grans debats; per exemple: cal un exèrcit? Els diaris -tots en català, esclar cremaran amb aquesta i altres qüestions semblants. Hi ha unes quantes coses que estic segura que farem bé: una bona política d'immigració, una política exterior de pactes -també amb Espanya- i una difusió de la cultura catalana. Caram: serà bonic.
Per posar la pell de gallina, oi?
Així es com m'agradaria veure el debat sobre la autodeterminació: que guanyarem el dia després? com serà?
Molt maco, segur.
Sense voler violar el copyright m'agradaria fer-li uns retocs, us ensenyo com m'agradaria molt mes l'article, amb molta admiració i respecte:
Deixeu-me que faci especulacions sobre el futur: com serem quan siguem independents? Imagino que hi haura una primera època d'eufòria i, alhora, de desconcert. Cometrem alguns errors, i estarem sotmesos a una freda i altiva mirada internacional: no som prou rústecs per despertar el paternalisme de les grans nacions, ni prou avançats ni rics per inspirar el seu respecte. Ens haurem de posar a governar, i això haurà de fer-se en una doble direcció: per una banda, una necessària ordenació territorial, car els Països Catalans hauran de ser una Confederació en què cap part sigui més que les altres, i això, després de tants anys de sotmetiment, costarà; a més hi haurà els impacients, que ho volen tot per a l'endemà mateix. Per una altra banda haurem de gestionar els propis recursos sense cap dogall ni cap usurpació econòmica. Serem més rics però també inexperts. El petroli de la costa o el funcionament dels aeroports, el moviment del port o la creació d'uns centres financers propis seran tot un repte. Com que estarem espantats, segurament, en una primera etapa, confiarem el govern a gent conservadora, tots nosaltres amb el cor a galop per no espifiar-la. Però en una segona etapa ja tindrem prou confiança en nosaltres mateixos. Hauran arribat el moment dels grans debats; per exemple: cal un exèrcit? Els diaris -tots en català, esclar cremaran amb aquesta i altres qüestions semblants. Hi ha unes quantes coses que estic segura que farem bé: una bona política d'immigració, una política exterior de pactes -també amb Espanya- i una difusió de la cultura catalana. Caram: serà bonic.
Per posar la pell de gallina, oi?
02 d’abril 2007
Els països catalans
Vaig assistir a una discussió entre dues amigues sobre els països catalans.
La Imma defensava que son un invent i que no existeixen. La Imma es catalana, l'altre noia era valenciana. Jo m'imagino sent català en una població on l'alcalde fos del PP, no puc imaginar-me vivint en un païs on el govern sencer fos del PP amb una única alternativa: el PSOE. Per tant des d'aquí un suport immens a els valencians i valencianes que viuen a València parlant català.
Contràriament al que diuen els senyors del PP, no espero d'ells cap calè, ni cap prebenda, espero que visquin podent ser el que son encara que siguin minoria allà. Una democràcia es més el respecte a les minories que no pas el de las majories. Només això ens diferenciarà de Hitler.
La Imma defensava que son un invent i que no existeixen. La Imma es catalana, l'altre noia era valenciana. Jo m'imagino sent català en una població on l'alcalde fos del PP, no puc imaginar-me vivint en un païs on el govern sencer fos del PP amb una única alternativa: el PSOE. Per tant des d'aquí un suport immens a els valencians i valencianes que viuen a València parlant català.
Contràriament al que diuen els senyors del PP, no espero d'ells cap calè, ni cap prebenda, espero que visquin podent ser el que son encara que siguin minoria allà. Una democràcia es més el respecte a les minories que no pas el de las majories. Només això ens diferenciarà de Hitler.
Que es demana al PSC?
Per fer Mas president ERC demanà fer un referèndum d'autodeterminació en aquesta legislatura, o quelcom semblant.
M'interessaria saber que es demanà al PSC per fer president Montilla. Sabem el que NO es va demanar: l'aeroport, les rodalies, la publicació de les balances fiscals, les inversions en infraestructures, la no invasió de competencias...
Crec finalment que, potser, ERC va demanar una llei sobre una tercera hora en castellà per poder recorre-la, i així, fer veure que encara es catalanista. No crec hores d'ara que ningú dubti del seu aplaçament sine die del independentisme.
M'interessaria saber que es demanà al PSC per fer president Montilla. Sabem el que NO es va demanar: l'aeroport, les rodalies, la publicació de les balances fiscals, les inversions en infraestructures, la no invasió de competencias...
Crec finalment que, potser, ERC va demanar una llei sobre una tercera hora en castellà per poder recorre-la, i així, fer veure que encara es catalanista. No crec hores d'ara que ningú dubti del seu aplaçament sine die del independentisme.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)