15 d’abril 2007

Guanyar un referendum

Surt un article de Carod a l'Avui dient que no cal dret d'autodeterminació en un horitzó proper i cal paciència per que ERC no te majoria, que no es pot anar cap al camí de la independència fins que ERC tingui un percentatge major de vots.

Diu Carod: "Tenint, de moment, el 15% dels vots, és evident que allò que avui és en joc no és pas el reconeixement del nostre dret a l'autodeterminació i el seu exercici immediat, sinó el reconeixement públic de l'independentisme com una força de govern, seriosa, estable, rigorosa, útil i inspiradora de confiança." equival això a demanar un % determinat per a començar a defensar el que el partit es proposa? que potser el PP no defensa la no constitucionalitat del Estatut malgrat el seu menor percentatge aquí que no pas ERC i que no te majoria ni a Catalunya ni a Espanya? i que dir de Ciutadans/ciudadanos no son pas majoria i s'entesten en defensar tot el que soni a castellà.

Confondre CiU i PSC en el seus objectius per l'autogovern es un pèssim favor a Catalunya, es interessat.

Un altre cosa es que, a Quebeq, i a Escocia es pot convocar un referèndum per l'autodeterminació demà mateix. aquí a Catalunya constitucionalment de Madrid s'hauria d'enviar els tancs a defensar el que diu l'article 8 de la constitució ja que les forces armades no serveixen al poble sinó a Espanya defensant la seva unitat.

La obertura del camí cap a un referèndum s'ha de produir, al meu entendre, i no ho he vist escrit enlloc mes, quan es quasi segur que es perdria. L'altre costat no obrira cap via en aquest sentit si l'anéssim a guanyar, i el vot de la por, dels 40 anys de dictadura, de la guerra, encara pesa.

La estratègia a curt plaç te que ser doncs aconseguir un autogovern que en qualsevol moment, i com qualsevol demòcrata europeu trobaria normal, el parlament català pogués fer consultes populars per qualsevol tema inclòs l'autodeterminació.

Companys d'ERC: anem cap a demanar poder separar-nos o ens entestem en participar en un govern tranquil que intenti fer polítiques socials incompatibles amb un espoli fiscal que ha esdevingut estructural?


ERC ha esdevingut una "força de govern" mes que un partit independentista. Importa mes el seient i el sou que el país. Que trist.