12 de febrer 2007

El referéndum d'autodeterminació

En Xavier Mir diu que les paraules d'en Carod tenen unaltre explicació. Li demano que la digui que jo no la veig.

Haig de suposar que el TC limiti i interpreti restrictivament l'Estatut (el millor dels escenaris possibles!) es la solució per ERC i que aleshores Carod pot fer esperar l'autodeterminació a tenir majoria absoluta?

Per què s'ha d'esperar cap majoria per preguntar si es vol l'autodeterminació? Per què no es pot plantejar un referèndum per perdre'l? Veig avantatges de reconeixement de sobirania només per el fet de que hi hagués la consulta. Seria una fita crucial, un reconeixement del nostre dret a decidir, no caldria mai més anar a Madrid a negociar un Estatut si creiem que tenim el dret a decidir. El nostre parlament no te que negociar res si el poble català es sobirà. El poble esta molt per sobre de constitucions si es sobirà. I ho som oi? Ho creiem? Ho creu ERC?

O es que estem disposant de calés de Madrid per fer més ric algun poble de Tarragona tot i dient després que Madrid no es solidaria? Potser es que volem conquerir La Cibeles i fer parlar Català als castellans, per obligació durant 300 anys, per fer-los bilingües "sin que se note el cuidado"? O es que volem que els castellans es sentin catalans?

On es la democràcia que recolza els dèbils? Recordem que la democràcia NO es infal·lible i que Hitler va ser votat democràticament. La democràcia comença per respectar les minories. Senyalar catalans com a culpables de quelcom per el sol fet de ser-ho i tenir un determinat pensament (Rovireche, Estatut i ETA son una mateixa cosa, i d'altres) tindrien que ser delicte, no ho som perquè estem al post franquisme encara.

El camí de l'autodeterminació es des de les minories, si s'espera a fer-lo des de la majoria, no es fa mai. Quebec va fer la consulta i el nacionalisme va perdre. Perdent va guanyar. Aquest es el camí. El camí mai serà governar amb els nacionalistes espanyols esperant treure'ls vots, no hi han vots sobiranistes al PSC. El PSC vol que tot segueixi igual, ERC, avui, també.