Dels que han negociat l'Estatut a Madrid, 3 tornen demanant un "si".
N'hi a un quart , però, que quedant-se fins al final per no treure mes que copets a la esquena, diu que tot menys el "si".
Pero, escoltem bé, ho demanen amb la boca petita. "No" al Estatut, pero, si us plau, que güanyi el "si". Güanyará segur oi?. Catalunya ha perdut fem el que fem perque güanyará el "si". Es que els altres sumen molt, sabeu?
A Mas sembla que li interessi mes les eleccions anticipades que l'Estatut. Al PSC-PSOE tothom es posiciona per quan Maragall s'en vagi, l'Estatut?, tant de bo el poguesin esborrar. EUA-EV mentre mantinguin la cuota de poder firmen on sigui. I ERC sembla que no importa tant que Catalunya perdi com que el Govern agüanti.
Estimada ERC si estiguesis ja a la oposició degut a un pacte sociovergent, que demanaries?
Aquesta es la consigna que vull, el millor per Catalunya, no per el seu Govern o gobernants.
I el millor per Catalunya, potser no li va be al Maragall, ni al Más, ni al Carod.
I jo espero que Catalunya guanyi.
Per cert, el únic coherent del tot, mal que em pesi, sembla el PP. Les firmes, el valencià, Alejo, Pique, el exèrcit, amb mes o menys força pero tots a una a veure si ens enfonsen. En tindriem que apendre.
30 d’abril 2006
La hora de la veritat
Quan enviïn el projecte de nou Estatut a casa de cada un de nosaltres, tothom que, mínimament, sigui responsable, al menys, llegirà el pròleg.
Llegint aquest proleg, l'esperit federalista que Maragall diu que te aquest Estatut queda retratat. Zapatero queda retratat i Guerra es demostra sincer.
Si es comença per el final, i es llegeix el capítol del finançament, esperant trobar quelcom semblant al concert Basc, la frustració es encara mes gran.
Per tant, en lloc de demanar tal o cual vot o postura, demanem a la gent que el llegeixi.
Amb aixó n'hi ha prou per trobar que estem, per altres motius, clar, molt més aprop del PP que del partidaris del "si".
Proposo una campanya:
"Llegeixi l'Estatut, quan li passi la mala llet, decideixi el vot".
I es que contrariament al que pensen molts polítics, jo crec que la gent no es tonta i sempre escull la opció menys dolenta.
Llegint aquest proleg, l'esperit federalista que Maragall diu que te aquest Estatut queda retratat. Zapatero queda retratat i Guerra es demostra sincer.
Si es comença per el final, i es llegeix el capítol del finançament, esperant trobar quelcom semblant al concert Basc, la frustració es encara mes gran.
Per tant, en lloc de demanar tal o cual vot o postura, demanem a la gent que el llegeixi.
Amb aixó n'hi ha prou per trobar que estem, per altres motius, clar, molt més aprop del PP que del partidaris del "si".
Proposo una campanya:
"Llegeixi l'Estatut, quan li passi la mala llet, decideixi el vot".
I es que contrariament al que pensen molts polítics, jo crec que la gent no es tonta i sempre escull la opció menys dolenta.
28 d’abril 2006
Del "si" al "no", soc congruent?
En aquest mateix blog es pot trobar com reclamo dels negociadors d'ERC una esperança de moviment cap el "si" a la proposta d'Estatut.
La petició, dexeu que em defensi, sembla coherent.
El que negocia crec que l'hi ha de dir al que mira: "confia en mi, que quelcom en treurem de tot aixó, per algo soc més gran, més maco, sé més, i a més estic parlant a Madrid, tranquil Jaume".
Si us plau diguem que treurás un Estatut de Madrid acceptable i podré votar si.
Que no pots?
Al menys en treurás quelcom no?
Res?
I ara que dius que vols que voti?
La petició, dexeu que em defensi, sembla coherent.
El que negocia crec que l'hi ha de dir al que mira: "confia en mi, que quelcom en treurem de tot aixó, per algo soc més gran, més maco, sé més, i a més estic parlant a Madrid, tranquil Jaume".
Si us plau diguem que treurás un Estatut de Madrid acceptable i podré votar si.
Que no pots?
Al menys en treurás quelcom no?
Res?
I ara que dius que vols que voti?
Vaja entrenador tenim!
Estem devant un partit crític: Barça - Figueres, copa de Catalunya, 18 de Juny.
Surt l'entrenador ahir al programa "la nit al dia", parla del partit, escoltem que diu:
"Passi el que passi ja hem perdut, el Figueres ha perdut, encara que fiquem un gol ells ens en faran deu"
I vol que surti al camp i jugui aquest entrenador?
Trobi algún cami per ferme creure que el Figueres pot güanyar el Barça. Si us plau, despres pot passar que perdem, clar, però no podem anar a jugar pensant que estem perduts.
Si no es capaç de fer això necessitem unaltre entrenador, encara que em sapiga greu.
Per cert, el Barça va perdre.
Surt l'entrenador ahir al programa "la nit al dia", parla del partit, escoltem que diu:
"Passi el que passi ja hem perdut, el Figueres ha perdut, encara que fiquem un gol ells ens en faran deu"
I vol que surti al camp i jugui aquest entrenador?
Trobi algún cami per ferme creure que el Figueres pot güanyar el Barça. Si us plau, despres pot passar que perdem, clar, però no podem anar a jugar pensant que estem perduts.
Si no es capaç de fer això necessitem unaltre entrenador, encara que em sapiga greu.
Per cert, el Barça va perdre.
27 d’abril 2006
El finançament a l'Estatut, mes artícles
Nou article de Ramón Tremosa al Avui.
Lectura obligada de nou.
Fa referencia aquest article a unes opinions d'Anotonio Zabalza, del departament d'anàlisi económic de la UV i exsecretari d'Estat d'Hisenda amb el PSOE.
He trobat un treball d'aquest autor que diu:
"Aun cuando detrás de los dos sistemas (es refereix al cupo i al sistema comú) que hoy se aplican hay un determinado modelo, los resultados prácticos, como hemos visto, distan mucho de las previsiones teóricas y no parecen responder de forma clara a ningún criterio específico. La reforma es necesaria porque los mecanismos actuales, en su aplicación práctica, no obedecen a criterios claros y porque conceptualmente la potencia redistributiva del modelo común es posiblemente excesiva. Existen muchas alternativas, pero dos que cabe considerar como particularmente relevantes para el caso español son las que se desarrollan a continuación y que denominaremos modelo garantía y modelo proporcional."
Segons A. Zabalza doncs el model comú no respon clarament a cap criteri específic. Aquest model queda fixat en el nou Estatut en l'articulat. No podrem canviar el model sense tornar a fer una reforma estatutaria.
Lectura obligada de nou.
Fa referencia aquest article a unes opinions d'Anotonio Zabalza, del departament d'anàlisi económic de la UV i exsecretari d'Estat d'Hisenda amb el PSOE.
He trobat un treball d'aquest autor que diu:
"Aun cuando detrás de los dos sistemas (es refereix al cupo i al sistema comú) que hoy se aplican hay un determinado modelo, los resultados prácticos, como hemos visto, distan mucho de las previsiones teóricas y no parecen responder de forma clara a ningún criterio específico. La reforma es necesaria porque los mecanismos actuales, en su aplicación práctica, no obedecen a criterios claros y porque conceptualmente la potencia redistributiva del modelo común es posiblemente excesiva. Existen muchas alternativas, pero dos que cabe considerar como particularmente relevantes para el caso español son las que se desarrollan a continuación y que denominaremos modelo garantía y modelo proporcional."
Segons A. Zabalza doncs el model comú no respon clarament a cap criteri específic. Aquest model queda fixat en el nou Estatut en l'articulat. No podrem canviar el model sense tornar a fer una reforma estatutaria.
26 d’abril 2006
El "si" avalat
Proposo que, donada la bondat del Estatut proposat, els que demanin el "si" posin quelcom mes que paraules.
El dèficit fiscal Català per no minvar la capacitat de creixement, tindria que estar per sota del 4% anyal, calculat segons el métode del flux monetari i amb ponderació del efecte seu de Madrid. Així es reconegut a Alemanya.
Be calculem-ho i si quedem per sobre d'aquest déficit que el PSC-PSOE (37,5%), CiU (37,5%) i EUA-EV (15%) facin un ingrés directe anyal a les contes de la Generalitat.
Un aval de "La Caixa" per cobrir aquest possible dèficit els hi farán, no?
El dèficit fiscal Català per no minvar la capacitat de creixement, tindria que estar per sota del 4% anyal, calculat segons el métode del flux monetari i amb ponderació del efecte seu de Madrid. Així es reconegut a Alemanya.
Be calculem-ho i si quedem per sobre d'aquest déficit que el PSC-PSOE (37,5%), CiU (37,5%) i EUA-EV (15%) facin un ingrés directe anyal a les contes de la Generalitat.
Un aval de "La Caixa" per cobrir aquest possible dèficit els hi farán, no?
El nacionalisme banal
Jo es veu que soc nacionalista.
Hi han molts "no nacionalistes" que usen l'adjectiu pejorativament.
Pero ells son mes nacionalistes que ningú.
Al territori català no es pot fer cap referendum legalment.
Al territori del Estat si que es pot fer.
Que dirien els "no nacionalistes" si proposessim fer un referendum a Europa per l'Estatut de Catalunya?
Hi han molts "no nacionalistes" que usen l'adjectiu pejorativament.
Pero ells son mes nacionalistes que ningú.
Al territori català no es pot fer cap referendum legalment.
Al territori del Estat si que es pot fer.
Que dirien els "no nacionalistes" si proposessim fer un referendum a Europa per l'Estatut de Catalunya?
Unaltre "oblit" del FCI en comparativa del Estatut a la web de la generalitat
Enviat a la Generalitat sobre la seva comparativa entre l'actual proposta d'Estatut i el vigent.
Senyors de la Generalitat:
En la seva web posen a disposició una comparativa de l'Estatut proposat i el vigent que trobo inexacta.
Quan diuen que l'actual proposta d'Estatut diu:
"La inversió de l’Estat a Catalunya en infrastructures s’equipararà a la participació relativa del producte interior brut de Catalunya amb relació al producte interior brut de l’Estat, per a un període de set anys. Les esmentades inversions podran també utilitzar-se per a l’alliberament de peatges o construcció d’autovies”. (Disposició addicional sisena)"
obliden que el FCI es resta, en realitat la disposició (que es la tercera no la sisena) el que possa es:
DISPOSICIÓ ADDICIONAL TERCERA. INVERSIONS EN INFRAESTRUCTURES
1. La inversió de l’Estat a Catalunya en infraestructures, exclòs el Fons de compensació interterritorial, s’ha d’equiparar a la participació relativa del producte interior brut de Catalunya amb relació al producte interior brut de l’Estat per un període de set anys. Aquestes inversions poden emprar-se també per a l’alliberament de peatges o la construcció d’autovies alternatives.
Aquest oblit anomenar el que es resta (FCI) de les inversions fa que el texte NO asseguri cap euro d'inversió mes durant set anys, ja que depen d'aquest FCI. Poden posar-ho si us plau.
Salutacions
Jaume Planas
Senyors de la Generalitat:
En la seva web posen a disposició una comparativa de l'Estatut proposat i el vigent que trobo inexacta.
Quan diuen que l'actual proposta d'Estatut diu:
"La inversió de l’Estat a Catalunya en infrastructures s’equipararà a la participació relativa del producte interior brut de Catalunya amb relació al producte interior brut de l’Estat, per a un període de set anys. Les esmentades inversions podran també utilitzar-se per a l’alliberament de peatges o construcció d’autovies”. (Disposició addicional sisena)"
obliden que el FCI es resta, en realitat la disposició (que es la tercera no la sisena) el que possa es:
DISPOSICIÓ ADDICIONAL TERCERA. INVERSIONS EN INFRAESTRUCTURES
1. La inversió de l’Estat a Catalunya en infraestructures, exclòs el Fons de compensació interterritorial, s’ha d’equiparar a la participació relativa del producte interior brut de Catalunya amb relació al producte interior brut de l’Estat per un període de set anys. Aquestes inversions poden emprar-se també per a l’alliberament de peatges o la construcció d’autovies alternatives.
Aquest oblit anomenar el que es resta (FCI) de les inversions fa que el texte NO asseguri cap euro d'inversió mes durant set anys, ja que depen d'aquest FCI. Poden posar-ho si us plau.
Salutacions
Jaume Planas
25 d’abril 2006
El piset de 50 metres es en realitat de 38!
Recomano llegir a l'observatori de l'Estatut un article de Guillem López i Casanovas, Catedràtic d'Economia de la UPF.
L'optimisme del Catedràtic es basa en esperar que es logrès algún tipus d'acord per discutir a algún lloc diferent del CPFF ("Consejo de Política Fiscal y Financiera") els anivellaments i posarls-hi algún limit.
Diu que si no es fa així i el FCI puja a un 25% o mes "no tant sols Catalunya no rebria un euro més en termes absoluts de finançament addicional per a les noves inversions pendents, sinó que en perdria" citant l'economista J.Pons.
Que bo es el piset de 50m2.! acabarem descobrint que eren 50 sobre planol pero realment era un pis de 38m2...
L'optimisme del Catedràtic es basa en esperar que es logrès algún tipus d'acord per discutir a algún lloc diferent del CPFF ("Consejo de Política Fiscal y Financiera") els anivellaments i posarls-hi algún limit.
Diu que si no es fa així i el FCI puja a un 25% o mes "no tant sols Catalunya no rebria un euro més en termes absoluts de finançament addicional per a les noves inversions pendents, sinó que en perdria" citant l'economista J.Pons.
Que bo es el piset de 50m2.! acabarem descobrint que eren 50 sobre planol pero realment era un pis de 38m2...
24 d’abril 2006
Votem nul! o no?
Sembla que a ERC anem cap a un vot marginal. La explicació per a mi es sentzilla: no creiem que es pot guanyar.
Dir que el Estatut proposat, respecte al actual, es com passar d'un pis de 40m2 a un pis de 50m2 necessitant-ne un de 100m2. es confirmar el que hom, crec, que pensa a aquestes alçades: no paga la pena.
Si forçadament et fan anar a un pis de 50m2 i estant malvivint actualment amb un de 40 i neccessitant-ne un de 100, que fas? pues dius NO i sobretot esperes el que ERC no espera ara: guanyar. O un de, al menys, 70 o res!
Ja he dit per aquest blog i he llegit per l'Avui que, mes important que el tipus de vot, es explicar que fariem si guanyessim, es a dir que es fa si, votant el que ERC demani, es guanya?
Si no ho expliquen, em sebla que perdrem, perque, qui votará algo que ni el mateix que ho proposa vol que guanyi?
Ja puc imaginar els resultats d'un possible nul: un 20% màxim. En la meva opinió si el que es demanes fos un "no" guanyariem, i m'es ben igual que els vots del PP sembla que es sumin, son ells els que tenen que tindre por de sumar el seu vot al d'ERC. El Estatut que es proposa podria firmar-ho el PP català sense cap problema.
Per acabar, exposaré una il.lusió, el que crec que tindria que proposar ERC segons el meu parer:
1. Demanar el vot "No" a la proposta d'Estatut i guanyar.
2. Transferencia via 150.2 de l'acordat al Estatut mentre es negocia amb l'estat la via de (com els bascs) "reconeixer el que els catalans deicideixin" via referendum.
Dir que el Estatut proposat, respecte al actual, es com passar d'un pis de 40m2 a un pis de 50m2 necessitant-ne un de 100m2. es confirmar el que hom, crec, que pensa a aquestes alçades: no paga la pena.
Si forçadament et fan anar a un pis de 50m2 i estant malvivint actualment amb un de 40 i neccessitant-ne un de 100, que fas? pues dius NO i sobretot esperes el que ERC no espera ara: guanyar. O un de, al menys, 70 o res!
Ja he dit per aquest blog i he llegit per l'Avui que, mes important que el tipus de vot, es explicar que fariem si guanyessim, es a dir que es fa si, votant el que ERC demani, es guanya?
Si no ho expliquen, em sebla que perdrem, perque, qui votará algo que ni el mateix que ho proposa vol que guanyi?
Ja puc imaginar els resultats d'un possible nul: un 20% màxim. En la meva opinió si el que es demanes fos un "no" guanyariem, i m'es ben igual que els vots del PP sembla que es sumin, son ells els que tenen que tindre por de sumar el seu vot al d'ERC. El Estatut que es proposa podria firmar-ho el PP català sense cap problema.
Per acabar, exposaré una il.lusió, el que crec que tindria que proposar ERC segons el meu parer:
1. Demanar el vot "No" a la proposta d'Estatut i guanyar.
2. Transferencia via 150.2 de l'acordat al Estatut mentre es negocia amb l'estat la via de (com els bascs) "reconeixer el que els catalans deicideixin" via referendum.
21 d’abril 2006
La tribu india de la Trinca
En el oeste americano vivía un pueblo indio. Llevaban casi 300 años esclavizados. En una esclavitud "democrática" sólo unos 30: toda América votaba la esclavitud de este pueblo indio, los resultados eran devastadores.
Los indios se rebelaron de repente. La esclavitud, llamada solidaridad por los americanos iba a acabar!.
El tratado de esclavitud, negociado en la transición a la esclavitud "democrática", decía: "De las rentas de los esclavos disponen los amos".
Redactaron un tratado muy ambicioso: "De las rentas de los esclavos disponen los esclavos, excepto lo que se negocie con los amos", ponía en esencia el tratado. No se liberaban pero ya se contentaban. Tribus amigas hacía años que tenian ese tratado con gran avance en su esclavitud.
Había que negociarlo con los amos.
El tratado acabó diciendo: "De las rentas de los esclavos, descontado lo que quieran los amos, disponen los esclavos".
El mejor tratado obtenible de los amos dijeron algunos negociadores indios. Y lo acabaron votando. Y me tomo unos meses para publicar el resultado.
Los indios se rebelaron de repente. La esclavitud, llamada solidaridad por los americanos iba a acabar!.
El tratado de esclavitud, negociado en la transición a la esclavitud "democrática", decía: "De las rentas de los esclavos disponen los amos".
Redactaron un tratado muy ambicioso: "De las rentas de los esclavos disponen los esclavos, excepto lo que se negocie con los amos", ponía en esencia el tratado. No se liberaban pero ya se contentaban. Tribus amigas hacía años que tenian ese tratado con gran avance en su esclavitud.
Había que negociarlo con los amos.
El tratado acabó diciendo: "De las rentas de los esclavos, descontado lo que quieran los amos, disponen los esclavos".
El mejor tratado obtenible de los amos dijeron algunos negociadores indios. Y lo acabaron votando. Y me tomo unos meses para publicar el resultado.
En la vessant Económica el nou Estatut es una millora?
Avui Xavier Bosch a RAC 1 ha entrevistat Josu Jon Imaz i m'ha agradat molt la entrevista.
Trobo que en un comentari, de l'entrevistador, sobre el nou Estatut, s'ha donat, com a molts altres llocs, que, en la vessant económica, aquest es millor que l'actualment vigent. Un comentari implicit que és diu com una veritat absoluta.
El sr. Ramon Tremosa diu en l'observatori del estatut:
"Un Estatut per anar passant, que ens consagri la LOFCA que tant hem criticat en els darrers anys, és un autogol que ens pot condemnar per molts anys o “per sempre”, segons l’amic ZP: en finançament crec que és pitjor que l’Estatut de Sau, que en ser un text genèric i inconcret donava més marge negociador. ZP tenia fins a vuit fórmules per definir Catalunya però en finançament tots i cadascun dels articles, punt per punt, blinden i tanquen molt bé el sistema de règim comú per a Catalunya. “Atado y bien atado”.
Així doncs, la pregunta clau per valorar la bondat del text final és si el nou Estatut blinda el finançament de la Generalitat d’una possible majoria absoluta a Madrid. Si “es glaça la Bàltica”, com deia el president Pujol, i amb el nou Estatut anem escanyats de diners, quin recurs tindrem? Quin és el pla B en aquest cas? "
Per tant, segons aquest economista, l'actual Estatut és millor que el que es proposa.
Inclos ERC diu que l'actual Estatut es pitjor económicament que el proposat. Aixó contrasta amb el que diu Ramon Tremosa. I jo crec mes a l'expert que als polítics.
Trobo que en un comentari, de l'entrevistador, sobre el nou Estatut, s'ha donat, com a molts altres llocs, que, en la vessant económica, aquest es millor que l'actualment vigent. Un comentari implicit que és diu com una veritat absoluta.
El sr. Ramon Tremosa diu en l'observatori del estatut:
"Un Estatut per anar passant, que ens consagri la LOFCA que tant hem criticat en els darrers anys, és un autogol que ens pot condemnar per molts anys o “per sempre”, segons l’amic ZP: en finançament crec que és pitjor que l’Estatut de Sau, que en ser un text genèric i inconcret donava més marge negociador. ZP tenia fins a vuit fórmules per definir Catalunya però en finançament tots i cadascun dels articles, punt per punt, blinden i tanquen molt bé el sistema de règim comú per a Catalunya. “Atado y bien atado”.
Així doncs, la pregunta clau per valorar la bondat del text final és si el nou Estatut blinda el finançament de la Generalitat d’una possible majoria absoluta a Madrid. Si “es glaça la Bàltica”, com deia el president Pujol, i amb el nou Estatut anem escanyats de diners, quin recurs tindrem? Quin és el pla B en aquest cas? "
Per tant, segons aquest economista, l'actual Estatut és millor que el que es proposa.
Inclos ERC diu que l'actual Estatut es pitjor económicament que el proposat. Aixó contrasta amb el que diu Ramon Tremosa. I jo crec mes a l'expert que als polítics.
18 d’abril 2006
Ens falta un Partit Nacionalista Català.
CDC, UDC, ERC, PSC i altres son d'esquerres o de dretes i despres, potser, catalans.
Ens fa falta un partit primer Català i molt desprès que vingui la ideologia social.
Amb un bon finançament el ser d'equerres o de dretes seria molt mes fàcil.
Amb mes cales es mes fàcil repartir o potenciar la iniciativa privada.
Partit Nacionalista Català on estas?
Ens fa falta un partit primer Català i molt desprès que vingui la ideologia social.
Amb un bon finançament el ser d'equerres o de dretes seria molt mes fàcil.
Amb mes cales es mes fàcil repartir o potenciar la iniciativa privada.
Partit Nacionalista Català on estas?
13 d’abril 2006
Mi hija tiene un portátil
No tenemos en casa una gran renta.
Mas bien tenemos mucha suerte (por lo de la salud) y una renta media-baja.
Mi mujer no acaba de entender lo del portátil.
Aprovechando para premiar a mi hija por un esfuerzo en música, le compré uno.
Por qué gastar dinero en un portátil, en lugar de en otras prioridades?
Como profesional informático, creo que en general no se entiende todavía que significa la sociedad de la información.
En 1992 me conectaba a Compuserve, una especie de precursor de internet. Mientras mis costos de conexión eran terribles (hasta 80000 ptas. de entonces un mes de llamadas teléfonicas) los de los residentes en Estados Unidos eran muy bajos.
Ahora en las escuelas no tenemos todavía un ordenador por alumno. La época de un ordenador por alumno, creo que ya es história.
Lo está usted leyendo. Blogs personales, moviles, "pdas", ordenadores portátiles, bajar las persianas de casa por internet, votaciones, compra, opinión, televisión...
Dentro de 25 años no habrá suficiente petróleo para coches y aviones además de tener todo el CO2 que ha costado millones de años fijar al suelo, otra vez en la atmósfera.
No podremos movernos físicamente, todo será virtual, muchas amistades empiezan hoy por internet.
Nuestros hijos no deben aspirar a un ordenador por alumno en el aula de informática, deben tener un portátil por alumno con sus libros y apuntes en él. Blogs de las clases y trabajos, evaluación consultable online, profesor y padre enlazados con móvil e internet.
Lo necesitamos para ayer.
Dentro de poco se abrirán todas las calles del barrio de Castelldefels donde vivo. Todavía no se sabe si aprovecharán para poner cable de fibra óptica junto a las alcantarillas. No se que es mas de tercer mundo, no tener alcantarillas o no tener cable.
Mas bien tenemos mucha suerte (por lo de la salud) y una renta media-baja.
Mi mujer no acaba de entender lo del portátil.
Aprovechando para premiar a mi hija por un esfuerzo en música, le compré uno.
Por qué gastar dinero en un portátil, en lugar de en otras prioridades?
Como profesional informático, creo que en general no se entiende todavía que significa la sociedad de la información.
En 1992 me conectaba a Compuserve, una especie de precursor de internet. Mientras mis costos de conexión eran terribles (hasta 80000 ptas. de entonces un mes de llamadas teléfonicas) los de los residentes en Estados Unidos eran muy bajos.
Ahora en las escuelas no tenemos todavía un ordenador por alumno. La época de un ordenador por alumno, creo que ya es história.
Lo está usted leyendo. Blogs personales, moviles, "pdas", ordenadores portátiles, bajar las persianas de casa por internet, votaciones, compra, opinión, televisión...
Dentro de 25 años no habrá suficiente petróleo para coches y aviones además de tener todo el CO2 que ha costado millones de años fijar al suelo, otra vez en la atmósfera.
No podremos movernos físicamente, todo será virtual, muchas amistades empiezan hoy por internet.
Nuestros hijos no deben aspirar a un ordenador por alumno en el aula de informática, deben tener un portátil por alumno con sus libros y apuntes en él. Blogs de las clases y trabajos, evaluación consultable online, profesor y padre enlazados con móvil e internet.
Lo necesitamos para ayer.
Dentro de poco se abrirán todas las calles del barrio de Castelldefels donde vivo. Todavía no se sabe si aprovecharán para poner cable de fibra óptica junto a las alcantarillas. No se que es mas de tercer mundo, no tener alcantarillas o no tener cable.
12 d’abril 2006
D'on trec les opinions?
Les opinions que tinc estan extretes de diferentes fonts:
Ramon Tremosa. A la seva web hi han molts articles i llibres, els recomano tots.
Guillem López i Casanovas. Catedràtic d'Economia UPF. Declaracions efectuades per G. López Casasnovas, Catedràtic d’Hisenda Pública de la Universitat Pompeu Fabra, per a la Fundació Irla i publicades a Esquerra Nacional.
Elisenda Paluzie. Professora de Teoria Econòmica, Universitat de Barcelona. Publicat a' AVUI 28 de gener de 2006
Les opinions d'aquets experts contradiuen les opinions a favor de l'Estatut de:
Antoni Castells. Conseller d'Economia. Conferencia al Cercle financer.
Núria Bosch. Catedràtica d'Hisenda Pública UB. Article a El Periódico el 28 de gener de 2006.
Ramon Tremosa. A la seva web hi han molts articles i llibres, els recomano tots.
Guillem López i Casanovas. Catedràtic d'Economia UPF. Declaracions efectuades per G. López Casasnovas, Catedràtic d’Hisenda Pública de la Universitat Pompeu Fabra, per a la Fundació Irla i publicades a Esquerra Nacional.
Elisenda Paluzie. Professora de Teoria Econòmica, Universitat de Barcelona. Publicat a' AVUI 28 de gener de 2006
Les opinions d'aquets experts contradiuen les opinions a favor de l'Estatut de:
Antoni Castells. Conseller d'Economia. Conferencia al Cercle financer.
Núria Bosch. Catedràtica d'Hisenda Pública UB. Article a El Periódico el 28 de gener de 2006.
11 d’abril 2006
El finançament al nou Estatut
Si hi ha una cosa que es diu molt d'aquest Estatut es que les inversions en infraestructures igualarán l'I.P.C en els proxims 7 anys.
El dèficit históric d'inversió, sembla que no cal compensar-ho ni parlarn-he.
Pero es que no es veritat!. Per que es vegi la mentida tenim l'article del diari El País on diu que el Estat es planteja duplicar (de moment nomes duplicar!) el FCI, aixó es RESTA directament de les inversions!. Rellegim l'article del Estatut sobre les inversions:
Disposición adicional sexta. Inversiones en infraestructuras.
1. La inversión del Estado en Cataluña en infraestructuras, excluido el Fondo de Compensación Interterritorial, se equiparará a la participación relativa del producto interior bruto de Cataluña con relación al producto interior bruto del Estado para un periodo de siete años. Dichas inversiones podrán también utilizarse para la liberación de peajes o construcción de autovías alternativas.
Com molt bé diu Alfonso Guerra: "Al plan Ibarretxe nos lo cepillamos sin llegar a la comisión, y al catalán lo cepillamos como carpinteros"
El conseller d'economia sr. Castells obvia aquesta referencia de resta del FCI quan parla de les inversions en infraestructures. Tampoc diu res de la solidaritat quan parla de "efectes discriminatoris" respecte a les comunitats de régim foral. L'objectiu de convergir amb les comunitats forals ha de passar per l'expoli fiscal:
De acuerdo con el artículo 138.2 de la Constitución,
la financiación de la Generalitat no debe
implicar efectos discriminatorios para Cataluña
respecto de las restantes Comunidades Autónomas.
Este principio deberá respetar plenamente los criterios
de solidaridad enunciados en el artículo 208 de
este Estatuto.
(El Títol de l'article:
"Artículo 208. Participación en el rendimiento de
los tributos estatales y mecanismos de nivelación
y solidaridad." Amb perles com aquesta: "Los citados
niveles (de solidaritat) serán fijados por el Estado".)
Per tant aquest Estatut no sols no canvia el model sino que el fixa.
Pitjor que el Estatut actual.
I amb aquesta eina ens haurem de barallar amb majories absolutes a Madrid?
Proposo que tots els negociadors dels partits polítics que apoyan aquesta presa de pel hi posin el sou com a aval de la bonança financera de aquest Estatut. Començo per el Molt Honorable President nostre sr. Pascual Maragall i evidentment el sr. Castells.
El dèficit históric d'inversió, sembla que no cal compensar-ho ni parlarn-he.
Pero es que no es veritat!. Per que es vegi la mentida tenim l'article del diari El País on diu que el Estat es planteja duplicar (de moment nomes duplicar!) el FCI, aixó es RESTA directament de les inversions!. Rellegim l'article del Estatut sobre les inversions:
Disposición adicional sexta. Inversiones en infraestructuras.
1. La inversión del Estado en Cataluña en infraestructuras, excluido el Fondo de Compensación Interterritorial, se equiparará a la participación relativa del producto interior bruto de Cataluña con relación al producto interior bruto del Estado para un periodo de siete años. Dichas inversiones podrán también utilizarse para la liberación de peajes o construcción de autovías alternativas.
Com molt bé diu Alfonso Guerra: "Al plan Ibarretxe nos lo cepillamos sin llegar a la comisión, y al catalán lo cepillamos como carpinteros"
El conseller d'economia sr. Castells obvia aquesta referencia de resta del FCI quan parla de les inversions en infraestructures. Tampoc diu res de la solidaritat quan parla de "efectes discriminatoris" respecte a les comunitats de régim foral. L'objectiu de convergir amb les comunitats forals ha de passar per l'expoli fiscal:
De acuerdo con el artículo 138.2 de la Constitución,
la financiación de la Generalitat no debe
implicar efectos discriminatorios para Cataluña
respecto de las restantes Comunidades Autónomas.
Este principio deberá respetar plenamente los criterios
de solidaridad enunciados en el artículo 208 de
este Estatuto.
(El Títol de l'article:
"Artículo 208. Participación en el rendimiento de
los tributos estatales y mecanismos de nivelación
y solidaridad." Amb perles com aquesta: "Los citados
niveles (de solidaritat) serán fijados por el Estado".)
Per tant aquest Estatut no sols no canvia el model sino que el fixa.
Pitjor que el Estatut actual.
I amb aquesta eina ens haurem de barallar amb majories absolutes a Madrid?
Proposo que tots els negociadors dels partits polítics que apoyan aquesta presa de pel hi posin el sou com a aval de la bonança financera de aquest Estatut. Començo per el Molt Honorable President nostre sr. Pascual Maragall i evidentment el sr. Castells.
10 d’abril 2006
Enviat al nostre President
Al diari del President l'hi he enviat aquest comentari:
Molt Honorable President Sr. Pascual Maragall:
M'he baixat el discurs de Castells per defensar l'Estatut i magradaria comentarl-hi un per un els sis punts que fan que per ell sigui aquest finançament un bon finançament:
De veritat m'agradaria que em rebatis els meus arguments.
Poso en negreta les paraules del Sr. Castells sobre el finançament els meus comentaris estan en lletra normal:
Aquestes són les línies bàsiques que inspiren, en substància, l’acord de finançament contingut en l’Estatut. Els eixos fonamentals d’aquest acord són els següents:
i) En primer lloc, els rendiments dels impostos estatals a Catalunya es distribueixen entre l’Estat i la Generalitat. A tal efecte, la Generalitat participarà en uns percentatges determinats en el rendiment de pràcticament tots els impostos estatals (de fet, tots menys Societats) a Catalunya.
La Generalitat no sap al final dels diners d'aquest impostos de quins podrá disposar per estar pendens del anivellament.
ii) En segon lloc, la Generalitat tindrà capacitat normativa per determinar els elements essencials d’aquests impostos, d’acord amb el que estableixin el marc normatiu de l’Estat i de la Unió Europea.
Vol dir que pujará impostos aixó? A partir d'ara els catalans pagarem mes? Podra baixar el IVA es aixo?
iii) En tercer lloc, la Generalitat veu reforçades de forma molt important les seves responsabilitats en matèria d’administració tributària. Per una banda, es crea l’Agència Tributària de Catalunya, a la qual el propi Estatut atribueix la gestió dels tributs cedits totalment. Per altra banda, es crea un Consorci paritari entre l’Estat i la Generalitat, que assumirà en dos anys, depenent de la seva naturalesa, la gestió de la resta d’impostos estatals i que podrà esdevenir en el futur l’administració tributària de Catalunya.
En ultim cas tot dependra del estat. Recordi la capacitat de l'Estat de dir "no ho vareu entendre be" amb el tema del aeroport. O com entenem el que diu l'Estatut?
La gestión, recaudación, liquidación e inspección de los demás impuestos del Estado recaudados en Cataluña corresponderá a la Administración Tributaria del Estado, sin perjuicio de la delegación que la Generalitat pueda recibir de éste, y de la colaboración que pueda establecerse especialmente cuando así lo exija la naturaleza del tributo.
iv) En quart lloc, s’estableixen els criteris bàsics en els que hauran d’inspirar-se els mecanismes d’anivellament i solidaritat. És evident que l’Estatut no pot regular el detall d’aquests mecanismes, perquè es tracta d’una qüestió que té un caràcter general i afecta a totes les Comunitats Autònomes. De manera que de l’Estatut no es pot derivar una quantificació precisa de l’impacte de la reforma sobre les finances de la Generalitat.
Tanmateix, els continguts d’aquest apartat són especialment rellevants i ens han de permetre negociar en el futur en millors condicions que mai la concreció d’aquests mecanismes d’anivellament. S’estableix per primera vegada un criteri de solidaritat precís: les diferents Comunitats Autònomes han d’estar en condicions de prestar nivells similars de serveis si realitzen un esforç fiscal similar. És el principi canònic d’alguns països federals. Es concreta quins han de ser aquests serveis: educació, sanitat i serveis socials essencials de l’Estat del benestar. I és a aquests serveis bàsics que s’haurà d’acotar l’anivellament. S’inclou la capacitat fiscal entre les variables que hauran de determinar el nivell de recursos financers de la Generalitat.
S’estableixen les variables bàsiques que caldrà tenir en compte a l’hora de determinar l’indicador de necessitats, que servirà per calcular el nivell de finançament, i entre aquestes variables s’inclou la població, rectificada pels costos diferencials, els factors demogràfics i la immigració. I finalment s’introdueix el principi d’ordinalitat: la posició relativa de Catalunya en termes de renda per càpita no pot quedar alterada a conseqüència de l’aplicació dels mecanismes d’anivellament.
Criteris, inspiracions i demes tambe les tindrán els Estatuts d'arreu (Ceuta i Melilla incloses). Qui calculara la ordinalitat i será en termes de renda real (IPC) o en termes absoluts (no ho posa!)?. A l'Estat li es igual si ho definim o no perque igualment que no fa cas als multiples requeriments de publicar les balances fiscals la posicio relativa "oficial" de Catalunya cal publicarla per llei?. Nomes cal deixar de publicar dades oficials de posicions relatives per ser paper mullat aixó. La posició de Catalunya que passi a ser la última oficialment en tot cas a partir d'ara, perque de última no es pot baixar oi? Com, qui, amb quina obligació i amb quin métode es calcula aquesta posició? si no ho posen es paper mullat.
v) En cinquè lloc, l’Estatut conté una disposició especialment important, com és el compromís per part de l’Estat que la inversió en infrastructures a Catalunya durant els propers set anys equivaldrà, respecte a la inversió total de l’Estat, al percentatge que suposa el PIB de Catalunya sobre el total espanyol (en aquests moments, el 18,8%).
Evidentment, aquest compromís respon a la clara consciència que el dèficit acumulat és molt important. Al llarg del període de quinze anys que va de 1991 a 2005, la inversió en infrastructures a Catalunya ha representat menys del 12% del total espanyol, quan la població de Catalunya representa el 16% i el PIB, com acabo de significar, el 18,8%.
I si no tinguéssim en compte la inversió en el TGV, que com és lògic ha fet apujar el promig, el percentatge encara seria més baix, i a penes arribaria al 10%. De manera que recuperar aquest dèficit és fonamental.
L’impacte econòmic d’aquesta disposició pot ser significatiu. Només podem fer previsions, naturalment, però, per exemple, la inversió addicional que hauríem d’haver rebut l’any 2005 per sobre de l’efectivament realitzada se situaria entorn dels 650 milions d’euros (i serien més de 1.000 milions si no comptéssim el TGV). De manera que al llarg del període de set anys considerat, i tenint en compte la previsió d’obra del TGV, la inversió addicional que hauríem de rebre gràcies a aquest precepte pot ser de l’ordre dels 7.000 milions d’euros.
RESTANT EL FCI! cal restar el FCI que es posat, no amb criteris precissament transparents, saben per qui? per l'ESTAT! pot multimplicar-se per 5 l'any que ve i que diran? S'ho ha oblidat el conseller Castells? Es nomes un petit detall.
Per cert i d'aqui a set anys ja no pensem que passara perque com s'acaben els fons europeus a pagar mes que ara!
Li recordo:
Disposición adicional sexta. Inversiones en infraestructuras.
1. La inversión del Estado en Cataluña en
infraestructuras, excluido el Fondo de Compensación
Interterritorial, se equiparará a la participación
relativa del producto interior bruto de Cataluña
con relación al producto interior bruto del
Estado para un periodo de siete años. Dichas inversiones
podrán también utilizarse para la liberación
de peajes o construcción de autovías alternativas.
vi) Finalment, en sisè lloc, voldria destacar que l’Estatut conté també una disposició que estableix que el finançament de la Generalitat no podrà implicar efectes discriminatoris per Catalunya respecte d’altres Comunitats Autònomes. El que només es pot entendre, lògicament, que és amb independència del quin pugui ser el sistema de finançament específic de cada comunitat. I per fer efectiu el que diu aquesta disposició, s’encomana a la Comissió Mixta Estat-Generalitat l’avaluació del seu compliment i es preveu que els mecanismes que eventualment s’hagin d’establir per assegurar el seu compliment podran aplicar-se gradualment.
Aquests són, en síntesi, els sis eixos fonamentals del nou sistema de finançament que consagra l’Estatut, als que podríem afegir, ja entrant en consideracions d’una altra naturalesa, la no supeditació normativa de l’Estatut a la LOFCA i el clar reforçament de les relacions de bilateralitat, amb la potenciació de les funcions de la Comissió Mixta Estat-Generalitat.
Unaltre OMISIO: es descuida assenyalar que sense menyspreu de la solidaritat! La solidaritat es primer que la igualtat entre nosaltres i els territoris forals! li copio:
De acuerdo con el artículo 138.2 de la Constitución,
la financiación de la Generalitat no debe
implicar efectos discriminatorios para Cataluña
respecto de las restantes Comunidades Autónomas.
Este principio deberá respetar plenamente los criterios
de solidaridad enunciados en el artículo 208 de
este Estatuto.
(El Títol de l'article:
"Artículo 208. Participación en el rendimiento de
los tributos estatales y mecanismos de nivelación
y solidaridad." Amb perles com aquesta: "Los citados
niveles (de solidaritat) serán fijados por el Estado".)
Recordo que Convergencia sense tanta moguda d'Estatut va fer el millor finançament de la historia amb un model molt similar a aquest (potser millor perque es l'anterior) i ampliant el IVA al 30%.
Aquesta negociació va produir el pitjor deficit de la historia. Crec que vostes encara ho poden superar. Anims.
Comentari possat el 9/5/2006: Cap contesta. Crec que no tenen res a dir.
Posar un blog es més fàcil que contestar els comentaris.
Molt Honorable President Sr. Pascual Maragall:
M'he baixat el discurs de Castells per defensar l'Estatut i magradaria comentarl-hi un per un els sis punts que fan que per ell sigui aquest finançament un bon finançament:
De veritat m'agradaria que em rebatis els meus arguments.
Poso en negreta les paraules del Sr. Castells sobre el finançament els meus comentaris estan en lletra normal:
Aquestes són les línies bàsiques que inspiren, en substància, l’acord de finançament contingut en l’Estatut. Els eixos fonamentals d’aquest acord són els següents:
i) En primer lloc, els rendiments dels impostos estatals a Catalunya es distribueixen entre l’Estat i la Generalitat. A tal efecte, la Generalitat participarà en uns percentatges determinats en el rendiment de pràcticament tots els impostos estatals (de fet, tots menys Societats) a Catalunya.
La Generalitat no sap al final dels diners d'aquest impostos de quins podrá disposar per estar pendens del anivellament.
ii) En segon lloc, la Generalitat tindrà capacitat normativa per determinar els elements essencials d’aquests impostos, d’acord amb el que estableixin el marc normatiu de l’Estat i de la Unió Europea.
Vol dir que pujará impostos aixó? A partir d'ara els catalans pagarem mes? Podra baixar el IVA es aixo?
iii) En tercer lloc, la Generalitat veu reforçades de forma molt important les seves responsabilitats en matèria d’administració tributària. Per una banda, es crea l’Agència Tributària de Catalunya, a la qual el propi Estatut atribueix la gestió dels tributs cedits totalment. Per altra banda, es crea un Consorci paritari entre l’Estat i la Generalitat, que assumirà en dos anys, depenent de la seva naturalesa, la gestió de la resta d’impostos estatals i que podrà esdevenir en el futur l’administració tributària de Catalunya.
En ultim cas tot dependra del estat. Recordi la capacitat de l'Estat de dir "no ho vareu entendre be" amb el tema del aeroport. O com entenem el que diu l'Estatut?
La gestión, recaudación, liquidación e inspección de los demás impuestos del Estado recaudados en Cataluña corresponderá a la Administración Tributaria del Estado, sin perjuicio de la delegación que la Generalitat pueda recibir de éste, y de la colaboración que pueda establecerse especialmente cuando así lo exija la naturaleza del tributo.
iv) En quart lloc, s’estableixen els criteris bàsics en els que hauran d’inspirar-se els mecanismes d’anivellament i solidaritat. És evident que l’Estatut no pot regular el detall d’aquests mecanismes, perquè es tracta d’una qüestió que té un caràcter general i afecta a totes les Comunitats Autònomes. De manera que de l’Estatut no es pot derivar una quantificació precisa de l’impacte de la reforma sobre les finances de la Generalitat.
Tanmateix, els continguts d’aquest apartat són especialment rellevants i ens han de permetre negociar en el futur en millors condicions que mai la concreció d’aquests mecanismes d’anivellament. S’estableix per primera vegada un criteri de solidaritat precís: les diferents Comunitats Autònomes han d’estar en condicions de prestar nivells similars de serveis si realitzen un esforç fiscal similar. És el principi canònic d’alguns països federals. Es concreta quins han de ser aquests serveis: educació, sanitat i serveis socials essencials de l’Estat del benestar. I és a aquests serveis bàsics que s’haurà d’acotar l’anivellament. S’inclou la capacitat fiscal entre les variables que hauran de determinar el nivell de recursos financers de la Generalitat.
S’estableixen les variables bàsiques que caldrà tenir en compte a l’hora de determinar l’indicador de necessitats, que servirà per calcular el nivell de finançament, i entre aquestes variables s’inclou la població, rectificada pels costos diferencials, els factors demogràfics i la immigració. I finalment s’introdueix el principi d’ordinalitat: la posició relativa de Catalunya en termes de renda per càpita no pot quedar alterada a conseqüència de l’aplicació dels mecanismes d’anivellament.
Criteris, inspiracions i demes tambe les tindrán els Estatuts d'arreu (Ceuta i Melilla incloses). Qui calculara la ordinalitat i será en termes de renda real (IPC) o en termes absoluts (no ho posa!)?. A l'Estat li es igual si ho definim o no perque igualment que no fa cas als multiples requeriments de publicar les balances fiscals la posicio relativa "oficial" de Catalunya cal publicarla per llei?. Nomes cal deixar de publicar dades oficials de posicions relatives per ser paper mullat aixó. La posició de Catalunya que passi a ser la última oficialment en tot cas a partir d'ara, perque de última no es pot baixar oi? Com, qui, amb quina obligació i amb quin métode es calcula aquesta posició? si no ho posen es paper mullat.
v) En cinquè lloc, l’Estatut conté una disposició especialment important, com és el compromís per part de l’Estat que la inversió en infrastructures a Catalunya durant els propers set anys equivaldrà, respecte a la inversió total de l’Estat, al percentatge que suposa el PIB de Catalunya sobre el total espanyol (en aquests moments, el 18,8%).
Evidentment, aquest compromís respon a la clara consciència que el dèficit acumulat és molt important. Al llarg del període de quinze anys que va de 1991 a 2005, la inversió en infrastructures a Catalunya ha representat menys del 12% del total espanyol, quan la població de Catalunya representa el 16% i el PIB, com acabo de significar, el 18,8%.
I si no tinguéssim en compte la inversió en el TGV, que com és lògic ha fet apujar el promig, el percentatge encara seria més baix, i a penes arribaria al 10%. De manera que recuperar aquest dèficit és fonamental.
L’impacte econòmic d’aquesta disposició pot ser significatiu. Només podem fer previsions, naturalment, però, per exemple, la inversió addicional que hauríem d’haver rebut l’any 2005 per sobre de l’efectivament realitzada se situaria entorn dels 650 milions d’euros (i serien més de 1.000 milions si no comptéssim el TGV). De manera que al llarg del període de set anys considerat, i tenint en compte la previsió d’obra del TGV, la inversió addicional que hauríem de rebre gràcies a aquest precepte pot ser de l’ordre dels 7.000 milions d’euros.
RESTANT EL FCI! cal restar el FCI que es posat, no amb criteris precissament transparents, saben per qui? per l'ESTAT! pot multimplicar-se per 5 l'any que ve i que diran? S'ho ha oblidat el conseller Castells? Es nomes un petit detall.
Per cert i d'aqui a set anys ja no pensem que passara perque com s'acaben els fons europeus a pagar mes que ara!
Li recordo:
Disposición adicional sexta. Inversiones en infraestructuras.
1. La inversión del Estado en Cataluña en
infraestructuras, excluido el Fondo de Compensación
Interterritorial, se equiparará a la participación
relativa del producto interior bruto de Cataluña
con relación al producto interior bruto del
Estado para un periodo de siete años. Dichas inversiones
podrán también utilizarse para la liberación
de peajes o construcción de autovías alternativas.
vi) Finalment, en sisè lloc, voldria destacar que l’Estatut conté també una disposició que estableix que el finançament de la Generalitat no podrà implicar efectes discriminatoris per Catalunya respecte d’altres Comunitats Autònomes. El que només es pot entendre, lògicament, que és amb independència del quin pugui ser el sistema de finançament específic de cada comunitat. I per fer efectiu el que diu aquesta disposició, s’encomana a la Comissió Mixta Estat-Generalitat l’avaluació del seu compliment i es preveu que els mecanismes que eventualment s’hagin d’establir per assegurar el seu compliment podran aplicar-se gradualment.
Aquests són, en síntesi, els sis eixos fonamentals del nou sistema de finançament que consagra l’Estatut, als que podríem afegir, ja entrant en consideracions d’una altra naturalesa, la no supeditació normativa de l’Estatut a la LOFCA i el clar reforçament de les relacions de bilateralitat, amb la potenciació de les funcions de la Comissió Mixta Estat-Generalitat.
Unaltre OMISIO: es descuida assenyalar que sense menyspreu de la solidaritat! La solidaritat es primer que la igualtat entre nosaltres i els territoris forals! li copio:
De acuerdo con el artículo 138.2 de la Constitución,
la financiación de la Generalitat no debe
implicar efectos discriminatorios para Cataluña
respecto de las restantes Comunidades Autónomas.
Este principio deberá respetar plenamente los criterios
de solidaridad enunciados en el artículo 208 de
este Estatuto.
(El Títol de l'article:
"Artículo 208. Participación en el rendimiento de
los tributos estatales y mecanismos de nivelación
y solidaridad." Amb perles com aquesta: "Los citados
niveles (de solidaritat) serán fijados por el Estado".)
Recordo que Convergencia sense tanta moguda d'Estatut va fer el millor finançament de la historia amb un model molt similar a aquest (potser millor perque es l'anterior) i ampliant el IVA al 30%.
Aquesta negociació va produir el pitjor deficit de la historia. Crec que vostes encara ho poden superar. Anims.
Comentari possat el 9/5/2006: Cap contesta. Crec que no tenen res a dir.
Posar un blog es més fàcil que contestar els comentaris.
No hi ha marge de negociació en el tema del Estatut
Desde ERC i crec que els mateixos negociadors, tenen clar que ja no hi ha marge per negociar.
Un negociador no pot creure que no hi ha marge per negociar i quedar-se xerrant.
Anem a veure quines eines de pressió hi ha:
1. Si es vota amb el PP alguna esmena es retrasa tot el proces fins almenys setembre-octubre. El PSOE pagaria algo per que no passes això? segur que si.
2. Si s'abandona el gobern de la generalitat s'obliga a una coalició PSC-IU-CiU que deixaria el gobern en una situació de franca provisionalitat i exepcionalitat. PSC aqui es el que pagaria suposo.
3. Els vots d'ERC son necessaris a Madrid, o aquets o els de CiU deixant que fos CiU el que s'alies amb el PSOE el desgast seria d'ells (de CiU). CiU no ho tindria facil per esplicar l'aliança amb el PSOE contra ERC.
4. El vot 'No' al Estatut. Tots els partidaris del 'Si' no ho deuen tenir molt clar despres de les retallades. Algun preu deu tenir el canviar el 'No' per un 'Si'.
Segur que hi han mes punts per pressionar peró aquets quatre son obvis.
De que tenim por? hem de semblar disposats a fer servir una carta per negociar amb ella.
O realment ens tenen agafats per la cadira?
Un negociador no pot creure que no hi ha marge per negociar i quedar-se xerrant.
Anem a veure quines eines de pressió hi ha:
1. Si es vota amb el PP alguna esmena es retrasa tot el proces fins almenys setembre-octubre. El PSOE pagaria algo per que no passes això? segur que si.
2. Si s'abandona el gobern de la generalitat s'obliga a una coalició PSC-IU-CiU que deixaria el gobern en una situació de franca provisionalitat i exepcionalitat. PSC aqui es el que pagaria suposo.
3. Els vots d'ERC son necessaris a Madrid, o aquets o els de CiU deixant que fos CiU el que s'alies amb el PSOE el desgast seria d'ells (de CiU). CiU no ho tindria facil per esplicar l'aliança amb el PSOE contra ERC.
4. El vot 'No' al Estatut. Tots els partidaris del 'Si' no ho deuen tenir molt clar despres de les retallades. Algun preu deu tenir el canviar el 'No' per un 'Si'.
Segur que hi han mes punts per pressionar peró aquets quatre son obvis.
De que tenim por? hem de semblar disposats a fer servir una carta per negociar amb ella.
O realment ens tenen agafats per la cadira?
Opinió publicada a Omnium Cultural
Sobre un escrit de Núria Bosch (Catedràtica d’Hisenda Pública UB) vaig replicar (he ampliat un pel la réplica):
Diu (Nuria Bosch) en l'ultim article (les seves frasses les poso en cursiva i els articles del nou Estatut en negreta):
En definitiva, el nou acord ha de permetre que la Generalitat disposi de més recursos per millorar el creixement de l’economia catalana i el benestar i cohesió social de tots els seus ciutadans.
Rebatint punt per punt el seu escrit:
"El primer problema avui és la falta d’autonomia tributària, "
Que li fa pensar que la tindrem?
"La gestión, recaudación, liquidación
e inspección de los demás impuestos del Estado
recaudados en Cataluña corresponderá a la Administración
Tributaria del Estado, sin perjuicio de la
delegación que la Generalitat pueda recibir de éste, y
de la colaboración que pueda establecerse especialmente
cuando así lo exija la naturaleza del tributo"
Queda a criteri del Estat la recaptació dels impostos compartits. NO ho fixa l'Estatut.
El segon problema del sistema de finançament actual és l’arbitrarietat i opacitat dels mecanismes de solidaritat.
I amb el nou Estatut quina objectivitat i transparencia obtenim? Qui calcula tots els numeros amb transparencia? Si no tenim Agencia tributaria qui fa els numeros? On renoi veu la transparencia???
"L’acord no concreta la fórmula d’anivellament, al ser una qüestió multilateral. No obstant, sí que estableix algunes pautes".
Paper mullat aleshores. Totes les autonomies establiran pautes, Ceuta i Melilla inclós. El problema es despren de la frase: AL SER UN PROBLEMA MULTILATERAL, es un problema BILATERAL, Estat-Catalunya, si es un problema multilateral votem i perdem per majoria...
El tercer problema que se s’aborda és la diferència de recursos existent entre les Comunitats forals i les de règim comú.
De acuerdo con el artículo 138.2 de la Constitución,
la financiación de la Generalitat no debe
implicar efectos discriminatorios para Cataluña
respecto de las restantes Comunidades Autónomas.
Este principio deberá respetar plenamente los criterios
de solidaridad enunciados en el artículo 208 de
este Estatuto.
(El Títol de l'article:
"Artículo 208. Participación en el rendimiento de
los tributos estatales y mecanismos de nivelación
y solidaridad." Amb perles com aquesta: "Los citados
niveles (de solidaritat) serán fijados por el Estado".)
Es deixa de comentar que els principis de solidaritat es posa a la mateixa alçada. Total la equiparació ha de mantindre la solidaritat.
Vull comentar aquí, ja que es veu com un gran avenç, el fixar la posició Catalunya a la ordenació de rendes per cápita:
"El Estado garantizará que la aplicación de
los mecanismos de nivelación no altere en ningún
caso la posición de Cataluña en la ordenación de
rentas per cápita entre las Comunidades Autónomas
antes de la nivelación.". L'article oblida definir la renda per capita en termes reals (tenint en compte l'IPC diferenciat). El problema d'aquest punt crec que pot ser el càlcul. Qui calcula la posició i com?
"El quart i últim problema, no lligat al model actual de finançament, és el dèficit en infrastructures. Es garantitza que per a un període de set anys les inversions estatals a Catalunya han d’equiparar-se al pes relatiu del PIB català. "
Es deixa d'anomenar que el FCI es RESTA de la garantia! Aquest fons es determina per l'Estat, de manera opaca i ja es va dient que ES MULTIPLICARA!
Disposición adicional sexta. Inversiones en infraestructuras.
1. La inversión del Estado en Cataluña en
infraestructuras, excluido el Fondo de Compensación
Interterritorial, se equiparará a la participación
relativa del producto interior bruto de Cataluña
con relación al producto interior bruto del
Estado para un periodo de siete años. Dichas inversiones
podrán también utilizarse para la liberación
de peajes o construcción de autovías alternativas.
Aquesta senyora s'oblida del FCI! o no es un oblit i es tendenciosa?
I no soc un expert en economía jo, nomes es que se lleguir, i m'he llegit la proposta del Estatut...
Diguem-ho clar:
El finançament al nou Estatut es PITJOR que el del 78. Tanca cap possible biteralitat. Per tenir biteralitat (lo únic que pot fernos guanyar es parlar al Estat de tu a tu i no a la LOFCA entre 14 comunitats amb 1 vot) haurem de modificar aquest Estatut!
Recomano l'article de Guillem López al mateix observatori i La web de Ramón Tremosa (tots els articles i llibres d'ell son de lectura obligada per entendre aquest Estatut, per mi):
Diu (Nuria Bosch) en l'ultim article (les seves frasses les poso en cursiva i els articles del nou Estatut en negreta):
En definitiva, el nou acord ha de permetre que la Generalitat disposi de més recursos per millorar el creixement de l’economia catalana i el benestar i cohesió social de tots els seus ciutadans.
Rebatint punt per punt el seu escrit:
"El primer problema avui és la falta d’autonomia tributària, "
Que li fa pensar que la tindrem?
"La gestión, recaudación, liquidación
e inspección de los demás impuestos del Estado
recaudados en Cataluña corresponderá a la Administración
Tributaria del Estado, sin perjuicio de la
delegación que la Generalitat pueda recibir de éste, y
de la colaboración que pueda establecerse especialmente
cuando así lo exija la naturaleza del tributo"
Queda a criteri del Estat la recaptació dels impostos compartits. NO ho fixa l'Estatut.
El segon problema del sistema de finançament actual és l’arbitrarietat i opacitat dels mecanismes de solidaritat.
I amb el nou Estatut quina objectivitat i transparencia obtenim? Qui calcula tots els numeros amb transparencia? Si no tenim Agencia tributaria qui fa els numeros? On renoi veu la transparencia???
"L’acord no concreta la fórmula d’anivellament, al ser una qüestió multilateral. No obstant, sí que estableix algunes pautes".
Paper mullat aleshores. Totes les autonomies establiran pautes, Ceuta i Melilla inclós. El problema es despren de la frase: AL SER UN PROBLEMA MULTILATERAL, es un problema BILATERAL, Estat-Catalunya, si es un problema multilateral votem i perdem per majoria...
El tercer problema que se s’aborda és la diferència de recursos existent entre les Comunitats forals i les de règim comú.
De acuerdo con el artículo 138.2 de la Constitución,
la financiación de la Generalitat no debe
implicar efectos discriminatorios para Cataluña
respecto de las restantes Comunidades Autónomas.
Este principio deberá respetar plenamente los criterios
de solidaridad enunciados en el artículo 208 de
este Estatuto.
(El Títol de l'article:
"Artículo 208. Participación en el rendimiento de
los tributos estatales y mecanismos de nivelación
y solidaridad." Amb perles com aquesta: "Los citados
niveles (de solidaritat) serán fijados por el Estado".)
Es deixa de comentar que els principis de solidaritat es posa a la mateixa alçada. Total la equiparació ha de mantindre la solidaritat.
Vull comentar aquí, ja que es veu com un gran avenç, el fixar la posició Catalunya a la ordenació de rendes per cápita:
"El Estado garantizará que la aplicación de
los mecanismos de nivelación no altere en ningún
caso la posición de Cataluña en la ordenación de
rentas per cápita entre las Comunidades Autónomas
antes de la nivelación.". L'article oblida definir la renda per capita en termes reals (tenint en compte l'IPC diferenciat). El problema d'aquest punt crec que pot ser el càlcul. Qui calcula la posició i com?
"El quart i últim problema, no lligat al model actual de finançament, és el dèficit en infrastructures. Es garantitza que per a un període de set anys les inversions estatals a Catalunya han d’equiparar-se al pes relatiu del PIB català. "
Es deixa d'anomenar que el FCI es RESTA de la garantia! Aquest fons es determina per l'Estat, de manera opaca i ja es va dient que ES MULTIPLICARA!
Disposición adicional sexta. Inversiones en infraestructuras.
1. La inversión del Estado en Cataluña en
infraestructuras, excluido el Fondo de Compensación
Interterritorial, se equiparará a la participación
relativa del producto interior bruto de Cataluña
con relación al producto interior bruto del
Estado para un periodo de siete años. Dichas inversiones
podrán también utilizarse para la liberación
de peajes o construcción de autovías alternativas.
Aquesta senyora s'oblida del FCI! o no es un oblit i es tendenciosa?
I no soc un expert en economía jo, nomes es que se lleguir, i m'he llegit la proposta del Estatut...
Diguem-ho clar:
El finançament al nou Estatut es PITJOR que el del 78. Tanca cap possible biteralitat. Per tenir biteralitat (lo únic que pot fernos guanyar es parlar al Estat de tu a tu i no a la LOFCA entre 14 comunitats amb 1 vot) haurem de modificar aquest Estatut!
Recomano l'article de Guillem López al mateix observatori i La web de Ramón Tremosa (tots els articles i llibres d'ell son de lectura obligada per entendre aquest Estatut, per mi):
07 d’abril 2006
Que va primer el model social o Catalunya?
Trobo que a ERC tenim un problema que es pot confondre amb la cuestió de les cadires.
Que es primer la cuestió social o la independencia del pais?
O sigui ERC es Esquerra o Catalunya primer?
No pot ser les dues coses en aquesta negociació. Si deixem la porta oberta a un eventual entente amb CiU prioritzem el pais. Si prioritzem la aliança amb el P(SOE)SC crec que prioritzem la cuestió del model social. Som la veritable clau si tenim dos panys possibles, si només tenim un pany la clau es molt poc decissiva. Es la clau que tenim ara, una clau vella i rovellada.
Per guanyar les eleccions, que es a la fi el motiu de ser partit, ens hem de obrir al maxim i recollir vots nacionalistes, be siguin lliberals i propers a CiU be siguin d'Esquerres.
Per tant, per mi, primer Catalunya ben finançada i despres d'esquerres.
Així podem prescindir de les cadires, o anar amb CiU si aixo suposa tenir un govern molt mes nacionalista. Aquesta porta tancada, el pacte del Tinell, ens costa de moment un Estatut pobre. Per mí ens hem equivocat de prioritat. I em descobreixo soc mes Nacionalista que d'Esquerres jo.
Que es primer la cuestió social o la independencia del pais?
O sigui ERC es Esquerra o Catalunya primer?
No pot ser les dues coses en aquesta negociació. Si deixem la porta oberta a un eventual entente amb CiU prioritzem el pais. Si prioritzem la aliança amb el P(SOE)SC crec que prioritzem la cuestió del model social. Som la veritable clau si tenim dos panys possibles, si només tenim un pany la clau es molt poc decissiva. Es la clau que tenim ara, una clau vella i rovellada.
Per guanyar les eleccions, que es a la fi el motiu de ser partit, ens hem de obrir al maxim i recollir vots nacionalistes, be siguin lliberals i propers a CiU be siguin d'Esquerres.
Per tant, per mi, primer Catalunya ben finançada i despres d'esquerres.
Així podem prescindir de les cadires, o anar amb CiU si aixo suposa tenir un govern molt mes nacionalista. Aquesta porta tancada, el pacte del Tinell, ens costa de moment un Estatut pobre. Per mí ens hem equivocat de prioritat. I em descobreixo soc mes Nacionalista que d'Esquerres jo.
05 d’abril 2006
Tancar els nois en gabies
Ultimament s'ha produït la noticia de que en un 'reformatori il.legal es castigava nois en gàbies'.
Essent el dit 'reformatori' il.legal, s'habia de tancar, no es menys cert, però, que normalment ens trobem a l'altre costat en el tema de la educació dels adolescents.
Com imposem un cert ordre en els nostres adolescents i nens? que podem fer?
Ni podem tancar-los, ni pegar-los, ni maltracte sicologic, per tant que usem com a càstig?
Res, a donarlos la rao i qui dia passa any empeny.
El cas anomenat es cruel evidentment, pero igual de 'cruel' es un sistema educatiu i un entorn familiar que en lloc d'educar deixa passar.
Pares que s'enfrenten als professors, amenaçes inclosses, professors sense cap poder real en vers els seus alumnes no auguren res de bo.
Essent el dit 'reformatori' il.legal, s'habia de tancar, no es menys cert, però, que normalment ens trobem a l'altre costat en el tema de la educació dels adolescents.
Com imposem un cert ordre en els nostres adolescents i nens? que podem fer?
Ni podem tancar-los, ni pegar-los, ni maltracte sicologic, per tant que usem com a càstig?
Res, a donarlos la rao i qui dia passa any empeny.
El cas anomenat es cruel evidentment, pero igual de 'cruel' es un sistema educatiu i un entorn familiar que en lloc d'educar deixa passar.
Pares que s'enfrenten als professors, amenaçes inclosses, professors sense cap poder real en vers els seus alumnes no auguren res de bo.
Per que no es pot demanar votar "no"
Quan es demana un vot s'ha de voler guanyar, encara que sigui difícil.
El dir "no" al Estatut que es planteja suposa esperar perdre per la mínima. Quina alternativa hi ha?.
Llegim la lley electoral:
Cuatro. Celebrado el referéndum, si no llegase a obtenerse la ratificación por el voto afirmativo de la mayoría absoluta de los electores de cada provincia, no podrá reiterarse la iniciativa hasta transcurridos cinco años.
Que fem si guanya el no?, esperem 5 anys a presentarne unaltre?
Pitjor si guanya el no a alguna "provincia" ja que la lley parla de secessió de la mateixa.
Imaginem Girona, per exemple, amb l'Estatut del 78 i parlament propis i la resta amb el nou?
El dir "no" al Estatut que es planteja suposa esperar perdre per la mínima. Quina alternativa hi ha?.
Llegim la lley electoral:
Cuatro. Celebrado el referéndum, si no llegase a obtenerse la ratificación por el voto afirmativo de la mayoría absoluta de los electores de cada provincia, no podrá reiterarse la iniciativa hasta transcurridos cinco años.
Que fem si guanya el no?, esperem 5 anys a presentarne unaltre?
Pitjor si guanya el no a alguna "provincia" ja que la lley parla de secessió de la mateixa.
Imaginem Girona, per exemple, amb l'Estatut del 78 i parlament propis i la resta amb el nou?
04 d’abril 2006
Castells plantarà cara a Solbes pel fons tecnològic de la UE
A partir del 2013, Espanya passarà a ser un país contribuent net a la UE ampliada.
S'enten perque l'Estatut sols güaranteix les inversions del Estat fins a 7 anys (2006+7=2013)
Que tinguem sort els catalans. Que tingui sort senyor Castells.
Plori a Madrid per part de 2.000 milions d'euros dels fons tecnologics, planti cara!, tradüit: ajonollis, humillis si us plau.
Amb un deficit sense confirmar de entre 10 i 21.000 milions anuals que van a Madrid i no tornen poden donarnos 200 milions anuals, que bo que es el sr. Solbes si ho fa!
Proposta de esmena al senat de l'Estatut de Catalunya
Proposta de esmena al senat de l'Estatut de Catalunya, unica necessaria perque jo digues "si" al Estatut (sobre l'aeroport entenc que hi aura cessió):
No soc jurista per tant segur que es millorable en la redacció, la esencia es:
Article 206.5
Actual:
5. L'Estat garantirà que l’aplicació dels mecanismes d’anivellament no alteri en cap cas la posició de Catalunya en l’ordenació de rendes per càpita entre les Comunitats Autònomes abans de l’anivellament.
Proposat:
Esmena al punt 5:
5. L'Estat garantirà que l’aplicació dels mecanismes d’anivellament no alteri en cap cas la posició de Catalunya en l’ordenació de rendes per càpita entre les Comunitats Autònomes abans de l’anivellament. L'Estat garantirà també que el máxim déficit fiscal anual de Catalunya sera del X %.
Aquest dèficit es calculara per el metode del flux monetari i corregint l'efecte seu de la capital de l'Estat.
La administració central de l'Estat facilitará a la Generalitat de Catalunya la posibilitat de contrastar les dades anualment.
El valor d'X no es negociará, es deixa que el posi el PSOE tot i recordar que a Alemanya amb aquest metode de calcul el tenen establert en el 4% dient, els alemanys que mes deficit no permet el creixement del lander afectat.
Nomes es demana transparencia i aleshores al posar X es veu el terenna del que ho posa. Pot negarse cualsevol partit a posar aixo sense que se li vegi el "plumero"?
(es possible que posar X al Estatut esdevingui inconstitucional aleshores cal fer una referencia a un percentatge a publicar per llei organica, tambe es possible que no es pugui introduir com esmena al senat per no retrassar el proces d'aprobació seria suficient aleshores tramitarho com a llei organica general)
No soc jurista per tant segur que es millorable en la redacció, la esencia es:
Article 206.5
Actual:
5. L'Estat garantirà que l’aplicació dels mecanismes d’anivellament no alteri en cap cas la posició de Catalunya en l’ordenació de rendes per càpita entre les Comunitats Autònomes abans de l’anivellament.
Proposat:
Esmena al punt 5:
5. L'Estat garantirà que l’aplicació dels mecanismes d’anivellament no alteri en cap cas la posició de Catalunya en l’ordenació de rendes per càpita entre les Comunitats Autònomes abans de l’anivellament. L'Estat garantirà també que el máxim déficit fiscal anual de Catalunya sera del X %.
Aquest dèficit es calculara per el metode del flux monetari i corregint l'efecte seu de la capital de l'Estat.
La administració central de l'Estat facilitará a la Generalitat de Catalunya la posibilitat de contrastar les dades anualment.
El valor d'X no es negociará, es deixa que el posi el PSOE tot i recordar que a Alemanya amb aquest metode de calcul el tenen establert en el 4% dient, els alemanys que mes deficit no permet el creixement del lander afectat.
Nomes es demana transparencia i aleshores al posar X es veu el terenna del que ho posa. Pot negarse cualsevol partit a posar aixo sense que se li vegi el "plumero"?
(es possible que posar X al Estatut esdevingui inconstitucional aleshores cal fer una referencia a un percentatge a publicar per llei organica, tambe es possible que no es pugui introduir com esmena al senat per no retrassar el proces d'aprobació seria suficient aleshores tramitarho com a llei organica general)
03 d’abril 2006
L’Estatut i Castelldefels:
Realment hi queden?
Quan es demana, ara esta molt al dia, que els avions no passin tant per sobre d’aquí, parlem d’una decissio que depen de AENA.
Quan es demana un nou ambulatori a Castelldefels es demana mes financiació per la sanitat, o aixó o en treiem un per posarne unaltre.
Quan es demana unaltre institut demanem financiació per ensenyament.
Quan es demana que hi hagi guarderies per nens de 0 a 3 anys aixó torna a dependre sobre tot del finançament.
I el finançament dels ajuntaments, d’on surt?
Com es que els ajuntaments no demanen els numeros ni els fan, es que no crecen que els hi afecti? Viurán nomes de les multes i els impostos directes?
A més a qui demanem explicacions quan no tenim ambulatori?
I quan veiem que nomes hi ha una guarderia municipal i a mes es de pagament?
Ei que ens passen avions fent soroll per sobre!
Anem al Ajuntament!
Tot depen de l’Estatut, i el que queda obert de l’Estatut es el finançament.
Pues d’aixo s’esta discutint a Madrid, de finançament sobre tot. I ara mes que mai, perque lo de “Catalunya es una nació” ja no cal ni parlar-ho.
Com a persona amb una hipoteca, i amb anys de pagaments pendents, si us plau, trobin la manera de fer un finançament transparent, que si algu hi fica ma que es vegi, i que no es pugui dir que es que els catalans no ens administrem bé.
I tambe demano als ajuntaments que es posicionin, els afecta.
Aixó ho dic desde Castelldefels.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)