Desde ERC i crec que els mateixos negociadors, tenen clar que ja no hi ha marge per negociar.
Un negociador no pot creure que no hi ha marge per negociar i quedar-se xerrant.
Anem a veure quines eines de pressió hi ha:
1. Si es vota amb el PP alguna esmena es retrasa tot el proces fins almenys setembre-octubre. El PSOE pagaria algo per que no passes això? segur que si.
2. Si s'abandona el gobern de la generalitat s'obliga a una coalició PSC-IU-CiU que deixaria el gobern en una situació de franca provisionalitat i exepcionalitat. PSC aqui es el que pagaria suposo.
3. Els vots d'ERC son necessaris a Madrid, o aquets o els de CiU deixant que fos CiU el que s'alies amb el PSOE el desgast seria d'ells (de CiU). CiU no ho tindria facil per esplicar l'aliança amb el PSOE contra ERC.
4. El vot 'No' al Estatut. Tots els partidaris del 'Si' no ho deuen tenir molt clar despres de les retallades. Algun preu deu tenir el canviar el 'No' per un 'Si'.
Segur que hi han mes punts per pressionar peró aquets quatre son obvis.
De que tenim por? hem de semblar disposats a fer servir una carta per negociar amb ella.
O realment ens tenen agafats per la cadira?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada