Dels que han negociat l'Estatut a Madrid, 3 tornen demanant un "si".
N'hi a un quart , però, que quedant-se fins al final per no treure mes que copets a la esquena, diu que tot menys el "si".
Pero, escoltem bé, ho demanen amb la boca petita. "No" al Estatut, pero, si us plau, que güanyi el "si". Güanyará segur oi?. Catalunya ha perdut fem el que fem perque güanyará el "si". Es que els altres sumen molt, sabeu?
A Mas sembla que li interessi mes les eleccions anticipades que l'Estatut. Al PSC-PSOE tothom es posiciona per quan Maragall s'en vagi, l'Estatut?, tant de bo el poguesin esborrar. EUA-EV mentre mantinguin la cuota de poder firmen on sigui. I ERC sembla que no importa tant que Catalunya perdi com que el Govern agüanti.
Estimada ERC si estiguesis ja a la oposició degut a un pacte sociovergent, que demanaries?
Aquesta es la consigna que vull, el millor per Catalunya, no per el seu Govern o gobernants.
I el millor per Catalunya, potser no li va be al Maragall, ni al Más, ni al Carod.
I jo espero que Catalunya guanyi.
Per cert, el únic coherent del tot, mal que em pesi, sembla el PP. Les firmes, el valencià, Alejo, Pique, el exèrcit, amb mes o menys força pero tots a una a veure si ens enfonsen. En tindriem que apendre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada