Trobo que a ERC tenim un problema que es pot confondre amb la cuestió de les cadires.
Que es primer la cuestió social o la independencia del pais?
O sigui ERC es Esquerra o Catalunya primer?
No pot ser les dues coses en aquesta negociació. Si deixem la porta oberta a un eventual entente amb CiU prioritzem el pais. Si prioritzem la aliança amb el P(SOE)SC crec que prioritzem la cuestió del model social. Som la veritable clau si tenim dos panys possibles, si només tenim un pany la clau es molt poc decissiva. Es la clau que tenim ara, una clau vella i rovellada.
Per guanyar les eleccions, que es a la fi el motiu de ser partit, ens hem de obrir al maxim i recollir vots nacionalistes, be siguin lliberals i propers a CiU be siguin d'Esquerres.
Per tant, per mi, primer Catalunya ben finançada i despres d'esquerres.
Així podem prescindir de les cadires, o anar amb CiU si aixo suposa tenir un govern molt mes nacionalista. Aquesta porta tancada, el pacte del Tinell, ens costa de moment un Estatut pobre. Per mí ens hem equivocat de prioritat. I em descobreixo soc mes Nacionalista que d'Esquerres jo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada