Quan enviïn el projecte de nou Estatut a casa de cada un de nosaltres, tothom que, mínimament, sigui responsable, al menys, llegirà el pròleg.
Llegint aquest proleg, l'esperit federalista que Maragall diu que te aquest Estatut queda retratat. Zapatero queda retratat i Guerra es demostra sincer.
Si es comença per el final, i es llegeix el capítol del finançament, esperant trobar quelcom semblant al concert Basc, la frustració es encara mes gran.
Per tant, en lloc de demanar tal o cual vot o postura, demanem a la gent que el llegeixi.
Amb aixó n'hi ha prou per trobar que estem, per altres motius, clar, molt més aprop del PP que del partidaris del "si".
Proposo una campanya:
"Llegeixi l'Estatut, quan li passi la mala llet, decideixi el vot".
I es que contrariament al que pensen molts polítics, jo crec que la gent no es tonta i sempre escull la opció menys dolenta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada