Enviat al nostre President

Al diari del President l'hi he enviat aquest comentari:

Molt Honorable President Sr. Pascual Maragall:

M'he baixat el discurs de Castells per defensar l'Estatut i magradaria comentarl-hi un per un els sis punts que fan que per ell sigui aquest finançament un bon finançament:

De veritat m'agradaria que em rebatis els meus arguments.

Poso en negreta les paraules del Sr. Castells sobre el finançament els meus comentaris estan en lletra normal:

Aquestes són les línies bàsiques que inspiren, en substància, l’acord de finançament contingut en l’Estatut. Els eixos fonamentals d’aquest acord són els següents:
i) En primer lloc, els rendiments dels impostos estatals a Catalunya es distribueixen entre l’Estat i la Generalitat. A tal efecte, la Generalitat participarà en uns percentatges determinats en el rendiment de pràcticament tots els impostos estatals (de fet, tots menys Societats) a Catalunya.

La Generalitat no sap al final dels diners d'aquest impostos de quins podrá disposar per estar pendens del anivellament.

ii) En segon lloc, la Generalitat tindrà capacitat normativa per determinar els elements essencials d’aquests impostos, d’acord amb el que estableixin el marc normatiu de l’Estat i de la Unió Europea.

Vol dir que pujará impostos aixó? A partir d'ara els catalans pagarem mes? Podra baixar el IVA es aixo?

iii) En tercer lloc, la Generalitat veu reforçades de forma molt important les seves responsabilitats en matèria d’administració tributària. Per una banda, es crea l’Agència Tributària de Catalunya, a la qual el propi Estatut atribueix la gestió dels tributs cedits totalment. Per altra banda, es crea un Consorci paritari entre l’Estat i la Generalitat, que assumirà en dos anys, depenent de la seva naturalesa, la gestió de la resta d’impostos estatals i que podrà esdevenir en el futur l’administració tributària de Catalunya.

En ultim cas tot dependra del estat. Recordi la capacitat de l'Estat de dir "no ho vareu entendre be" amb el tema del aeroport. O com entenem el que diu l'Estatut?
La gestión, recaudación, liquidación e inspección de los demás impuestos del Estado recaudados en Cataluña corresponderá a la Administración Tributaria del Estado, sin perjuicio de la delegación que la Generalitat pueda recibir de éste, y de la colaboración que pueda establecerse especialmente cuando así lo exija la naturaleza del tributo.

iv) En quart lloc, s’estableixen els criteris bàsics en els que hauran d’inspirar-se els mecanismes d’anivellament i solidaritat. És evident que l’Estatut no pot regular el detall d’aquests mecanismes, perquè es tracta d’una qüestió que té un caràcter general i afecta a totes les Comunitats Autònomes. De manera que de l’Estatut no es pot derivar una quantificació precisa de l’impacte de la reforma sobre les finances de la Generalitat.
Tanmateix, els continguts d’aquest apartat són especialment rellevants i ens han de permetre negociar en el futur en millors condicions que mai la concreció d’aquests mecanismes d’anivellament. S’estableix per primera vegada un criteri de solidaritat precís: les diferents Comunitats Autònomes han d’estar en condicions de prestar nivells similars de serveis si realitzen un esforç fiscal similar. És el principi canònic d’alguns països federals. Es concreta quins han de ser aquests serveis: educació, sanitat i serveis socials essencials de l’Estat del benestar. I és a aquests serveis bàsics que s’haurà d’acotar l’anivellament. S’inclou la capacitat fiscal entre les variables que hauran de determinar el nivell de recursos financers de la Generalitat.
S’estableixen les variables bàsiques que caldrà tenir en compte a l’hora de determinar l’indicador de necessitats, que servirà per calcular el nivell de finançament, i entre aquestes variables s’inclou la població, rectificada pels costos diferencials, els factors demogràfics i la immigració. I finalment s’introdueix el principi d’ordinalitat: la posició relativa de Catalunya en termes de renda per càpita no pot quedar alterada a conseqüència de l’aplicació dels mecanismes d’anivellament.

Criteris, inspiracions i demes tambe les tindrán els Estatuts d'arreu (Ceuta i Melilla incloses). Qui calculara la ordinalitat i será en termes de renda real (IPC) o en termes absoluts (no ho posa!)?. A l'Estat li es igual si ho definim o no perque igualment que no fa cas als multiples requeriments de publicar les balances fiscals la posicio relativa "oficial" de Catalunya cal publicarla per llei?. Nomes cal deixar de publicar dades oficials de posicions relatives per ser paper mullat aixó. La posició de Catalunya que passi a ser la última oficialment en tot cas a partir d'ara, perque de última no es pot baixar oi? Com, qui, amb quina obligació i amb quin métode es calcula aquesta posició? si no ho posen es paper mullat.

v) En cinquè lloc, l’Estatut conté una disposició especialment important, com és el compromís per part de l’Estat que la inversió en infrastructures a Catalunya durant els propers set anys equivaldrà, respecte a la inversió total de l’Estat, al percentatge que suposa el PIB de Catalunya sobre el total espanyol (en aquests moments, el 18,8%).
Evidentment, aquest compromís respon a la clara consciència que el dèficit acumulat és molt important. Al llarg del període de quinze anys que va de 1991 a 2005, la inversió en infrastructures a Catalunya ha representat menys del 12% del total espanyol, quan la població de Catalunya representa el 16% i el PIB, com acabo de significar, el 18,8%.
I si no tinguéssim en compte la inversió en el TGV, que com és lògic ha fet apujar el promig, el percentatge encara seria més baix, i a penes arribaria al 10%. De manera que recuperar aquest dèficit és fonamental.

L’impacte econòmic d’aquesta disposició pot ser significatiu. Només podem fer previsions, naturalment, però, per exemple, la inversió addicional que hauríem d’haver rebut l’any 2005 per sobre de l’efectivament realitzada se situaria entorn dels 650 milions d’euros (i serien més de 1.000 milions si no comptéssim el TGV). De manera que al llarg del període de set anys considerat, i tenint en compte la previsió d’obra del TGV, la inversió addicional que hauríem de rebre gràcies a aquest precepte pot ser de l’ordre dels 7.000 milions d’euros.

RESTANT EL FCI! cal restar el FCI que es posat, no amb criteris precissament transparents, saben per qui? per l'ESTAT! pot multimplicar-se per 5 l'any que ve i que diran? S'ho ha oblidat el conseller Castells? Es nomes un petit detall.
Per cert i d'aqui a set anys ja no pensem que passara perque com s'acaben els fons europeus a pagar mes que ara!

Li recordo:

Disposición adicional sexta. Inversiones en infraestructuras.
1. La inversión del Estado en Cataluña en
infraestructuras, excluido el Fondo de Compensación
Interterritorial, se equiparará a la participación
relativa del producto interior bruto de Cataluña
con relación al producto interior bruto del
Estado para un periodo de siete años. Dichas inversiones
podrán también utilizarse para la liberación
de peajes o construcción de autovías alternativas.

vi) Finalment, en sisè lloc, voldria destacar que l’Estatut conté també una disposició que estableix que el finançament de la Generalitat no podrà implicar efectes discriminatoris per Catalunya respecte d’altres Comunitats Autònomes. El que només es pot entendre, lògicament, que és amb independència del quin pugui ser el sistema de finançament específic de cada comunitat. I per fer efectiu el que diu aquesta disposició, s’encomana a la Comissió Mixta Estat-Generalitat l’avaluació del seu compliment i es preveu que els mecanismes que eventualment s’hagin d’establir per assegurar el seu compliment podran aplicar-se gradualment.
Aquests són, en síntesi, els sis eixos fonamentals del nou sistema de finançament que consagra l’Estatut, als que podríem afegir, ja entrant en consideracions d’una altra naturalesa, la no supeditació normativa de l’Estatut a la LOFCA i el clar reforçament de les relacions de bilateralitat, amb la potenciació de les funcions de la Comissió Mixta Estat-Generalitat.

Unaltre OMISIO: es descuida assenyalar que sense menyspreu de la solidaritat! La solidaritat es primer que la igualtat entre nosaltres i els territoris forals! li copio:

De acuerdo con el artículo 138.2 de la Constitución,
la financiación de la Generalitat no debe
implicar efectos discriminatorios para Cataluña
respecto de las restantes Comunidades Autónomas.
Este principio deberá respetar plenamente los criterios
de solidaridad enunciados en el artículo 208 de
este Estatuto.
(El Títol de l'article:
"Artículo 208. Participación en el rendimiento de
los tributos estatales y mecanismos de nivelación
y solidaridad." Amb perles com aquesta: "Los citados
niveles (de solidaritat) serán fijados por el Estado".)

Recordo que Convergencia sense tanta moguda d'Estatut va fer el millor finançament de la historia amb un model molt similar a aquest (potser millor perque es l'anterior) i ampliant el IVA al 30%.
Aquesta negociació va produir el pitjor deficit de la historia. Crec que vostes encara ho poden superar. Anims.

Comentari possat el 9/5/2006: Cap contesta. Crec que no tenen res a dir.
Posar un blog es més fàcil que contestar els comentaris.