18 de maig 2006

On son els calès

Primer de tot felicitats al Barça.

Soc bastant futbolero i per tant des d'aquest punt de vista, espero que, com que cada vegada será més normal guanyar copes ho celebrem menys i amb menys bretolades.

Aném a analitzar les persones del serial de l'Estatut. Dels d'Esquerra que parlin altres.

M.H. sr. Pascual Maragall: realment, crec que creia que el PSOE era federalista i quan ha vist la realitat i el resultat de la retallada no té més remei que defensar-lo com si fos la solució. Dels seus articles i comentaris es desprén que no es l'Estatut que voldria. Recordeu que els "despistes" de dir que l'acord Mas-ZP era "precipitat".

Sr. Artur Mas: Va negociar com fa dos anys amb el PP amb la creença que a l'altre costat hi havia bona fe. Amb tota la pressió (també de la part catalana) del boicot i les declaracions de mandos de l'exèrcit, va tancar en fals. També com Maragall un cop fet es veu obligat a defensar-ho a mort.

Sr. Rajoy: No defensa, res més que els seus vots igual que tots i reconeguem-ho, els seus vots no estan a Catalunya. Aquest es un problema per els catalans, mai guanyem a Espanya, si guanya el PP els calès van a Castella, on te els vots, el PSOE defensa els vots d'Andalusia i porta els calès cap allà. Fent aquest joc ha guanyat molt perque, desde l'extremisme, sense argumentar, ha lograt que un Estatut, que demanaba algo similar al concert, asumeixi les seves tesis en lo fonamental (llegiu la proposta d'esmena a la totalitat presentada per el PP al parlament catalá).

Sr. Zapatero: Demagog i espanyolista va dir Carretero. Es una bona definició. Va dir una cosa al periode electoral pensant que no guanyaria i va guanyar. S'ha vist atrapat en la seva promesa, defensa sobre tot els seus vots a Andalusia. Va veure en Mas la única solució per sortir del embolic/promesa que havia fet. I ho va aprofitar.

I vet aqui el problema. A Espanya ningú defensa un global de país (no s'ho creuen ni els del PP que ho som!). A Alemanya sí hi ha mentalitat de país (amb Estats independents), allí es cuida el que creix independentment de que vota, el que es just es just. Ens porten molta aventatge i realment no se si a Cataluyna ja fem tard perque els nostres governs (locals o extrangers) siguin responsables. Imaginem que un president de comunitat que afavoris uns o d'altres veins segons quines votacions fessin i independentment de l'estat de la finca. El balcó comunitari del vei que no em vota que es caigui de vell. Així estèm.

Tot aquest merdè de l'Estatut i de finançament, respon al poc interès d'Espanya en els ciutadans espanyols. Hi ha interes en els seus votants respectius. Es finançan els vots. Els calès estan amb els vots (cuan mana el PP van a Castella i cuan es el PSOE van a Andalusia) no van mai on s'aprofiten més.

La única solució, per nosaltres, es tenir quelcom que trenqui aquest cercle de perdre/perdre, assolint quelcom semblant al concert.

L'Estatut del 30 de setembre.