05 de maig 2006

Una sortida bona per Catalunya

Avui he llegit en diaris i concretament en una editorial del "Avui" que el pacte del Tinell no pot seguir si ERC recomana el "no". S'hauran de convocar eleccions.

Aixó es el cami!

El cami no es tindre por d'unes eleccions i dir que passi el que passi al referendum "Catalunya haurá perdut" (Carod a "la nit al dia").

No es pot ni pensar que no hi ha camí, s'ha de trobar.

I jo veig un camí. Que el "no" sigui majoritari a Girona, per exemple (que hi hagi sort Carretero).

Aixó tomba l'Estatut, anem a Eleccions i ERC treu majoria, majoria relativa. Tot i el meu optimisme, no m'atreveixo a pensar en un objectiu mes gran.

Bé, la cosa esta fotuda igualment. No es pot presentar, legalment, cap altre proposta d'Estatut en 5 anys, i tampoc estem com per proclamar la República Catalana (ja ho fareu, en tot cas, els de JERC cuan creixeu aixó). Hem d'aprofitar aquest escenari per negociar.

Ara necessitem negociadors. Ho sento pero el que teniem a Madrid al congrés eren governants preocupats per cadires. Per ser negociador has d'amenaçar amb quelcom i estar (per que la amenaça sigui creible) dispossat a fer-ho. I el que s'ha de lograr es que durant 5 anys disposem de, via 150.2, tot el que ens varen negar a l'Estatut.

Ports i Aeroports, Renfe, límit de dèficit fiscal d'un 2%, Agéncia tributaria (sobre tot amb l'impost de societats), participació al CPFF i mes. Tot aixó sota l'amenaça de realment proposar la segregació.

Aquests cinc anys poden ser molt positius i fer que sortim de ser el "obrellaunes" d'Espanya. Veure com queda l'Estatut d'Andalusia, que obre maneres de nivellar els recursos o al menys saberlos millors que l'Estatut Català (que no te les dades de res). I sobre tot veure com queda l'Estat amb el País Basc.

Estatut ara no es el teu moment.