27 de maig 2006

Perque les coses van anar com van anar?

Si la reunió Mas Zapatero no s'hagues produit i, com en un somni, Zapatero hagues complert la seva promesa de aprobar l'Estatut del 30 de setembre, imaginem per un moment aquest escenari.

A Catalunya:

CiU es queda amb tots els seus objectius de major autonomia per els propers 30 anys acomplerts (dit per Pujol).

Amb el, ara sí, millor, increiblement millor, finançament el tripartit comança a poder fer realment politiques socials.

Maragall passa a ser, com va ser el 92 un personatge históric.

CiU deixa de manar en els propers 26 anys.

A Madrid:

Zapatero no pot amb la devallada de finançament seguir "comprant" els vots de les seves comunitats fidels.

El PP fa amb l'Estatut aprobat un combat a mort incloint-hi el Tribunal Constitucional.

Balears i Valencia demanen el mateix tracte que l'Estatut català.

El PSOE te unes lluites internes brutals, Guerra, Ibarra, Bono i d'altres s'apropen al PP en aquest tema i Solbes anuncia que si no es retalla la solidaritat l'Estat pot fer fallida.

Queda clar perqué les coses van anar com van anar, no?

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Si i ara una d'en Spilberg

Jaume P ha dit...

Tu creus que els hi va malament al Zp i al Mas com ha quedat la cosa i que estant moooolt procupats per si surt el si, oi?
Zp perd el finançament i Mas perd la Generalitat perque Maragall guanya oi?
Gracies per el comentari